ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.29ac4308 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal de Corts·N° CP-091-3/10·23 september 2011·Rejet du pourvoi
STCOR ANDORRA, a 23 de setembre del 2011 - ROJ: STCOR 89/2011
Gerecht / InstantieTribunal de Corts (appel)
Zaaknummer / ECLICP-091-3/10
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal de Corts, ECLI:AD:TCORAD:2011:89) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par rejet et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STCOR ANDORRA, a 23 de setembre del 2011 - ROJ: STCOR 89/2011).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal de Corts — Contrôle de qualification et de motivation — rejet
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 23 septembre 2011 (n° CP-091-3/10) par Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (rejet).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal de Corts consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (rejet), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STCOR 89/2011 (Tribunal de Corts, 23 septembre 2011)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STCOR 89/2011, Tribunal de Corts, Andorra la Vella, 23 septembre 2011 (ECLI:AD:TCORAD:2011:89) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le 24 mars 2009, vers 20 heures, la victime, Mme Benitez, circulait avenue Meritxell à Andorra la Vella, à hauteur du numéro 120, où des travaux étaient en cours. Pour poursuivre son chemin, elle a dû passer entre une pelleteuse stationnée et la bordure du trottoir. Elle a heurté des plaques métalliques posées au sol, a perdu l'équilibre et est tombée.
Les constatations médicales relèvent une fracture du radius distal, une fracture des os propres du nez, une réduction sous anesthésie et une immobilisation par plâtre. Le rapport médico-légal retient 180 jours de stabilisation, trois jours d'hospitalisation, une incapacité partielle permanente de 4 %, un préjudice esthétique et un préjudice douloureux évalués chacun à 3/7, ainsi qu'une incapacité temporaire pour l'exercice de la profession de femme au foyer. Le texte mentionne par ailleurs trente-cinq séances de rééducation. Il est toutefois peu clair sur le côté atteint (le texte évoque tantôt le poignet gauche, tantôt le radius « esquerra » sans précision suffisante) ; cette imprécision n'affecte pas le raisonnement de la juridiction.
Une querelle a été déposée pour lésions causées par imprudence légère contre plusieurs personnes, dont M. Manso, présenté comme propriétaire ou représentant de l'immeuble, et M. Pérez, responsable de la pelleteuse et de la zone de travaux. Par jugement du 1er décembre 2010, le Tribunal unipersonnel du Batlle (causa CP-091-3/10) a acquitté MM. Manso et Pérez de la contravention de lésions par imprudence légère, les frais étant laissés d'office à la charge de la procédure.
La victime a interjeté appel. Elle soutenait que M. Manso était pénalement responsable, notamment au regard de témoignages selon lesquels les salariés de la propriété devaient sécuriser le chantier après la journée de travail, et que M. Pérez avait mal stationné la pelleteuse et omis de signaler les plaques. Elle demandait la réformation du jugement et la condamnation des personnes visées. Le Tribunal de Corts, composé des magistrates Concepció Baron Mora (rapporteure et rédactrice) et MM. Jean-Marie Ferrandez et Jacques Richiardi Martel, était saisi de cet appel, auquel le ministère public était partie.
Question de droit
La question posée était double.
En premier lieu, l'absence d'un lien de causalité entre le comportement des prévenus et le dommage corporel permettait-elle de confirmer l'acquittement, alors que la victime invoquait une responsabilité personnelle de chacun des intéressés pour défaut de signalisation et de sécurisation du chantier ?
En second lieu, quel est l'office du juge d'appel lorsqu'il est saisi d'un jugement d'acquittement dans une procédure de contravention ?
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal de Corts (CP-091-3/10) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Andorra la Vella, vint-i-tres de setembre del dos mil onze.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en la causa núm. CP- 091-3/10 seguida per la contravenció penal de lesions causades per imprudència lleu, sent part apel·lant Benitez, representada per la Lletrada Sra. Vilar i sent parts apel·lades Manso, la companyia d'assegurances F., ambdós representats pel Lletrat Sr. Ricart, Pérez, la companyia F. D'A., ambdós representats pel Lletrat Gomila, i el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Mercader i actuant de ponent i redactor de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.
RESULTANT:
que la part dispositiva de la sentència apel·lada conté següent pronunciament:
"Que he d'absoldre i absolc lliurement a Manso i Pérez de la contravenció penal de lesions per imprudència lleu per la qual venien imputats, declarant d'ofici les despeses processals causades."
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
RESULTANT: que el resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent:
"Que són fets provats i així es declara que, el dia 24 de març del 2009, vers les 20'00 hores, Benitez passejava per l'avinguda Meritxell de la vila d'Andorra la Vella i en arribar a l'alçada del número 120 es va trobar que feien obres i per a poder continuar el seu camí, va haver de passar entre una màquina excavadora que estava estacionada i el límit de la vorera abans de la calçada, ensopegant amb les planxes metàl·liques que estaven posades al terra, perdent l'equilibri i caient per terra.
Que consta en autes, que la perjudicada, Benitez, minuts desprès d'ocórrer els fets, fou traslladada fins el Servei d'Urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, on se li va diagnosticar fractura de radi distal i petita fractura dels ossos propis del nas, havent-li realitzat, amb anestèsia intrafocal reducció de la fractura i immobilització amb guix de l'avantbraquipulmonar, segons consta en l'informe d'atenció d'urgències que obra en el marc de les presents actuacions (Foli 44). Que, atenent a les lesions que presentava, en data 29 d'octubre del 2009, va ser visitada per la Dra. Conde, Metge en exercici al Servei de Medicina Legal i Forense del M. I. Govern del Principat d'Andorra, que en el seu informe medicoforense incorporat a les presents actuacions (Foli 68 a 70), estableix que el dia dels fets se li va diagnosticar a Benitez, una fractura d'ossos propis del nas i una fractura del canell esquerra i fractura del radi distal, essent el tractament rebut, la reducció sota anestèsia local de la fractura del radi esquerra, havent estat ingressada fins el dia 27 de març, havent-li prescrit repòs de l'avantbraç esquerra amb immobilització de guix avantbraquiopalmar i immobilització nasal, havent seguit trenta-cinc (35) sessions de rehabilitació pel canell esquerra. Que, en el referit informe i com a conclusions, s'estableix que Benitez, va precisar de cent vuitanta (180) dies d'estabilització de les lesions patides, amb tres (3) dies d'hospitalització, impeditius per a la seva professió de mestressa de casa, havent-se valorat la Incapacitat Parcial Permanent en un 4%, el perjudici estètic en un 3/7 i el perjudici de dolor en un 3/7."
RESULTANT: que, la lletrada Sra. Vilar, en nom i representació de la perjudicada, la querellant Benitez, formulà, en temps i forma, recurs d'apel·lació.
En el seu escrit de recurs impugna la resolució recorreguda tot exposant que de conformitat amb les declaracions del Sr. Pérez, eren els empleats de la propietat els responsables d'assegurar l'obra una vegada finalitzada la jornada laboral, ço que ha estat corroborat també per la declaració Anaya, essent per tant responsable penal l'imputat Manso.
Que el dia dels fets no es van posar els cons que marcaven de l'existència de les planxes de ferro, havent-hi a més a més una màquina excavadora, mal estacionada que limitava el pas, evidenciant així una responsabilitat de l'altre imputat Pérez, remarcant que en el seu dia, es va presentar querella contra totes les persones que pondrien ser responsables: Construccions Pujal, Manso, T. A., T. P. A. F. i S. O., demanant la revocació de la Sentència absolutòria apel·lada i la condemna dels implicats esmentats de conformitat amb el seu informe de primera instància per tal de rescabalar els perjudicis derivats de les greus lesions patides per la seva representada.
CONSIDERANT:
que vist i examinada la Sentència apel·lada i els motius i arguments de la part recorrent, és precís recordar que en el camp del Dret Penal la responsabilitat penal és únicament personal establint l'article 5 del Codi Penal, que no es pot imposar cap pena si no concorre dol o imprudència.
Malauradament, i contra els esforços de la part recorrent, procedeix confirmar la sentència apel·lada en ser totalment ajustada a Dret, compte tingut que no ha quedat acreditat una relació causa-efecte entre la conducta del acusats i el resultat lesiu produït que motivà la presentació de la querella, doncs, d'una banda, apareix que el Sr. Manso era el propietari o representant de la propietat de l'edifici situat a l'avinguda Meritxell núm. 120 d'Andorra la Vella, on es realitzava unes obres de reforma per les qual havien estat contractats la S. E. (direcció facultativa) i C. P. sense que aquell tingués cap responsabilitat ni en la senyalització de l'obra ni tampoc de la seguretat de la mateixa.
D'altra banda, tampoc s'aprecia cap nexe de causalitat entre la conducta del Sr. Pérez que va deixar estacionada la màquina excavadora de manera que sobresortia parcialment del perímetre de l'obra i la caiguda al terra de la part querellant que ensopegà amb unes planxes de ferro que hi havia al terra, sense perjudici però que es puguin demanar responsabilitats a la persona o persones que venen obligades a senyalitzar i tancar l'obra una vegada acabada dita jornada laboral.
CONSIDERANT: que aquest Tribunal, en tant que Tribunal d'apel·lació, sols pot entrar a valorar els fets jutjats i examinats pel Tribunal d'instància, és a dir, la responsabilitat de les persones que foren convocades com a presumptes implicats, sense que resultin de la prova practicada, indicis suficients per a sustentar una sentència condemnatòria, tal i com reclama la part apel·lant, atès que i malgrat tractar-se d'una contravenció penal les parts querellades no foren citades a judici amb aquesta qualitat, devent doncs la part, si així ho estima, efectuar reclamació dels perjudicis ocasionats, en altra via jurisdiccional.
Decisio
V I S T: les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que desestimant el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada d'Benitez contra la sentència de data primer de desembre del 2010 dictada per l'Hble. Batlle en la causa CP-091-3/10, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT la sentència recorreguda, declarant d'ofici les despeses processals causades en aquesta instància.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
