Sentència

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vuit de gener del dos mil quinze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. 3400130/2013 (TC-130-3/13), seguida per dos delictes majors d'ús de document públic inautèntic, dos delictes menors de possessió de document públic inautèntic i un delicte menor d'usurpació d'identitat, contra l'acusat Carretero, nascut el 14 de maig del 1974 a Braila (Romania), fill de Marin i de Sandra, de nacionalitat romanesa, indocumentat, sense antecedents penals, en llibertat provisional en la present causa, havent estat en presó provisional els dies 2 i 3 de desembre del 2013, defensat per la Lletrada Sra. Marti, jutjat en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citat, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Girona, i actuant de ponent la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència el Magistrat Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: vers les 11:30 hores del dia 1 de desembre del 2013, l'acusat Carretero, nascut el 14 de maig del 1974, de nacionalitat romanesa i indocumentat, fou controlat per agents del Servei de Policia a la frontera del riu Runer, identificant-se amb el document d'identitat núm. XXXX i amb el permís de conduir núm. XXXX, ambdós expedits per les autoritats de Romania a nom de I. B., nascut el dia 3 d'abril del 1981, de nacionalitat romanesa, havent-se acreditat que ambdós documents eren falsos i que foren adquirits per l'acusat a Romania per l'import de 50 euros.

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal, en la seva qualificació provisional, qualificà els fets com a constitutius de dos delictes majors d'ús de document públic inautèntic, de dos delictes menors de possessió de document públic inautèntic i d'un delicte menor d'usurpació d'identitat tipificats, respectivament, als articles 435.2, 435.3 i 448 del Codi Penal, dels quals estima responsable en concepte d'autor l'acusat Carretero, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, i demanà imposar a l'acusat la pena de dos anys de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com el pagament de les despeses processals causades, sense haver-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

En l'acte del judici oral el Ministeri Fiscal reiterà i elevà a definitives les seves conclusions provisionals.

RESULTANT TERCER. La defensa de l'acusat, en el seu escrit de qualificació provisional, mostrà el seu acord amb els fets i qualificació jurídica realitzades pel Ministeri Fiscal, estimant que l'acusat era responsable penalment dels delictes, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, sol·licitant per l'acusat la pena de divuit mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de dos anys, sense haver-hi lloc a responsabilitat civil.

En l'acte del judici oral la Defensa de l'acusat reiterà i elevà a definitives les seves conclusions provisionals.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats constitueixen un delicte major continuat d'ús de document públic inautèntic, tipificat en l'article 435.2 en relació amb l'article 59 del Codi Penal, havent-se acreditat el caràcter falsari dels dos documents dels que l'acusat es serví per identificar-se davant dels agents del Servei de Policia, apreciant-se el delicte continuat, enlloc de dos delictes majors, perquè concorren tots els requisits exigits en l'article 59 ans esmentat, doncs hi ha unitat de subjectes actius i passiu, de bé jurídic protegit, i l'execució de les accions es produí en idèntica ocasió. El delicte major continuat d'ús dels documents absorbeix els dos delictes menors de possessió de document públic inautèntic doncs, tractant-se del mateix document, l'ús n'absorbeix la possessió (en aquest sentit ja es pronuncià aquest Tribunal de Corts en la sentència de 20 de setembre de 1995, causa núm. 008-3/95).

Altrament, els fets integren un delicte menor d'usurpació d'identitat de l'article 448 del Codi Penal.

CONSIDERANT SEGON. L'acusat Carretero és penalment responsable en el concepte d'autor del delicte major continuat d'ús de document públic inautèntic i del delicte menor d'usurpació d'identitat, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, participació que resulta de la testifical en l'acte del judici oral de l'agent del Servei de Policia amb carnet professional núm. 289.

CONSIDERANT TERCER. No concorren en l'acusat circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal i, a efectes de fixació de la pena i de conformitat amb el disposat de l'article 56 del Codi Penal, imposem a l'acusat la pena d'un any de presó condicional, fixant el termini de suspensió de la condemna en quatre anys.

CONSIDERANT QUART. No hi ha lloc a exigir responsabilitat civil, si bé d'acord amb l'article 70 del Codi Penal, procedeix al comís dels documents intervinguts a l'acusat que, d'acord amb l'article 177 del Codi de Procediment Penal, hauran de ser destruïts.

CONSIDERANT CINQUÈ. D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades

Decisio

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M :

Hem d'absoldre i absolem a l'acusat Carretero dels dos delictes menors de possessió de document públic inautèntic que li imputava el Ministeri Fiscal, i l'hem de condemnar i condemnem, en rebel·lia processal, com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major continuat d'ús de document públic inautèntic i d'un delicte menor d'usurpació d'identitat, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena d'UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de quatre anys, així com al pagament de les despeses processals causades.

Acordem el comís dels documents intervinguts a l'acusat, ordenant la seva destrucció.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació, salvat l'acusat, atesa la seva situació de rebel·lia processal, sense perjudici de que pugui, al seu dia, formular recurs d'audiència.

Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE