Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000308/2016 ORIGEN: 2001076/2014 - 00
NIG: 5300542120150000471
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre del 2016.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per escrit del 01-08-2014, el Sr. Pla va presentar demanda laboral contra la societat Giner, (S.) demanant que se la condemnés a satisfer-li l'import de 759,30.-euros en concepte de vacances, més una suma quedant per determinar (per estar el demandant en situació de baixa) en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent, injustificat i fet de forma indeguda, al pagament dels interessos legals corresponents, a declarar i cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
II.- Mitjançant escrit del 06-06-2014, la representació processal de la societat Giner, SAU, es va oposar totalment a la demanda.
III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 09-05-2016, decidint : "Que estimant majoritàriament la demanda formulada pel Sr. Pla contra la mercantil andorrana Giner, SAU., ha de declarar que l'acomiadament practicat per l'empresa en la persona del Sr. Pla fou injustificat, i que l'empresa demandada ha de ser condemnada a:
Pagar al treballador la corresponent indemnització fixada a l'article 98§1 del CRL, per la suma de 15.375,83 EUR juntament amb els interessos legals comptadors des del dia 14 d'octubre de 2014;
A sufragar les despeses processals causades segons allò previst a l'anterior Fonament de Dret DOTZÈ;"
IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Pla demanant la seva revocació parcial en el sentit de fixar la indemnització en 29.043,22.-euros, amb imposició a l'adversa de les costes d'ambdues instàncies .
La representació processal de la societat Giner, SAU demana la desestimació del recurs amb imposició de les costes judicials al recurrent.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- No es discuteix en les actuacions la relació laboral entre el Sr. Pla i la societat Giner, SAU, ni que aquesta es va acabar com a conseqüència del seu acomiadament disciplinari mitjançant carta del 28-05- 2014.
El tribunal va considerar que dit acomiadament era injustificat donant dret al demandant a percebre la indemnització prevista per l'article 98 del Codi de relacions laborals, i aquests extrems no són recorreguts.
II.- El recurs només versa sobre la determinació de la indemnització donat que el Sr. Pla sosté que és per culpa d'un error provocat per allò existent en el contracte aportat per la defenent que el tribunal va prendre en consideració con a data d'inici de la relació laboral el 18-02-2008 quan ha quedat establert que és el 18-02-2002. Afegeix que la seva antiguitat no és de 6,75 anys sinó de 12,75 i que per conseqüent la indemnització s'havia de fixar en 29.403,22.- euros.
En el seu escrit de demanda com el seu escrit de conclusions (a la diferència del que pretén ara invocant la data del 18-02-2002 i una antiguitat de 12,5 anys), l'agent va sostenir que havia iniciat una relació laboral al mes de gener de l'any 2000 amb la societat V. la qual havia absorbit la societat S. i que portava 13 anys i mig treballant per l'empresa. És en base a una antiguitat de 13,5 anys i finalment de 14 anys que va reclamar l'import mínim de 30.751,65.-euros portat a 31.510,95.-euros en concepte d'indemnització.
De l'extracte de punts de vellesa ressurt que del mes de desembre del 2000 (però de cap manera gener del 2000) fins al mes d'agost del 2001 va ser declarat per V., del mes de setembre del 2001 fins al mes de febrer del 2002 per P., i a partir del mes de febrer del 2002 i sense interrupció fins al 2014 per S.
En el seu escrit de contesta com en el seu escrit de conclusions, l'empresa va indicar en el seu punt primer : "El Sr. Pla va ser contractat per S. en data 18 de febrer del 2002 com a empleat de correu".
Amb aquest escrit de contesta, la part empresarial va aportar un contracte de treball del 19-02-2008 (foli 39-42), atorgat entre S. i el Sr. Pla per tal de formalitzar la relació laboral ja existent entre ells, i exposant com a punt primer que el Sr. Pla "presta el seus serveis laborals a l'empresa des del dia 18.02.2002...". La clàusula tercera precisa que és aquesta data esmentada a l'expositiu primer que es prendrà en compte per determinar l'antiguitat a l'empresa.
En el document de liquidació establert per l'empresa en data 03-11- 2014 (foli 148), s'esmenta la data del 18/02/2002.
En base a aquests elements, apareix que de manera indiscutible la data d'inici de la relació laboral s'havia de fixar al 18-02-2002.
III.- Ara bé, el tribunal va motivar de manera específica aquest aspecte del litigi exposant literalment : "Són fets acreditats que l'agent va iniciar una prestació laboral per S., SAU. 18 de febrer de 2008 (cf. f. 39) sense que es pugui considerar que aquest hauria de remuntar a la data d'inici de la relació laboral amb altra empresa V. ja que d'una banda, no consta acreditat enlloc que hi hagués una transmissió d'empresa a favor de S. i d'altra banda, consta en autes que entre la seva prestació de serveis per V. i S. va prestar serveis per altra empresa durant un període de cinc mesos, comprès entre setembre 2001 i febrer 2002 (cf. f. 6 recto i verso). Per tant, a tots els efectes, la data d'inici de la relació laboral és necessàriament aquella que consta al contracte de treball escrit obrant en autes, a saber el 18 de febrer de 2002.".(SIC).
L'error és doble :
La data del 18-02-2008 no correspon a res puix la data del contracte és el 19-02-2008
El contracte indica clarament que la data d'inici és el 18-02- 2002 i no el 18-02-2008.
Quant a la motivació del tribunal relativa a V. té com a objecte de descartar la data del mes de gener del 2000, i aquest aspecte no es pot que confirmar.
Però finalment la conclusió del Tribunal és correcta puix indica en el citat paràgraf que la data d'inici de la relació laboral és necessàriament aquella que consta al contracte de treball escrit obrant en autes, a saber el 18 de febrer de 2002.
Aquests errors i aquesta confusió poden explicar que, pel que fa al càlcul de la indemnització, el tribunal va tornar a mencionar la data equivocada ja que va considerar que: "... el que dóna dret al treballador, en mèrits del que té demanat en els presents autes, a rebre una indemnització calculada en mèrits d'allò previst a l'article 98 CRL i segons els càlculs de salari expressats per la part agent i no discutits per la defenent, havent però de reduir la mateixa per quan la part agent parteix de la base que l'inici de la relació laboral es situa al mes de gener de 2000 -el que fa una durada de la relació de 13 anys i 10 mesos- quan ja hem vist que aquesta s'inicià el 18 de febrer de 2008 -amb una durada de la relació laboral amb S. de 6 anys i 8 mesos.
Conseqüentment, la indemnització a percebre ascendeix a la suma de (45 dies x 6,75 anys x 50,62 EUR) 15.375,83 EUR.".
Per conseqüent, s'ha de rectificar el càlcul prenent en compte la data del 18-02-2002, sia 6 anys de més que el tribunal, el que dona una antiguitat de 12,75 i no de 6,75 anys, i un import final de 29.043,22.-euros enlloc de 15.375,83.-euros.
IV.- En virtut del principi del venciment objectiu, i donat la matèria laboral del cas, l'estimació del recurs ha de portar a la condemna de la part empresarial recorreguda al pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs del Sr. Pla contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 09-05-2016 que revoquem parcialment en el sentit de fixar en 29.043,22.-euros enlloc de 15.375,83.- euros la indemnització de l'article 98§1 del Codi de relacions laborals;
IMPOSAR a la societat Giner, SAU, les costes judicials d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE