ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.30d323a7 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
95/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° A103/18·26 septembre 2019·Rejet du pourvoi
ATSJAD ANDORRA, a 26 de setembre del 2019 - ROJ: ATSJAD 149/2019
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / RôleA103/18
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2019:149A) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par rejet et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 26 de setembre del 2019 - ROJ: ATSJAD 149/2019).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — rejet
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 26 septembre 2019 (n° A103/18) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (rejet).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (rejet), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
ATSJAD 149/2019 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 26 septembre 2019)
Le litige trouve son origine dans la construction d'une escalier métallique dans la rue de la Canal, à Andorre-la-Vieille. Une personne, appelée « l'agent » dans la décision et désignée ici comme Mme Salas, avait contesté les résolutions de la Commission technique d'urbanisme et du Comú X. relatives à cette construction.
Par jugement du Tribunal de batlles du 3 avril 2018, la demande fut partiellement accueillie. La Sala Administrativa du Tribunal superior de justícia rejeta ensuite l'appel par la sentence n° 34-2019 du 27 mars 2019. C'est contre cette dernière décision que Mme Salas forma un incident de nullité d'actuacions, fondé sur l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials.
Elle soutenait que la sentence avait méconnu son droit à la juridiction, garanti par l'article 10 de la Constitution, en raison d'une incongruence omissive, les allégations de la recourante n'ayant pas toutes été examinées. Elle invoquait également le droit à une décision motivée en droit, le droit de défense et le droit à un procès équitable.
Le Govern d'Andorra et le Comú X. s'opposèrent à l'incident. Ils soutenaient qu'aucune violation de l'article 10 n'était caractérisée et que les arguments produits ne faisaient que reprendre ceux déjà examinés dans la sentence attaquée.
Question de droit
La question posée à la Sala était de savoir si l'incident de nullité d'actuacions peut être utilisé pour remettre en cause une décision devenue ferme lorsque la partie se borne à réitérer des moyens déjà tranchés, en invoquant une atteinte au droit à la juridiction. Plusieurs questions connexes se posaient :
l'omission de répondre à certains moyens constitue-t-elle une incongruence de nature à porter atteinte au droit à la juridiction ;
le désaccord de la partie avec le contenu d'une décision suffit-il à caractériser une violation de ce droit ;
une partie intimée peut-elle, en appel, reprendre des exceptions non accueillies en première instance, alors qu'elle n'a pas interjeté appel.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (A103/18) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Demandat incidental: GOVERN D'ANDORRA Representant: Sr. Garzón Advocada: Sra. Coll
Andorra la Vella, vint-i-sis de setembre de dos mil dinou.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat plantejat a les actuacions número 1000092/2016, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La sentència d'aquesta Sala núm. 34-2019, de 27 de març de 2019, va desestimar el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència del Tribunal de Batlles de data 3 d'abril de 2018, que, al seu torn, havia estimat parcialment la demanda promoguda per l'agent contra les resolucions de la Comissió Tècnica d'Urbanisme i del COMÚ X., relatives a la construcció d'una escala metàl·lica al carrer de la Canal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A103/18 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
2.- La representació de la part agent ha formulat incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència esmentada d'aquesta Sala, en considerar que ha tingut lloc una vulneració del dret a la jurisdicció, que garanteix l'article 10 del text constitucional, ja que, segons al·lega, hi ha hagut una incongruència omissiva i no s'han examinat totes les al·legacions de la recurrent. A més, invoca també la vulneració dels drets a obtenir una resolució fonamentada en dret, a la defensa i a un procés degut.
3.- Les respectives representacions del M.I. GOVERN D'ANDORRA i del COMÚ X. s'han oposat a les pretensions de l'agent, en considerar que no s'ha produït cap vulneració de l'article 10 de la Constitució i que les argumentacions que s'articulen en l'incident no fan més que reproduir les que ja van ser objecte d'examen en la sentència impugnada.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.
Segon.- En aquest cas, la part agent no fa sinó replantejar les qüestions que ja van ser resoltes en la sentència impugnada, relatives al veritable objecte del procés, al caràcter genèric de la denúncia formulada per la interessada i a la prescripció d'una hipotètica infracció de la legalitat urbanística. Ara bé, que la recurrent estigui disconforme amb el contingut de la sentència no suposa, evidentment, que s'hagi vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, ja que el text constitucional no garanteix que s'obtingui un pronunciament favorable a les respectives pretensions de les parts, sinó que aquestes siguin examinades i resoltes conforme a dret, en sentit estimatori o desestimatori.
Convé insistir en el fet de què l'article 18 quater, apartat 1, de la Llei transitòria de procediments judicials només contempla l'incident de nul·litat d'actuacions per als supòsits en què la persona afectada per la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció "no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment". En conseqüència, resulta clara la improcedència d'aquest incident, atès que la interessada es limita a reproduir les argumentacions que ja van ser objecte de la sentència que va posar terme al procés, sense més justificació que la de considerar que la desestimació de les seves pretensions equival a una vulneració del dret a obtenir una decisió fonamentada en dret, cosa que no es pot compartir, quan aquella ja va donar resposta al conjunt dels arguments adduïts pel recurrent.
En aquest sentit, s'ha de tenir en compte que:
La sentència impugnada ha analitzat detingudament l'objecte del procediment administratiu previ i del procés seguit davant de la Batllia. Sobre aquest punt, es va constatar una actuació fluctuant de la interessada, que va anar modificant el contingut de la seva petició inicial i va introduir successivament noves al·legacions que alteraven l'objecte d'aquella. En conseqüència, la sentència va concloure que calia atendre a la petició inicial, d'acord amb el principi de congruència que deriva de l'article 34 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal. Des d'aquesta perspectiva, no es pot afirmar que existeixi una incongruència omissiva, quan la sentència s'ha limitat a precisar l'objecte del procés en funció de la petició inicial de l'agent, descartant totes aquelles qüestions que van ser plantejades de forma extemporània.
La sentència extreu també les conseqüències que resulten ineludibles a la vista del caràcter inconcret i genèric de la denúncia formulada per l'agent. Segons la seva jurisprudència, la Sala ha recordat que no és admissible invocar de forma indeterminada l'existència d'una infracció administrativa, sinó que la denúncia ha de precisar en la mesura necessària l'abast de la mateixa, a fi d'evitar l'inici d'una "causa general" amb un objecte indeterminat. En aquest cas, la queixa de la interessada estava mancada de claredat i concreció, com es va dir en la sentència impugnada, el que impedia l'obertura d'un expedient sancionador.
En darrer terme, es discuteixen també les conclusions de la sentència apel·lada sobre la prescripció d'una hipotètica infracció urbanística. No es discutible que, com ha declarat una jurisprudència reiterada, els apel·lats poden reproduir en la segona instància les excepcions que no van ser acollides en la primera, encara que no hagin pogut apel·lar la sentència, pel fet de que els hi és favorable per altres motius. En conseqüència, no es pot considerar que existeixi cap obstacle processal, i menys amb abast constitucional, per examinar la prescripció invocada pel COMÚ X.. Les conclusions a què ha arribat la sentència sobre aquest punt no són evidentment compartides per la recurrent, però això no suposa òbviament que s'hagi vulnerat el dret a la jurisdicció, que, com abans s'ha dit, no garanteix obtenir un pronunciament favorable a les pretensions de la part.
Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament l'incident de nul·litat que formula la part agent.
Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:
Únic.- Desestimar l'incident de nul·litat que planteja la Sra. Salas contra la sentència núm. 34-2019, dictada per aquesta Sala el 27 de març de 2019. Sense costes.
Aquest Aute és ferm i executiu.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, del qual procedien, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.
