Sentència

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000347/2013 ORIGEN: 5000717/2009 - 00

NIG: 5300542120150002134

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 20 de desembre del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 6 de novembre del 2009 la representació processal de la societat de Dret andorrà Roda, S.L. va formular demanda contra la societat limitada de Dret andorrà Valverde i la Sra. Seco, en la quina exposava que la Sra. Seco li va demanar un pressupost per a una cuina; que l'11 de juny del 2006 li va presentar un pressupost que va acceptar; que va lliurar la cuina al constructor de l'immoble; que la factura puja 11.907,74 euros; que el 3 de desembre del 2007 va emetre una lletra de canvi pagadora a data 20 d'abril del 2008 per l'esmentat import i acceptada per la societat ENTITY_5; que quan van presentar la lletra al cobrament va ésser retornada impagada.

I després d'invocar els fonaments de Dret que considerava d'aplicació al cas, demanava de dictar sentència condemnant solidàriament a les demandades al pagament de la quantitat d'11.907,74 euros, amb els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i les costes judicials causades.

II.- La codemandada Valverde, S.L., degudament citada en la persona del seu President Sr. Canals, no va comparèixer a l'audiència, essent declarada en rebel·lia processal a instància de l'actora.

La demandada, la Sra. Seco va contestar a la demanda a l'audiència del 20 de novembre del 2009, dient que manca de legitimació passiva perquè ella i el seu marit havien contractat una obra de construcció d'una habitatge unifamiliar amb una societat espanyola Manzanares, S.L.; que no té relació contractual amb la demandant; que aquesta és subcontractada de la constructora; que la demandant no té acció directa contra ella perquè ella ha pagat la totalitat del preu de l'obra al contractista. I acabava demanant la desestimació de la demanda amb imposició de les costes a l'actora.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlle va dictar Sentència en data 4 de juny de 2010 i va decidir : " Estimar la demanda formulada en data 6 de novembre del 2009 per Roda, SL contra la societat de Dret andorrà Valverde, S.L. i la Sra. Seco, i condemnar solidàriament als defenents a pagar a l'actora la quantitat d'11.907,74 euros, augmentada pels interessos legals comptadors des del dia 20 de novembre del 2009, i imposar-los, per meitats, les costes processals, amb menció dels honoraris d'advocat i procuradora."

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Seco i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que sigui absolta de les pretensions deduïdes en contra seva, imposant a l'adversa les costes del procediment.

V.- Per Aute de 15.11.16 es van suspendre les presents actuacions pel respecte la societat Valverde, SL. en fallida (Valverde,SL)

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. - En el present plet, la part agent Roda, SL, reclama el pagament d'una factura de subministrament i col·locació de mobiliari de cuina contra la Sra. Seco i la societat andorrana Valverde, SL en fallida.

La sentència d'instància estima la demanda i condemna solidàriament als defenents a pagar la suma reclamada, més els interessos legals des del 20 de novembre de 2009 i les costes causades.

Contra tal decisió s'alça la part defenent Sra. Seco.

SEGON.- La demanda i la sentència consideren que la societat defenent ha de ser condemnada com a acceptant de lletra de canvi pagadora a data 20.4.08 i la Sra. Seco ho ha de ser per l'acció directa perquè la dita senyora no havia pagat al constructor l'import total de l'obra i perquè no consta que en la construcció del xalet que havia realitzat la constructora, la societat espanyola Manzanares,SL, s'hagués contractat el subministrament del material que corresponia a la cuina. Així doncs considera la sentència d'instància que la Sra. Seco va establir una relació contractual de compravenda directa amb Roda,SL i d'aquí que hagi de respondre també del pagament de la factura.

La Senyora esmentada argumenta en sentit contrari. Justifica que la cuina estava incorporada en el contracte d'execució d'obra i per aquesta raó hi figura exactament el mateix import que reclama actualment la subministradora del material; que va voler canviar el material inicialment incorporat al projecte constructiu però que el va canviar, amb la conformitat del constructor, el qual (Sr. V.C.) la va dirigir a la subministradora per fer els canvis que li interessessin i per aquesta raó, va signar sobre el pressupost que aquesta li va fer amb els nous materials. També argumenta per contrarestar l'acció directa que pretén exercitar la part agent (com a subcontratista) contra ella, que ja ha pagat tot el cost de l'encàrrec fet al contractista principal, amb la qual cosa aquella acció ja no pot ser proclamada.

TERCER.- Hem d'acudir al que ja hem reiterat en altres ocasions sobre la valoració de la prova. Essencialment caldrà acudir als principis de càrrega probatòria que podríem derivar dels aforismes ("ei incumbit probatio qui dicit non qui negat" -D.22-3.2- o "onus probandi incumbit ei qui dicit" -Codi 4-18,23-

: 1) la càrrega de la prova cal distribuir-la segons es reclami el compliment d'una obligació (en aquest cas li correspon al demandant) aquella càrrega relativa als denominats fets "constitutius" o es proclami l' extinció d'una obligació (en aquest cas, li correspon al demandat) els denominats fets "extintius" o "impeditius". Ara bé, l'aplicació d'aquest principi ha anat adquirint matisos jurisprudencials per tal d'adaptar-lo a les exigències constitucionals i a la flexibilitat necessària en tot anàlisi de les controvèrsies litigioses derivades de les relacions humanes. No s'escapa a ningú que la distribució de la càrrega de la prova té sentit quan no hi ha prova suficient i, aleshores, cal decidir quina part ha de suportar les conseqüències de la manca de prova. Quan existeix prova suficient, resulta indiferent quina part l'hagi proporcionat al Tribunal. Dit en altres paraules, la càrrega probatòria es transcendental només quan manca la prova perquè, quan aquesta existeix, resulta irrellevant qui l'hagi proporcionada al Tribunal .

Així resulta que s'ha vingut interpretant sobre càrrega de la prova, tant doctrinalment com jurisprudencial, en el sentit que la tutela judicial efectiva (art. 10 de la CA), la justícia material i la realitat social han recomanat recórrer als criteris de normalitat (cal demostrar allò que és anormal, i per conseqüent "impeditiu") i presumir allò que és normal en unes relacions humanes, o bé en l'estat normal o natural de les coses o en situacions de fet o de dret; cal tenir present la facilitat o proximitat (disponibilitat) de cada part als mitjans probatoris per evitar situacions desproporcionades de manca d' igualtat processal o bé que denotin una manca absoluta de bona fe processal en l'establiment de la veritat material; i finalment com a conseqüència de tot això, la necessària flexibilitat en l' aplicació de les normes de distribució de la càrrega probatòria.

QUART.- I la prova practicada ens porta a la conclusió que la Sra. Seco té raó en els seus motius d'oposició a la part agent. En efecte, pel que fa al subministrament de material que incloïa l'equipament de la cuina, hem de dir que en el foli 73 hi figura dins la certificació-liquidació de febrer 2008 la partida 12.85 amb l'import idèntic (11.907,74EUR) al que es reclama. Això confirma la versió de la Sra. Seco de que el subministrament del material de la cuina estava incorporat al preu del contracte d'obra, i que la signatura del pressupost de la nova elecció dels materials de la cuina no tenia altra finalitat que deixar constància de quins eren els materials a subministrar. Si hom es fixa en el dit pressupost comprova que si fa constar el nom de la companyia Miró que es correspon amb una de les societats de l'accionista majoritari i administrador únic de Manzanares,SL, cosa que explica que hi figurés el nom de la constructora andorrana amb la que opera aquell soci majoritari (Sr. V.C.) de la qual també es administrador únic. Per la seva banda, la pro va documental del procediment B-1168-2/2008 també permet comprovar com la part aquí agent també descriu la societat andorrana Miró, SL com la realment constructora del xalet de la Sra. Seco i el seu marit Sr. Codina i el seu marit Sr. Codina. Finalment tampoc passa desapercebut que la lletra de canvi no ve acceptada per la senyora demandada sinó per la societat andorrana Valverde, SL, també vinculada a l'altra sòcia i apoderada de Manzanares,SL.

També ha aportat la part apel·lant en la seva contesta una certificació de l'arquitecte tècnic de l'obra, Sr. Bernat, que corrobora exactament la mateixa versió (document 4, foli 106). És a dir, que no hi ha va haver relació contractual directa entre la Sra. propietària del xalet i la casa subministrament dels materials de la cuina (mobles baixos i alts, , inclosos accessoris, sòcols i campana).

CINQUÈ.- Pel que fa a l'acció directa també ha quedat demostrat que la Sra. Seco ha pagat fins la darrera certificació-liquidació de l'obra encarregada a Manzanares,SL. Així observem la darrera factura emesa per la contractista de 15/12/07 (foli 104) en la qual es fa constar el preu total pactat (359.726,89EUR) menys la suma pagada a compte de 16.809,66EUR, restant un total de 342.917,23EUR que deduïdes les 298.337,99EUR de les certificacions ja liquidades, resta una factura total de 44.579,24EUR que amb l'IVA del 7% i restat els 30.000EUR abonat en aquell mes, resulta un ròssec final de 17.699,79EUR. Doncs bé, aquest saldo final consta abonat en la certificació emesa pel Banc xxxx del foli 105 en data de 17/4/08.

Així doncs resulta plenament demostrat que la Sra. Seco no deu res a la contractista principal amb la qual cosa l'acció directa no pot ser aplicada.

SISÈ.- La conclusió de tot el que hem dit és que la demanda presentada i dirigida contra la Sra. Seco no podia prosperar per manca d'acció contra ella i per aquesta raó ha de ser desestimada amb imposició de costes a la part agent, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

SETÈ.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Seco contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlle en data 4 de juny de 2010, que revoquem en el sentit de DESESTIMAR la demanda interposada per Roda, SL contra la dita senyora a la qual haurà de pagar les costes del procés en la instància.

Deixem en suspens el procediment seguit contra Valverde, SL perquè es troba en situació de fallida.

No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE