ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.315da099 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
91/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° IN-01/14·22 mai 2014·Rejet du pourvoi
ATSJAD ANDORRA, a 22 de maig del 2014 - ROJ: ATSJAD 44/2014
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / RôleIN-01/14
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2014:44A) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par rejet et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 22 de maig del 2014 - ROJ: ATSJAD 44/2014).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — rejet
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 22 mai 2014 (n° IN-01/14) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (rejet).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (rejet), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
ATSJAD 44/2014 (Tribunal Superior de Justicia d'Andorra, Sala Administrativa, 22 mai 2014)
Par une sentence n° 11-2014 du 28 mars 2014, la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justicia d'Andorre a accueilli l'appel formé par la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) contre un jugement du Tribunal de Batlles du 10 septembre 2013. Elle a rejeté la demande formée par la société Seco contre deux résolutions de la CASS des 13 décembre 2012 et 28 janvier 2013, par lesquelles celle-ci réclamait à l'employeur la somme de 4 413,90 euros au titre d'une cotisation supplémentaire prévue à l'article 17 du Reglament Tècnic de la CASS.
La société Seco a formé un incident de nullité d'actuacions à l'encontre de cette sentence, sur le fondement de l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials. Elle soutenait que la sentence avait méconnu les principes inscrits à l'article 10 de la Constitution. Son argumentation comportait trois branches :
la cotisation supplémentaire aurait une nature de sanction administrative ;
l'entreprise n'aurait commis ni infraction pénale ni infraction administrative ;
l'absence de responsabilité pénale retenue à l'encontre des dirigeants lierait tant l'Administration que la Sala.
La CASS s'est opposée à l'incident, au motif que les arguments de la partie se bornaient à reproduire des questions déjà tranchées et n'étaient pas pertinents au regard de l'article 10 de la Constitution.
Le Tribunal a statué par un aute (décision interlocutoire) rendu en formation collégiale, composée de MM. Pere Pastor Vilanova (président), Bernard Plagnet et Albert Andrés Pereira, ce dernier étant rapporteur.
Question de droit
La décision soulève deux questions connexes :
Question procédurale : l'incident de nullité d'actuacions prévu par l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials peut-il servir à remettre en cause, devant la même juridiction, des moyens déjà examinés par la sentence définitive ?
Question de fond, à titre subsidiaire : la cotisation supplémentaire de l'article 17 du Reglament Tècnic revêt-elle un caractère répressif, de sorte que son recouvrement serait soumis aux garanties attachées à la matière sanctionnatrice, et l'absence de poursuites pénales contre les dirigeants fait-elle obstacle à son recouvrement ?
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'incident pour deux motifs cumulés.
Sur la recevabilité de l'incident. Le Tribunal rappelle que l'incident de nullité
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (IN-01/14) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Andorra la Vella, vint-i-dos de maig de dos mil catorze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència núm. 11-2014 de data 28 de març del 2014, en les actuacions número SS-0021- 2/2013, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1r.- La sentència d'aquesta Sala núm. 11-2014, de 28 de març, va estimar el recurs d'apel·lació formulat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència del Tribunal de Batlles de 10 de setembre de 2013 i va desestimar la demanda interposada per l'entitat Seco contra les resolucions de la CASS de 13 de desembre de 2012 i 28 de gener de 2013, en virtut de les quals s'havia reclamat a l'agent l'import de 4.413,90 EUR, en concepte de cotització suplementària prevista a l'article 17 del Reglament Tècnic.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° IN-01/14 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
2n.- La representació de la societat agent ha formulat un incident de nul·litat contra l'esmentada sentència, ja que considera que aquesta ha vulnerat els principis inscrits a l'article 10 de la Constitució. En concret, afirma que la cotització suplementària té la naturalesa de sanció administrativa, que l'empresa no ha comès cap infracció penal ni administrativa i, finalment, que la manca d'exigència de responsabilitat penal vincula tant l'Administració com aquesta Sala.
3r.- La representació de la CASS s'ha oposat a l'incident, en base a què els arguments de la part agent es limiten a reproduir les qüestions que ja van ser objecte del litigi, i que en cap cas són rellevants des de la perspectiva de l'article 10 de la Constitució.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.
Segon.- En aquest cas, la part agent no fa sinó replantejar les qüestions que ja van ser resoltes en la sentència impugnada. Que els recurrents estiguin disconformes amb el contingut de la sentència no suposa, evidentment, que s'hagi vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, ja que la Constitució no garanteix que s'obtingui un pronunciament favorable a les respectives pretensions de les parts, sinó que aquestes siguin examinades i resoltes conforme a dret, en sentit estimatori o desestimatori.
Convé insistir en el fet de què l'article 18 bis, apartat 3r., de la Llei transitòria de procediments judicials només contempla l'incident de nul·litat d'actuacions per als supòsits en què la persona afectada per la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció "no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment". En conseqüència, resulta clara la improcedència d'aquest incident, ja que l'agent es limita a reproduir les argumentacions que ja van ser objecte de la sentència que va posar terme al procés, sense justificar la possible vulneració del dret fonamental que denuncia.
Tercer.- De tota manera, les argumentacions de l'agent han de ser desestimades en base als següents raonaments:
La cotització suplementària que regulava l'article 17 del Reglament Tècnic no té en cap cas un caràcter sancionador. Es tracta de rescabalar la CASS pels imports que aquesta ha hagut d'abonar a l'assegurat com a conseqüència d'una actuació negligent de l'empresari, i així resulta del propi precepte, quan afirma que "la Caixa podrà exigir-li la totalitat o part de les despeses que ha comportat el dit accident".
L'agent va ser sancionada com a responsable d'una infracció administrativa per vulneració de la normativa sobre seguretat en el treball. Aquesta resolució no va ser recorreguda, de manera que es tracta d'un acte ferm, que no pot ser desconegut ara per l'empresa.
El fet de què no s'exigís cap responsabilitat penal als directius de la societat agent no impedeix exigir el pagament de la cotització suplementària a l'empresa. En primer lloc, perquè no hi ha contradicció entre els fets que han tingut en compte una i altra jurisdicció i, en segon lloc, perquè els fonaments jurídics aplicats en un i altre cas són diferents, com a conseqüència obligada de la diferent normativa que regeix en cada àmbit.
Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:
Desestimar l'incident de nul·litat que promou l'entitat Seco contra la sentència núm. 11-2014, dictada per aquesta Sala el 28 de març de 2014, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquest Aute és ferm i executiu.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.