ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.423b4daf · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° IN-09/12·27 novembre 2012·Confirmation
ATSJAD ANDORRA, a 27 de novembre del 2012 - ROJ: ATSJAD 140/2012
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / RôleIN-09/12
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2012:140A) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 27 de novembre del 2012 - ROJ: ATSJAD 140/2012).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 27 novembre 2012 (n° IN-09/12) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
ATSJAD 140/2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:140A)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : ATSJAD 140/2012, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 27 novembre 2012 (Recurs TSJA-IN-09/12) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par l'Aute n° 19-2012 du 5 octobre 2012, la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia avait rejeté un incident d'exécution formé par plusieurs particuliers (MM. Cepeda, Gutierrez, Recio) et la société « Pina, S.A. ». Cet incident visait l'Aute du Tribunal de Batlles du 22 juin 2012, lequel avait ordonné la mise en œuvre de la résolution communale du 22 décembre 2009 relative à un projet de remembrement (reparcel·lació) de parcelles, rattaché aux plans spéciaux concernant les unités d'action SURB-06 et SURB-17.
Les requérants ont formé un incident de nullité d'actuacions contre cet Aute, invoquant une violation du droit à obtenir une décision fondée en droit et du droit à un tribunal impartial prédéterminé par la loi, garantis par l'article 10 de la Constitution andorrane. La Commune de Sant Julià de Lòria s'est opposée à l'incident et a sollicité la condamnation des demandeurs aux dépens.
Les griefs se répartissaient en deux branches. La première reprochait à la Sala une omission dans l'examen de la perte alléguée de l'intérêt public du projet de remembrement, conséquence de l'exécution des plans spéciaux. La seconde soutenait que la juridiction administrative était incompétente pour trancher un conflit de nature civile et que le rejet de ce moyen était insuffisamment motivé.
Le texte de la décision mentionne aussi, dans l'antécédent 1, un requérant désigné « FMC », alors que les autres passages et le dispositif visent M. Gutierrez. Il s'agit probablement d'une erreur matérielle, qui n'affecte pas la solution. Le numéro d'Aute figurant dans l'en-tête (« AUTE 21-2012 ») diffère également de celui du corps de la décision et du dispositif (n° 19-2012) ; c'est ce dernier qui est retenu ici.
Question de droit
La question posée était double. Il s'agissait, en premier lieu, de déterminer si l'incident de nullité d'actuacions, régi par l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials du 21 décembre 1993, permettait de remettre en cause des décisions devenues fermes, au motif qu'elles auraient méconnu le droit à la juridiction. En second lieu, il fallait apprécier si le juge de l'exécution pouvait connaître de la légalité de l'acte à exécuter, en particulier de la perte alléguée de sa finalité publique, et si la motivation du rejet du moyen d'incompétence satisfaisait aux exigences de l'article 10 de la Constitution.
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'incident. Il confirme l'Aute attaqué dans ses propres termes et ne prononce pas de condamnation spéciale aux dépens, faute de témérité. Le dispositif est reproduit ci-dessous dans une traduction fidèle du catalan :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Rejeter l'incident de nullité formé par MM. Cepeda, Gutierrez, Recio et la société « Pina, S.A. » contre l'Aute n° 19-2012, rendu par la présente Sala le 5 octobre 2012, lequel est confirmé dans ses propres termes, sans condamn
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (IN-09/12) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Representant: Castilla
Advocat: Ricart
Apel·lat: Hble. COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA
Representant : Vives
Advocat: Alvarado
A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-set de novembre del dos mil dotze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- L'Aute d'aquesta Sala núm. 19-2012, de data 5 d'octubre de 2012, va desestimar l'incident d'execució interposat pels Srs. Cepeda, Gutierrez, FMC, Recio i per la societat "Pina, S.A." contra l'Aute de l'Hble. Tribunal de Batlles del 22 de juny de 2012, el qual posava en execució la resolució de l'Hble. COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA del 22 de desembre de 2009.
2n.- Les respectives representacions processals dels Srs. Cepeda, Gutierrez, Recio i de la societat "Pina, S.A." han formulat incident de nul·litat d'actuacions contra l'Aute esmentat del 5 d'octubre de 2012, en considerar que ha tingut lloc una vulneració del dret a obtenir una decisió fonamentada en dret, substanciada per un Tribunal imparcial predeterminat per la llei.
3r.- La representació de l'Hble. COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA s'ha oposat a les pretensions dels recurrents, en considerar que no s'ha produït cap vulneració de l'article 10 de la Constitució, tot sol·licitant la condemna en costes dels promotors de l'incident.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.
Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació. Si transposem aquesta definició al cas que ens ocupa, aquesta Sala estima que, al seu criteri, no ha comès cap vulneració "in iudicando" o "in procedendo" de l'article 10 de la Carta Magna.
Segon.- En el supòsit que ara s'examina, els promotors d'aquest incident s'alcen contra l'Aute d'aquesta Sala per motius molts similars que tractarem conjuntament.
El greuge principal radica en una suposada omissió d'aquesta Sala a l'hora de pronunciar-se sobre la pèrdua d'interès públic del projecte de reparcel·lació de finques i d'adjudicació de les mateixes, derivada de l'execució dels Plans especials que interessen les unitats d'actuació SURB-06 i SURB-17. Aquest Tribunal va descartar aquest argument per dos motius complementaris, tot dient: "Aquestes consideracions escapen de l'àmbit fiscalitzador del Tribunal en matèria d'execució i més encara quan cap dels apel·lants (llevat "Pina, S.A.") van impugnar l'aprovació definitiva dels plans especials litigiosos. Quant a "Pina, S.A.", és cert que aquesta societat va portar a judici aquells Plans. La seva demanda va ser però desestimada per sentència ferma de la Batllia núm. 2010-159 del dia 10 de novembre de 2010 i, per tant, no pot tornar a discutir quelcom que revesteix la qualitat de cosa jutjada material".
Es recorda que el control de l'execució difereix de la fiscalització d'un acte administratiu que no ha guanyat encara fermesa. En efecte, segons doctrina constant d'aquesta Sala, el control del primer només interessa les formalitats externes de l'acte que es persegueix executar (Autes dels dies 11 de desembre de 1996, 10 de juny de 2005, 14 de setembre de 2007, 21 de juliol de 2008 i 16 de setembre de 2008), quedant, per tant, fora del seu abast "la discussió de la legalitat de l'acte", la qual s'ha de discutir exclusivament en el període del recurs contenciós (Aute 07-2009 del 26 de març de 2009). L'Aute 06-01 del 9 de febrer de 2001 definia més precisament l'objecte de l'incident d'execució, com el procés destinat a "examinar la regularitat del procediment seguit per a l'execució de sentències i actes administratius, així com la procedència de les mesures adoptades, en funció del contingut de la resolució que es tracta d'executar". La doctrina d'aquesta Sala és, per conseqüent, contrària a les tesis mantingudes pels apel·lants.
En definitiva, resoldre segons el criteri defensat pels recurrents, significaria vulnerar el principi de seguretat jurídica, doncs el recurs administratiu previ no tindria cap sentit. Per tant, a manca de presentació d'un recurs dins el termini legal, la resolució comunal del 22 de desembre de 2009 ha guanyat fermesa i els arguments relatius a la seva legalitat -en particular la pèrdua de la finalitat pública del projecte de reparcel·lació- no es podien invocar en tràmit d'execució (Aute 2004-10 del 17 de novembre de 2004 i 21-2009 del 19 de juny de 2009).
Els litigants reiteren que el GOVERN no estava més interessat en els seus terrenys i això en base a un certificat de la Secretària d'Estat d'Educació del 17 de setembre de 2010. La hipotètica pèrdua sobrevinguda de l'interès del GOVERN constitueix una qüestió de legalitat interna que no pot ser fiscalitzada en tràmit d'execució. En qualsevol cas, el GOVERN tampoc ha estat mai escoltat en el decurs del procés d'execució als efectes de confirmar o no la validesa actual del certificat esmentat, essent poc creïble que el COMÚ segueixi el procés urbanístic sense el seu assentiment.
Tercer.- El segon greuge és relatiu a la manca de competència de la jurisdicció administrativa per resoldre un conflicte civil i la manca de motivació del rebuig. El dret a la jurisdicció implica, entre altres, una resposta motivada a les al·legacions dels litigants i no necessàriament el triomf de les seves pretensions. En aquest sentit, aquesta Sala estima que ha donat suficient resposta a les dues qüestions en el segon paràgraf del tercer Fonament de Dret del nostre Aute del 5 d'octubre d'enguany i a ell ens remetem.
Per acabar, escau reiterar que l'incident de nul·litat d'actuacions persegueix reparar vulneracions constitucionals precises i no es pot convertir en una tercera instància, com semblen cercar els promotors del present incident.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:
Desestimar l'incident de nul·litat interposat pels Srs. Cepeda, Gutierrez, Recio i per la societat "Pina, S.A." contra l'Aute núm. 19-2012, dictat per aquesta Sala el dia 5 d'octubre de 2012, el qual es confirma en els seus propis termes, sense efectuar especial condemna en costes a defecte de temeritat.
Aquest Aute és ferm i executiu.
En conseqüència, així ho acorda, mana i signa el Tribunal, en dono fe. El Tribunal, La Secretària,
