Llei successions

1. La successió s’obre amb la mort del causant o amb la declaració judicial de mort, al lloc on ha tingut l’últim domicili i, si aquest no és conegut, al lloc on es troba la major part del cabal relicte. 2. Són nuls els contractes o pactes sobre herència futura, llevat dels admesos per aquesta Llei.

1. En cas de declaració judicial de mort, els hereus que succeeixin i els afavorits amb atribucions particulars en pacte successori estan obligats a formalitzar notarialment inventari i no podran disposar a títol gratuït dels béns i drets adquirits fins que no hagi transcorregut un termini de cinc anys des de la data de la declaració. Fins que no hagi transcorregut aquest termini els hereus no lliuraran tampoc els llegats ordenats testamentàriament. 2. Si la persona declarada judicialment morta reapareix, recobrarà els seus béns en l’estat en què es trobin, i tindrà dret a obtenir el preu dels que s’han venut, però no podrà reclamar els fruits i rendes que hagin produït durant el temps en què ha estat en vigor la declaració.

1. La vocació successòria té lloc per contracte successori, per testament o per llei. 2. La successió intestada només pot tenir lloc quan no hi ha hereu contractual o testamentari o en cas que la institució d’hereu testamentari no sigui de la totalitat de l’herència.