ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.b4017fff · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 1/12·25 janvier 2012·Rejet du pourvoi
ATSJAD ANDORRA, a 25 de gener del 2012 - ROJ: ATSJAD 164/2012
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle1/12
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2012:164A) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par rejet et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 25 de gener del 2012 - ROJ: ATSJAD 164/2012).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — rejet
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 25 janvier 2012 (n° 1/12) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (rejet).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (rejet), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
ATSJAD 164/2012 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 25 janvier 2012)
Note éditoriale : la référence fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique retenue est celle figurant dans le texte intégral (ROJ ATSJAD 164/2012, ECLI:AD:TSJADAD:2012:164A).
Faits et procédure
Par un aute (ordonnance) du 15 décembre 2011, la Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra a refusé de déclarer prescrites les peines prononcées contre M. Miró dans deux sentences du Tribunal de Corts, datées du 18 décembre 2002 (causes acumulées TC-188-3/00 et TC-190-4/00) et du 27 décembre 2002 (cause TC-043-3/00).
Contre cet aute, le conseil de M. Miró a formé un incident de nullité d'actuacions (incident de nullité des actes de procédure). Il soutenait que la juridiction n'avait pas appliqué rétroactivement le Code pénal de 2005, plus favorable au prévenu en application de son article 7. Selon lui, les faits auraient relevé d'un délit mineur et non d'un délit majeur, de sorte que le délai de prescription serait de six ans et non de quinze. Il invoquait à cet appui le droit à la juridiction et à un procès équitable, garanti par l'article 10.1 de la Constitution. Il demandait, en conséquence, la nullité de l'aute du 15 décembre 2011, la déclaration de prescription des peines et la cessation d'application d'office de la peine complémentaire d'inhabilitation d'exercice de la profession d'avocat au plus tard au 24 septembre 2005.
Un second écrit, de contenu identique et présenté hors délai, a été joint à la procédure sans autre formalité.
Le ministère public s'est opposé à l'incident. Il soutenait que l'aute n'était ni arbitraire ni incongru, et que la voie appropriée était le judici de revisió (procès en révision) ouvert par le Code pénal de 2005 pour adapter les condamnations à la nouvelle qualification.
Question de droit
La décision pose, en substance, deux questions :
Recevabilité et objet de l'incident de nullité d'actuacions : l'incident peut-il être utilisé pour remettre en cause une décision devenue ferme, et sous quelles conditions ? Le Tribunal rappelle que, selon l'article 18 bis, paragraphe 3, de la Llei transitòria de procediments penals, l'incident n'est ouvert que contre les sentences ou résolutions fermes ayant entraîné une violation du droit fondamental à la juridiction (article 10 de la Constitution). Il ne constitue pas une nouvelle instance permettant de réexaminer le fond, mais un remède extraordinaire.
Articulation entre la rétroactivité de la loi pénale plus favorable et l'autorité de la chose jugée : la loi pénale plus favorable (article 7 du Code pénal de 2005) peut-elle être invoquée après qu'une condamnation est devenue ferme, et par quel mécanisme ? Le Tribunal distingue deux moments processuels. Avant la sentence ferme, le juge doit appliquer la loi la plus favorable lors de la qualification et de la détermination de la peine. Après, le mécanisme applicable est celui de la révision de la sentence.
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'incident. Il retient que la demande de rétroactivité, dès lors que les sentences étaient fermes à l'entrée en vigueur du
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (1/12) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Andorra la Vella, vint-i-cinc de gener del dos mil dotze.
En l'incident de nul·litat d'actuacions interposat pel Sr. Miró contra l'aute de data 15 de desembre del 2011 dictat per aquest M. Il·ltre. Tribunal en la Causa i Rotlle de referència. Sent part el Mgfc. Ministeri Fiscal. És ponent el M.I. Sr. Morell.
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
I.-RESULTANT: Per aute de data 15 de desembre del 2011 aquesta Sala Penal va acordar no haver-hi lloc a declarar la prescripció de les penes imposades al Sr. Miró en la sentència del Tribunal de Corts de 18 de desembre del 2002, dictada en les causes acumulades Causa TC-188- 3/00 i Causa TC-190-4/00, i en la sentència del Tribunal de Corts de data 27 de desembre del 2002, dictada en la Causa TC-043-3/00.
II.-RESULTANT: Contra l'esmentat aute la representació processal del Sr. Miró formulà incident de nul·litat d'actuacions fonamentat en què el Tribunal no ha fet una aplicació retroactiva del Codi Penal de 2005, d'acord amb l'article 7 del mateix Codi que mana aplicar amb efecte retroactiu la llei penal més favorable al reu, assenyalant que en virtut d'aquest article el Tribunal hauria d'haver aplicat el Codi Penal de 2005 per ser més favorable al Sr. Miró tota vegada que, d'acord amb aquest Codi, els fets pels quals va ser condemnat el Sr. Miró no integrarien delicte major sinó delicte menor amb la conseqüència de que el termini de prescripció seria no el de quinze anys sinó el de sis anys. Per la qual cosa, i amb al·legació del dret a la jurisdicció i a un procés degut de l'article 10.1 de la Constitució, sol·licita al Tribunal que acordi declarar la nul·litat de ple dret de l'aute de data 15 de desembre del 2011 i declari la prescripció de les penes imposades al Sr. Miró en les sentències del Tribunal de Corts dictades en les causes acumulades Causa TC-188-3/00 i Causa TC-190-4/00, i en la Causa TC-043-3/00, i que la pena complementària de la inhabilitació especial per l'exercici de la professió d'advocat al Principat devia acabar d'aplicar-se d'ofici el més tard per tot el 24 de setembre del 2005, coincidint amb la data de l'entrada en vigor del Codi Penal de 2005.
Posteriorment, i ja fora de termini, la representació lletrada del Sr. Miró presentà un nou escrit formulant incident de nul·litat d'actuacions contra el mateix aute de data 15 de desembre del 2011, amb un contingut idèntic al primerament formulat, per la qual cosa s'uní a les actuacions sense més tràmit.
III.-RESULTANT: Que de l'escrit formulant l'incident de nul·litat d'actuacions se'n donà trasllat al Ministeri Fiscal oposant-se a la demanda de nul·litat per considerar que l'aute d'aquesta Sala Penal no és ni arbitrari ni incongruent i que el que procedia era interposar judici de revisió, arran de la publicació del Codi Penal de 2005, per tal d'adequar a la nova tipificació les condemnes del Tribunal de Corts al Sr. Miró, per la qual cosa el Ministeri Fiscal acaba el seu escrit d'oposició al recurs interessant la desestimació de l'incident de nul·litat en no donar-se les vulneracions del dret fonamental al·legades.
FONAMENTS DE DRET
I.-CONSIDERANT: Té reiteradament declarat la jurisprudència, d'acord amb el que disposa l'article 18 bis apartat 3 de la Llei Transitòria de Procediments Penals, que l'incident de nul·litat d'actuacions sols hi cap contra les sentències o resolucions fermes en el procediment de les quals s'hagi produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció reconegut en l'article 10 de la Constitució, i que l'incident de nul·litat d'actuacions no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la sentència impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma. I, d'acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional, que el dret fonamental a la jurisdicció, entès com el dret a l'accés a la jurisdicció, és el dret de provocar una actuació processal que acabi amb una resolució definitiva, sigui en quan al fons de l'assumpte, sigui de tipus processal. Comprèn, doncs, el dret a obtenir una resolució judicial raonada i fonamentada en dret i que doni cabdal resposta a les pretensions formulades per la part, sigui o no favorable als interessos de la part.
II.-CONSIDERANT: De l'examen de l'escrit interposant l'incident de nul·litat d'actuacions resulta que es fonamenta la pretesa vulneració del dret fonamental a la jurisdicció en què aquest Tribunal no hauria aplicat retroactivament el Codi Penal de 2005, llei penal més favorable al reu i que resultava d'aplicació als fets pels quals havia estat condemnat el Sr. Miró, al·legant que s'hauria incorregut en una indeguda inaplicació de l'article 7 del Codi Penal de 2005 que mana aplicar amb efecte retroactiu la llei penal més favorable al reu.
El principi de dret penal de la retroactivitat de la llei penal més favorable té una doble manifestació, doncs pot operar en dos moments processals ben diferents: abans o després de que hagi recaigut sentència ferma. Així, abans de que sigui dictada sentència ferma, el Tribunal està obligat a aplicar el Codi Penal més favorable al reu en el moment de la qualificació jurídica dels fets i de determinació de la pena a imposar. Però quan els fets ja han estat jutjats per sentència ferma, el mecanisme és el de la revisió de sentència.
Cal recordar que la Disposició transitòria segona del Codi Penal de 2005 establia que "Les persones condemnades per sentència ferma a una pena privativa o restrictiva de llibertat l'execució de la qual no s'hagi suspès i que encara no s'hagi complert en la seva totalitat a l'entrada en vigor d'aquest Codi, poden instar el corresponent judici de revisió en la forma establerta als articles 253 i següents del Codi de procediment penal", i en un segon paràgraf que "També poden fer-ho, dins el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquest Codi, aquelles persones condemnades a una pena privativa o restrictiva de llibertat l'execució de la qual s'hagi suspès totalment o parcialment i el termini de suspensió de la qual no hagi transcorregut a la data d'entrada en vigor d'aquest Codi".
El Tribunal de Corts en la sentència de 18 de desembre del 2002 condemnà al Sr. Miró, pel delicte major continuat de injúries i calúmnies a autoritat, a la pena de dos anys de presó condicional, i en la sentència de data 27 de desembre del 2002 el condemnà, pel delicte major continuat de injúries i resistència greu als agents de l'autoritat en l'exercici de llurs funcions, el delicte major d'amenaces d'un fet constitutiu d'un delicte major, el delicte menor de refús de sotmetre's a la prova d'alcoholèmia i les contravencions penals de lesions i danys dolosos, a la pena de 15 mesos de presó, dels quals 4 ferms i la resta condicional.
Ambdues sentències foren dictades en rebel·lia de l'acusat Sr. Miró, per tant, a la data de l'entrada en vigor del Codi Penal de 2005, ni una ni altra condemna es podien considerar ja complertes, per la qual cosa eren susceptibles de revisió d'acord amb la ja esmentada Disposició transitòria segona del Codi Penal de 2005, revisió que en cap cas fou instada per la representació lletrada del condemnat Sr. P.
Finalment cal dir que, examinades les actuacions seguides, es conclou que l'aute de data 15 de desembre del 2011 dóna resposta motivada a la pretensió de prescripció de les penes formulada per la representació lletrada del Sr. Miró, per la qual cosa en cap cas es pot concloure que no li hagi estat vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, doncs aquest dret no suposa el dret a obtenir una resolució favorable.
III.-CONSIDERANT: Per tot el que s'ha exposat, procedeix desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions interposat per la representació processal del Sr. Miró, sense fer expressa imposició de les despeses del present incident.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
D E C I D I M
1.- Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions promogut per la representació processal del Sr. Miró contra l'aute de data 15 des 2011 dictat per aquest M.I. Tribunal en el present Rotlle.
2.- Declarar d'ofici les despeses processals causades per l'incident.
Així ho acorden, manen i signen els Magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, en dono fe.
