Article 140— quinquies. Ineficàcia de les disposicions de confiança
1. L’herència o el llegat de confiança caduquen, totalment o parcialment, si els hereus o els legataris nomenats, o els seus substituts, moren sense haver revelat o complert la confiança, si la revelen o compleixen a favor seu i, en tot cas, quan la confiança no es pot complir per ser desconeguda, il·legal, contradictòria o indesxifrable.
2. L’herència de confiança o la part que n’hagi caducat acreix el cohereu o cohereus instituïts sense encàrrec confidencial i, si no n’hi ha, es defereix als hereus abintestats del testador, amb dret de transmissió als seus successors. En el cas de caducitat parcial, aquestes persones són legatàries de part alíquota de la porció caducada.
3. La caducitat total o parcial del llegat de confiança produeix la seva absorció per l’herència.”
24. Es modifica l’article 143 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:
“Article 143 Designació de substitut
Els progenitors que exerceixen l’autoritat parental sobre el seu fill menor de catorze anys, poden substituir-lo pupil·larment en el testament que atorguin per a l’herència pròpia, en previsió que mori abans d’arribar a l’edat de testar. També poden substituir el fill concebut que al temps de néixer hagi de quedar sota la seva autoritat parental.”
25. Es modifica l’article 147 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:
“Article 147. Requisits
Els ascendents d’una persona amb discapacitat que sigui legitimària seva i que estigui proveïda de mesures voluntàries o judicials de suport de naturalesa representativa poden ordenar una substitució exemplar que comprengui, a més dels béns del testador, els de la persona amb discapacitat que no hagi atorgat ni atorgui posteriorment testament o pacte successori, salvant sempre la seva llegítima.”
26. Es modifica l’article 148 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:
“Article 148. Concurrència de substitucions
1. Preval la substitució ordenada per l’ascendent mort de grau més pròxim, i, si són del mateix grau, succeeixen en la herència de la persona amb discapacitat tots els substituts exemplars designats, en les quotes que resultin d’aplicar als ascendents respectius les normes de l’ordre successori intestat.
2. Els béns procedents de cadascuna de les herències dels ascendents corresponen al substitut exemplar respectivament designat.”
27. Es modifica l’article 149 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:
“Article 149. Designació de substitut
La substitució exemplar ha de ser ordenada a favor de descendents, del cònjuge o del convivent en unió estable de parella de la persona amb discapacitat, o a favor del curador o altra persona o institució que compleixi funcions de suport o tingui cura del substituït al temps de la seva mort. A manca d’aquests, pot ser ordenada a favor de parents de l’incapaç dins del quart grau per consanguinitat en línia col·lateral. Si manquen uns i altres, ho pot ser a favor de qualsevol persona.”
28. Es modifica l’article 150 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:
“Article 150. Ineficàcia de la substitució
La substitució exemplar resta sense efecte si decauen les mesures de suport de naturalesa representativa del substituït, encara que després no atorgui testament, i també si el substitut premor al testador o a la persona amb discapacitat, o aquesta a l’ascendent.”
29. Es modifica l’article 176 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:
“Article 176. Disposició de béns amb autorització del fideïcomitent o de terceres persones
1. El fideïcomitent pot facultar el fiduciari per alienar i gravar tots o alguns dels béns fideïcomesos, lliures del fideïcomís, per actes entre vius a títol onerós.
2. El fideïcomitent pot facultar el fiduciari per alienar i gravar a títol onerós tots o alguns dels béns fideïcomesos amb l’autorització d’una o més persones designades per a aquesta finalitat. Si aquestes persones moren, renuncien o queden impossibilitades per donar personalment l’autorització, el fiduciari pot disposar-ne sense autorització, llevat voluntat contrària del fideïcomitent.”
30. Es modifica l’apartat 7 de l’article 200 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, amb la redacció següent:
“Article 200. Acceptació i repudiació
[…]
7. Els interessats en la repudiació d’un llegat poden exercitar respecte del legatari el dret que els atribueix l’article 26. Transcorregut el termini, s’entén que accepta el llegat.”
31. Es renumeren els apartats de l’article 202 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:
“Article 202. Compliment i riscos
1. El legatari gravat amb un subllegat solament ha de complir-lo quan percebi el seu.
2. Les despeses causades pel compliment del llegat són a càrrec del gravat. Les de formalització, si escau, són a càrrec del legatari.
3. La cosa llegada ha de lliurar-se al legatari en l’estat que es trobi en el moment de la mort del causant.
4. En els llegats amb eficàcia real, la pèrdua o el deteriorament de la cosa produïts abans del lliurament els pateix el legatari, excepte si el gravat ha incorregut en culpa o mora.
5. En els llegats genèrics i en els alternatius, el risc es transmet al legatari des del moment que se li notifica l’especificació i la posada a disposició. En els altres llegats obligacionals, el risc es transmet al legatari des que el gravat li comunica la seva predisposició al compliment.”
32. S’incorpora un nou apartat 3 a l’article 210 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:
“Article 210. Llegats de diners i altres actius financers
[…]
3. En cas que el causant, després d’haver ordenat el llegat, disposi dels diners o actius llegats per substituir-los per altres modalitats d’estalvi o inversió, s’entenen llegats per subrogació els actius adquirits posteriorment, sempre que no hagi expressat el contrari o no es dedueixi això del testament.”
33. Es modifica l’article 218 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:
“Article 218. Revocació dels llegats
1. El llegat s’entén revocat quan el causant aliena el bé a títol onerós o gratuït, encara que l’alienació sigui ineficaç o encara que el causant el readquireixi, llevat que el legatari demostri que la readquisició es va fer per restablir el llegat.
2. El llegat no s’entén revocat si:
a) El bé és alienat per expropiació, execució forçosa, permuta, aportació a societat o qualsevol altra operació de reestructuració societària, llevat que el gravat demostri que el causant pretenia revocar el llegat.
b) El llegat té per objecte una finca que és substituïda, per raó d’una actuació urbanística realitzada després de l’ordenació del llegat, per una altra finca de resultat, cas en el qual es considera objecte del llegat aquesta altra finca i el legatari ha de fer-se càrrec de les despeses pendents en el moment de l’obertura de la successió.
c) El bé és alienat a carta de gràcia, cas en el qual s’entén llegat el dret de redimir o el mateix bé alienat si el causant el readquireix en exercici d’aquest dret.
3. La revocació general de tots els llegats, llevat que el causant la faci en testament, no afecta els llegats d’aliments, que requereixen una revocació expressa.”
34. Es modifica l’article 236 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:
“Article 236. Cessament
El marmessor cessa per mort, impossibilitat o pèrdua de l’aptitud personal per exercir el càrrec, excusa o remoció fonamentada en una conducta dolosa o greument negligent. També cessa en haver complert l’encàrrec i per haver transcorregut el termini que tenia per complir-lo.”
35. Es modifica l’apartat 2 de l’article 248 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:
“Article 248. La successió dels fills adoptius
[…]
2. L’adopció impedeix recíprocament la successió intestada entre l’adoptat i la seva família d’origen. S’exceptuen els casos en què es conserva el parentiu d’acord amb la Llei qualificada de la persona i de la família, en els quals es mantenen els drets successoris si el causant i el successor han mantingut el tracte familiar.”
36. Es modifiquen les lletres c) i d) i s’afegeix una nova lletra e) a l’apartat 2 de l’article 278 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:
“Article 278.El desheretament i les seves causes
[…]
2. Són causes de desheretament que permeten privar de la llegítima als legitimaris:
[…]
c) El maltractament greu al testador, al seu cònjuge unit en matrimoni o convivent en unió estable de parella, o als ascendents o descendents del testador.
d) La suspensió o la privació de l’autoritat parental que corresponia al progenitor legitimari sobre el fill causant o de la que corresponia al fill legitimari sobre un net del causant, en ambdós casos per causa imputable a la persona suspesa o privada de l’autoritat.
e) La ruptura manifesta i continuada de la relació familiar entre el causant i el legitimari, sempre que sigui imputable a aquest darrer.”
37. Es modifica l’apartat 1 de la disposició transitòria tercera de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:
“Tercera. Testament davant rector
1. Els testaments davant rector atorgats abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei caduquen si no es protocol·litzen en el termini de deu anys a partir de la seva vigència, sempre que el causant hagués mort abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. Si el causant ha mort després de l’entrada en vigor, el termini de deu anys es comptarà des de la seva mort.
[…].”
38. Es modifica l’apartat 3 de la disposició transitòria sisena de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:
“Disposició transitòria sisena. Heretaments
[…]
3. Els heretaments a favor dels fills dels contraents convinguts abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es regeixen pel dret vigent en el moment del seu atorgament. Tanmateix, la facultat de designació d’hereu entre els fills o descendents del causant inclourà la facultat de distribuir l’herència entre ells en les parts iguals o desiguals que el causant o, en cas de mort sense haver fet la designació, el seu cònjuge estableixin, com també la facultat de fer atribucions a títol de donació o de llegat als fills o descendents que no siguin instituïts hereus. En relació amb aquests heretaments, es reconeix l’eficàcia de les modificacions de capítols matrimonials convingudes per l’atorgant supervivent i el fill o fills de l’atorgant premort, com també l’eficàcia dels actes de disposició entre vius, a títol onerós o gratuït, o per causa de mort, a títol de llegat, fetes pel dit atorgant a favor dels seus hereus o descendents.
[…].”