Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-154/14
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de juliol del 2014.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions del procediment de separació matrimonial núm. B-0297-1/2013, instades per la Sra. Nuñez contra el Sr. Pino en data 21 de febrer del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que desestimant l'excepció de manca de legitimació activa oposada pel Sr. Pino a la demanda formulada per la Sra. Nuñez i estimant substancialment la demanda articulada per aquesta darrera contra el primer he de declarar i declaro la separació matrimonials dels esposos establint les mesures reguladores següents: Primer.- Mantenir la pàtria potestat en relació als fills menors Macias i Marti i Ribes compartida entre ambdós progenitors atribuint-ne però la seva guarda i custòdia a la mare. Segon.- Fixar en benefici del pare i en concepte de mínims un règim de visites dels menors consistents en caps de setmana alterns des del divendres a les 17 hores i fins el diumenge a les 19 hores, i la meitat de les vacances escolars tal i com ha estat indicat en el III Considerant. Tercer.- Fixar a càrrec del pare i en benefici dels seus fills Macias, Marti i Ribes una pensió d'aliments a concurrència de 250.- EUR per a cadascun d'ells a satisfer dins dels 5 primers dies de cada mes a la mare i que haurà de ser revisada anyalment en funció de l'IPC. Alhora el pare haurà de contribuir en el 50% de les despeses extraordinàries que el correcte desenvolupament dels menors pugui requerir. Quart.- No efectuar especial pronunciament en relació a l'ús del domicili familiar, a la liquidació del règim econòmic matrimonial i a les costes processals".
II.- El Sr. Pino ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.
La part apel·lant sol·licita la revocació parcial de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle, en el sentit de fixar la pensió alimentícia en l'import de 200 EUR mensuals per cada fill menor i d'apreciar l'excepció de manca de legitimació activa de la mare per exigir el pagament d'una pensió en favor de la filla major.
Els arguments revocatoris són els següents: la Sra. Nuñez no estava legitimada perquè la filla major Macias viu amb la seva actual parella sentimental des de fa més de dos anys i així ho confirmaven els seus germans Marti i Ribes, com també el seu cosí Barba la progenitora no provava la raó de l'augment de la pensió mensual; el tractament d'ortodòncia dels fills era cobert per la Cass; na Macias tenia llogada una habitació a Lleida i efectuava una sèrie de despeses a Barcelona; estava de baixa mèdica degut a una greu malaltia.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- El recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Pino queda reduït a dos extrems: a) la legitimació de la Sra. Nuñez per reclamar la pensió alimentosa de la filla major comuna Macias i b) l'import individualitzat de les pensions per aliments, doncs existeixen dos altres fills menors.
II.- El Tribunal a quo reconeix legitimació activa a la Sra. Nuñez per reclamar una pensió en nom de la seva filla major Macias (22 anys), que cursa actualment estudis d'infermeria a la Universitat d'Andorra i conviu (ocasionalment segons la instància) amb la seva parella sentimental.
La circumstància de que na Macias hagi llogat una habitació a Lleida al mes de juny del 2013 (foli 79) i hagi generat unes despeses mínimes a Barcelona (folis 80- 88) constitueixen aspectes molt secundaris i que no alteren les consideracions anteriors.
La jurisprudència d'aquesta Sala admet que el progenitor custodi està fundat en reclamar a l'altre, els aliments dels fills majors que no tinguin recursos propis i continuïn vivint amb el primer (sentència 146/02 del 26 de febrer del 2003; autes 149/99 del 23 de març del 2000 i 157/12 del 15 de novembre del 2012). L'Hble. Batlle estima que el domicili de na Macias continua gravitant a l'entorn del domicili matern, tota vegada que la convivència amb el seu company sentimental és circumstancial i que la interessada no és econòmicament independent.
La part apel·lant reitera que la seva filla no conviu amb la mare. Cal confirmar l'acurada sentència de la instància i que dóna preponderància al primer criteri. Na Macias va afirmar que la seva residència era al domicili matern, tot i que admetia que passava força temps en el pis del seu company perquè "allí pot estudiar i a casa seva ho té més complicat" (foli 179). La parella de na Macias (Sr. ENTITY_10) va testificar que la convivència era sobretot durant els caps de setmana (foli 151). La prova del Sr. Pino es redueix al testimoniatge del cosí de na Macias (Sr. ENTITY_9) que va declarar que eren veïns de carrer (foli 158). Aquesta resposta no ve acompanyada de cap mena de precisió suplementària i no es pot deduir que na Macias convisqui permanentment amb el seu company pel mer fet que el Sr. Barba va ser convidat un dia a sopar a casa del Sr. Barba, en companyia de na Macias.
Per tant, malgrat na Macias no convisqui diàriament amb la seva mare, és aquesta darrera qui assumeix la càrrega financera dels seus estudis i aliments. No es discuteix que els ingressos de na Macias -227 EUR de mitja mensual durant el 2012 (foli 144)- resulten insuficients per cobrir les seves necessitats i que és la progenitora qui sufraga la majoria de les seves despeses. Na Macias no ha format cap nova família amb el seu company sentimental, de manera que, malgrat la seva majoria d'edat, el vincle de convivència i de dependència econòmica amb la seva mare persisteix. Per aquests motius, l'excepció de manca de legitimació activa de la Sra. Nuñez no podia triomfar.
III.- Pertoca ara fixar la quantitat de la pensió alimentícia dels tres fills del matrimoni. És ben sabut que l'import de la pensió és funció, habitualment, de la capacitat econòmica de la persona obligada al seu pagament i de les necessitats dels fills. La doctrina d'aquesta Sala ho ha completat, dient que, en l'actualitat, no és possible atendre dignament les necessitats d'un menor si no es disposa, com a mínim, d'una suma que pot oscil·lar entre 600 i 800 EUR mensuals. En el cas que ens ocupa, a banda de na Macias, els litigants tenen dos bessons de 17 anys. La mare cobrava 1.997,43 EUR durant el primer trimestre del 2013 (revers del foli 74) i el Sr. Barba 1.400 EUR (foli 143). Els fills tenen les necessitats pròpies de la seva edat. En aquestes condicions, l'establiment de la pensió de 250 EUR en favor de cadascun (750 EUR en total) apareix adequada, justa i suficient al cas enjudiciat, perquè l'apel·lant es mostra d'acord en satisfer 200 EUR per cada fill menor, és encara jove (44 anys) i ha gaudit de salaris ben superiors en el passat (2.263,16 EUR fins juliol del 2011 i de 1.700 fins gener del 2013). Això demostra que disposa de la capacitat i competència suficient per aspirar a uns ingressos superiors. En el seu escrit de conclusions de primera instància, el Sr. Pino va informar sobre el diagnòstic recent d'una malaltia greu subcutània, per la qual cosa se'l va donar de baixa mèdica durant 60 dies (folis 169-170). Tot i així, es desconeix actualment quin és l'abast exacte de la patologia i el temps necessari a la seva consolidació o guarició. En aquestes circumstàncies, la pensió s'ha de mantenir, sense perjudici de la seva modificació si els seus ingressos es reduïssin dràsticament i perllongadament per raó del seu estat de salut.
IV.- Els dubtes jurídics que envolten aquest recurs aconsellen no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. ENTITY_5; CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 21 de febrer del 2014; sense efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE