ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.af0e3f40 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 35/99·15 maart 2000·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 15 de març del 2000 - ROJ: STSJAD 4/2000
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI35/99
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2000:4) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 15 de març del 2000 - ROJ: STSJAD 4/2000).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 15 mars 2000 (n° 35/99) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 4/2000 (Tribunal Superior de Justicia d'Andorra, Sala Penal, 15 mars 2000)
Par sentence du 18 octobre 1999, dans la cause n° 240-3/98, le Tribunal de Corts a déclaré M. Castillo coupable d'un délit majeur de menaces au moyen d'une arme, au sens de l'article 235 du Code pénal. Il l'a condamné à six mois d'emprisonnement conditionnel, à une amende de 100 000 pesetas et aux frais de procédure. Aucune responsabilité civile n'a été prononcée, la partie lésée ayant renoncé à toute réclamation.
Le conseil de l'intéressé a interjeté appel en invoquant trois moyens. Le premier reprochait à la sentence de ne pas exposer de manière précise et correcte les faits tenus pour établis. Le deuxième soutenait une violation de la norme pénale de fond : selon l'appelant, l'auteur n'avait pas suscité de crainte chez la victime, les menaces n'avaient pas de caractère réitéré et l'imputé n'avait pas l'intention de les mettre à exécution. Le troisième dénonçait une erreur dans l'appréciation de la preuve, faute d'avoir pris en compte l'état général de l'intéressé.
Le ministère public a conclu au rejet de l'appel et à la confirmation de la sentence, la jugeant suffisamment motivée et conforme au droit.
La Sala Penal était saisie d'un appel contre une décision de première instance. La formation de jugement était présidée par le magistrat Yves Picod, rapporteur de l'affaire.
Question de droit
La décision soulève trois questions distinctes :
La qualification. Le fait de tirer d'un pantalon un couteau de grande taille et de menacer un tiers de représailles en cas de poursuite de son comportement constitue-t-il le délit majeur de menaces au moyen d'une arme de l'article 235 du Code pénal ?
L'imputabilité. Un état de trouble mental transitoire, rattaché à un traitement psychiatrique et à une consommation volontaire d'alcool et de médicaments, peut-il fonder une exemption partielle de responsabilité pénale au titre des articles 19.2 et 23 du Code pénal ?
La peine. Compte tenu des circonstances et de l'absence d'antécédents, la peine prononcée en première instance doit-elle être modifiée, et dans quelle mesure la grâce accordée par les Coprinces est-elle applicable ?
Solution et dispositif
La Sala Penal confirme la déclaration de responsabilité pénale, modifie la peine et ordonne l'application de la grâce. Le dispositif est ainsi rédigé :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« 1.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 18 d'octubre de 1999 en la causa 240-3/98, en quant a la responsabilitat penal de Castillo, modificant però la pena pronunciada, aplicant una condemna de 3 mesos de presó condicional, més el pagament de les despeses processals causades.
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (35/99) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts dictà sentència en data 18-10-99 en la causa núm. 240-3/98, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem Castillo com autor responsable d'un delicte major d'amenaces mitjançant arma de l'article 235 del codi Penal, fent-se aplicació dels articles 23 i 53.1, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, multa de CENT MIL PESSETES (100.000.-) i pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc a qualsevol pronunciament en concepte de responsabilitat civil per haver renunciat el perjudicat a res reclamar".
II.- RESULTANT: que contra la citada sentència interposà recurs d'apel·lació el lletrat defensor de Castillo, fonamentant-lo en tres motius: en primer lloc reprotxa a la sentència de no tenir una narració precisa i correcta dels fets que es consideren provats; en segon lloc, per infracció d'una norma penal substantiva: en aquest cas l'autor no ha generat cap temor a la víctima ni per extensió no ha tingut caràcter reiterat ni l'imputat s'ha proposat de dur-les a terme; en tercer lloc, per error en l'apreciació de la prova al no apreciar l'estat general de Castillo.
III.- RESULTANT: que el Ministeri fiscal s'oposa al recurs i sol·licita la confirmació de la sentència recorreguda, per considerar-la suficientment motivada i ajustada a dret.
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
I.- CONSIDERANT: que l'article 235 del Codi Penal castiga amb una pena de tres anys de presó les amenaces d'un fet constitutiu d'un delicte major i preveu que la pena aplicable serà de fins a 5 anys quan les amenaces siguin fetes reiteradament o mitjançant arma o per escrit o sota condició il·lícita.
Aquestes amenaces es manifesten materialment per la comunicació d'un mal futur, injust i possible dependent de la voluntat del subjecte actiu i susceptible de provocar intimidació al subjecte passiu. Per altra part, no és necessari que l'autor hagués volgut executar o fos capaç d'executar les seves amenaces, essent constituït l'element moral de la infracció per la consciència del mal produït.
Precisament el fet per part de Castillo de treure del pantaló un ganivet de gran dimensió i d'advertir el seu company el que li passaria cas de continuar amb la seva actitud, constitueix clarament el delicte major d'amenaces d'un fet constitutiu de delicte major mitjançant arma previst a l'article 235 del Codi Penal.
II.- CONSIDERANT: que la sentència recorreguda fa una narració prèvia dels fets amb una relació ràpida però clara i concreta, permetent evidenciar sense cap mena de dubte un delicte major d'amenaça amb arma blanca, tipificat a l'article 235 del Codi Penal. El fet que el denunciant hagués matisat les seves acusacions davant el Batlle instructor no significa de cap manera que el delicte no estès constituït; aquestes declaracions del perjudicat s'han d'interpretar en el context de dramatització de les relacions peculiars entre les parts, posteriorment a la denuncia.
III.- CONSIDERANT: que el trastorn mental transitori de l'article 19.2 del Codi Penal, requereix una pertorbació mental total, passatgera i no causada pel propi agent provocant la disparació del lliure arbitri.
El Tribunal de Corts va prendre en consideració l'eximent incomplet de trastorn mental transitori, donat que Castillo en tractament psiquiàtric i en estat de nervis podia difícilment controlar-se degut a la ingesta voluntària d'alcohol i de medicaments. És evident que els elements provatoris no permeten determinar una absència d'imputabilitat, de tota manera demostren una disminució de les facultats cognoscitives i volitives del subjecte actiu, és a dir una alteració parcial de la voluntat de voler i de comprendre.
En conseqüència el Tribunal de Corts va aplicar adequadament l'article 23 del Codi Penal per eximir parcialment Castillo de la seva responsabilitat penal.
IV.- CONSIDERANT: de tota manera que el conjunt d'aquestes circumstàncies tan factuals com jurídiques i la manca d'antecedents justifiquen una aplicació moderada de la Llei penal. S'ha de condemnar Castillo a una pena de 3 mesos de presó condicional sense multa.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
D E C I D I M
1.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 18 d'octubre de 1999 en la causa 240-3/98, en quant a la responsabilitat penal de Castillo, modificant però la pena pronunciada, aplicant una condemna de 3 mesos de presó condicional, més el pagament de les despeses processals causades.
2.- Serà d'aplicació a la pena de presó, encara que condicional, els beneficis de l'indult atorgat per SS.EE. els Coprínceps d'Andorra en data 7 de desembre de 1999.
3.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
