ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.2111eb06 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
91/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 155/2024·19 mai 2025·Cassation totale
ATSJAD ANDORRA, a 19 de maig del 2025 - ROJ: ATSJAD 77/2025
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle155/2024
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2025:77A) — En matière de droit_civil, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 19 de maig del 2025 - ROJ: ATSJAD 77/2025).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 19 mai 2025 (n° 155/2024) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
ATSJAD 77/2025, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 19 mai 2025
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : ATSJAD 77/2025, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 19 mai 2025, ECLI:AD:TSJADAD:2025:77A (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige porte sur un chemin privé d'accès à deux maisons, désignées dans la décision comme « Casa A » et « Casa S ». Le sieur Aguilar revendiquait la qualité de copropriétaire indivis de ce chemin et sollicitait que le sieur Vilar le restitue à son état originaire. Le tribunal relève que la prétention était initialement identifiée et que le défendeur a pu s'en défendre.
Par jugement du 12 avril 2024, le Tribunal d'instància a statué sur le fond. Le sieur Vilar a interjeté appel. Par sentence du 19 décembre 2024, la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia a rejeté ce recours, confirmé le jugement de première instance et condamné l'appelant aux dépens d'appel. Le dispositif de cette sentence est ainsi rédigé :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« PRIMER.- DESESTIMAR íntegrament el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Vilar contra la Sentència dictada en data 12 d'abril de 2024 pel Tribunal d'instància, que confirmem.
SEGON.- Condemnar a la part recurrent al pagament de les costes processals generades en aquesta alçada. »
(Traduction fidèle : « PREMIER.- REJETTE intégralement le recours d'appel formé par la représentation processale du sieur Vilar contre le jugement rendu le 12 avril 2024 par le Tribunal d'instance, que nous confirmons. SECOND.- Condamne la partie requérante au paiement des dépens exposés en la présente instance. »)
Contre cette sentence, le sieur Vilar a formé un incident de nullité d'actuacions (incident de nul·litat 18 quater). Il soutenait que la sentence violait l'article 10 de la Constitution andorrane, dans sa dimension du droit à une décision motivée en droit, qu'elle était arbitraire et déraisonnable, qu'elle comportait des erreurs matérielles « patentes et flagrantes » et qu'il était porté atteinte à son droit à un procès équitable. Il demandait l'annulation de la sentence et le prononcé d'une nouvelle décision rejetant la demande. Le sieur Aguilar s'est opposé à l'incident et a demandé son rejet avec condamnation aux dépens.
La décision commentée est un aute (ordonnance) de la Sala Civil, rendu par trois magistrats, dont la magistrate ponente Alexandra Cornellà Solà. L'intitulé est « Incident de nul·litat 18 quater » et le numéro de recours est 155/2024.
Question de droit
La question posée au tribunal était de savoir si une sentence d'appel peut être annulée, sur le fondement d'un incident de nullité, lorsque la partie invoque :
le caractère arbitraire ou irrationnel de la motivation ;
des erreurs matérielles affectant la décision ;
l'absence de prononcement sur un moyen (en l'espèce, la prescription) ;
une atteinte à son droit d'identifier et de contester la prétention adverse.
En substance, la Sala devait déterminer si ces griefs, présentés au titre de l'article 10 de la Constitution et du procès équitable, caractérisaient une violation de droits fondamentaux de nature à justifier l'annulation. Le tribunal ne s'est pas prononcé sur le fond du droit de propriété relatif au chemin, qu'il a expressément écarté du périmètre de l'incident.
Solution et dispositif
Le tribunal rejette l'incident dans toutes ses branches. Ses motifs peuvent être
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (155/2024) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist l'incident de nul·litat d'actuacions més amunt referenciat.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 155/2024 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data 19 de desembre de 2024, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia dictà Sentència amb la següent part dispositiva:
"PRIMER.- DESESTIMAR íntegrament el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Vilar contra la Sentència dictada en data 12 d'abril de 2024 pel Tribunal d'instància, que confirmem.
SEGON.- Condemnar a la part recurrent al pagament de les costes processals generades en aquesta alçada."
2.- Contra l'esmentada resolució, la representació processal del senyor Vilar ha interposat incident de nul·litat d'actuacions, per considerar que la mateixa vulnera el contingut de l'article 10 de la Constitució en la seva vessant del dret a obtenir dels tribunals una decisió fonamentada en dret, en ser la sentència impugnada arbitrària i irraonable i haver-se constatat errors materials patents i flagrants en la mateixa, vulnerant-se també el seu dret a un procés degut. Demana que se'n declari la nul·litat i que se'n dicti una de nova que respecti el seu dret a la jurisdicció, en què desestimi la demanda interposada.
3.- La representació processal del senyor Aguilar ha contestat l'incident de nul·litat, oposant-se al mateix i demana la seva desestimació amb imposició de costes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, al seu promotor.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Tot i que l'instant de l'incident de nul·litat considera que la resolució objecte del mateix no es troba fonamentada en dret i vulnera el procés degut, el cert és que la pràctica totalitat del seu escrit es centra en tornar a intentar convèncer a la Sala de la procedència dels mateixos arguments que ja ens foren sotmesos i objecte de valoració, així com què la valoració probatòria efectuada no és l'adequada.
Segon.- Insisteix novament el promotor de l'incident en què la part agent no va identificar l'acció exercitada i que aquest extrem li ha provocat indefensió, en no haver pogut concretar la defensa corresponent, afegint que cap dels tribunals intervinents en les dues instàncies, tampoc no l'ha procedit a identificar.
La pretensió del senyor Aguilar: que el senyor Vilar retorni el camí privat al seu estat originari, es trobava originàriament identificada i, de fet, el senyor Vilar se n'ha pogut defensar.
Pretensió que el senyor Aguilar sustentava en la seva afirmada condició de comuner del camí, en considerar que era de co- propietat indivisa entre les dues cases i haver aportat un principi de prova al respecte. En tot cas i malgrat la insistència del promotor de l'incident, no és al senyor Aguilar a qui li corresponia discutir la propietat del camí privat d'accés a les dues cases, A i S, ja que el mateix dona per fet que era de co-propietat entre les mateixes, sinó que si el senyor Vilar nega aquesta condició de propietat indivisa del mateix i entén que és de la seva exclusiva propietat, a ell li correspon interposar la pertinent demanda al respecte.
Aquesta discussió no forma part del present litigi on també ha quedat acreditada la possessió del camí per part del senyor Aguilar. I això amb independència de l'error contingut en la resolució objecte de l'incident, posat de relleu pel seu promotor i consistent en haver entès situat el porxo de Casa A i l'entrada de Casa S en un mateix indret, al que donaria accés el camí privat. Ara bé, aquest error, que és el que també ens va portar a incloure el Conveni de 2 de març de 1999 en el Fonament de Dret Primer en els que en referíem als antecedents d'interès, no afecta a la conclusió del Fonament de Dret Quart de la nostra resolució, ja que la possessió del senyor Aguilar del camí privat es deriva perfectament dels dos altres elements probatoris continguts en el mateix.
Per tant, aquest error no comporta que la Sala hagi d'arribar a un conclusió diferent, no tenint, doncs, cap conseqüència anul·latòria de la resolució objecte del present incident.
En tot cas, el Conveni referit és un conveni de bon veïnatge, que no pot tenir més transcendència probatòria en relació a la possessió del camí privat que els altres dos elements abans referenciats, sense obviar que es desconeix si l'espai referit com a "entrada de casa S" és el camí privat de constant referència, una part del mateix o l'entrada pròpiament dita.
Tercer.- Pel que fa a la manca de pronunciament sobre la prescripció referida pel promotor de l'incident en la nostre resolució, objecte del mateix, aquesta manca de pronunciament portava causa de què la pretensió de l'agent es fonamentava en una co-propietat indivisa del camí i no en el supòsit plantejat per l'aleshores part recurrent. En tot cas, dels diferents supòsits indicats per la part recurrent "a títol indicatiu", únicament podíem fer referència al tercer, a la derivada del comuner, en haver estat aquest el fonament de la pretensió de l'agent, sense necessitat d'entrar a valorar les altres hipòtesis no coincidents amb la dita pretensió. Per tant, cap vulneració li ha ocasionat la manca de pronunciament exprés sobre aquest extrem.
Quart.- Pel que fa a la resta de la valoració probatòria continguda en la resolució objecte de l'incident, aquesta ja va ser degudament efectuada en la nostra resolució, i això sense perjudici del número de línies amb el que exposem la conclusió a la que arribem. Amb això ens referim al que vam posar de relleu en relació al Cadastre d'Ordino de 1910, que de cap manera pot ser suficient por demostrar que el camí privat no existia per què en ell no s'hi fes referència, i això pels motius exposats en la nostre resolució.
I això sense perjudici de si la prova s'havia d'entendre extemporània o no, ja que al final vam procedir a la seva valoració.
Cinquè.- La nostra Sentència de data 19 de desembre de 2024 és raonada i no es pot titllar d'arbitrària. Altra cosa és que la part no comparteixi els nostres raonaments però això de cap manera no és suficient per pretendre que la mateixa sigui il·lògica arbitrària o incongruent.
Sisè.- No havent-se produït cap vulneració dels drets fonamentals invocats per l'agent incidental, procedeix la seva íntegra desestimació, i la seva condemna a satisfer les costes judicials ocasionades.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, en nom del poble andorrà,
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR íntegrament l'incident de nul·litat promogut per la representació processal del senyor Vilar contra la Sentència dictada per aquesta Sala en data 19 de desembre de 2024, i condemnar a la part promotora d'aquest incident a satisfer les costes judicials causades.
Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instància.
