Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000149/14 ORIGEN: 6100402/2010
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 13 de gener del 2015.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la societat Zurita, va presentar, en data 14-07-2010, demanda d'embargament preventiu envers el Sr. Peña segons la qual sol·licitava l'embargament de tots els seus béns per a garantir el pagament de l'import de 40.920,83.-euros. Per Aute de data 30-07-2010, es va decidir no donar lloc a dita petició.
II.- Per escrit de data 28-10-2010, la representació processal de la societat Zurita, va formular demanda civil de reclamació de quantitat a tramitar pel procediment ordinari, contra el Sr. Peña demanant que es dictés sentència condemnant al defenent a pagar-li la suma total de 40.920,83.-euros, amb els interessos legals a partir del cobrament de la factura i subsidiàriament des de la contesta a la demanda, amb imposició al demandat de les costes processals inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
III.- La representació processal del Sr. Peña va oposar-se a la demanda, sol·licitant la seva desestimació, tot i formulant una demanda reconvencional per a que es condemnés a la societat Zurita, a pagar-li l'import de 2.000,38.-euros.
IV.- La representació processal de la societat Zurita, va replicar i oposar-se a la demanda reconvencional, sol·licitant la seva desestimació.
La part defenent i reconvencional va duplicar, i després que s'hagin practicat les proves, les parts van presentar els seus escrits de conclusions.
V.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 27-02-2014, decidint: "Primer.- Que hem d'estimar i estimem parcialment la demanda formulada per la representació processal de la societat Zurita contra el Sr. Peña i condemnem a aquest darrer a pagar a la part actora la quantitat total de 8.201,75.- euros, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de contesta a la demanda, a saber el dia 9 de desembre del 2010. Segon.- Desestimar en tots els seus termes la demanda reconvencional plantejada per la representació processal del Sr. Peña contra la societat Zurita, havent d'absoldre aquesta darrera de les pretensions que s'hi contenen.
Tercer.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades segons preveu el V. CONSIDERANT d'aquesta nostra sentència."
VI.- Contra aquesta resolució ambdues parts han formulat recurs d'apel·lació.
La representació processal de la societat Zurita, sol·licita la seva revocació parcial en el sentit de condemnar al defenent a pagar-li també l'import de 32.719,08.-euros, amb imposició de les costes judicials de primera i segona instància a l'adversa.
La representació processal del Sr. Peña demana la seva revocació en el sentit de desestimar íntegrament la demanda de la societat Zurita, i d'estimar la seva demanda reconvencional, amb imposició a l'adversa de les costes d'ambdues instàncies.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- Queda establert que en el decurs dels anys 2008-2010, la societat Zurita, va portar a terme la construcció d'un edifici anomenat "F.", destinat a aparthotel, i situat en una parcel.la de la seva propietat a Sant Julià de Lòria. Per contracte de data 16-04-2008, la demandant i l'empresa Zurita representada pel Sr. Anaya van atorgar encarregar a la segona, la realització dels treballs de lampisteria i calefacció-ventilació, pel preu tancat total de 108.142,54.-euros per la partida lampisteria i de 208.415,01 per la partida calefacció ventilació.
El pressupost firmat entre les parts el mateix dia 16-04-2008 i relatiu a la part lampisteria va ser rebaixat a 88.569,14.-euros.
La part agent va pagar l'import de 32.719,08.-euros en concepte d'acompte corresponent al 30% del preu previst inicialment per la partida lampisteria.
Els treballs de lampisteria es van començar a executar, la promotora havia pagat quatre certificacions, però, per correu de data 24-03-2010, el Sr. Anaya titular administratiu de la lampisteria Y. va donar per resolt el contracte pels motius que havia donat de baixa el negoci i que la propietat no havia respectat els treballs encomanats ja que no l'havia encarregat de la partida calefacció.
II.- Els deures de congruència i de motivació fan necessari examinar en primer lloc el recurs de la societat Zurita, part agent. Examinarem en segon lloc el recurs del Sr. Peña part defenent i reconvencional.
III.- El primer motiu del recurs de la societat agent és que el Tribunal a quo no ha valorat correctament les proves al moment de refusar de condemnar el defenent a retornar l'acompte de 32.719,08.-euros. Argumenta en essència que: 1) ha quedat provat que el Sr. Anaya ha marxat de l'obra sense haver realitzat la major part dels treballs encomanats; 2) les certificacions pagades ja prenen en compte els materials pagats pel defenent i no pot conservar l'acopi que va percebre justament per poder adquirir el material i 3) de contrari se li pagaria dues vegades el material.
S'ha de precisar que el tribunal a quo ha considerat que, si bé, la societat Zurita, havia incurrogut en un incompliment contractual rellevant en no encomanar els treballs de calefacció previstos, nogensmenys ha considerat que el defenent no havia realitzat els treballs objecte de les dues últimes factures i que per conseqüent, no podia invocar la facultat resolutòria.
Aquests extrems no són objecte del recurs, sinó que la societat Zurita critica el fet que el tribunal ha considerat que aquesta darrera no podia exigir el retorn de l'acompte perquè dit acompte va ser pagat en concepte de acopi de material, i que no ha restat provat en autes que dit material no ha sigut instal·lat.
Però, aquest motiu de recurs no es pot estimar.
En efecte, és cert que al moment de fer els comptes entre les parts, l'acompte s'ha de prendre en consideració, però de l'estudi acurat de la documentació d'autes, en particular del contracte i del pressupost de data 16-04-2008, així com de les certificacions i de la factura de l'empresa que va acabar les obres de lampisteria, no en ressurt que s'hauria de descomptar l'import de 32.719,08-euros.
No es pot considerar que, com ho pretén la part recurrent per negar tota força probatòria a dit testimoniatge, l'industrial hauria marxat de l'obra sense haver realitzat la major part dels treballs encomanats.
Al contrari, apareix que fins al mes de març del 2010, la relació contractual es va desenvolupar de manera normal i fins aquell moment, l'industrial va realitzar les obres previstes, i la promotora li va pagar les certificacions.
Al respecte, es pot observar que al mes de novembre del 2009, s'havia pagat a l'industrial en mèrit de les tres primeres certificacions, un total de 27.730,21 euros, el que fa un total de 60.449,29.-euros compte tingut de l'acompte. En aquell moment, havia transcorregut un termini de més de 18 mesos des del pagament de l'acompte.
En aquestes condicions, ha quedat acreditat que el material que s'havia de comprar per començar a realitzar les obres va ser comprat i instal·lat.
Quant al contracte, era previst que el preu es pagués d'una banda mitjançant l'acompte del 30% i d'altra banda mitjançant les certificacions. Pel que fa, en particular, al pacte vuitè relatiu a l'última certificació, no se'n desprèn que aquesta havia de descomptar l'import cobrat en concepte de acopi.
En consideració d'aquests elements, s'ha de presumir que, malgrat no ho indiquin de manera expressa, les certificacions prenen en consideració l'existència de l'acompte, i que cap ambigüitat existia al respecte, sobretot quan ressurt del testimoniatge del Sr. Pérez l'arquitecte encarregat de la direcció facultativa, que verificava les certificacions i fins i tot, és ell mateix qui havia de preparar-les per l'industrial, perquè aquell no se'n sortia tot sol i només havia de recopiar el que el Sr. Pérez li havia preparat (folis 543-568).
Per tant, apareix que l'import reclamat ja va ser pres en compte en els comptes entre les parts, i cap risc existeix que se li pagui dues vegades el mateix concepte al Sr. Anaya.
IV.- El segon motiu de recurs de l'agent concerneix la qüestió de les costes de primera instància, ja que considera que atès que l'estimació de la seva demanda ha de ser íntegra, s' han d'imposar les costes al defenent.
Però, com motivat abans, el recurs no es pot estimar, i per conseqüent l'estimació de la demanda essent parcial, s'ha de mantenir el criteri del Tribunal de no fer especial imposició de costes.
V.- La desestimació del recurs de la societat Zurita, determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada en relació al seu recurs.
VI.- El primer greuge del Sr. Peña és en relació amb la realització dels treballs objecte de les factures 176 i 177. Considera que el Tribunal a quo no ha valorat correctament les proves. Exposa substancialment: 1) que els treballs detallats en les dues factures van ser executats totalment; 2) que el tribunal no ha valorat correctament les manifestacions del Sr. Pérez i 3) que el Tribunal no podia tenir en compte les manifestacions del Sr. Anaya.
Però, sempre ha explicat la part agent que dites factures s'havien pagat per avanç, però que finalment el Sr. Anaya no havia realitzat els treballs.
De fet, ha quedat provat que el Sr. Anaya va resoldre el contracte i abandonar l'obra, deixant inacabats els treballs que estava portant a terme.
És veritat que el Sr. Pérez operari treballant pel compte del Sr. Anaya al moment de l'obra, va afirmar que els treballs de les factures 176 i 177 s'havien portat a terme (folis 548, 562 i 575).
Però, aquest testimoniatge d'un antic empleat del defenent, és insuficient i no és recolzat per cap element objectiu.
Al contrari, apareix que, malgrat les afirmacions del defenent, els treballs contemplats en les factures litigioses no s'han realitzat.
De la valoració conjunta del correu (foli 429) i del testimoniatge (folis 543 i 568) de l'arquitecte encarregat de la direcció facultativa, el Sr. Pérez en ressurt clarament que només es va realitzar una part mínima dels treballs, és a dir col·locar un tub de ferro galva.
Pel que fa al testimoniatge del Sr. Pino (folis 562-589), es tracta d'un antic operari qui treballava en l'obra pel compte del Sr. Anaya i va passar a treballar per l'empresa D. També va manifestar que els treballs contemplats en les factures litigioses no van ser executats per l'empresa del Sr. Anaya.
No es pot, com ho fa la part recurrent per negar tota força probatòria a dit testimoniatge, treure argument del fet que el Sr. Pino menciona l'empresa D. quan la societat agent ha mencionat la societat T. En efecte, apareix que són dues les empreses que van intervenir després de la del Sr. Anaya per acabar l'obra. I això ho confirma el Sr. Pino de l'empresa T. qui explica que van contractar una altra empresa. Així, sí que s'han de prendre en compte les manifestacions del Sr. Pino qui, a més, en la seva qualitat d'operari pot saber precisament pel compte de quina empresa ha realitzat els treballs.
En aquestes condicions, la realització dels treballs no ha quedat acreditada. La resolució del contracte no permet a l'industrial conservar el benefici d'un pagament fet per avanç per uns treballs que finalment no es van dur a terme, o de manera molt parcial.
Per conseqüent, s'ha de confirmar aquest extrem de la sentència
VII.- El segon greuge del recurs del Sr. Peña és en relació a la seva demanda reconvencional. Argumenta que: 1) l'apartat 32 del contracte li permetia donar per vençuts tots els imports pendents de cobrament; 2) els treballs van ser realitzats de manera satisfactòria i 3) la resolució del contracte per incompliment comporta la resolució de la clàusula justificant la retenció.
Aquest motiu de recurs, s'ha d'estimar en part per les raons que segueixen.
El tribunal ha considerat que, atès l'absència de recepció definitiva de l'obra, no es podia condemnar a la societat Zurita, a pagar al Sr. Anaya l'import de 2000,38.-euros corresponent a les retencions del 5% efectuades al moment del pagament de les certificacions.
Nogensmenys, malgrat el fet que la resolució del contracte i l'abandó de la obra no han permès realitzar cap recepció, apareix en autes, que els treballs efectivament realitzats ho van ser de manera satisfactòria.
Per conseqüent, la promotora no pot pretendre continuar retenint aquests imports.
Dit això, aquest raonament només val pel que fa als treballs objecte de les tres primeres certificacions.
Pel que fa a la quarta certificació, el Sr. Anaya no pot pretendre cobrar res, ja que es tracta de la certificació fonamentada sobre les factures 176 i 177, les quals, com s'ha motivat abans, corresponen a treballs no realitzats.
Així, la sentència s'ha de revocar en el sentit d'estimar parcialment la demanda reconvencional i de condemnar a la societat Zurita, a pagar al Sr. Peña no pas l'import de 2008,38.-euros reclamat, sinó l'import de 1459,48. euros, corresponent al total de les retencions efectuades en les tres primeres certificacions.
VIII.- Atès l'estimació ara parcial de la demanda reconvencional, s'escau modificar el pronunciament sobre les costes de primera instància i dir que no s'ha d'efectuar cap imposició de costes en relació a dita demanda.
IX.- L'estimació parcial del recurs del Sr. Peña determina no efectuar cap imposició de costes d'aquesta alçada en relació al seu recurs.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat ENTITY_4;
ESTIMAR en part el recurs de la representació processal del Sr. Peña contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 27-02-2014, que revoquem parcialment en el sentit d'estimar parcialment la demanda reconvencional i de condemnar a la societat Zurita, a pagar al Sr. Peña l'import de 1.459,48.-euros, i de no efectuar cap imposició de les costes de primera instància en relació a la demanda reconvencional;
IMPOSAR a la societat Zurita, les costes judicials de segona instància en relació al seu recurs, incloses les d'advocat i de procurador;
NO EFECTUAR cap imposició de costes en relació al recurs del Sr. Peña.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
Subir
Diccionario RAE