Sentència

Núm. de Causa: TC-042-4/13 Núm. de Rotlle: TSJP-33/14

SENTÈNCIA 21-2014

PARTS:

Recorrent: Mgfc. MINISTERI FISCAL Recorregut: Sra. Espada

Advocat: Sra. Esteban

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-un de novembre del dos mil catorze.

En el recurs d’apel·lació interposat contra la sentència de data 26 de juny de 2014 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major continuat de frustració de procediments executius de cobrament. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s’han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M.I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 26 de juny de 2014 amb la següent part dispositiva: “Fallem: Hem de d’absoldre i absolem a l’acusada Espada del delicte major continuat de frustració de procediments executius de cobrament, declarant d’ofici les despeses processals causades”.

II.-RESULTANT: El precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: “són fets provats que per aute de la Secció Civil de la Batllia de 23 de maig del 2011, recaigut en autes civils núm. B-1851-3/2010, s’estimà la reclamació formulada per la Comunitat de Propietaris de l’XXXX, contra l’acusada Espada, nascuda el dia 5 de gener de 1972, de nacionalitat espanyola i amb antecedents penals no computables en la present causa, i es decretà l’execució de dit aute per l’import de 3.108,96 euros, majorat amb l’interès legal a comptar des del dia 26 de gener del 2011. La demanda havia estat presentada a la Batllia en data 9 de novembre del 2010, en reclamació de diverses despeses de copropietat dels anys 2008 a 2010. Una cop fou dictada providència d’execució per la quantitat de 5.511,46 euros, l’acusada comparegué a la Batllia en data 17 d'octubre del 2011 i es comprometé a efectuar acomptes mensuals de 150 euros per liquidar el deute, efectuant posterior compareixença en data 25 de maig del 2012 en la que es comprometé a efectuar acomptes mensuals de 50 euros per liquidar el deute (foli 194). L’acusada va realitzar els següents ingressos: 150 euros en cadascun dels mesos d'octubre, novembre i desembre del 2011, i gener, febrer i març del 2012 (folis 203 a 205, 207 a 209), i 50 euros en els mesos de juny, juliol, agost, setembre, i 20 euros el mes d'octubre del 2012, fins que comparegué a la Batllia en data 9 de novembre del 2012 manifestant que, degut a la seva situació i a què el seu salari no arribava al mínim interprofessional, podia continuar efectuant els pagaments acompte als que s’havia compromès.

Per sentència de la Secció Civil de la Batllia de data 28 de juliol del 2011, recaiguda en autes civils núm. 0599-2/2012, l’acusada fou condemnada, solidàriament amb el Sr. Zapata, al pagament a l’entitat bancaria X. de la quantitat de 309.547,87 euros, més interessos i comissions, en execució dels ròssecs del compte corrent i préstecs que dita entitat els havia concedit per a la compra del seu habitatge radicat a l’XXXX, adquirit en data 15 de juny del 2006 per l’acusada juntament amb el Sr. Zapata pel preu de 305.371 euros, que varen satisfer en la quantitat de 15.266 euros confessos rebuts per la part venedora i la resta, 290.051 euros, obtinguts mitjançant préstecs amb l’entitat X. La demanda havia estat presentada en data 7 de desembre del 2012, i en data 6 de desembre del 2011 es dictà providència d’execució de l’esmentada sentència per l’import de 310.449,37 euros, procedint-se a la subhasta de de dit habitatge.

Per sentència de la Secció Civil de la Batllia de data 13 d'abril del 2012, recaiguda en autes civils núm. B-0255-5/12, l’acusada Espada fou condemnada a pagar al Lletrat Sr. Manzanares la quantitat de 530,40 euros, amb l’interès legal des del 30 de març del 2012, en virtut de demanda que havia estat presentada a la Batllia en data 14 de febrer del 2012 en reclamació de dita quantitat en concepte d’honoraris professionals. Per a la liquidació d’aquest deute, que ascendia a 566,55 euros, en atenció als ingressos i despeses declarades per l’acusada a la Batllia, per providència de data 5 de setembre del 2012 s’acordà el pagament fraccionat a raó de 50 euros mensuals a comptar des del mes de setembre del 2012.

L’acusada des del mes de setembre del 2011 al mes d'agost del 2012 va lliurar a la Sra. Pina diverses quantitats de diners en efectiu, fent-li un primer lliurament de tres mil euros, i posteriors de menor import, fins acumular la suma de set mil euros, sense que consti que aquests diners tinguessin un origen distint del salari declarat per l’acusada a la Batllia. Quan el mes de setembre del 2012 l’acusada va reclamar a la Sra. Pina que li tornés els diners, aquesta li comunicà la pèrdua dels diners, que tenia guardats en un sobre, havent efectuat denúncia per dita pèrdua davant del Servei de Policia en data 19 de setembre del 2012”.

III.-RESULTANT: que contra l’esmentada sentència interposa recurs el Mgfc. MINISTERI FISCAL considerant que el Tribunal de Corts va portar a terme una errònia valoració de les proves, en relació a la conclusió a la que arriba respecte a que l’acusada no va realitzar actes d’ocultació dels bénsropolis amb ànim de frustrar el cobrament pels seus creditors dels deutes declarats en diferents procediments civils. Entén el Mgfc. MINISTERI FISCAL que de l’entrega per part de l’acusada a dues persones diferents de diverses quantitats fins arribar als 7.000 euros no es pot sinó deduir la intenció d’ocultar aquests diners per tal de sostraure’ls al pagament dels seus deutes. Tant mateix considera que els diners no provenien del seu salari perquè l’acusada va dir que les nòmines les ingressava al banc, i sol·licita la seva condemna en els termes que va demanar al seu escrit de qualificació.

IV.- RESULTANT: Que la representació lletrada de la Sra. Espada s’ha oposat al recurs del MINISTERI FISCAL, al·legant que el Tribunal de Corts va valorar correctament les proves perquè l’acusada va realitzar una proposta de pagament fraccionada dels deutes a la Batllia que li van ser acceptades i perquè no s’ha demostrat que els diners que va anar entregant a la seva amiga no provinguessin del seu salari.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que el Mgfc. MINISTERI FISCAL

impugna la sentència dictada pel Tribunal de Corts al·legant com a motiu d’impugnació l’error en la valoració de les proves en les que es sustenta la conclusió de que Espada no va ocultar béns per sostreure’ls als compliments de les seves obligacions econòmiques judicialment declarades.

Per la resolució de la impugnació plantejada hem de partir de que, encara que el recurs d’apel·lació té caràcter ordinari, i pot dur-se a terme una nova valoració de la prova practicada en la instància, la transcendental importància que en la ponderació de les proves personals té la percepció directa pel Tribunal de Corts de les diferents declaracions de les parts i dels testimonis, així com la inexistència de proves taxades o de regles que determinin el valor cert que hagi de donar- se a cada prova, fan que la revisió, tractant-se precisament d'aquesta mena de proves de caràcter subjectiu, estigui limitada a examinar -pel que fa al seu origen- la seva validesa i la regularitat processal; i a verificar únicament, respecte de la seva valoració, si les conclusions que el Tribunal de Corts ha obtingut resulten congruents amb els resultats probatoris, i si s'ajusten als criteris generals de raonament lògic, en concordança amb les regles d'experiència comunament admeses. En conseqüència, en aquesta nova instància i sense haver presenciat personalment la prova, només cabria apartar-se de la valoració que de la dita prova va fer el Tribunal de Corts que va presenciar-la si hagués declarat com a provat, basant-se en ella, quelcom diferent del que realment va dir el declarant que no pugui deduir-se de cap altre medi probatori; si la valoració de la declaració condueix a un resultat il·lògic o absurd; i, de manera excepcional, si concorren altres circumstàncies de les que es desprengués de forma inequívoca i objectiva la falsedat d'un testimoni acollit com a cert, o la certesa d'un que no hagi estat tingut en compte pel jutjador.

II.-CONSIDERANT: que en la sentència impugnada es declara provat que Espada, per tres resolucions de la Secció Civil de la Batllia dictades en dates 23 de maig de 2011, 28 de juliol de 2011 i 13 d’abril de 2012 als autes B1851-3/2010, 0599-2/2012 i B0255-5/12, respectivament, va ser declarada deutora i obligada al pagament de les quantitats que es consignen en la sentència recorreguda.

També es declara provat en la sentència, i no ha sigut impugnat pel MINISTERI FISCAL:

1.- que Espada en tots els procediments va comparèixer a la Batllia fent manifestació dels seus béns, ingressos i despeses i aportant documentació al respecte;

2.- que en el cas del autes 1851-3/2010 es va comprometre a efectuar acomptes mensuals, fent ingressos els mesos d’octubre, novembre i desembre del 2011 i gener, febrer, març, juny, juliol, agost, setembre i octubre de 2012, fins que al mes de novembre va fer una compareixença a la Batllia per a dir que no podia continuar pagant perquè el seu salari no arribava al mínim interprofessional. Aquest pla de pagaments va ser acceptat implícitament per la Batllia;

3.- que en el cas dels autes 0599-2/12 per a la realització del deute s’acordà procedir a la subhasta del habitatge propietat de l’acusada i en el cas dels autes B-0255-5/12, en atenció als ingressos i despeses que va declarar l’acusada es van fixar pagaments mensuals de 50 euros a partir del mes de setembre de 2012;

4.- que l’acusada entre els mesos de setembre del 2011 i agost del 2012 va fer entrega a una amiga de un total de 7.000 euros.

La conclusió a la que arriba el Tribunal de Corts en base a aquestes dades de que la acusada no va fer actes d’ocultació de béns propis per a frustrar els creditors quins drets havien estat declarats en diferents processos resulta lògica i raonable si tenim en compte que efectivament l’acusada no consta que disposés de més ingressos que els provinents del seu treball, que són els que va declarar en les compareixences que va fer a la Batllia; que per part de la Batllia, expressa o tàcitament, va acceptar el pla de pagament proposat per l’acusada; i que no resulta inversemblant que els diners que va entregar a la seva amiga provinguessin dels ingressos salarials perquè el cost de la seva subsistència podia haver estat sufragat per un tercer i destinar els diners del salari a poder efectuar un estalvi sense que això pugui considerar-se l’acció d’ocultació de béns exigida pel delicte objecte de l’acusació. No consta que se li preguntés a l’acusada sobre l’origen dels diners i no podem pressuposar en contra seva que no provenien dels salaris declarats.

No s’ha produït l’error d’apreciació probatòria denunciat pel MINISTERI FISCAL i el recurs s’ha de desestimar.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d’aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d’Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat pel MINISTERI FISCAL.

2.- CONFIRMAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 26 de juny de 2014 en la causa TC-042-4/13.

3.- declarar d’ofici les costes processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE