Sentència

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000263/2015 ORIGEN: 2001356/2011

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de novembre del 2015

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- que per demanda civil formulada mitjançant escrit presentat en data 25 d'octubre del 2011, el Sr. Giner, Procurador dels Tribunals i del Sr. Rius, sol·licitava, després d'invocar els fonaments de dret aplicables al cas, que es volgués dictar sentència acordant la modificació de les mesures adoptades per sentència de data 30 d'abril del 2008, de la següent manera:

Que es mantingui la pàtria potestat compartida entre els Srs. M. i R., havent però de sotmetre al previ consentiment del Sr. M. totes aquelles qüestions referents a l'educació, formació i salut de la menor.

Mantenir la guarda i custòdia de la menor en favor de la mare. Modificar el règim de visites de la forma següent:

Lliurament i recepció de la menor s'haurà de fer mitjançant els serveis d'intermediació familiar o bé dels serveis socials, o de qualsevol altra institució o organisme oficial, evitant per tant el contacte directe entre els Sr. M. i la Sra. R.

Atenent al trencament abrupte de la relació de la filla amb el pare des de l'any 2006, es demana que els serves socials i/o la institució o organisme oficial que consideri adient, efectuï un seguiment de l'evolució de la menor en relació al règim de visites.

Donat que, malauradament, l'estat de salut del seu representat ni li permetrà acomplir en alguna ocasió amb el règim de visites fixat, s'hauria de modificar la mesura imposant a la mare el deure de garantir la guarda de la menor en aquests supòsits.

Atenent a la delicada situació econòmica del Sr. M., que no li permet ni satisfer les necessitats pròpies, procedeix que es declari l'extinció de la mesura de pagament de la pensió, tant de la pensió d'aliments com de les despeses extraordinàries , en no concórrer cap element ni circumstància, raonablement previsible, que indiqui que aquest arribar a millor fortuna. Subsidiàriament, es demana que es declari la suspensió d'aquesta mesura per mentre el senyor M. no disposi del patrimoni i/i ingressos suficients per poder atendre el seu pagament sense haver de deixar de satisfer les seves necessitats més bàsiques. Tot en atenció a la situació personal, edat, bon estat de salut, i capacitat econòmica de la mare, Sra. R., que li permeten suplir abastament doncs la impossibilitat sobrevinguda del pare.

Segon.- que el dia 8 de novembre del 2011, previst per a la pràctica del tràmit de demanda, la Sra. Suárez no comparegué, malgrat haver estat degudament citada, havent-se-la declarat en situació de rebel·lia processal a instància de la part agent

Que mitjançant escrit presentat el dia 26 d'octubre del 2011, el Magnífic Ministeri Fiscal procedí a evacuar el tràmit de contesta a la demanda, al·legant substancialment que s'oposava als fets relacionats a la demanda formulada per la representació processal del Sr. M., en tant que aquests no resultin degudament acreditats en el moment processal oportú.

Tercer.- que el dia 26 de juny del 2012 s'obrí el judici de proves en el marc dels presents autes, i en aquell acte la part actora proposà la pràctica de les proves I.- CONFESSIÓ EN JUDICI, II.- TESTIFICAL, III.-DOCUMENTAL, IV.- REQUERIMENT i VIII.- DOCUMENTAL.

Que la part defenent romangué en situació de rebel·lia processal.

Que el Magnífic Ministeri Fiscal proposà les proves consistents en 1.Documental, 2.- consistent en que es requereixi a les parts per a què mitjançant l'aportació dels extractes de punts de vellesa de la CASS acreditin el nivell dels seus ingressos fins a l'actualitat; 3.- que s'adhereix a les proves que siguin proposades per les parts i considerades pertinents per a la resolució del plet, 4.- que s'uneixin per corda fluixa els autes DP-1012-4/2006 i 5.- que es procedeixi a realitzar un complement d'informe psicosocial realitzat en el seu dia en el marc dels autes B-10124/2006 a efectes d'actualitzar les dades que hi consten.

Que s'han practicat les proves que s'han considerat necessàries per a la resolució del present plet, raó per la qual per Providència de data 28 de gener del 2013 es declarà impracticable la prova I.- CONFESSIÓ EN JUDICI de les sol·licitades per la part agent. I per Providència de 18 de febrer del 2013 es declarà impracticable la prova VI.- DOCUMENTAL PER REQUERIMENT de les proposades per la part agent.

Quart.- que mitjançant diligència judicial practicada el dia 30 d'abril del 2013 es procedí al tancament del present litigi, havent assenyalat l'audiència del dia 14 de maig següent per a la presentació dels respectius escrits de conclusions, mitjançant el què la part agent insistí en llurs pretensions.

Que altrament, mitjançant informe datat de 13 de maig del 2013, el Magnífic Ministeri Fiscal interessà que es dictés sentència mantenint les mesures paterno filials dictades per sentència de 30 d'abril del 2008, tota vegada que no s'objectiva de les proves practicades en autes cap necessitat de modificació de les mateixes en el sentit interessat per l'agent. En efecte, el règim de vistes en la sentència ans citada ho era amb caràcter de mínims; que actualment la menor té 16 anys, quasi 17 i per tant, es fa innecessari la presència de cap organisme social, el tot sense perjudici que, cas de necessitat, algunes mesures es puguin instaurar en execució de sentència. Pel que respecta a la pensió, el cert és que es desconeix quina és exactament la situació econòmica del demandant, del que se sap percep una pensió per jubilació de 564,05.- euros i és propietari a Andorra d'una unitat immobiliària. Que per tant, tenint en compte les necessitat de la menor, el salari de la mare (1.500.- euros a l'any 2012) així com la pensió declarada pel pare igualment propietari d'una unitat immobiliària a Andorra, el Ministeri Fiscal interessa es fixi una pensió a favor de la filla i a càrrec del progenitor no custodi, de 200.- euros mensuals, incrementables anualment segons IPC així com el 50% de les despeses extraordinàries que pugui requerir la menor.

Cinquè.- que per Providència de data 28 de maig del 2013, es decidí, per a millor proveir, requerir el Notari Sr. J.E.C. per què aportés còpia simple de les escriptures de compravenda i de la carta de pagament i cancel·lació d'hipoteca atorgades en data 21 de maig del 2008 on hi intervé el Sr. Rius

Sisè.- que mitjançant diligència judicial practicada el dia 26 de novembre del 2013 es procedí al tancament del present litigi, havent assenyalat l'audiència del dia 10 de desembre següent per a la presentació dels respectius escrits de conclusions complementàries, mitjançant el què la part agent insistí en llurs pretensions tot i manifestant que el Sr. M. no disposa de cap patrimoni immobiliari actualment.

Que mitjançant informe datat de 9 de desembre del 2013, el Magnífic Ministeri Fiscal interessava que es requerís al Sr. M. per tal que acredités el compte bancari on fou ingressada la quantitat percebuda per la venda de la uniat immobiliària, i el destí de la mateixa, atès que com és de veure en els documents que el demandant adjunta, aquest darrer disposa d'altres comptes bancaris on transfereix imports. Que per tant, manifestà que si bé ha quedat acreditat que el demandant va vendre la unitat immobiliària de la qual n'era propietari, l'any 2008, el destí de l'import percebut per aquest concepte és desconegut. Així s'ignora el patrimoni del que disposa el demandant, ratificant- se en les peticions efectuades en el seu darrer escrit de conclusions.

Setè.- que per Providència de data 31 de gener del 2014, es decidí, per a millor proveir, requerir al Sr. Rius per tal que acredités el compte bancari on fou ingressada la quantitat relativa a la compravenda de la unitat immobiliària de la qual n'era propietari a l'edifici T.D.V. determinant la quantitat percebuda i el destí de la mateixa. Que finalment per escrit de data 6 de juny del 2014, la representació processal del Sr. M. complimentà la prova requerida.

Vuitè.- que mitjançant diligència judicial practicada el dia 16 de setembre del 2014 es procedí al tancament del present litigi, havent assenyalat l'audiència del dia 30 de setembre següent per a la presentació dels respectius escrits de conclusions complementàries, mitjançant el què la part agent insistí en llurs pretensions tot i manifestant que el Sr. M. va destinar l'import obtingut de la venda de l'immoble a la cancel·lació del préstec hipotecari i d'altres deutes que tenia llavors contrets, alguns dels quals encara resten pendents de pagament, no disposant actualment de cap patrimoni immobiliari ni de fons en entitats bancàries, essent la seva única font d'ingressos les pensions que percep per import de 600.- euros, ratificant-se en les seves pretensions.

Per informe evacuat en data 26 de setembre del 2014, el Ministeri fiscal interessava que se'l tingués per apartat del present procediment en ostentar la filla M. A. la majoria d'edat d'ençà el 23 de juliol del 2014.

Novè.- que per Providència de data 10 de novembre del 2014, es decidí, per a millor proveir, requerir a la representació processal del Sr. M. per tal que indiqués les dades personals de la Sra. Pina a fi de poder-la citar. I requerir a aquesta darrera perquè acredités si a la data treballa o estudia.

Desè.- que per diligència de data 12 de desembre del 2014, la Sra. Pina fou requerida per tal que acredités la seva situació econòmica actual, havent manifestat que es trobava estudiant a la Universitat de Tolosa, en la quina cursava el primer any de psicologia, havent aportat la CARTE ETUDIANT de la Universitat.

Onzè. L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 10-4-2015 i va decidir : " Primer.- Que estimant parcialment la demanda formulada per la representació processal del Sr. Rius contra la Sra. Suárez, s'escau modificar la sentència dictada en el marc dels autes B-1012-4/2006 de data 30 d'abril del 2008 i establir únicament la fixació d'una pensió per aliments a càrrec del Sr. M.F. i en favor de la Sra. Pina per un import de 150.- euros mensuals pagadora a la bestreta i dins els cinc primers dies de cada mes, havent d'ésser incrementada dita quantitat en funció de l'índex de preus al consum publicat pel M.I. Govern d'Andorra, així com el pagament del 50% de les despeses extraordinàries de la mateixa.

Segon.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades.

Contra aquesta Resolució es pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de 13 dies, presentant la voluntat d'apel·lar davant la secció del Batlle que l'ha dictada. Presentada la voluntat d'apel·lar, el Batlle emplaçarà per Providència les parts perquè compareguin davant el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra per a formalitzar el recurs en el termini de 15 dies remetent així mateix els autes originals..

Dotzè. Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. M.F. i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. - En el present procediment de modificació de mesures de relació paterno-filials, el pare Rius insta una modificació de mesures que afecten al règim de visites i a la pensió alimentària reconeguda a favor de la seva filla Pina La mare de la menor no ha comparegut al procediment. Al llarg del procediment d'instància la menor ja ha arribat a la majoria d'edat amb la qual cosa la sentència d'instància ja no entra en considerar les peticions fetes respecte al règim de visites i es centra únicament en la pretensió de suspensió o extinció de l'obligació de pagar la pensió a càrrec del Sr. M.

La sentència de l'Hble. Batlle considera que no és procedent declarar l'extinció de la pensió d'aliments sinó reduir-la a 150 EUR mensuals.

Contra tal decisió s'alça la part agent.

SEGON.- L'Hble. Batlle considera que a la vista de la valoració de la prova practicada que el Sr. M. si bé ha disminuït els seus ingressos de 1.950 EUR mensuals a una pensió de jubilació de prop de 600 EUR al mes i està afectat d'un càncer de pròstata (2006) que afortunadament ha remitit (2011), ha pogut realitzar la unitat immobiliària, de la qual després de cancel·lar la hipoteca que la gravava i pagar un deute acreditat per document notarial, li resta un romanent de 80.000 EUR dels quals no ha pogut donar compte. Per contra, ha constatat que viatja cada any a la República Dominicana cosa que permet deduir que no està tan mancat d'ingressos com de l'eixuga pensió de jubilació es podria deduir.

TERCER.- La part recurrent manifesta que no se'l pot obligar a demostrar un fet negatiu com és la manca d'ingressos, cosa que és certa. Només cal reiterar, un cop més, el que ja hem dit en altres ocasions, com són els principis de càrrega probatòria que podríem derivar dels aforismes (incumbit probatio qui dicit non qui negat" o "onus probandi incumbit ei qui dicit" : 1) la càrrega de la prova cal distribuir-la segons es reclami el compliment d'una obligació (en aquest cas li correspon al demandant) aquella càrrega relativa als denominats fets "constitutius" o es proclami l'extinció d'una obligació (en aquest cas, li correspon al demandat) els denominats fets "extintius" o "impeditius". Ara bé, l'aplicació d'aquest principi ha anat adquirint matisos jurisprudencials per tal d'adaptar-lo a les exigències constitucionals i a la flexibilitat necessària en tot anàlisi de les controvèrsies litigioses derivades de les relacions humanes. No s'escapa a ningú que la distribució de la càrrega de la prova té sentit quan no hi ha prova suficient i, aleshores, cal decidir quina part ha de suportar les conseqüències de la manca de prova. Quan existeix prova suficient, resulta indiferent quina part l'hagi proporcionat al Tribunal. Dit en altres paraules, la càrrega probatòria es transcendental només quan manca la prova perquè, quan aquesta existeix, resulta irrellevant qui l'hagi proporcionada al Tribunal .

Així resulta que s'ha vingut interpretant sobre càrrega de la prova, tant doctrinalment com jurisprudencial, en el sentit que la tutela judicial efectiva (art. 10 de la CA), la justícia material i la realitat social han recomanat recórrer als criteris de normalitat (cal demostrar allò que és anormal, i per conseqüent "impeditiu") i presumir allò que és normal en unes relacions humanes, o bé en l'estat normal o natural de les coses o en situacions de fet o de dret; cal tenir present la facilitat o proximitat (disponibilitat) de cada part als mitjans probatoris per evitar situacions desproporcionades de manca d'igualtat processal o bé que denotin una manca absoluta de bona fe processal en l'establiment de la veritat material; i finalment com a conseqüència de tot això, la necessària flexibilitat en l'aplicació de les normes de distribució de la càrrega probatòria.

QUART.- I aplicats aquests principis al cas present observem que la sentència d'instància en cap moment els ha inobservats, sinó que precisament en compliment d'ells ha estimat de manera absolutament ajustada a dret que el pare de M.A. ha de seguir pagant una penó d'aliments. En efecte el que decideix la sentència d'instància és que el Sr. M. ha de seguir acomplint amb el deure d'alimentar a la seva filla reconeguda per ell, una pensió de subsistència com és la de 150 EUR al mes mentre la seva filla estigui estudiant i no tingui independència econòmica (actualment estudia Psicologia a la Universitat de Tolosa). I ho decideix perquè no ha acreditat el pare que no tingui ni per viure dels seus propis mitjans quan 1) ha resultat que cada any se'n va viure una temporada a la República Dominicana i 2) que va tenir un romanent de 80.000EUR dels quals no ha sabut acreditar que els hagi gastat.

Si el Sr. M. pot viatjar a l'estranger cada any i no explica qui li paga els desplaçaments ni com viu allà, resulta perfectament raonable que es conclogui que ho paga ell. Si resulta acreditat que de la venda de l'habitatge d'Andorra li ha restat lliure un romanent considerable de diners, i no es capaç de demostrar que ja no els té a la seva disposició (per pagament de deutes o altres despeses que ho justifiquin), també resulta raonable concloure que disposa de numerari per fer front a una minsa pensió d'aliments a la seva filla que encara ho necessita.

I no és suficient per justificar-ho, al·legar que es disposa de justícia gratuïta perquè el que importa és que ell pugui tenir disponibilitat d'aquells diners o recursos sense que necessàriament els tingui a nom seu en un compte on puguin ser detectats.

CINQUÈ.- I finalment, ateses les manifestacions darreres del seu escrit de conclusions sobre els dubtes sobre la verdadera paternitat que en el seu dia va reconèixer, és de suposar que, fins que no hi hagi un pronunciament judicial en ferm que així ho proclami, entendrà que ha de seguir fent front a les seves obligacions paternals en coherència amb la declaració de reconeixement que en el seu dia va fer.

En conclusió, doncs, el recurs ha de ser desestimat.

SISÈ.- No fem pronunciament sobre la imposició de les costes causades en el recurs tota vegada que no hi ha part contrària.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Rius contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en data 10 d'abril de 2015, que confirmem íntegrament. No fem condemna de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE