ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.bc3533ff · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
96/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° A053/17·19 February 2018·
Irrecevabilité
ATSJAD ANDORRA, a 19 de febrer del 2018 - ROJ: ATSJAD 29/2018
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / DocketA053/17
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2018:29A) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par irrecevabilite et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 19 de febrer del 2018 - ROJ: ATSJAD 29/2018).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — irrecevabilite
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 19 février 2018 (n° A053/17) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (irrecevabilite).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (irrecevabilite), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
ATSJAD 29/2018 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 19 février 2018, ECLI:AD:TSJADAD:2018:29A)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, aute n° 6-2018, 19 février 2018, ROJ : ATSJAD 29/2018, ECLI:AD:TSJADAD:2018:29A (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par une demande dirigée contre le Govern d'Andorra, le Comú de X et le Sr Canales, l'entité Alcalá et le Sr Villalba sollicitaient la nullité de l'inscription, au Registre de commerce et de l'industrie, du nom commercial « B », dont le Sr Canales est titulaire. Ils soutenaient que ce nom induisait en confusion avec le nom commercial « C », dont l'entité Alcalá est titulaire et qui avait été enregistré antérieurement.
Une demande préalable avait été adressée au Govern le 13 avril 2017. Le Govern avait invité les requérants à la régulariser dans un délai de dix jours ouvrables, en formulant les prétentions recherchées. Les intéressés se sont bornés à signaler la confusion alléguée, en se réservant la possibilité de saisir la juridiction compétente en nullité du nom commercial, sur le fondement de l'article 33 de la Llei 12/2013 du commerce.
Par aute du 30 mai 2017, la Section administrative du Tribunal de Batlles a déclaré la demande irrecevable, pour deux motifs : le caractère générique de la requête et l'absence de recours administratif préalable, présenté comme obligatoire (« preceptiu »).
Les demandeurs ont interjeté appel. Ils faisaient valoir que le recours administratif préalable n'était pas requis. Selon eux, l'article 126 bis, c), du Codi de l'Administració réserve les cas expressément prévus par une loi, et l'article 33.1 de la Llei du commerce exclut tout recours administratif contre les décisions du Registre en matière d'inscription de noms commerciaux. Le Govern, le Comú de X et le Sr Canales ont conclu à la confirmation intégrale de l'aute attaqué.
Le Tribunal supérieur de justice, Sala Administrativa, composé des magistrats Albert Andrés Pereira (ponent), Bernard Plagnet et Elsa Puig Muñoz, était saisi de l'appel (rouleau TSJA-0000053/2017, protocole 2000047/2017).
Question de droit
La décision soulève deux questions connexes :
Question de recevabilité de la demande initiale : la requête adressée à l'administration, qui se limite à signaler une confusion et à réserver l'action judiciaire, constitue-t-elle une demande suffisamment précise pour faire naître une décision administrative susceptible de contrôle ?
Question de l'articulation des voies de recours : l'article 33.1 de la Llei du commerce, qui écarte le recours administratif contre les décisions du Registre, doit-il être interprété comme ouvrant un accès direct au juge administratif, ou comme attribuant le contentieux de la nullité des noms commerciaux à la juridiction civile ?
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'appel et confirme l'aute de première instance, en écartant l'interprétation proposée par les appelants.
Sur la première question, le Tribunal relève que la requête est « extrêmement générique » (« extremadament genèrica ») : elle expose le problème de fond sans formuler de demande précise. Le Govern a invité les requérants à préciser leurs prétentions, mais ceux-ci ne l'ont pas fait. Le Tribunal en tire la conséquence que l'Administration n'a pas méconnu le droit en ne prenant aucune décision, « ni tan sols presumpta ». L'absence de décision administrative fait obstacle à l'ouverture de la voie judiciaire.
Sur la seconde question, le Tribunal écarte la lecture littérale de l'article 33.1 de la
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (A053/17) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / DocketA053/17
Judgment Date19 February 2018
Holding / DispositionIrrecevabilité
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 2000047/2017 Núm. de Rotlle: TSJA-0000053/2017
AUTE 6-2018
PARTS:
Apel·lants: Alcalá
Sr. Villalba
Representant: Sra. Valverde
Advocada: Sra. Codina
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Ricart
Advocada: Sra. Briones
Apel·lat: COMÚ DE X
Representant: Sr. Olmo
Advocada: Sra. Villegas
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A053/17 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
Apel·lat: Sr. Canales
Representant: Ídem
Advocada: Sra. Oller
M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz
Andorra la Vella, dinou de febrer de dos mil divuit.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000047/2017, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació de l'entitat Alcalá i del Sr. Villalba va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, el COMÚ DE X i el Sr. Canales, en què sol·licitaven que es declarés la nul·litat de la inscripció al Registre de Comerç i Indústria del nom comercial B, del qual és titular el Sr. Canales.
2.- Per mitjà d'aute de 30 de maig de 2017, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va declarar la inadmissibilitat de la referida demanda, en base al caràcter genèric de la petició formulada pels agents davant del Govern i a la manca d'interposició del preceptiu recurs administratiu previ.
3.- Els demandants han interposat recurs d'apel·lació contra l'aute de la Batllia, en el qual al·leguen que:
El nom comercial B, registrat a nom del Sr. Canales, indueix a confusió amb el nom C, del qual és titular l'entitat Alcalá i que va ser registrat anteriorment.
No era preceptiu interposar un recurs administratiu previ, ja que l'article 126 bis, apartat c), del Codi de l'Administració n'exceptua els supòsits expressament previstos per una llei i, en aquest cas, l'article 33.1 de la Llei 12/2013, de 13 de juny, del comerç, disposa que les decisions del Registre de comerç i indústria sobre inscripció d'un nom comercial no poden ser recorregudes per via administrativa.
4.- Les respectives representacions del GOVERN D'ANDORRA, del COMÚ DE X i del Sr. Canales s'ha oposat al recurs i han sol·licitat que es confirmi íntegrament l'aute impugnat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La demanda formulada pels agents és efectivament inadmissible pels dos motius que recull el Tribunal de Batlles.
En primer lloc, la sol·licitud que van presentar davant del Govern en data 13 d'abril de 2017 és extremadament genèrica. Es limita a plantejar la problemàtica de fons, respecte de la confusió que pot generar la convivència dels dos noms comercials en conflicte, però no conté cap petició concreta.
El Govern, davant d'aquesta circumstància, va requerir els sol·licitants per tal que poguessin esmenar aquest defecte en el termini de deu dies hàbils, mitjançant la formulació de les pretensions que es volien aconseguir.
Tanmateix, els interessats es van limitar a dir que "la motivació de la referida sol·licitud ... era posar en coneixement del Departament de Comerç del Govern d'Andorra la confusió existent entre el nom comercial C ... i el nom comercial B ... reservant-se la sol·licitant a la vista de les disposicions contingudes en l'article 33 de la vigent Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç, la possibilitat de demanar la nul·litat del nom comercial per la via jurisdiccional".
En conseqüència, els peticionaris es van limitar a posar en coneixement del Govern aquests fets i a reservar-se l'exercici de les accions judicials corresponents. En aquestes circumstàncies, no es pot considerar contrari a dret el fet de que l'Administració no adoptés cap decisió al respecte. La inexistència d'un decisió administrativa, ni tan sols presumpta, determina que no s'hagi obert la via judicial davant d'aquesta jurisdicció.
Segon.- En segon terme, davant de la decisió del Tribunal a quo, que ha tingut en compte que no s'havia formulat el preceptiu recurs administratiu previ, els recurrents addueixen que l'article 33 de la Llei 12/2013, del comerç, l'exclou expressament, quan afirma que:
"1. Tota decisió del Registre de Comerç i Indústria d'inscripció d'un nom comercial no pot ser recorreguda per via administrativa. Tota persona que justifiqui un interès legítim té accés directe a la via jurisdiccional i pot sol·licitar la nul·litat d'aquesta inscripció segons les disposicions d'aquesta Llei".
Aquest precepte no pot ser interpretat en el sentit que ho fa la part recurrent. És ben cert que el precepte esmentat impedeix la interposició d'un recurs en via administrativa contra les decisions del Registre sobre la inscripció d'un nom comercial, però no ho fa amb la finalitat de permetre l'accés directe a aquesta jurisdicció administrativa, cosa que trencaria, sense justificació aparent, la regla general que estableixen els articles 126 bis del Codi de l'Administració i 8 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.
En realitat, si s'exclou el recurs administratiu és perquè la via judicial que preveu l'article 33.1 de la Llei del comerç és precisament la via jurisdiccional civil, i és per això que resulta improcedent formular un recurs administratiu previ.
Es pretén evitar sens dubte la dualitat de jurisdiccions que existeix en d'altres ordenaments, en què les decisions del Registre administratiu amb competència en matèria de propietat industrial són impugnades davant la jurisdicció contenciosa administrativa, mentre que els litigis entre els titulars de les marques o dels noms comercials, sobre la nul·litat dels mateixos, s'atribueixen a la jurisdicció civil. En l'ordenament andorrà, la Llei del comerç, de la mateixa forma que fa la Llei de marques, atribueixen el monopoli en aquesta matèria als tribunals civils ja que, en darrera instància, es tracta d'un procés entre els particulars que són titulars de les respectives marques o noms comercials confrontats.
L'article 26 de la Llei de marques és més expressiu i concret, en la mesura en què atribueix taxativament a la jurisdicció civil els litigis en matèria de nul·litat dels registres de marques, però sens dubte s'ha d'interpretar en el mateix sentit el correlatiu article 33 de la Llei del comerç, que és plenament equiparable a l'anterior pel que fa als noms comercials.
És així com adquireix tot el seu sentit l'exclusió del recurs administratiu previ davant del Registre de Comerç i Indústria, que disposa l'article 33.1 de la Llei del comerç. Un cop resolt el procés per part dels tribunals civils, es notifica la decisió al Registre, per tal d'inscriure la decisió, com preveu l'article 33.5 de la mateixa Llei.
Per tot això, resulta clara la inadmissibilitat de la demanda interposada pels agents, que ha de ser plantejada davant de la jurisdicció civil, de manera que procedeix desestimar el recurs i confirmar l'aute apel·lat.
Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes processals.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:
1r.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposen l'entitat Alcalá i el Sr. Villalba contra l'aute dictat el 30 de maig de 2017 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament.
2n.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquest Aute és ferm i executiu.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.
