Sentència
TSJC.- 0000434/2014 ORIGEN: 2001280/2011 - 00
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'abril del 2015.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per escrit presentat per la representació processal de la part agent en data de 20 de setembre del 2011 s'interposa demanda en reclamació de quantitat de 1.320,64.- euros contra la Sra. Martin per raó de factures impagades i despeses bancàries. I després de citar els fonaments de dret aplicables al present litigi, demana que es dicti sentència condemnant a la Sra. Martin en la seva qualitat de titular administrativa del negoci B., a satisfer a la societat C., la quantitat de 1.320,64.- euros.
II.- Per escrit presentat per la representació de la part agent de data 20 de setembre del 2011, es formulà incident previ de petició de crida en judici, amb força de crida en garantia contra els Srs. Valverde i Criado, en les seves respectives qualitats de gerents del negoci conegut com B.
La representació de la part defenent va presentar escrit de data 30 de setembre del 2011, en el que es nega que es cridi als citats titulars reals en el procediment per qüestions d'impediment processal.
Per aute de data 11 d'octubre del 2 011 la Batllia decideix donar lloc a la crida en garantia interessada per la part agent prop de la Sra. Criado i del Sr. Valverde.
III.- La representació de la part defenent, en data 12 de desembre del 2011, va contestar a la demanda. I afirmà en dit escrit que la part demandant no pot ignorar que les mercaderies que servia les lliurava als Srs. Criado i Valverde, en tant que explotadors del negoci B., ja que els albarans estan signats per les dues persones anteriorment citades, essent;
per tant, aplicable la teoria segons la qual la responsabilitat solidària del titular real i administratiu no juga front del tercer que coneix el caràcter solidari de la titularitat administrativa i la part demandant no es pot prevaler de la confiança creada per l'aparença.
IV.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 23 de juny del 2014, amb la següent part decisòria: "DECIDEIXO
Que estimant íntegrament la demanda formulada per la representació processal de la societat C., contra la Sra. Martin, el Sr. Valverde, i la Sra. Criado, he de condemnar i condemno als citats defenents a satisfer solidàriament la quantitat de 1.320,64.- euros a la part agent, més els interessos meritats des de la contesta de la demanda. Correspon condemnar a les costes causades en el present litigi a la part defenent, incloent els honoraris d'advocat i de procurador de l'adversa."
V.- La representació processal de la Sra. Martin va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 26-01-2012 i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació de la resolució d'instància i que es desestimi íntegrament la demanda contra la seva representada, imposant a l'adversa les costes del procediment.
Pel contrari, la representació processal de la societat C. va presentar escrit de contesta a les conclusions, de data de registre 19-02-2015, en mèrits del qual sol·licita la desestimació del recurs i la imposició a la part recurrent de les costes processals.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER.- En el present litigi, el creditor C. reclama el pagament de diferents factures impagades i despeses bancàries contra els titulars del negoci B., Sra. Martin (titular formal) i dels Srs. Criado i Valverde (titulars reals). No es discuteix l'import del principal reclamat sinó la condemna solidària a tots els demandats que va disposar la sentència d'instància.
SEGON.- L'argument de la part recurrent Sra. Martin consisteix en afirmar que comte tingut que la creditora carregava les factures en un compte dels altres titulars reals del negoci i que tots els albarans de l'entrega de mercaderia anaven signats pels altres dos codemandats, això significa que la subministradora coneixia qui eren els vertaders titulars del negoci i per aquesta raó ja només podien esser aquests els responsables del compliment de les obligacions derivades del mateix. Afirma que la jurisprudència andorrana sempre ha estat unànime en el sentit de no donar protecció al creditor en front el titular administratiu quan sabia que les persones amb les quals tractava eren els titulars reals del negoci. No porta cap menció de sentències en aquest sentit, però es podrien citar les del STSM de data 22- 03-1993 número 410, i la del STSJA de l'11-03-1999, núm. 1107).
Per contra, la sentència de l'Hble. Batlle d'instància fa esment de diverses sentències de la Sala (de data 20-12-2005 i de data 29-06-2012) que van precisament en el senti contrari en el cas d'un tercer de bona fe.
TERCER.- I efectivament així és la regla general i l'excepcional és la que afirma la part recurrent. Precisament la responsabilitat solidària enfront de tercers del titular formal(o administratiu) i del titular real d'un negoci ve justificada perquè el tercer confia en que el titular formal es farà càrrec de les obligacions del negoci i, per això, es justifica l'aparença de solvència. Resulta important la protecció al tercer de bona fe que confia en l'aparença d'un registre públic (com és el cas del Registre de Comerç del M.I. Govern d'Andorra) i, en conseqüència, confia en la solvència dels titulars formals que hauran de respondre de les obligacions del negoci i si a més resulta l'existència de titulars reals aquests també es faran responsables solidaris de les obligacions contretes en la gestió del negoci. Òbviament, el prestanom que pot veure o no retribuïda la seva aparença davant el negoci però, en qualsevol cas sap -i ha de saber-, que contrau unes obligacions davant de tercers i d'aquí que hi hagi constància pública registral de qui ostenta la titularitat formal del negoci. Aquest sempre és un element que el creditor ha de poder conèixer, mentre que si coneix o no el titular real pot resultar-li secundari perquè el que apareix com titular formal és el que li ha de donar confiança en la contractació. I les relacions entre els titulars formals i reals és una res inter alios acta alteri non nocet (Codi 7.60.1 del 293) que no li ha d'afectar ni perjudicar.
Però per exhaurir tots els arguments afegirem que, en aquest cas, no es pot parlar de que s'hagi demostrar que l'agent no era un tercer de bona fe que estava al corrent de la titularitat real del negoci, perquè: a) totes les factures i albarans anaven a nom del negoci (A.); b) que el compte on domiciliaven les factures fos dels dos titulars reals no suposa un element definidor d'aquell coneixement, sinó de les relacions internes dels compradors; c) fins i tot, en el propi contracte entre els defenents denominat "Contracte de compravenda de fons de comerç d'un negoci restaurant" de data 19-03-2009 en la seva clàusula Tretzena es llegeix : "Davant de tercers, la part venedora continuarà essent el propietari de tot el negoci fins el dia 15.7.09 o bé fins el dia del decret de l'Hble. Comú de la Massana, atorgant el canvi de titularitat.". Segons el document del foli 8, la Sra. Martin va figurar com a titular del negoci fins al 26-11-2009 i totes les mercaderies reclamades van ser lliurades entre el 15-04-2009 i el 9-07-2009.
En conseqüència, el recurs ha de ser desestimat.
QUART.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Martin contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 23 de juny del 2014, que confirmem íntegrament, i imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE