Sentència

TSJC.- 0000189/2017 ORIGEN: 1000305/2016 - 00

NIG: 5300542120160002355

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 24 d’octubre del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats

M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 28-07-2016, la Sra. Vaquero va presentar demanda laboral contra la ORG_0, titular del negoci de restauració "B”, demanant al Tribunal que condemni a la societat demandada a satisfer-li l’import de 12.539,49.-euros en concepte d’indemnització per acomiadament fet en forma indeguda, i l’import de 300,09.-euros en concepte dels dies de juliol treballats, més els interessos legals corresponents, el tot a cotitzar a la CASS, més les costes processals causades, inclosos honoraris d’advocat i de procurador.

II.- El legal representant de la ORG_0, es va oposar a la demanda sol·licitant la seva íntegra desestimació i la imposició de totes les costes processals a la demandant.

III.- L’Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 20-02-2017, decidint : “Estimar substancialment la demanda formulada per la Sra. Vaquero contra la societat “A”, SLU, condemnant-se aquesta darrera a satisfer a la primera les sumes globals netes de 46,68.- € nets més els interessos legals des del dia 14-7-2016 i fins el dia del seu total pagament i de 12.839,49.- € nets més els interessos legals des del dia 3-10-2016 i fins el dia del seu total pagament. Alhora escau condemnar la societat defenent a declarar i cotitzar els esmentats imports prop de la CASS, i a satisfer les costes ocasionades inclosos els honoraris d'advocat de la demandant."

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d’apel·lació la representació processal de la ORG_0, demanant la seva revocació i que es dictés una nova desestimant íntegrament la demanda, i fent imposició de les costes d’ambdues instàncies.

La Sra. Vaquero demana la confirmació íntegra de la sentència d’instància amb imposició a la recurrent de les costes d’aquest alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix la relació laboral de durada indeterminada que existia des del mes de desembre del 2009 entre la Sra. Vaquero i la societat defenent, treballant la primera com a rentaplats.

La relació laboral es va extingir com a conseqüència del seu acomiadament disciplinari mitjançant carta de data 08-07-2016, remesa per la Saig, Sra. Durán, i redactada com segueix (sic) :

“Benvolgut Senyora Vaquero

Lamentem comunicar-vos que la direcció de l'empresa ha decidit acomiadar- vos, sobre la base de les facultats que li otorga la llei de Relacions laborals d'Andorra, atès que és procedent un acomiadament disciplinari.

Segons el article 104 del codi de relacions laborals es considera falta molt greu tres o més faltes greus, i segons el art 105 de sancions disciplinàries a on especifica el acomiadament disciplinar

Disposa de cinc dies per venir a buscar la liquidació pertinent.”.

II.- El primer aspecte del recurs de la part empresarial es fonamenta essencialment sobre la consideració que no accepta l’afirmació del tribunal que no es pot admetre una regularització tardana de la irregularitat formal del comiat tota vegada que fins a l’escrit de contesta la demandant no hauria tingut coneixement dels mancaments concrets que se li imputen. Argumenta al respecte que : 1) se li van notificar a l’empleada 3 faltes greus en menys de 6 mesos i va firmar dites notificacions ; 2) per tant, al moment del comiat, tenia perfectament coneixement de les 3 faltes greus que se li reprotxaven ; 3) la Saig, present al moment del comiat, li va comunicar no solament la carta sinó també el cúmul de faltes greus ; 4) la documentació que obra en el dossier del Saig permet observar com el mateix li va fer entrega de les faltes comeses els dies 6 de juliol, 7 de juliol i 30 de juny ; 5) la manifestació del tribunal segons la qual és només en l’escrit de contesta que s’ha aportat els documents relatius als incidents dels dies 6 de juliol i 30 de juny no és certa i 6) no existeix cap abús per part de l’empresa puix l’empleada coneixia els fets reprotxats.

Aquests arguments no es poden estimar i el tribunal no ha comés cap error d’interpretació.

No es discuteix, i queda reconegut per la treballadora en la seva confessió en judici, que el procediment descrit per la Saig en l’acta que va establir correspon a la realitat.

Doncs bé, constatem que de l’estudi acurat de la còpia autenticada de l’ “acta de lliurament de document” de 10 pàgines establerta per la Saig en ressurt que, a requeriment de l’empresari, li va remetre a la Sra. Vaquero dos documents (que la mateixa es va negar a firmar però que va emportar-se):

annex 2 = la carta de comiat que hem transcrit abans, es tracta del document que apareix en el foli 33 dels autes, pàgina 9 de l’acta,

annex 1 = una “carta” d’incidència professional composta de dues fulles. Es tracta del document dels folis 31 i 32 dels autes, pàgines 5 i 7 de l’acta. La primera fulla és un document “d’incidència professional” establert el dia 08-07-2016 pel supervisor de la treballadora i del qual ressurt que el dia 07- 07-2016 a les 21:17, la Sra. Vaquero, després de presentar-li una incidència per falta greu per fumar i fer saltar l’alarma, s’hauria negat a firmar i hauria abandonat el seu lloc de treball. La segona és un justificatiu dels horaris de la Sra. Vaquero del 07-07-2016.

D’altra banda, amb l’exemplar de l’acta aportat per la part defenent en el seu escrit de contesta venen dos documents d’“incidència professional” (folis 34 i 35, tots dos de data 07-07-2016, firmats per dues persones però no per la demandant, i relatius al fet que la Sra. Vaquero hauria fumat durant el servei el dia 07-07-2016 i el dia 30-07-2016, així com un historial de l’alarma.

Però malgrat l’afirmació de l’empresa, aquests dos documents, que la Saig no menciona i que no comporten cap número de pàgina no formen part de l’acta de lliurament.

L’interès de paginar l’acta, inclòs els seus annexos, per part del Saig és justament evitar tota discussió o manipulació posterior sobre els documents que l’integren.

A més, els tres documents lliurats per la Saig i annexats a l’acta comporten una certificació per part de la mateixa que la fotocòpia és la fidel reproducció del document original que se li ha exhibit i que ha lliurat. No pot negar la part defenent que els documents que s’ha aportat amb l’acta no comporten aquesta certificació.

Per tant, l’única conclusió possible és que no se li va lliurar a la Sra. Vaquero cap altre document que els dos esmentats per la Saig, i que l’afirmació de la part recurrent que la Saig hauria entregat també les faltes comeses el 30 de juny i el 6 de juliol és completament falsa.

Així les coses, la notificació realment efectuada (la carta més el document d’incidència de data 08-07-2016) no pot de cap manera satisfer a les exigències legals, tal com són interpretades en nombroses sentències d’aquesta Sala i que no cal repetir ja que la part demandant les cita de manera detallada en els seus escrits de conclusions en primera i segona instància, en particular la nostra Sentència 71-2016 del 31 de maig del 2016 la motivació de la qual és perfectament aplicable al present cas.

Només cal afegir que no només es tracta d’evitar els abusos sinó de permetre a la persona acomiadada poder-se defensar degudament.

III.- Es veu que la construcció disciplinària de l’empresa és defectuosa i un altre defecte de la carta és que si menciona l’article 104 ho fa sense més precisió obligant el lector a suposar i interpretar que es refereix a l’article 104.13 que tipifica com a falta molt greu “La comissió de tres faltes greus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dintre d’un període de sis mesos des de la primera i l’autor n’hagi estat sancionat.”

Justament al respecte, s’ha de dir per aportar una resposta complerta al recurrent que, de totes maneres, de cap manera la falta de l’article 104.13 podria quedar constituïda puix la mateixa exigeix reincidència.

Així, motivàvem en la Sentència 100/16 del 30-06-2016 que “Cal recordar en efecte que després que la constitucionalitat d’aquesta disposició legal hagi estat confirmada pel Tribunal Constitucional (sentència 2011-1-PI del 04-06-2012) aquesta Sala va poder deduir que les tres faltes havien de ser comeses en situació de reincidència, és a dir, que la segona falta havia de ser comesa una vegada sancionada la primera i així mateix respecte de la tercera (STSJC 294/12 del 25-02-2013).

Aquest pressupòsit no pot existir en el present cas doncs totes les faltes van ser notificades el mateix dia, i que a més cap d'elles va donar lloc a una sanció específica sinó que l'empresa va pretendre invocar-les conjuntament per motivar la sanció de comiat.“.

Igual passa en el present cas on els documents d’incidència professional anteriors , d’una part, no poden constituir la notificació valida d’una falta greu, i d’altra part, són tots dos del 07-07-2016, el que fa impossible que existís la necessària reincidència entre les sancions.

IV.- El segon aspecte del recurs de l’empresa és en relació amb els càlculs dels imports al pagament dels quals se la condemna. D’una part, torna a afirmar que la quantitat correcta en concepte d’indemnització seria 12.037,35.-euros i no pas 13.411,12.-euros. D’altra part, tornar a afirmar que amb la liquidació de 253,41.-euros dipositada a la Batllia hauria satisfet tots els havers laborals de la Sra. Vaquero i que per tant no estaria d’acord en pagar els 46,68.-euros determinats pel Tribunal.

Però, la recurrent no explica en què els càlculs del Tribunal serien erronis ni en quina base ha efectuat el seus.

Pel que fa als havers laborals, en base a una mitjana dels 12 darrers mesos de salari de 1.375,51.-euros bruts, obtenim 1.375,51 x 7/30 = 320,95.- euros bruts en concepte dels 7 dies salari de juliol, sia 300,09.-euros nets, menys 253,41.-euros dipositats el 14-07-2016, el que dóna un saldo net 46,68.- euros.

Pel que fa a la indemnització, l’article 98 del Codi de relacions laborals disposa que l’acomiadament fet en forma indeguda comporta en els contractes per durada indeterminada, una indemnització a la persona treballadora no inferior a 45 dies de salari per any de servei a l’empresa fins a un màxim de 30 mensualitats, que és fixada per la jurisdicció competent.

L’article 82.3 determina que el salari per dia correspon a l’import resultant de dividir per trenta el salari fix mensual del darrer mes treballat més la mitjana dels salaris variables dels darrers dotze mesos o de la part corresponent al període menor de temps treballat.

Així, en base a la mateixa mitjana de 1.375,51.-euros bruts s’obté un salari diari de 1.375,51/30 = 45,85.-euros bruts al qual apliquem una antiguitat de 6,5 anys, trobem 45,85 x 45 x 6,5 = 13.411,12.-euros bruts o 12.839,49.-€ nets.

Per tant els càlculs del tribunal s’han de confirmar.

V.- L’últim aspecte del recurs versa sobre la qüestió de les costes ja que considera l’apel·lant que s’ha de prendre en compte la mala fe de la demandant.

Però, l’estimació de la demanda segueix substancial i és jurisprudència reiterada de les jurisdiccions andorranes i en particular d’aquesta Sala civil que, fins i tot en cas d’estimació parcial, les costes s'han d'imposar a l'empresari. Si bé aquesta regla no és absoluta (vg. STSJC del 23-10-2003 n°2032), no existeix en autes cap circumstància especial per descartar la regla i la mala fe invocada no queda establerta.

Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància.

VI.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes d’aquesta alçada a la part apel·lant vençuda.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la ORG_0, contra la Sentència de l’Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 20-02-2017 que confirmem íntegrament, imposant a la mateixa les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE