Sentència

SENTÈNCIA 14-2025 DE 16/12/2025

Data : 16/12/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Ple

Referència : TSJ PLE.- 0000006/2025

Nig : : 5300537120250000008

IU : ECLI : AD: TSJPLE:2025:00014

SENTÈNCIA 14-2025

PARTS

Demandant: Sra. Zapata

Representant: Sr. Palau

Advocat: Sr. Villalba

Demandats: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Guerrero

Advocat: Sra. Villegas

MINISTERI FISCAL

Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

OBJECTE : Acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia. Indemnització per dany moral.

Andorra la Vella, el 16 de desembre de 2025.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la representació processal de la Sra. Zapata, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són parts el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat la magistrada ponent Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 12-06-2025 la representació processal de la Sra. Zapata formulava demanda en reclamació de responsabilitat patrimonial de l'Estat per un anormal funcionament de l'administració de Justícia, sol·licitant es dictés Sentència condemnant l'Estat a satisfer a la seva representada la suma de 11.163,50.- EUR i amb expressa condemna en costes al Govern.

2.- El 09-07-2025 la representació processal del Govern d'Andorra contestava la demanda articulada tot plantejant, amb caràcter preliminar, una excepció d'extemporaneïtat de l'acció i demanant en conseqüència es declari la no admissió a tràmit de la demanda. I subsidiàriament, que es dictés Sentència fixant una indemnització per import màxim de 3.750.- EUR, a raó de 1.500.- EUR per any de dilació i doncs pels dos anys i mig de retard, sense fer pronunciament respecte de les costes i desestimant les restants pretensions de la Sra. Zapata.

3.- El 31-07-2025 el Ministeri Fiscal contestava la demanda sostenint que la demanda havia de ser inadmesa per extemporània i subsidiàriament desestimada.

4.- la representació processal de la demandant per escrit de l'01-10-2025 contestava l'excepció formulada per les parts demandades, fent oposició a ella i demanant la seva desestimació.

5.- Les parts han evacuat els seus respectius escrits de conclusions en que han reiterat les seves pretensions inicials.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- ANTECEDENTS D'INTERÈS

1.- El 27-01-2021 la representació processal de la Sra. Zapata presentava davant del batlle de guàrdia demanda interdictal contra la societat ORG_0, SLU en la que demanava:

"Primer: vulgui tenir per presentat aquest escrit, l'admeti, tingui per fetes les manifestacions que en ell s'indiquen i tingui per formulats els interdictes uti possidetis i de aqua quotidiana.

Segon: Que es declari que la societat ORG_0 SLU ha pertorbat l'ús de l'habitatge situat al carrer Obac nº 1, 2on 1a (i 2on 2a) d'Escaldes-Engordany.

Tercer: Que es condemni a la societat ORG_0 SLU a garantir l'abastament d'aigua de l'habitatge utilitzat per la senyora Zapata (pis 2on 1a i 1on 2a).

Quart: Que es condemni a la societat ORG_0 SLU a reposar els tancaments dels diversos habitatges del carrer Obac nº 1.

Cinquè: Que es condemni a la societat ORG_0 SLU a reposar els aplics de l'entrada de l'habitatge, així com la cadira que utilitzava la senyora Zapata.

Sisè: Que es condemni a la societat ORG_0 SLU a esborrar les pintades que ha fet en les portes dels garatges que utilitza la senyora Zapata i a deixar visibles les senyalitzacions de la prohibició d'aparcar.

Setè: Que s'adverteixi a la societat ORG_0 SLU, en la persona del seu administrador de que s'abstingui de pertorbar la possessió que com a inquilina te la senyora Zapata del seu habitatge, traster i garatges del carrer Obac nº 1, així com les conseqüències jurídiques que pot tenir desobeir l'esmentat advertiment.

Vuitè: Que es condemni a la societat ORG_0 SLU a pagar totes les costes del procediment, incloent a títol enunciatiu i no limitatiu, les d'advocat, procurador i taxes judicials."

I per "altressí dic i sol·licito" que s'acordés la mesura cautelar i urgent consistent en: a) garantir que la seva mandant tornés a tenir aigua al pis 2n 1a i 2n 2a que ocupava a títol d'arrendament; i b) reposar els finestrals que havien estat desmuntats, o tapiar les finestres que no disposessin de finestral per tal d'evitar que es congelessin els conductes d'aigua el tot en relació a la resta d'habitatges de l'edifici.

La demanda principal ha estat tramitada de conformitat amb les normes establertes al Decret, del 04-02-1986, regulador del procediment abreujat -i no del Codi de procediment civil que malgrat entrà en vigor l'01-05-2021 no afectava a aquells processos judicials que estaven en curs com ho diu la seva disposició transitòria primera-, presentant les parts els seus respectius escrits de conclusions el 13-12-2021 i 14-12-2021 dictant sentència el Tribunal de batlles, en composició unipersonal, el 12-10-2022

i quedant definitivament resolta per la Sala civil d'aquest Tribunal, mitjançant sentència del 15/02/2024, confirmatòria de l'anterior.

De forma paral·lela al procediment principal s'ha tramitat la sol·licitud d'adopció de mesures cautelars dictant-se l'01-02-2021 un primer aute donant lloc a la mesura cautelar sol·licitada en relació a l'abastiment d'aigua. I el 04-10-2021 un segon aute quin decidia "requerir a la societat ORG_0, SLU per tal que en el termini de 15 dies procedís a tancar, tapiar o reposar les finestres de l'edifici". Contra aquest aute la societat ORG_0, SLU va formular recurs d'apel·lació el 03-11-2021, essent aquest admès a un sol efecte mitjançant providència del 22-11-2021 i resolt per la sala civil del Tribunal Superior de Justícia per aute del 27-09-2022. No obstant l'anterior, és pacífic que no ha estat fins desprès d'un llarg periple processal, i desprès de dictar-se l'aute de l'11-03-2025 per part de la sala civil d'aquest Tribunal -quin decidia: "ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Zapata contra l'Aute dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 6 de juny de 2024, que revoquem parcialment en el sentit de que ordenem l'execució immediata -en el termini de 15 dies naturals a comptar des de la notificació d'aquesta sentència- de l'apartat 2) de la sentència de la Batllia de 12.10.22 ja transcrit a la part executada i amb l'advertiment d'imposar multes coercitives dissuasives així com també d'advertir a la part executada d'altres responsabilitats en la que pot incórrer de persistir en la seva voluntat rebel de no acomplir les decisions judicials, amb imposició de costes de l'incident" - que no s'ha executat aquesta mesura.

2.- La representació processal de la Sra. Zapata formulava recurs d'empara contra la inactivitat de la jurisdicció ordinària, en el marc de la causa "Execució 2000093/2022" que cloïa per Sentència del Tribunal Constitucional de 17-02-2025 amb la següent part decisòria:

"1. Estimar el recurs d'empara interposat per la representació processal de la Sra. Zapata contra la inactivitat de la jurisdicció ordinària en la tramitació de les causes Abreujat 2000072/2021 i Execució 2000093/2023.

1. Declarar que s'ha vulnerat el dret de la recurrent a un judici de durada raonable, reconegut a l'article 10 de la Constitució.

2. Determinar que la Secció civil 2 de la Batllia i la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia han de donar degut compliment de les mesures contemplades en el fonament jurídic 3.4 d'aquesta sentència.

3. Declarar que la recurrent té dret a ser indemnitzada en la quantia que determini la jurisdicció ordinària mitjançant el procediment adient.

4. Declarar que l'estimació del recurs d'empara comporta que la imposició de costes no sigui procedent.

5. Publicar aquesta sentència, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra".

Segon.- En aquest context, la representació processal de la Sra. Zapata reclama una indemnització d'11.163,50.- EUR:

6.897,63 EUR per un total de 1.049 dies de dilacions atribuïbles a l'administració de justícia (684 dies per la tramitació de les mesures cautelars des del 28-04-2023 -en que la Sra. Batlle hauria d'haver-se pronunciat sobre el compliment forçós de les mesures cautelars- i el 12-03-2025 -en que es notifica l'aute de l'11-03-2025 de la Sala Civil del Tribunal Superior que ordena l'execució immediata de la mesura referent al tancament dels finestrals-, i 365 dies afectant la demanda principal, des del 12-10-2022 -en que considera que el procés hauria d'haver estat resolt de forma definitiva- i fins el dictat de la sentència per part de la sala civil d'aquest Tribunal el 15-02-2024); el tot a raó de 2.400 EUR/any i doncs del doble del que s'havia reconegut fins ara, atenent que s'havia vist privada de forma efectiva d'un bé de primera necessitat com ho era fruir del seu domicili.

5.711,29 EUR d'honoraris d'advocat, més procurador i taxes pel conjunt de procediments als quals havia estat obligada a sotmetre's per aconseguir l'execució de la mesura de tancament o reposició de les finestres de la resta d'habitatges de l'edifici, tot fent palès que si la indemnització no inclogués les costes d'aquests aleshores el rescabalament dels danys morals per les dilacions seria completament il·lusori.

El Govern d'Andorra planteja en primer terme, amb cita a la sentència d'aquest Ple núm. 011-2022 del 25-06, una excepció d'extemporaneïtat de l'acció, tot considerant que aquesta s'havia interposat passats els tres mesos des del dia en què es podia exercitar -això és des de la sentència del Tribunal constitucional del 17/02/2025- i de conformitat amb l'article 10-3 de la Llei qualificada de la justícia. Així entén que no hi ha relació de dependència entre l'obligació imposada a la Secció civil núm. 2 de la Batllia i la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia i el dret a ser indemnitzada pel retard ja constatat. I en segon terme, quant al fons, no qüestiona l'existència del funcionament anormal de l'administració de justícia que ha comportat la vulneració del dret fonamental a un judici de durada raonable reconegut a l'article 10 de la Constitució -per haver estat reconegut pel Tribunal Constitucional-, oposant-se però a que s'incloguin períodes de dilació posteriors a la data d'interposició del recurs d'empara el 29-11-2024, sense perjudici de les actuacions posteriors. Per això demana restar 4 mesos del càlcul presentat de novembre del 2024 a l'11-03.2025, quedant en un total de 947 dies enlloc dels 1049 pretesos. Quant a l'import de la indemnització recorda que la violació reconeguda a la demandant ho és per la durada excessiva constatada en la tramitació d'un procediment judicial i no sobre la privació del gaudi del seu habitatge, així com el fet que fins avui cap dels drets fonamentals protegits ha tingut més valor econòmic que els altres. Per aquest motiu estima que el valor de la indemnització per any de retard ha ser el comú fixat per aquest Ple en les causes molt recents de 1.500 EUR/any i per conseqüent en l'espècie de 3.750 EUR pels danys morals patits. Quant als honoraris i costes reclamats relacionats amb el procediment interdictal i/o mesura cautelar, s'oposa tot sol·licitant la seva desestimació doncs és constant la jurisprudència del Ple en la matèria. I finalment quant a les costes del present procediment també havia de ser denegat en no apreciar-se temeritat o mala fe.

Al seu torn el Ministeri Fiscal oposava idèntica excepció d'extemporaneïtat de l'acció pels mateixos motius que ho ha fet el Govern, si bé afegint que cap dilació indeguda s'hauria produït desprès del dictat de la sentència del Tribunal Constitucional. I sobre el fons, desprès de recordar que la privació del gaudiment del seu domicili no era imputable a l'administració de justícia sinó a la societat ORG_0 SLU i que la indemnització pel dany moral per dilacions indegudes estava establerta per la jurisprudència d'aquest Tribunal en l'import de 1.200 EUR/any, s'ha oposat a la reclamació efectuada per la Sra. Zapata en entendre que cap dilació s'havia produït en el procediment principal i que si els Tribunals no havien efectuat especial pronunciament en costes això no era conseqüència d'una dilació indeguda sinó de la pròpia tramitació del procediment.

Tercer.- Sobre l'excepció:

Pel que fa a l'excepció d'extemporaneïtat de l'acció aquesta ha de ser refusada.

En efecte, malgrat la Sentència del Tribunal Constitucional va constatar la vulneració del dret de l'avui demandant a un judici de durada raonable el 17/02/2025, aquesta ho va ser per la durada excessiva del procediment, considerat en el seu conjunt, i doncs englobant el procediment interdictal i el d'execució de la mesura cautelar. I en relació a aquest segon, la inactivitat no va cessar fins que la Sala Civil del Tribunal Superior no va dictar la resolució posant fi al recurs d'apel·lació contra l'aute d'arxivament núm. 474/2024 adoptat per la Batllia, qual cosa no va succeir fins el 12-03-2025 en que es notificà a les parts l'aute de l'11-03-2025, com és pacífic. Així a diferència de la nostra sentència núm. 011-2022, del 28-06 (rotlle TSJ 00000034/2021), en que el dret de la part a ser indemnitzada derivava d'uns danys soferts per causa del retard en la pràctica de la prova pericial i que ja havien cessat, en aquesta causa (com de forma similar va succeir per exemple en el rotlle TSJ 0000014/2022, sentència núm. 010-2023, de 07-02) no és fins que es va notificar l'aute dictat l'11-03-2025 que no s'ha posat fi definitivament a la vulneració del dret a un judici de durada raonable. Així, des d'aquesta perspectiva global del procés i tenint en compte el criteri de l'actio nata, és clar que el dies a quo ho és el 12-03-2025, i no la sentència del Tribunal constitucional -que no té eficàcia constitutiva i sí declarativa de la vulneració del dret a un judici de durada raonable-, sense que sigui exigible en cap cas l'exercici d'accions derivades de la durada excessiva del procediment si encara s'està produint, i doncs si es desconeixen de forma definitiva els efectes del dany o el perjudici que s'ha sofert.

Per conseqüent no s'ha superat el termini dels tres mesos previst per l'article 10.3 de la Llei qualificada de la justícia i l'acció s'ha exercitat de manera tempestiva.

Quart.- Quant al fons:

De la lectura de l'article 10.2 de la Llei Qualificada de la Justícia s'infereix que els elements que han de concórrer per a poder apreciar la responsabilitat patrimonial de l'Estat derivada del funcionament anormal de l'Administració de Justícia són els següents: 1) l'existència d'un dany efectiu, individualitzat i avaluable econòmicament; 2) que s'hagi produït un funcionament anormal de l'administració de Justícia; 3) que concorri la necessària relació de causalitat entre el funcionament anormal de l'Administració de Justícia i el dany causat i 4) que l'acció s'interposi en el termini de 3 mesos comptadors des del moment en que podia ser exercitada.

En el cas que ens ocupa, tant l'existència del dany com el reconeixement del dret de la Sra. Zapata a ser degudament indemnitzada han estat ja expressament constatats pel Tribunal Constitucional, el qual ha estimat la vulneració del dret fonamental a un judici de durada raonable i aquesta s'ha produït, en relació al procediment executori de la mesura cautelar, fins la darrera resolució de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de l'11/03/2025, notificada l'endemà. Per tant en referència a aquest s'ha de necessàriament admetre que el període de dilació és almenys aquell demanat de 684 dies (23 mesos).

Dit això, respecte el procediment principal, aquest Ple no pot estar d'acord en la fixació del total període reclamat de 365 dies. I no pot estar conforme perquè d'una part no té en compte que el procediment principal -a diferència del procediment d'arrendaments amb el que es compara- es va tramitar de conformitat amb les normes establertes al Decret, del 04-02-1986, regulador del procediment abreujat -i no del Codi de procediment civil que malgrat entrar en vigor l'01-05-2021 no afectava a aquells processos judicials que s'estaven tramitant segons ho estableix la seva disposició transitòria primera-. I perquè d'altra part, examinada amb deteniment la causa no es pot dir que s'hagi produït cap període de dilació que no sigui aquell que va des de la presentació de l'escrit de conclusions el 14-12-2021 i el dictat de la sentència de primera instància el 12/10/2022, devent-se però detreure d'aquest el dies previstos per dictar sentència segons l'article 13 del Decret citat (45 dies) i doncs en global 9 mesos de dilacions. En aquest ordre d'idees aquest Tribunal ha de recordar que en cap cas es tracta aquí de valorar el caràcter ajustat a dret de les diferents resolucions que s'han dictat en el marc del procediment interdictal, del que es queixa la demandant, essent en aquest sentit aquesta qüestió eixorca als efectes de determinar els períodes de dilació.

Per conseqüent i doncs quant a la durada excessiva del procediment en el seu conjunt de 32 mesos (9 mesos + 23 mesos) aquest es tradueix, a raó de 125 EUR/mes (1.500/any) -tenint en compte la necessitat d'actualitzar els imports per aquest concepte fins ara atorgat, com s'ha dit per aquest Tribunal recentment- en una indemnització de 4.000 EUR. Indemnització que de cap manera pot ser superior en consideració a la privació que ha patit la Sra. Zapata de fruir del seu habitatge perquè el dany moral derivat de l'excessiva durada del procés no varia en funció de la naturalesa de l'assumpte, sinó en relació amb l'afectació subjectiva del dret a la tutela judicial efectiva. Així, no es pot predicar que l'angoixa i el patiment experimentats per una part immersa en un procediment interdictal siguin, per se, més intensos o rellevants que els que pugui experimentar un justiciable implicat en una altra mena de litigi, atès que la controvèrsia, en ambdós casos, es projecta en l'àmbit del dret de crèdit exclusivament i no en la concreta pretensió que interessava es resolgui en relació a les pertorbacions possessòries perquè aquestes no són atribuïbles a la dilació del procés sinó a, en aquest cas, ORG_0 SLU com bé ho diu el Ministeri Fiscal.

En relació a la reclamació dels perjudicis causats derivats de la manca d'imposició de costes en els procediments tramitats per davant del Tribunal Constitucional i l'apel·lació que va donar lloc al dictat per part de la Sala civil d'aquest Tribunal de l'aute de l'11/03/2025, aquests tampoc es poden estimar en atenció a que és criteri constant d'aquest Ple (veure per exemple la nostra Sentència núm. 010-2023, del 07-02 dictada en el rotlle TSJ 0000014/2022) que les mateixes no són perjudicis derivats de l'anormal funcionament de l'Administració de justícia, sinó despeses processals que ha de suportar inevitablement cada litigant per la tutela dels seus drets i interessos i que es regeixen per les normes processals de condemna en costes.

Cinquè.- Quant a les costes d'aquest procediment hem de seguir el criteri ja pacífic i reiterat que en no apreciar-se una especial temeritat ni mala fe que justifiqui una imposició de les costes causades en aquest procediment, no es fa pronunciament al seu respecte, més quan l'estimació de la demanda ha estat parcial.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà

Decisio

DECISIÓ

PRIMER.- Estimar parcialment l'acció en reconeixement del anormal funcionament de l'Administració de Justícia de l'article 10 de la Constitució presentada per la representació processal de la Sra. Zapata.

SEGON.- Declarar el dret de la Sra. Zapata a rebre de l'Estat una indemnització de 4.000 EUR.

TERCER.- No efectuar especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment.

QUART.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los saber que és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE