Sentència

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000245/2014 ORIGEN: 5100731/2012

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de novembre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de ORG_0 va interposar demanda, en data 14-12-2012, envers la Sra. Izquierdo i Pérez i Palmer segons la qual demana la condemna solidària als defenents per import de 346.614,70 euros, amb més els interessos i comissions pactats a comptar des del dia 10-12-2012 i amb imposició de les costes judicials.

La part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de 15-02- 2013, i va demanar la crida en garantia del Sr. Yuste i fou desestimada per Aute de 28-02-2013, confirmat per Aute del Tribunal Superior de 28-11-2013.

En data 15-02-2013 els defenents van oposar-se a la demanda i van sol·licitar la declaració de nul·litat del pacte VI del contracte de préstec.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 5-06-2014, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX PRIMER.- Desestimar la demanda formulada en data 14 de desembre de 2012 per la representació de ORG_0, contra els Srs. Izquierdo i Pérez.

SEGON.- Imposar les costes judicials causades a la part agent incloses les d'advocat i procurador"

III.- La representació processal de ORG_0 va formular recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 10-09-2014, va presentar escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de la sentència recorreguda.

Pel contrari, la part recorreguda va articular escrit de contesta a les conclusions, de data 3-10-2014, en el qual demana la desestimació del recurs amb imposició de les costes judicials a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, manifesta que el Tribunal afirma que la clàusula del pacte sisè, lletra a) no és una clàusula abusiva per se i que depèn de si s'ha incomplert una obligació essencial i si aquesta facultat s'ha emprat en un supòsit en que l'incompliment presenta un caràcter suficientment greu respecte de la duració i quantia del préstec. Considera que s'hauria de valorar la gravetat de desatendre durant 9 mesos les obligacions de pagament i el creditor podria haver modulat la clàusula de referència. Segons la STJUE del 14-03-2014 es va disposar que el venciment avançat depèn de l'incompliment d'una obligació essencial i si aquesta facultat es troba prevista pels casos que l'incompliment té el caire suficientment greu quant a la duració i quantia del préstec. Cita la llei espanyola 1/2013 que estableix un mínim de tres quotes impagades pel venciment anticipat. En aquest cas, caldria estudiar les concretes circumstàncies en que s'ha exercitat, com en el cas present que té entitat, al tractar-se de l'impagament de 9 mensualitats. Afegeix que la clàusula sisena apartat a) diu que opera la resolució unilateral per impagament d'una quota i també pel cas d'impagament de quantitat referida al present instrument. En segon terme, sustenta que el tribunal desestima la causa de resolució del pacte sisè h) (incompliment de qualsevulla de les clàusules del present instrument), ja que diu que l'agent es remet solament a la manca de pagament de quotes, quan s'obligava a alimentar el seu compte corrent (pacte quart) per atendre els venciments i aquesta causa de resolució és autònoma de la de la lletra a). Indica també que es lesiona els drets de la recurrent, atès que es fonamenta la nul·litat de les clàusules amb un mateix argument i no es motiva de forma independent per cadascuna d'elles. Afegeix que el decret legislatiu de 26-03-2014 faculta a l'arrendador per a resoldre l'arrendament per la manca de pagament de la renda, increments i quantitats complementàries, de manera que permet desnonar per un sol impagament. I, en darrer lloc, pel que fa als requeriments extrajudicials de pagament, que no contenen un avís de resolució, no es pot examinar aquest argument, per quant es va introduir a la fase de conclusions.

II.- L'estudi del present recurs exigeix analitzar, en primer terme, el darrer motiu adduït en relació a la introducció extemporània en el debat de la inviabilitat de les comunicacions notarials que no contenen un avís de resolució pel cas d'incompliment.

La part agent va indica a la seva demanda que es van preveure diverses causes de resolució del préstec: la manca de pagament de qualsevol quota o quantitat referida al present instrument i la manca de pagament d'altres obligacions contretes per la part prestatària (foli 18) i que des del mes de març del 2012 ni la prestatària ni la fiadora han satisfet el pagament de les quotes mensuals. No es feia referència en la demanda a cap altre incompliment del deutor que no fos l'impagament de les quotes.

En l'escrit de contesta a la demanda, la part defenent es va oposar a les causes de resolució contingudes al pacte sisè apartats a, hi i, tot demanant la seva nul·litat. I resulta que ni en l'escrit de contesta ni en el de dúplica es va efectuar cap al·legació referent a la manca de requeriment previ de resolució. Per consegüent, les afirmacions que s'efectuen en el III Considerant de la sentència, relatives a la manca d'avís sobre la resolució unilateral del contracte, no poden justificar la desestimació de la demanda, tota vegada que constitueixen extrems que no han estat introduïts en el debat de forma temporània. Malgrat això, s'ha de fer notar que la sentència no fonamenta en aquest extrem la desestimació de la demanda, sinó que constitueix un argument de reforç ("En complement de l'anterior.."). Per tant, caldrà analitzar si sense aquesta valoració realitzada a la instància sobre la manca de requeriment de resolució en els requeriments de pagament al deutor, i amb la fonamentació continguda en el mateix Considerant respecte de les clàusules abusives pot ésser confirmada la resolució d'instància, o per el contrari, ha de ser revocada.

III.- Respecte del caire abusiu o no de la clàusula contractual de venciment avançat, coneix aquesta Sala la doctrina que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha establert al respecte i que, si bé la mateixa no és directament aplicable, si pot ser-ho com a fonament de les decisions judicials que emparen els consumidors i els protegeixen davant els contractes d'adhesió que, en posició d'inferioritat econòmica, signen amb les entitats financeres. En aquest sentit, per a valorar el caire abusiu de la clàusula de venciment avançat, continguda en un determinat negoci jurídic, s'ha de prendre en consideració dos paràmetres transcendents: per una banda, que l'incompliment que genera la facultat de resolució unilateral ho sigui d'una prestació essencial o no, i per l'altra, la rellevància de l'incompliment produït respecte de la quantitat i la durada del préstec. En atenció a aquests dos paràmetres es pot procedir a l'anàlisi del caire abusiu de les clàusules abusives, sense que pugui obstar a aquesta conclusió la regulació de la legislació espanyola, la qual a més era anterior al dictat de la STJUE i el decret legislatiu que recull la possibilitat del 26-03-2014 per part de l'arrendador de resoldre la relació arrendatícia per manca de pagament de la renda i quantitats assimilades no inclou per ser una previsió abusiva, no solament perquè, a diferència del cas que ens ocupa, constitueix una previsió legal i no contractual, sinó, a més, perquè en abstracte la clàusula de venciment avançat no es pot conceptuar com a abusiva sinó que cal examinar les circumstàncies concretes del seu exercici per a poder decidir si ho és o no.

La sentència d'instància en el II Considerant analitza si la clàusula de venciment avançat es pot considerar per se com abusiva i conclou que a priori no és així, sinó que cal, i aquestes consideracions són compartides per la Sala, estudiar si aquesta clàusula es connecta a un incompliment d'una obligació essencial i si el supòsit que l'ha generat té el caràcter suficientment greu en relació a la durada i quantia del préstec.

Respecte a la lletra a) del pacte sisè del contracte de préstec amb hipoteca i fiança solidària, es preveu la facultat de resolució per la manca de pagament, total o parcial, d'una sola quota o quantitat referida al present instrument. En aquest extrem, s'ha de convenir amb la part recurrent que la clàusula tal i com es troba redactada esdevé abusiva, atès que amb un incompliment mínim de la prestació essencial es possibilita l'adopció d'una mesura radical i enormement perjudicial pel deutor com és la pèrdua del termini i el venciment del deute, amb l'acumulació al capital degut dels interessos pendents. Per tant, el venciment anticipat fonamentat en la manca de pagament d'una sola quota constitueix una clàusula abusiva que no pot emparar el mateix.

Pel que es refereix a la lletra g) ("manca de pagament d'altres obligacions contretes per la part prestatària a favor de X. S.A. entenent-se compreses les derivades de lletres de canvi o altres efectes de què ORG_0, sigui tenidora, per qualsevol concepte") també s'ha de confirmar el criteri de la resolució d'instància, segons el qual la part recurrent no ha explicitat quines serien aquestes obligacions incomplertes, ja que, com hem vist a la demanda, únicament es fa referència a l'impagament de les quotes.

Quant a la clàusula que es troba a la lletra i) ("si els prestataris deixessin d'abonar els seus ingressos salarials, per tots conceptes, en el seu compte corrent obert a ORG_0"), aquesta no ha estat aplicada al present supòsit, de manera que tampoc pot justificar la resolució avançada del préstec.

I resta per examinar la clàusula h) (l'incompliment de qualsevulla de les clàusules del present instrument") on el jutjador d'instància es remet a allò ja raonat amb anterioritat, atès que fa referència a la manca de pagament de les quotes mensuals. Pel que es refereix a aquesta clàusula sí que convé explicitar quins són els arguments que impedeixen la revocació de la sentència i la seva confirmació, encara que sigui per motius diversos als emprats a la instància. En efecte, la sentència de primera instància argumenta que la clàusula que justifica el venciment avançat per l'impagament d'una quota és abusiva i s'ha de decretar la nul·litat parcial. En canvi, quan es fa referència a la clàusula h),que podria donar cabuda a l'incompliment del prestatari del pacte quart, que preveu el retorn del préstec en els terminis que s'esmenten i per l'import indicat, es fa una remissió a l'argumentari anterior, segons el qual l'impagament de nou quotes per import de 13.871 euros, no s'ha d'examinar perquè això significaria modular la clàusula abusiva de la lletra a) del pacte sisè. En canvi, no pren en consideració la sentència que aquest incompliment de 9 quotes, si bé declarada nul·la la clàusula de la lletra a), pot tenir cabuda en altres apartats, com és l'apartat h) i això requereix de pronunciament.

Aleshores, i en ares a completar el deure de motivació que justifica la desestimació de la demanda de l'entitat financera, s'ha de posar de manifest que l'incompliment de qualsevol de les clàusules del present contracte solament pot justificar la resolució si es contenen obligacions que puguin ésser qualificades com a essencials i, sens dubte, la devolució de les quotes del préstec ho són. Però a més cal que aquest incompliment, en relació a la durada i quantia del préstec, pugui ésser entès com a greu. I arribats a aquest extrem, l'impagament de nou quotes, per import de 13.871 euros, en relació a un préstec de 375.000 euros, atorgat el 14-06-2007, amb una durada de 30 anys, significa, en termes percentuals, un 3,69 % de l'import del capital del total préstec i un 2,5 % de la durada total del préstec. Per consegüent, amb aquestes coordenades i en les circumstàncies del cas concret, s'ha d'entendre que l'incompliment, emparat en la clàusula h) del pacte sisè, no pot assolir el caire de greu o rellevant per a poder justificar la resolució avançada de la totalitat del préstec hipotecari amb les conseqüències extremadament negatives que això comporta pel deutor.

IV.- Les anteriors consideracions justifiquen la desestimació del recurs interposat. Baldament la desestimació, en matèria de costes judicials no procedeix imposar les mateixes al recurrent, atès que si bé la sentència ha estat confirmada, en part ho ha estat amb una argumentari divers a l'emprat per la resolució recorreguda.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de X. S.A. contra la sentència, de data 5-06-2014, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles. No procedeix imposar les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE