ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.d9583ea3 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
91/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 22/2025·16 mai 2025·Cassation totale
ATSJAD ANDORRA, a 16 de maig del 2025 - ROJ: ATSJAD 17/2025
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle22/2025
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2025:17A) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 16 de maig del 2025 - ROJ: ATSJAD 17/2025).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 16 mai 2025 (n° 22/2025) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
TSJ d'Andorre, Sala Civil, aute n° 000105/2025 du 16 mai 2025 (ROJ : ATSJAD 17/2025 ; ECLI:AD:TSJADAD:2025:17A)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorre (Sala Civil), aute n° 000105/2025, 16 mai 2025, recours n° 22/2025, ROJ : ATSJAD 17/2025, ECLI:AD:TSJADAD:2025:17A (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par aute du 9 décembre 2024, la Batllia (juridiction de première instance) a approuvé les comptes annuels de Mme Duran, personne placée sous tutelle, présentés par la Fundació F le 23 octobre 2024. La décision a été notifiée à la fondation, à la défenseure judiciaire, Mme Pulido, et au ministère public.
La défenseure judiciaire a interjeté appel. Elle soutient que la décision a été rendue en méconnaissance de l'obligation d'entendre la personne tutelée lors de l'approbation des comptes, prévue par l'article 41.2 de la loi qualifiée de la personne et de la famille (LQPF, loi 30/2020). Elle invoque également une atteinte au droit à un procès équitable et les articles 12 et 13 de la Convention de New York relative aux droits des personnes handicapées. Elle demande l'annulation de la procédure et son retour au stade où l'irrégularité a été commise.
La fondation s'oppose principalement au recours. Elle estime que le droit d'audition de Mme Duran a été respecté par l'audition de la défenseure judiciaire, qui devait faire comprendre à la personne protégée sa situation. Elle conteste en outre l'intervention de la défenseure, dont les honoraires grèveraient le patrimoine de la tutelée. Le ministère public soulève à titre principal l'irrecevabilité du recours, faute de conflit d'intérêts justifiant la désignation. À titre subsidiaire, il ne s'oppose pas à l'annulation sollicitée.
Question de droit
La Sala Civil devait trancher deux questions successives :
Question préalable : la défenseure judiciaire, dont la désignation n'est pas contestée, a-t-elle qualité et intérêt à interjeter appel contre l'approbation des comptes de la personne qu'elle assiste, alors que le ministère public en conteste la recevabilité ?
Question de fond : l'audition de la personne tutelée prévue à l'article 41.2 LQPF, lors de l'approbation des comptes, doit-elle être directe et personnelle, ou peut-elle être accomplie par l'intermédiaire d'un tiers, en particulier du défenseur judiciaire ?
Solution et dispositif
Sur la recevabilité. Le tribunal écarte l'exception soulevée par le ministère public. Il rappelle la finalité du défenseur judiciaire, qui est de protéger et de représenter de manière transitoire les intérêts de la personne handicapée lorsque ses représentants habituels ne peuvent agir, notamment en cas de conflit d'intérêts, d'absence de mesure de protection constituée ou d'inopérance de celle-ci (art. 61 LQPF). Lorsque la mission découle d'une décision judiciaire, celle-ci doit en fixer expressément le champ (art. 63). En l'espèce, le tribunal rel
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (22/2025) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
OBJECTE: Rendició de comptes, audiència de la persona amb discapacitat, figura del defensor judicial: finalitat i abast de la seva intervenció.
AUTE 000105/2025
Andorra la Vella, 16 de maig del 2025
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 22/2025 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- Per aute de 9 de desembre del 2024, es decidia:
"Primer.- Aprovar els comptes anuals de la Sra. Durán, aportats per la Fundació F, en data 23 ’ctubre del 2024.
Segon.- Notificar aquesta resolució a la Fundació F, a la Defensora Judicial Sra. Pulido i al Ministeri Fiscal".
2.- La Sra. Pulido, actuant en qualitat de defensora judicial de la Sra. Durán ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, demanant es dicti Sentència acordant la nul·litat de les actuacions i retroacció fins al moment en què es va produir la infracció que denuncia, el tot sense fer pronunciament respecte de les costes ocasionades.
3.- La representació processal de la Fundació F i el Mgfc. Ministeri Fiscal s'oposava principalment al recurs articulat. Subsidiàriament, el Ministeri Fiscal, indicava no oposar-se a la nul·litat d'actuacions reclamada.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- A través de la resolució impugnada, la batlle aprova els comptes anuals presentats per la Fundació F el 23 d'octubre del 2024, respecte de la tutelada Sra. Durán.
La defensora judicial de la Sra. Durán s'alça contra aquesta resolució, demanant-ne la nul·litat sostenint que s'havia adoptat amb infracció a l'obligació legal al deure d'escoltar la tutelada que disposa que l'art. 41.2 de la LQPF en l'acte d'aprovació de comptes, considerant que s'havia vulnerat el dret al procés degut de la mencionada i els art. 12 i 13 del Conveni de Nova York relatiu als drets de les persones amb discapacitat.
La representació processal de la Fundació F, considera que el dret d'audiència de la Sra. Durán es respectava a partir del moment en què es va donar audiència a la seva defensora judicial a la qual corresponia fer l'esforç necessari per fer entendre a la persona protegida quina era la seva concreta situació, destacant que els constava que mai la recurrent s'havia posat en contacte amb la tutelada. D'altra part, qüestionava la intervenció de la defensora judicial atesa la despesa que en concepte d'honoraris comportava per a la persona tutelada.
El Ministeri Fiscal considera que a partir del moment en què es constituïa la mesura de protecció, la funció del defensor judicial dequeia per imperatiu legal, denunciant que en aquesta eventualitat el recurs articulat esdevenia inadmissible. D'altra part, qüestionava que concorregués cap mena de conflicte d'interessos que pogués justificar la intervenció de la defensora judicial. Finalment i de manera subsidiària, indicava que no s'oposava a la nul·litat d'actuacions que es demanava.
Segon.- Legitimació de la defensora judicial.
Amb caràcter preliminar, i d'acord amb els motius d'oposició al recurs exposats pel Ministeri Fiscal, ens correspon pronunciar-nos sobre la qüestió de l'admissibilitat del recurs.
L'anàlisi d'aquesta qüestió requereix, en primer lloc, recordar la funció essencial del defensor judicial. Aquesta figura té com a finalitat primordial protegir i representar de manera transitòria els interessos de les persones amb discapacitat en aquelles situacions específiques en què els seus representants legals habituals no poden actuar per existir un conflicte d'interessos, o bé quan encara no s'ha constituït la institució de protecció o de suport corresponent, o quan aquesta institució ha esdevingut inoperant mentre no finalitza la causa o no són nomenades altres persones per exercir-ne les funcions, tal com estableix l'article 61 de la Llei.
Cal afegir que, en els casos en què la intervenció del defensor judicial deriva d'una resolució judicial, aquesta resolució ha de determinar expressament l'àmbit de la seva actuació, d'acord amb el que preveu l'article 63 de la mateixa normativa.
Entrant en el cas concret que ens ocupa, cal posar de manifest que no consta que la lletrada actuant hagi estat mai cessada de les funcions que desenvolupa. Ben al contrari, el mateix òrgan judicial "a quo" ha reconegut la plena validesa i eficàcia del nomenament realitzat, integrant la defensora judicial en el procediment des del moment en què es va constituir la mesura de suport corresponent. Així mateix, se li han notificat totes les resolucions judicials adoptades que afectaven directament la Sra. Durán, i en aquestes condicions la Sala ha dictat diversos autes recentment, resolent recursos interposats per la defensora judicial sobre qüestions relatives, entre d'altres, a la competència de les jurisdiccions andorranes per revisar les mesures de suport inicialment adoptades a favor de la Sra. Durán, o sobre l'abast del procediment de rendició de comptes previst a la Llei qualificada de la persona i la família (LQPF).
Per tot això, des d'aquesta perspectiva processal concreta, el recurs interposat per la Sra. Pulido ha de ser considerat admissible.
Tercer.- Nul·litat de l'acte d'aprovació de comptes per manca d'audiència de la persona amb discapacitat.
L'article 41 de la Llei 30/2020, qualificada de la persona i de la família, regula la rendició de comptes dins del règim de la tutela, indicant:
"1. El tutor ha d'informar sobre la situació personal de la persona tutelada i ha de retre comptes de la seva gestió en qualsevol moment a instància de l'autoritat judicial o en els terminis establerts en la resolució de constitució de la tutela i, com a mínim, un cop cada any natural.
La persona tutelada ha de ser escoltada en l'acte d'aprovació dels comptes si té més de dotze anys o si, tot i tenir-ne menys, disposa de prou coneixement".
Una interpretació atenent tant l'element literal com a la finalitat teleològica d'aquesta norma, exigeix entendre el dret d'audiència com una garantia personalíssima i intransferible de la persona amb discapacitat. Això implica que el subjecte tutelat ha de ser escoltat directament i personalment en el procediment d'aprovació de comptes, i no a través d'intermediaris, llevat que una impossibilitat real i degudament acreditada ho impedeixi.
Aquest dret a ser escoltat no sols respon a una qüestió formal de respecte de les normes processals, sinó que juga un paper essencial en la promoció de la participació activa de la persona tutelada en la gestió dels seus propis assumptes. El contacte periòdic -com a mínim anual segons preveu la Llei- amb l'autoritat judicial permet no només supervisar la gestió del tutor, sinó també avaluar de manera immediata si les mesures de suport continuen essent adequades a la situació i voluntat de la persona, d'acord amb el que estableix la mateixa Llei en coherència amb l'obligació de revisió regular.
Permetre que l'audiència es dugui a terme de manera indirecta -per exemple, a través de la defensora judicial, com pretenia la representació processal de la Fundació F- suposa una vulneració del dret fonamental de la persona amb discapacitat a la igualtat i a la participació efectiva en les decisions que l'afecten. Aquesta interpretació restrictiva contradiu l'esperit i els mandats del Conveni Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (Conveni de Nova York), ratificat per Andorra i de la Llei Qualificada de la Persona i de la Família que promouen la plena inclusió i la no discriminació en totes les esferes de la vida de les persones amb discapacitat.
En conseqüència, cal estimar el recurs d'apel·lació interposat, anul·lar l'aute dictat en data 9 de desembre de 2024, i retrotraure les actuacions a l'òrgan a quo perquè, abans d'aprovar els comptes presentats per l'òrgan de tutela de la Sra. Durán, es procedeixi a la seva audiència personal i directa, garantint així l'efectivitat del seu dret fonamental a ser escoltada.
Quart.- No escau fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la defensora judicial de la Sra. Durán contra l'Aute de 9 de desembre del 2024 dictat per la Batllia que anul·lem retornant les actuacions a l'òrgan "a quo" per tal que abans de procedir a l'aprovació dels comptes remesos per l'òrgan encarregat de la tutela de la Sra. Durán, es procedeixi a la seva audiència personal. No escau fer pronunciament respecte de les costes ocasionades.
Aquest aute és ferm i executiu.
Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.
