ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.a0bef440 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
95/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° A032/22·20 juillet 2022·Cassation partielle
ATSJAD ANDORRA, a 20 de juliol del 2022 - ROJ: ATSJAD 119/2022
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / RôleA032/22
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2022:119A) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation partielle et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 20 de juliol del 2022 - ROJ: ATSJAD 119/2022).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation partielle
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 20 juillet 2022 (n° A032/22) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation partielle).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation partielle), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
ATSJAD 119/2022 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 20 juillet 2022)
Par un aute du 11 décembre 2019, la Batllia a fixé à 387 309,67 EUR le montant des dépens à acquitter au profit de l'Autoritat Financera Andorrana (AFA). Ces dépens étaient mis à la charge de plusieurs agents, dont M. Romeu, condamnés par la sentence de la Sala Administrativa n° 80-2019 du 26 septembre 2019. Cette sentence avait rejeté les prétentions des agents dans une procédure dirigée contre l'INAF, devenue l'AFA.
Les condamnés ont formé un incident d'exécution. Par aute du 15 février 2022, la Batllia l'a partiellement accueilli : elle a jugé que la procédure principale devait être considérée comme de quantité indéterminée, et que les dépens devaient être fixés selon ce critère.
L'AFA a interjeté appel contre cet aute. Elle soutenait, en substance, que la prétention d'annulation portait sur un acte de contenu économique déterminé (les acords 240 et 241 du Conseil d'administration de l'AREB du 21 avril 2016), et que la condamnation aux dépens devait être mise à la charge des agents de manière solidaire ou, à titre subsidiaire, solidaire au sein de chaque groupe de titulaires. Les intimés opposaient d'abord l'irrecevabilité de l'appel, faute de critique de la décision attaquée, puis défendaient la quantité indéterminée, l'absence de solidarité présumée et le caractère prétendument erroné du montant retenu par l'appelant.
Le Tribunal supérieur de justice a été saisi en formation de la Sala Administrativa, sous le numéro de rouleau TSJA-0000032/2022, le magistrat Albert Andrés Pereira étant rapporteur. La présente décision est un aute, qualification retenue par le texte.
Question de droit
Deux questions étaient soumises à la Cour :
Question de la quantité du litige : une demande tendant à l'annulation d'un acte administratif constitue-t-elle une prétention de quantité déterminée lorsque cet acte possède un contenu économique identifiable, ou doit-elle être regardée comme indéterminée faute de demande indemnitaire jointe ?
Question de la forme de l'obligation aux dépens : les agents condamnés aux dépens y sont-ils tenus de manière solidaire ou de manière conjointe (mancomunada) ?
Une question préalable, d'ordre procédural, portait sur la recevabilité de l'appel, les intimés soutenant qu'il se bornait à reproduire les moyens de première instance.
Solution et dispositif
La Cour écarte d'abord l'exception tirée de l'absence de critique. Elle relève que le recours renvoie expressément aux motifs de l'aute attaqué et que, même s'il reprend les arguments de première instance, il discute « tous et chacun » des points tranchés, ce qui constitue une critique suffisante de la motivation (fondement 4).
Sur le fond, la Cour juge que la prétention d'annulation est de quantité déterminée lorsque l'acte attaqué peut être évalué selon son objet, comme c'est le cas des sanctions pécuniaires ou des liquidations fiscales (fondement 6). Elle relève, à titre indicatif seulement, que la nouvelle loi de procédure contentieuse administrative, non encore entrée en vigueur, dispose à son article 7.1.a) que la valeur économique de la prétention d'annulation se détermine par le contenu économique de l'acte (fondement 7). En l'espèce, les acords 240 et 241 prévoyaient l'amortissement avec annulation totale du principal de certains instruments financers, évalués à 63 982 594,12 EUR à la date du 31 mai 2015. La quantité du litige est donc déterminée et égale à cette valeur (fondement 8). La Cour précise que l'acquittement de taxes calculées sur une quantité indéterminée ne lie pas la juridiction saisie de la fixation de cette quantité (fondement 9).
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (A032/22) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Sr. Castillo
Sr. Sancho
Sr. Cañete
Sr. Alcalá
Sr. Moliner
Sr. Palau
Sr. Marti
Sr. Conde
Sr. Tejera
Sr. Carretero
Sr. Serra
Sra. Estany
Sr. Gomila
Sra. Andrade
Sra. Palauza
Sr. Vilar
Sr. Manzanares
Sr. Gálvez
Sra. Castillo
Sr. Ruiz
Sr. Gálvez
Sr. Nuñez
Sra. Castillo
Sra. Viñas
Sr. Villegas
Sr. Coll
Sra. Alfaro
Sr. Ropero
Sr. Manzano
Sra. Carretero
Sr. Sancho
Sra. Quesada
Sr. Álvarez
Sra. Carretero
Sr. Castrillo
Sr. Suárez
Sr. Calderón
Sra. Vall
Sr. Blasco
Sr. Bernat
Sra. Esparza
Sra. Herrera
Sra. Tur
Sr. Diez
Sr. Criado
Sr. Romeu
Sr. Elías
Sr. Montenegro
Sr. Araujo
Sra. Esparza
Sr. Álvarez
Sra. Andrade
Sr. Querol
Sra. Alfaro
Sra. Vélez
Sra. Diez
Sr. Ferrer
Sra. Escolano
Sr. Palau
Sra. Plaza
Sra. Marcos
Sra. Hoyos
Sr. Caro
Sra. Bueno
Sra. Mena
Sra. Viñas
Sra. Escudero
Sr. Gibert
Sra. Criado
Sra. Criado
Sra. Barba
Sra. Ropero
Sra. Arnau
Sra. Esparzaas
Sra. Bermudez
Sr. Romeu
Sra. Benítez
Sr. Farré
Sra. Sancho
Sr. Pla
Sra. Viñas
Sr. Sainz
Sra. Cepeda
Sr. Carretero
Sra. Nuñez
Sra. Ferreras
Sr. Pina
Castrillo
Blasco
Estany
Arcos
Viñas
Representant: Sr. Toll
Advocat: Sra. Galan
Magistrades: Sra. Elsa Viñas Muñoz
Sra. Alexandra Cornella Sola
Andorra la Vella, el 20 de juliol de 2022.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000007/2020, havent estat observades les prescripcions legals.
És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- Per mitjà d'aute d'11 de desembre de 2019, la Batllia va fixar en un total de 387.309,67 EUR l'import de les costes processals que s'havien de satisfer a l'Autoritat Financera Andorrana (AFA), a càrrec del Sr. Romeu i d'altres, al pagament de les quals havien estat condemnats per la sentència d'aquesta Sala núm. 80-2019, de 26 de setembre.
La part condemnada a satisfer les costes va formular incident d'execució contra l'esmentat aute de la Batllia, que va ser estimat parcialment per aute de 15 de febrer de 2022, el qual va declarar que el procediment principal s'havia de considerar com de quantia indeterminada, i que les costes processals s'havien de fixar d'acord amb aquest criteri.
2.- La representació de l'AFA ha interposat recurs d'apel·lació contra l'aute de la Batllia de 15 de febrer de 2022, el qual es fonamenta en les següents al·legacions:
En el procediment principal, la part agent va formular una reclamació de responsabilitat administrativa contra la seva mandant, en què s'havien d'individualitzar en una segona fase els perjudicis de cadascun dels agents, i demanava el restabliment de la valoració de les accions preferents al seu valor nominal comptabilitzat a la data de la intervenció, que era de 70.000.000 EUR.
Sobre el règim de responsabilitat aplicable en aquest cas, es va formular una pretensió global que mai va ser individualitzada, de manera que la condemna en costes recau solidàriament sobre tots els agents del procediment principal. Subsidiàriament, s'hauria d'aplicar la solidaritat entre els integrants de cadascun dels grups que integren els titulars dels diferents tipus de valors que van ser objecte d'amortització.
3.- La representació dels demandants incidentals s'ha oposat al recurs de l'AFA en base a les següents argumentacions:
El recurs d'apel·lació no conté una crítica de la resolució impugnada.
La quantia del procés principal era indeterminada, ja que l'acció exercitada era merament declarativa i no es formulava una reclamació de quantitat. A més, la quantia de què ha partit l'AFA confon els bons convertibles amb les accions preferents. En darrer terme, les taxes judicials que van ser abonades en el seu dia corresponen a un procés de quantia indeterminada i la contrapart no va discutir aquest import.
S'han d'aplicar les normes generals, segons les quals la solidaritat no es presumeix en cap cas, de manera que la responsabilitat dels agents seria mancomunada.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'objecte d'aquest incident versa sobre la determinació dels criteris que s'han de tenir en compte a l'hora de fixar les costes que la part agent del procediment principal ha de satisfer a l'AFA, segons va determinar la sentència d'aquesta Sala núm. 80-2019, de 26 de setembre, que va imposar als demandants el pagament de les costes causades per l'INAF (avui AFA) en la primera instància del procés.
En concret, es discuteixen dos qüestions diferents. La primera fa referència a si el procés s'ha de considerar com de quantia determinada o indeterminada, amb la consegüent incidència a l'hora de fixar els honoraris professionals i, en segon lloc, si els agents han de respondre solidàriament o mancomunada de la condemna al pagament de les costes processals.
Segon.- Com a qüestió prèvia, s'ha de desestimar la pretensió dels agents incidentals, avui apel·lats, que sol·liciten la confirmació de l'aute impugnat pel fet que el recurs no conté una crítica del mateix, sinó que es limita a reproduir els arguments que es van articular anteriorment.
En efecte, el recurs d'apel·lació fa referència expressa als fonaments de l'aute de la Batllia i, encara que insisteixi en els arguments que ja va avançar en la instància, els mateixos són pertinents quant a la impugnació d'aquell, ja que les qüestions controvertides són les mateixes i els arguments avançats en el recurs discuteixen tots i cadascun dels pronunciaments de l'aute apel·lat i, en aquest sentit, suposen una crítica de la seva motivació.
Tercer.- L'aute de la Batllia considera que el procés principal era de quantia indeterminada, ja que la demanda pretenia que s'anul·lés l'acord segon, apartats 240 i 241, de la resolució del Consell d'Administració de l'AREB de 21 d'abril de 2016, però no s'afegia una pretensió indemnitzatòria que permetés identificar la demanda com de quantia determinada.
Aquesta argumentació no pot ser compartida. En termes generals, s'ha de considerar que no tan sols les pretensions que tenen per objecte el reconeixement d'una indemnització o, en general, d'una situació jurídica individualitzada són de quantia determinada, coincidint la mateixa amb l'import que reclama la part agent. També les pretensions de mera anul·lació són de quantia determinada, quan l'acte del qual es pretén la declaració d'invalidesa pot ser valorat en funció del seu objecte, com succeeix en els cas de les sancions econòmiques, les liquidacions tributàries i tants d'altres.
A títol merament indicatiu, ja que no està encara en vigor en aquesta data, la nova Llei del Procediment Contenciós Administratiu estableix en el seu article 7.1.a) que, per fixar el valor econòmic de la pretensió, quan aquesta es refereixi a l'anul·lació d'un acte, s'atendrà al seu contingut econòmic. En conseqüència, és clar que les pretensions merament anul·latòries s'han de considerar com de quantia determinada, quan es refereixin a un acte que tingui un contingut econòmic plenament determinable.
Quart.- En el cas que ara s'examina, la part agent va instar en la seva demanda l'anul·lació de l'acord segon, apartats 240 i 241, de l'acord del Consell de l'Administració de l'AREB de 21 d'abril de 2016. Aquests apartats disposaven l'amortització amb cancel·lació total del nominal o principal pendent dels instruments financers o emissions que computaven com a recursos propis de BPA i que s'enumeren en el mateix acord. Aquestes emissions es valoraven expressament, a data 31 de maig de 2015, en 63.982.594,12 EUR. En conseqüència, l'acte impugnat tenia un contingut econòmic perfectament establert i la pretensió era de quantia determinada, coincident amb aquest valor econòmic de l'acord recorregut.
El fet que s'haguessin abonat les taxes corresponents a un procés de quantia indeterminada no vincula la decisió que procedeix adoptar en el marc d'aquest incident, que té per objecte precisament la fixació de la quantia del procés.
Cinquè.- Sobre la forma en què els agents han de respondre del pagament de les costes, s'ha d'aplicar la doctrina que deriva de l'aute de la Sala Civil d'aquest Tribunal de 22 de juliol de 2004, segons el qual:
"c) No és correcte l'asseveració dels recurs que "el repartiment dels honoraris d'advocat de l'adversa entre els dos agents és una qüestió interna entre ells".
La Sentència d'aquesta Sala de 23 de maig de 2002 objecte d'aquesta execució, va "imposar les costes de la primera instància als dos agents, ..."; ço que significa que han estat condemnats mancomunadament d'acord amb el principi contrari a la solidaritat de deutors que es troba al Codi (8,40,2) com va exposar la sentència d'aquesta Sala de 16 d'octubre de 1997".
En conseqüència, s'ha d'estimar parcialment el recurs d'apel·lació, en el sentit que les costes processals s'han de fixar d'acord amb la quantia determinada que deriva del contingut econòmic de l'acte administratiu impugnat, i que l'obligació de pagament recau sobre els agents de forma mancomunada.
Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en ambdues instàncies.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:
1r.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa l'AFA contra l'aute de la Batllia de 15 de febrer de 2022, el qual es revoca i deixa sense efecte.
2n.- Declarar que les costes del procediment principal s'han de fixar d'acord amb la quantia determinada que deriva del contingut econòmic de l'acte administratiu impugnat, i que l'obligació de pagament recau sobre els agents de forma mancomunada.
3r.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.
Aquest Aute és ferm i executiu.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.