Sentència
Núm. de Protocol: 2000086/2017 Núm. de Rotlle: TSJA-0000083/2017
SENTÈNCIA 86-2017
PARTS:
Apel·lant: Sr. Elías
Representant: Sra. Araujo
Advocat: Sr. Morales
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Machado
Advocat: Sra. Codina
M. I. Sra. Marie Conte
Andorra la Vella, nou d'octubre de dos mil disset.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000086/2017.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació del Sr. Elías va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució de 19 de juliol de 2017, que havia estimat parcialment el recurs d'oposició que va formular l'interessat, en relació amb la petició d'intercanvi d'informació fiscal procedent de les autoritats tributàries espanyoles.
2.- La sentència de 7 de setembre de 2017 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda formulada per l'agent i ha declarat que la resolució administrativa impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
3.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
S'ha infringit l'article 4.d) del Reglament de desenvolupament de la Llei 3/2009, d'intercanvi d'informació en matèria fiscal amb sol·licitud prèvia, ja que la petició procedent de les autoritats espanyoles no determina si té una finalitat únicament administrativa o si pot comportar una responsabilitat penal.
L'Administració no va donar accés a l'interessat, en el moment de consultar l'expedient, a la informació facilitada per l'entitat bancària, cosa que ha comportat una situació d'indefensió.
La informació no es pot referir a persones diferents de la concernida i alienes a la targeta de crèdit en qüestió.
4.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 8 de la Llei 10/2017, del 25 de maig, d'intercanvi d'informació mitjançant sol·licitud prèvia i d'intercanvi d'informació espontani en matèria fiscal (Disposició transitòria segona).
Segon.- El primer dels motius d'impugnació que articula la part apel·lant es refereix a la infracció de l'article 4.d) del Reglament de desenvolupament de la Llei 3/2009, d'intercanvi d'informació en matèria fiscal amb sol·licitud prèvia, ja que considera que la petició procedent de les autoritats espanyoles no determina si té una finalitat únicament administrativa o si pot comportar una responsabilitat penal.
Sobre aquesta qüestió, procedeix confirmar substancialment els raonaments que conté la sentència apel·lada. En efecte, dels termes en què es troba redactada la sol·licitud d'intercanvi d'informació (folis 42 i següents) es desprèn sense dificultat que la mateixa s'inscriu en el marc d'un procediment administratiu d'investigació de fets amb transcendència tributària.
En qualsevol cas, cal tenir en compte que el precepte reglamentari que invoca la part agent s'ha d'interpretar en línia amb les disposicions de la llei que desenvolupa, l'article 4.d) de la qual exigeix que la petició detalli "la finalitat per a la qual, en aplicació de la normativa fiscal de la Part requeridora, es demanen les informacions", i, en aquest cas, s'ha de concloure que l'exigència legal es troba suficientment complerta.
A més, no es pot oblidar que el Protocol annex al Conveni entre Andorra i Espanya de 8 de gener de 2015, en el seu apartat VII.2.v, disposa que:
"S'entén que els drets i les garanties aplicables de conformitat amb la legislació interna dels Estats contractants no han d'impedir ni obstaculitzar indegudament l'intercanvi efectiu d'informació, frustrant els esforços de l'Estat requeridor".
En conseqüència, en aplicació d'aquest precepte, s'ha d'interpretar la normativa en el sentit més favorable a l'efectivitat de l'intercanvi, sens perjudici de les garanties de què disposen els interessats, per la qual cosa s'ha de desestimar aquest motiu d'impugnació.
Tercer.- El segon dels greuges que fa valer l'apel·lant es refereix a la indefensió que li hauria produït el fet de no haver tingut accés a la totalitat de l'expedient administratiu, ja que no va poder examinar la informació que havia facilitat l'entitat bancària.
Sobre aquest punt, no es poden considerar acreditats els fets en què es basa aquest motiu d'impugnació. En efecte, l'examen de l'expedient (folis 52 i 53) permet apreciar que tant l'interessat com el seu advocat van consultar-lo en la mateixa data, sense fer cap reserva ni protesta sobre les circumstàncies en què va tenir lloc l'accés a la documentació, de manera que no consta la negativa que ara s'invoca a facilitar determinats documents.
En qualsevol cas, com diu la sentència apel·lada, tampoc s'acredita una indefensió real i efectiva que pogués derivar dels fets que al·lega el recurrent. No es pot oblidar que la resposta de l'entitat bancària (foli 50) es limita a identificar el titular de la targeta de crèdit, que està vinculada amb un compte domiciliat a una altra entitat, de manera que, en tractar-se de dades que l'interessat coneixia perfectament, els seus drets de defensa no s'han vist limitats de cap manera.
Quart.- En darrer terme, es discuteix si la sol·licitud d'informació podia incloure també les dades d'identificació dels altres eventuals titulars o beneficiaris del compte bancari a què estigui associada la targeta de crèdit.
Aquest argument no pot prosperar per dos raons diferents. En primer lloc, perquè l'acord del GOVERN de 19 de juliol de 2017 ja va estimar en aquest punt el recurs d'oposició que va formular l'interessat, i va limitar les dades a facilitar respecte dels hipotètics cotitulars del compte al supòsit en què existís un beneficiari o autoritzat de la targeta, cosa que implica que només es pot fornir la informació relativa a aquest beneficiari o persona autoritzada.
En segon lloc, del contingut de la informació subministrada per l'entitat bancària es desprèn que no existeix cap persona autoritzada a utilitzar la targeta, a més del seu titular, de manera que el debat que planteja el recurrent és merament teòric i irrellevant en aquest cas, en què no existeix cap altra persona concernida.
Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes.
Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Elías contra la sentència dictada el 7 de setembre de 2017 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE