Sentència

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000309/2015 ORIGEN: 6001684/2013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de gener del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 28-09-2012, la representació processal de la societat Cañete va presentar demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment civil abreujat contra la societat Sanç, demanant que se la condemnés, a abonar-li l'import de 5.121.-euros en concepte d'una factura de treballs de traducció d'unes pàgines web, amb els interessos legals des de la contesta a la demanda, així com a la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal de Sanç va oposar-se a la demanda sol·licitant la seva desestimació i que es declari que abonarà a la demandant el cost real dels treballs de traducció que resulti acreditat mitjançant la pràctica d'una pericial, i sense fer imposició de les costes judicials.

Després de la pràctica de les proves, les parts van presentar els seus escrits de conclusions. La part agent va mantenir les seves pretensions i la part defenent va sol·licitar que la reclamació fos estimada en un màxim de 3.052.-euros.

III.- Per Sentència de data 14-05-2015, l'Hble. Tribunal Unipersonal va decidir "Que estimant substancialment la demanda formulada per la representació processal de la societat Cañete contra la societat Sanç, he de condemnar i condemno a aquesta darrera a pagar a la seva representada la quantitat total de 4.476,40.-euros, juntament amb els interessos legals meritats des de la data de la contesta a la demanda, a saber el dia 19 d' octubre del 2012, fent imposició a la part defenent de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora de l'agent, a acreditar en període d'execució de la present resolució judicial."

IV.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de Sanç demanant la seva revocació i que es dictés una nova declarant que l'import que ha de pagar és de 3.669,83.-euros, i sense condemna en costes.

La representació processal de Cañete demana la seva confirmació, amb imposició de les costes a l'adversa.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat establert que Sanç va llençar una WEB anomenada "clic'and" i que segons pressupost del 29-04-2011 va encarregar a Cañete les tasques de realització d'aquesta web (creació, disseny, redacció de textos i claims) i de les tasques d'assessorament i comunicació. El pressupost, que ascendeix a un total de 5.000.-euros fora impostos, precisa clarament que no inclou la producció ni la traducció.

Les tasques contractades es van dur a terme a la satisfacció de Sanç i la WEB es va crear en català.

Aleshores, Sanç va encarregar Cañete de gestionar la traducció en castellà, francès i anglès, i aquesta darrera va confiar dits treballs a la societat B. qui va emetre un seguit de 4 factures per un total de 4.476,40.-euros (ISI de 4% inclòs) relatius a treballs de correcció i de traducció.

És així que Cañete va presentar a Sanç una factura de 5.121.-euros incloent, les factures B., més un 10% sobre l'import de 4476,40.-euros en concepte de remuneració seva, més un 4% d'ISI.

Sanç es va negar a pagar invocant principalment que la tarifa practicada era desproporcionada; que Cañete no li havia presentat cap pressupost previ ; que els treballs de correcció eren inútils doncs el servei lingüístic del Govern d'Andorra ho fa gratuïtament i que no podia admetre que es carregui un 10%.

El tribunal a quo ha considerat que no calia estimar la reclamació en concepte del 10% tota vegada que la part agent no havia acreditat que el mateix s'hagués pactat entre les parts, ni tampoc la derivada del 4% d'impostos ja que la societat B. ja havia percebut els impostos. Aquests extrems no són objecte de recurs.

II.- El recurs de Sanç rau substancialment en el fet que, al seu parer, el tribunal ha fet una errònia valoració de les proves en considerar que els fets que fonamenten la demanda han quedat acreditats per les declaracions del Sr. Roda, el legal representant de Cañete, i de la Sra. Corbacho la seva esposa. Argumenta en substància que: 1) no és cert que ella no estava interessada en disposar d'un pressupost del cost de traducció; 2) abans de donar el seu vist i plau, examinava els pressupostos que Cañete li presentava; 3) si hagués tingut coneixement dels preus practicats per B., ella hauria negociat directament els preus amb un altre traductor; 4) el fet de carregar un 10% sobre les factures del traductor demostra que Cañete tenia interès en ocultar fins al moment de la factura que l'import de la factura de B. seria tan elevat i 5) la sentència no ha pres en consideració que la factura de B. excedeix en un 13% el preu del mercat i és Cañete qui ha d'assumir el diferencial.

Però, els testimoniatges del Sr. Roda i de la Sra. Corbacho (essent precisat que cap element d'autes permet afirmar que es tractaria de l'esposa del Sr. Roda, extrem negat per la part recorreguda) no són els únics elements sobre els quals l'Hble. Batlle ha fonamentat la seva decisió, sinó que va invocar els mateixos perquè són coherents amb la prova documental que venen a confirmar i reforçar.

No s'ha de perdre de vista, i això ressurt de la documentació d'autes, en particular els correus electrònics creuats entre les parts - i l'extensa valoració dels quals feta pel tribunal en el segon paràgraf del III.-CONSIDERANT és del tot encertada - que Sanç, tot i essent coneixedora del fet essencial que les traduccions no eren incloses en el pressupost, no va demanar rés fins al moment on Cañete li va plantejar la problemàtica de la traducció, i que aleshores Sanç va encarregar a aquesta darrera de fer realitzar dita traducció. L'ocultació denunciada per Sanç no existeix tota vegada que si és cert que Cañete no va demanar cap pressupost previ a B. i per tant no el va sotmetre a Sanç, resta clar que aquesta darrera era informada de la intervenció de B., del desenvolupament de les tasques, i que fins i tot B. era susceptible de practicar el preu dit d'urgència".

En efecte, apareix que l'ampli treball de correcció i de traducció (en aquesta alçada Sanç no sosté més que els treballs de correcció eren innecessaris) es va tenir que finalitzar en el termini d'un mes, i aquest extrem no es pot obviar en el moment de determinar si Cañete hauria incurregut en una actuació reprotxable. Així les coses, considerem correcte la conclusió del tribunal segons la qual Sanç havia renunciat a demanar un pressupost i que no pot ara reprotxar-ho a Cañete, després d'haver rebut els treballs de traducció i haver-los utilitzat a la seva satisfacció i profit.

Quant als arguments que el preu practicat per B. era massa elevat i que Cañete hi tenia un interès directe, queden desvirtuats per la pericial que s'ha practicat en autes, la qual permet constatar que els preus practicats corresponen als preus que es practiquen en el sector, i que finalment la valoració feta pel pèrit és només inferior de uns 750.-euros a la factura B., essent precisat que no s'ha pres en consideració la urgència que va presidir a la intervenció d'aquesta societat.

Finalment, no existeix cap justificació perquè Cañete, qui ha actuat amb diligència en front de B. i de Sanç, i que en conseqüència de la resolució d'instància no pot més pretendre a cobrar el 10% que reclamava com a remuneració de la seva intermediació, hagi de suportar la diferència entre la factura B. i el preu valorat pel pèrit, el qual, atès la llibertat de preus i la concurrència del sector, no constitueix un preu oficial i directori del mercat sinó només una referència que ens permet comprovar que el preu practicat per B. en res és excessiu o abusiu.

Per tot l'exposat s'ha de desestimar íntegrament el recurs.

III.- Atès l'estimació substancial de la demanda, la condemna de la part defenent en costes de primera instància també s'ha de confirmar.

La desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la representació processal de la societat Sanç contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 14-05-2015, que confirmem íntegrament;

IMPOSAR a la societat Sanç les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE