Sentència

Núm. de Protocol: 1000056/2023 Núm. de Rotlle: TSJA-0000072/2023

SENTÈNCIA 54-2023

PARTS:

Apel·lant: Criado i Sr. Gaya

Representant: Sra. Pombo

Advocat: Sr. Romeu

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Azorin

Advocat: Sr. Sanç

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 26 d'octubre de 2023.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000056/2023.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació del Sr. Gaya i de l'entitat Criado va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava la resolució del Ministeri de Finances de 18 de juliol de 2023, la qual havia desestimat el recurs d'oposició formulat contra la sol·licitud d'intercanvi d'informació amb sol·licitud prèvia en matèria fiscal procedent de l'Agència Tributària espanyola.

La sentència de 18 de setembre de 2023 del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, ha desestimat la demanda i ha declarat que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

S'ha vulnerat el dret a la jurisdicció i a la defensa, ja que el Tribunal a quo no ha tingut en compte les al·legacions complementàries presentades en el seu dia pels recurrents i, en conseqüència, no s'han valorat els arguments que la part realitzà un cop va tenir coneixement de l'expedient administratiu. Aquesta omissió implica també la vulneració dels drets d'audiència i a la doble instància, segons la jurisprudència constitucional.

Subsidiàriament, s'al·lega l'incompliment de l'estàndard de la rellevància previsible, ja que la sol·licitud de l'Administració tributària espanyola manca d'una motivació adequada i conté elements enganyosos i capciosos.

3.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, en base als següents arguments:

Sobre la vulneració del dret a la jurisdicció, correspon al Tribunal analitzar la qüestió exposada pels recurrents. De tota manera, les al·legacions dels agents haurien de ser desestimades, ja que la veracitat dels fets exposats per la part requeridora s'hauran d'argumentar davant l'autoritat competent d'aquesta part i no davant l'Estat requerit.

Sobre l'al·legació subsidiària, la petició d'intercanvi d'informació no té un caràcter genèric, ja que l'Estat requeridor ha posat de manifest un conjunt d'arguments que justifiquen la finalitat tributària per a la qual es demanda la informació. La responsabilitat d'aquestes declaracions correspon a la part requeridora.

4.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i 8.4 de la Llei 10/2017, de 25 de maig.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, l'objecte d'aquest procés versa sobre l'examen de la legalitat de la resolució del Ministeri de Finances de 18 de juliol de 2023, que va desestimar el recurs d'oposició formulat per la part agent contra la sol·licitud d'intercanvi d'informació en matèria fiscal procedent de l'Agència tributària espanyola.

Tercer.- Com a primer i principal motiu d'impugnació, la representació dels agents al·lega que el Tribunal a quo ha ignorat la presentació de les al·legacions complementàries que, a l'empara de l'article 8.4 de la Llei 10/2017, de 25 de maig, havia presentat en data 14 de setembre de 2023, en base al tràmit que li havia conferit a l'efecte el propi òrgan jurisdiccional.

Sobre aquest punt, assenyala la rellevància d'aquestes al·legacions, que van ser les primeres que va poder fer amb coneixement del contingut de l'expedient administratiu, i argumenta que s'ha vulnerat el dret a la jurisdicció, en les seves vessants del dret a la defensa, al procés degut i a la doble instància, i cita al respecte el contingut de la sentència del Tribunal Constitucional de 14 de maig de 2019 (causa 2018-68 i 69-RE).

Quart.- L'examen de les actuacions de primera instància permet constatar que el Tribunal d'instància, mitjançant interlocutòria de 13 de setembre de 2023, rectificada per acord de la mateixa data, va donar trasllat a la representació dels agents de l'escrit de contestació del Govern, i la va emplaçar per tal que pogués efectuar les al·legacions que considerés oportunes fins el dia 14 del mateix mes i any, a les 19 hores.

Fent ús d'aquest tràmit, la part agent va presentar un escrit d'al·legacions complementàries el dia assenyalat, 14 de setembre, a les 16:38 hores.

Això no obstant, la sentència apel·lada fa constar, en l'antecedent de fet tercer, que la part actora no ha presentat al·legacions, i, en el fonament jurídic tercer, que els demandants han tingut accés a la sol·licitud d'intercanvi d'informació en matèria fiscal en via jurisdiccional "sense que res hagin objectat al respecte".

En conseqüència, resulta evident que el Tribunal d'instància no ha tingut en compte les al·legacions que va presentar en temps i forma la part agent, de manera que no ha pogut valorar el seu contingut.

Cinquè.- La sentència del Tribunal Constitucional de 14 de maig de 2019, abans esmentada, és taxativa quan afirma que:

"La lletra de la Llei disposa clarament que, després de la interposició del recurs davant la Batllia i del tràmit d'audiència dels demandants i de l'autoritat competent, aquesta dicta la resolució corresponent en un termini de deu dies hàbils des de la interposició del recurs. Per tant, no sembla que es pugui fer coincidir, de l'hermenèutica literal, audiència del recurrent amb interposició del recurs. Si la Llei hagués volgut prescindir del nou tràmit d'audiència del recurrent, li bastava limitar l'audiència a l'autoritat competent i no incloure expressament al recurrent.

I la interpretació sistemàtica i teleològica abonen idèntica resposta. En efecte, ja hem vist com l'article 4 de la Llei 10/2017 preveu l'aplicació supletòria de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal. En aquesta darrera, es conté (article 62) la previsió que l'Administració haurà de trametre a l'òrgan judicial l'expedient administratiu quan contesti a la demanda. Aleshores, el tràmit d'audiència del recurrent li permet prendre coneixement de l'expedient administratiu (amb més fonament, quan l'accés li ha estat limitat en la fase administrativa) i així poder formular les al·legacions adients derivades de la presa de coneixement d'aquest. I aquest tràmit d'audiència s'ajusta a aquesta finalitat i evita, com ha succeït en el cas actual, que el recurrent no prengui coneixement de l'expedient administratiu fins al pronunciament de la sentència; moment en què se li dona trasllat de les actuacions de primera instància.

Constatada la vulneració de la norma processal, cal ara analitzar si aquesta ha minvat el dret de defensa del recurrent i li ha produït una situació d'indefensió.

L'omissió del tràmit d'audiència ha disminuït i, per tant, ha afectat notablement el dret a la defensa del recurrent en empara. Com s'ha vist, una vegada contestada la demanda pel Govern, i aportat l'expedient administratiu, si s'hagués procedit, com ordena la Llei 10/2017, a traslladar l'escrit de contesta i l'expedient administratiu, l'agent hagués pogut conèixer l'expedient administratiu en primera instància i formular aquelles al·legacions que hagués tingut per oportunes respecte d'aquest en relació amb la fase administrativa i amb la contesta del Govern. A més, desestimat el seu recurs, i interposat recurs d'apel·lació contra la decisió de la Batllia, la Sala Administrativa hagués analitzat, per segona vegada, els al·legats referents a l'expedient administratiu i així s'hagués donat compliment també a l'exigència de la doble instància.

Al no fer-ho així i prescindir del tràmit legal d'audiència, s'ha reduït el coneixement del recurrent respecte de l'expedient administratiu, al qual no va tenir accés fins a dictada sentència per la Batllia i s'ha limitat a una instància el debat referent al contingut d'aquest expedient.

Aquestes limitacions o restriccions al dret a la defensa, han col·locat al recurrent en una situació d'indefensió i han vulnerat el dret a la jurisdicció en el vessant dels drets a un procés degut i a la doble instància (article 10 de la Constitució)".

Sisè.- En aquest cas, es planteja una situació plenament equiparable a la que va ser objecte de l'anterior pronunciament. Encara que no s'ha omès el tràmit d'al·legacions complementàries, les que va presentar la part agent no han estat valorades per la sentència apel·lada, que va considerar equivocadament que aquelles no s'havien presentat. També és cert que aquestes al·legacions van ser les primeres que els recurrents havien formulat amb ple coneixement de l'expedient administratiu.

En conseqüència, per tal de preservar els drets al procés degut i a la doble instància, procedeix estimar el recurs i revocar la sentència apel·lada, amb retroacció de les actuacions a fi que es dicti una nova resolució, que tingui en compte i doni resposta a les al·legacions complementàries presentades en temps i forma per la part agent. En canvi, no procedeix conferir un nou tràmit d'al·legacions, com sol·liciten el recurrents en el petitum del recurs, ja que aquest tràmit es va dur a terme correctament i no procedeix reproduir-lo ara.

Setè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del Sr. Gaya i de l'entitat Criado contra la sentència dictada el 18 de setembre de 2023 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es revoca i deixa sense efecte, amb retroacció de les actuacions al moment anterior a dictar l'expressada resolució, a fi que es tinguin en compte i es valorin les al·legacions complementàries presentades per la part agent en data 14 de setembre de 2023.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE