ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.e24a3093 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 182/04·14 april 2005·
Confirmation
ATSJAD ANDORRA, a 14 d'abril del 2005 - ROJ: ATSJAD 100/2005
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI182/04
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2005:100A) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 14 d'abril del 2005 - ROJ: ATSJAD 100/2005).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 14 avril 2005 (n° 182/04) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
ATSJAD, Civil, 14 avril 2005 (ROJ : ATSJAD 100/2005)
Note méthodologique : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, elle a été reconstituée à partir de l'en-tête du texte intégral (organe, date, numéro de recours, identifiants ROJ et ECLI).
Faits et procédure
Le litige oppose un gérant de société, M. Duque, à la société anonyme « E. S.A. » (E.SA), placée en liquidation. Le gérant demandait réparation sur deux fondements : la rupture prétendument abusive de son contrat de gérance et la diminution injustifiée de sa rémunération, à laquelle s'ajoutaient des préjudices moraux et une atteinte à son image.
Le Tribunal de batlles a rejeté la demande par un jugement du 6 septembre (année non précisée dans la décision). M. Duque a interjeté appel. Le recours, enregistré sous le numéro 182/04, a été examiné par la Sala Civil du Tribunal superior de justícia d'Andorre, sous la présidence de M. Jean Louis Vuillemin, le magistrat rapporteur étant M. Antoni Bruguera Manté.
Le recours soulevait deux objections de nature procédurale, relatives à la qualification de la déclaration de M. Briones (témoignage plutôt que confession judiciaire) et à la déclaration de confession retenue à l'encontre de M. Duque, ainsi que plusieurs griefs de fond.
Question de droit
La décision pose plusieurs questions, que l'on peut ordonner ainsi :
Nullité des actes de procédure. Le changement de qualification d'une mesure probatoire, opéré à la demande de la partie qui l'avait sollicitée, peut-il entraîner la nullité de la procédure ?
Confession et sort de la procédure. Une déclaration de confession prononcée en l'absence du défaillant, alors même qu'elle n'a pas fondé la décision, justifie-t-elle un examen du bien-fondé de cette déclaration ?
Rupture du contrat de gérance. L'arrivée au terme d'une reconduction tacite, sans renouvellement, constitue-t-elle une rupture abusive imputable au mandant ?
Réduction de la rémunération. Un gérant qui a approuvé, en qualité d'associé majoritaire, les décisions dont il critique ensuite les effets peut-il en obtenir réparation ?
Préjudices moraux. L'indemnisation d'un préjudice moral et d'une atteinte à l'image suppose-t-elle la preuve de ce préjudice ?
Solution et dispositif
La Sala Civil écarte successivement les deux moyens de procédure, puis les trois moyens de fond.
Sur le premier moyen de procédure, le tribunal relève que la qualification de témoin a été décidée par une ordonnance (Providència) du 23 avril 2004, notifiée le jour même, à la demande de la partie adverse, au motif que M. Briones avait perdu la qualité de président du conseil d'administration à la suite de la dissolution de la société, le 29 septembre 1999. Cette ordonnance étant devenue définitive, la demande de nullité formée dix-neuf jours plus tard était tardive au regard de l'article 18 bis, alinéas 2 et 3, de la loi de procédure. La Sala ajoute, à titre de confirmation sur le fond, que M.
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (182/04) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Contracte de gerència: inexistència de ruptura abusiva del contracte.- Nul·litat d'actuacions: no escau decretar-la en base a fet d'haver declarat com a testimoni la persona designada inicialment per la pràctica de la prova de confessió en judici, si la modificació va ésser proposada per la part que va proposar la prova.- Valoració de la prova
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Duque Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Briones Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En els autes de núm. 197-1/003, tramitats pel procediment ordinari a instàncies del Sr. Duque contra la mercantil "E. S.A." (E.SA) en liquidació, en data 6 de setembre últim l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar una Sentència en la qual va desestimar la demanda i va imposar a l'agent les costes processals.
II.- Disconforme el Sr. Duque amb la resolució anterior, va interposar contra ella aquest recurs d'apel·lació el qual ha estat substanciat tal com mana la Llei.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Duque Bruguera Manté.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 182/04 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
FONAMENTS DE DRET
I.- La primera objecció que la societat recurrent oposa a la Sentència apel·lada i per raó de la qual en demanda la nul·litat, és que els Batlles van admetre la declaració del Sr. Briones com a testimoni enlloc de com a confessant, tal com, a parer del recurrent, hauria d'haver declarat.
La objecció és clarament refusable, tant per motius processals com de fons. En efecte:
L'agent va proposar la declaració del Sr. Briones com a prova de confessió en judici (foli 101) i com a tal la va acordar inicialment l'Hble. Batlle ponent; però en un escrit de 22 d'abril de 2004, l'altra part va fer observar que l'esmentat, d'acord amb allò previst a l'art. 24 dels Estatuts Socials, havia perdut la condició de President del Consell d'Administració de la societat demandada en haver-se'n acordat la dissolució el 29 de setembre de 1999, raó per la qual interessava que la declaració del Sr. Briones fos rebuda com a testifical i no pas com a prova de confessió (folis 617 a 619); i així ho va acordar la Providència de 23 d'abril de 2004 (folis 620 i 621) la qual es va notificar el mateix dia. El Sr. Briones va declarar com a testimoni sense objecció ni protesta de ningú el dia 26 d'abril; i transcorreguts 19 dies des de la notificació de la Providència, la representació del Sr. Duque va presentar un escrit en què demanava la seva nul·litat; petició que va ser rebutjada per un Aute dels Batlles de 25 de maig següent amb el fonament que aquella Providència havia guanyat fermesa i que no era escaient la pretensió de la seva nul·litat. Tal resolució va ésser processalment correcta atès el que disposa l'art. 18 bis apartat 2 en relació amb el termini de 15 dies naturals de l'incís últim de l'apartat 3 del mateix precepte.
I materialment va ser també correcta ja que demostrat en autes com ho estava a bastament que el Sr. Briones havia perdut la representació de la defendent el dia 29 de setembre de 1999 en què s'havia acordat la dissolució de la societat, ja no podia representar-la el 26 d'abril de 2004 en una prova de confessió.
La primera objecció a la Sentència dels Batlles no té per tant base i ha de refusar-se.
II.- I la segona, d'índole també processal, no té més fonament que l'anterior i igualment ha de ser desestimada. En ella el recurrent critica que s'hagués declarat confés al Sr. Duque en no haver comparegut el 26 d'abril de 2004 a la prova de confessió; però resulta superflu i per tant innecessari que ens detinguem a considerar si va ser o no escaient aquella declaració, ja que la mateixa no va tenir cap mena d'incidència ni en la fonamentació ni en la decisió de la Sentència dels Batlles, ni l'haurà de tenir tampoc en la d'aquest Tribunal, ço que excusa de tota argumentació sobre això i ens fa entrar en l'examen del fons del recurs d'apel·lació.
III.- El primer motiu de greuge de fons és que la Sentència dels Batlles no ha estimat la petició d'indemnització per la ruptura que diu abusiva del contracte de gerència que l'agent exercia en la societat demandada.
Els CONSIDERANTS IV i VII de la Sentència apel·lada expliquen perquè no han considerat acollible aquella petició: el 24 d'octubre de 1999 va finalitzar el període de l'any de la tàcita reconducció del contracte de gerència i va finalitzar definitivament la relació de les parts ja que el contracte no va ser renovat (docs. núms. 2, 3, i 4 de la contesta a la demanda). I com que la mercantil demandada no tenia l'obligació de renovar-lo un cop vençuda l'última pròrroga tàcita, no pot parlar-se d'una "ruptura abusiva" per part de la demandada, i la pretensió d'indemnització per aquest motiu no pot per tant reeixir.
L'argumentat en aquells CONSIDERANTS amb encert,i en res desvirtuats en el recurs, fa confirmable aquest pronunciament desestimatori de la Sentència apel·lada; tant més quan va ser el propi gerent actor qui va comunicar a la societat demandada en la carta de 5 d'octubre de 1999, ratificada per la de 19 del mateix mes (docs. núms. 2 i 4 de la contesta a la demanda) que suspenia les seves funcions de gerent quan el 29 de setembre anterior la Junta General de la societat havia decidit la seva dissolució i liquidació.
IV.- El CONSIDERANT VI de l'apel·lada raona a bastament perquè tampoc accepta la reclamació indemnitzatòria fonamentada en que l'actuació de la societat demandada (descapitalització per repartiment de beneficis, despeses per concertació de crèdits bancaris, despeses de provisió, canvi de criteris comptables, increment abusiu de lloguers de terreny i instal·lacions) havia minvat injustament la remuneració del gerent.
La Sentència assenyala que la prova documental i la pericial practicada no recolzen la versió de l'agent, i que els acords de la Societat sobre aquells extrems es van prendre "amb l'acord també del Sr. Duque, accionista majoritari de ORG_2 i membre del Consell d'Administració de la societat demandada fins a l'any 1997",i que el Sr. Duque "no pot ara pretendre que la seva retribució s'hagi de calcular descomptant totes les despeses que pels conceptes esmentats ha hagut de suportar la societat perquè això seria anar contra els seus propis actes amb contravenció clara del conegut principi general de dret «mutare consilium quis non potest in alterius detrimentum...»
Aquestes asseveracions de la Sentència han de ser plenament confirmades; sense que es pugui assumir l'argumentació del recurrent que el que ell acceptava i aprovava com a soci de ORG_2 en d'ORG_0 no podia perjudicar la seva condició de gerent d'aquesta darrera societat, ja que si considerava que els acords que prenia la demandada eren il·legals, il·lícits o perjudicials, el que havia de fer era no assentir-los i en el necessari impugnar-los, i no percebre'n els dividends corresponents a la seva participació en el capital de ORG_2 dins d'ORG_0 i pretendre desprès que no s'hauria d'haver descapitalitzat aquesta societat amb el repartiment d'aquells dividends.
En definitiva, escau dir que la fonamentació de l'esmentat CONSIDERANT VI de la Sentència apel·lada no la desvirtua el recurrent i que cal ratificar tal fonament.
V.- L'últim apartat del recurs repeteix les manifestacions que l'agent ja havia efectuat en l'anterior instància sense rebatre els fonaments del VIII CONSIDERANT de la Sentència dels Batlles els quals raonen correctament la desestimació de la indemnització que l'agent preten per perjudicis morals i deteriorament d'imatge.
La manca de tota prova de tals perjudicis, fa rebutjable la seva reclamació. Per tant, i pels propis fonaments d'aquell CONSIDERANT, no contradits eficaçment en el recurs, escau també desestimar aquesta reclamació, i amb ella el recurs.
VI.- El rebuig de l'apel·lació comportarà la condemna en costes del recurrent.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR aquest recurs d'apel·lació; CONFIRMAR la Sentència apel·lada; i IMPOSAR al recurrent les costes de l'apel·lació.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
