ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.6a0d8b0a · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 36/00·21 februari 2001·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 21 de febrer del 2001 - ROJ: STSJAD 3/2001
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI36/00
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2001:3) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 21 de febrer del 2001 - ROJ: STSJAD 3/2001).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 21 février 2001 (n° 36/00) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 3/2001, 21 février 2001 (ECLI:AD:TSJADAD:2001:3)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 3/2001, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 21 février 2001, Recours n° 36/00 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige porte sur des fonds déposés sur un compte privé ouvert auprès de l'entité bancaire ORG_1, dont le titulaire unique était un oncle du prévenu, M. Carranza. Ce dernier disposait de pouvoirs de gestion sur ce compte, renouvelés le 12 décembre 1986.
Le 7 octobre 1991, le prévenu a, par chèque, transféré à son profit la somme de 39 648 000 pesetas prélevée sur le compte de son oncle, somme versée sur un compte dont il était cotitulaire avec son épouse. Le titulaire est décédé le 28 octobre 1991. Par testament du 7 février 1979, il avait institué le prévenu héritier universel, avec substitution vulgaire au profit de ses descendants, et légué aux nièces, Mmes Ferrer et Elías, « los saldos de las libretas i de las cuentas corrientes de Bancos y Cajas de Ahorro ».
Le 30 octobre 1991, deux jours après le décès, le prévenu a retiré du même compte des sommes en livres sterling et en marks allemands correspondant aux reliquats en devises, qu'il a transférées sur son compte personnel. Le 23 juillet 1993, il a déposé auprès de la Batllia les sommes, majorées des intérêts légaux, afin qu'elles soient remises aux légataires.
Par jugement du Tribunal de Corts, le prévenu a été acquitté des deux délits majeurs d'apropiació indeguda. La date du jugement est indiquée comme le 26 juillet 2000 dans l'exposé des antécédents et comme le 17 octobre 2000 dans le dispositif (non précisé dans la décision, la contradiction n'étant pas levée par le texte). L'avocat des légataires a interjeté appel. Le Ministère public et la défense se sont opposés au recours.
Question de droit
La Cour devait déterminer si les éléments du dossier permettaient d'établir les éléments constitutifs de l'infraction d'apropiació indeguda prévue à l'article 247 du Code pénal, et plus particulièrement l'élément intentionnel. Accessoirement, il lui revenait d'apprécier le bien-fondé de la critique portée contre l'appréciation des preuves par le premier juge.
Le considérant I rappelle la définition légale : commet le délit « la persona que s'apodera de béns la possessió dels quals li ha estat confiada en concepte de dipòsit o altre títol que l'obliga a retornar-los ». La décision décompose les éléments de l'infraction : la nature mobilière des biens ; la possession de ceux-ci en vertu d'un titre impliquant une obligation de restitution ; la transformation de la possession légitime en domaine illégitime, par l'attribution de facultés de disposition réservées au propriétaire ; le préjudice causé au propriétaire ; et l'animus lucrandi de l'agent.
Solution et dispositif
La Sala Penal retient que la démonstration des délits supposerait d'établir que le neveu a agi, lors des deux opérations, sans le consentement du titulaire et avec une intention dolosive (considérant II). Sur la première opération, elle relève que le titulaire avait pris connaissance de l'extrait de compte le 18 octobre 1991, sans formuler de reproche, sans contester la conduite de l'intéressé et sans révoquer les pouvoirs bancaires. Sur la seconde, elle observe que le prévenu a agi en qualité d'héritier universel, qualité résultant d'un testament produisant effet rétroactivement au jour du décès, et que l'acte a été juridiquement régularisé par l'ouverture ultérieure du testament, avant restitution aux légataires des sommes majorées des intérêts.
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (36/00) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
I.- RESULTANT: Que els fets figurant en la sentència recorreguda són els següents: Carranza, nascut el 2 de març de 1928 i sense antecedents penals, gaudia de poders i facultats de disposició sobre el compte privat número 174128 de l'entitat ORG_1, des de la seva obertura en data 30 d'octubre de 1975 i que foren renovats en data de 12 de desembre de 1986, compte quin titular únic era el seu oncle, el Sr. Sanç, de qui l'acusat tenia la més gran confiança.
En data 7 d'octubre de 1991 l'acusat, fent ús de l'apoderament bancari i amb el consentiment del seu oncle el Sr. Sanç, mitjançant un xec, va disposar al seu favor de la quantitat de 39.648.000 pessetes del compte privat del seu oncle, diners que ingressà al compte núm. 19-16263 de ORG_0, del que n'eren únics titulars l'acusat i la seva esposa.
El Sr. Sanç morí el 28 d'octubre de 1991 a La Seu d'Urgell, vila on residia, solter i sense descendència, a causa d'un tumor cerebral, mantenint fins tres o quatre dies abans de morir la plena lucidesa i capacitat de comprensió i d'expressió, havent atorgat testament en data 7 de febrer de 1979 davant del Notari de Barcelona Sr. Víctor E.B., en el que va instituir hereu universal dels seus béns a l'acusat amb substitució vulgar a favor dels seus descendents, va disposar, entre altres llegats, un a favor de les seves nebodes Sres. Ferrer i Elías que comprenia "los saldos de las libretas i de las cuentas corrientes de Bancos y Cajas de Ahorro".
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
El 30 d'octubre de 1991, dos dies després de la mort del seu oncle, l'acusat va retirar del compte privat número 174128 de l'entitat ORG_1 les sumes de 89.999,76 lliures esterlines i 240.638, 61 marcs alemanys, sumes que va traspassar al seu compte a ORG_0 i que es corresponien als ròssecs en moneda estrangera existents en l'esmentat compte privat del difunt a la data de la seva defunció, disposició que va fer en preservació dels béns de l'herència de la que es creia hereu per les insinuacions que en vida li havia fet el seu oncle.
L'acusat, que no va disposar de dites quantitats de diners ni abans ni després de conèixer el contingut del testament del seu oncle, en data 23 de juliol de 1993 va dipositar a la Batllia les sumes de 92.630,64 de lliures esterlines i 231.276,30 marcs alemanys, que es corresponien a aquells ròssecs millorats amb els interessos legals, a fi que fossin lliurades a les legatàries Sres. Ferrer i Elías per complir amb el llegat a favor d'aquestes disposat pels seu oncle.
II.- RESULTANT: Que per sentència de data 26 de juliol de 2000, el Tribunal de Corts va absoldre l'acusat Carranza dels dos delictes majors d'apropiació indeguda.
III.- RESULTANT: Que l'advocat de Ferrer i Elías formula recurs d'apel·lació contra aquesta sentència d'absolució.
Discrepa de la valoració de la prova efectuada per la Sentència recorreguda, entenent que els elements aportats als autes conclouen en un sentit diametralment oposat: que Carranza abusant de la confiança del seu oncle ha aprofitat la malaltia i mort d'aquest, essent l'única persona amb poders de funcionament del compte a Crèdit Andorrà: va endur-se en dates 7 i 30 d'octubre de 1991 els saldos del compte en perjudici dels seus legítims propietaris, és a dir, l'oncle en la primera disposició i els querellants en la segona.
Sosté que la sostracció del dia 7 d'octubre de 1991 no es va fer amb el consentiment de Sanç. La relació dels fets de la sentència ha de ser completada pel fet que la disposició dels 39.648.000 pta. l'efectuà Carranza just l'endemà què ell mateix hospitalitzés el seu oncle i sabent que se li dispensava tractament per un tumor. Afegeix que erra la sentència quan raona que l'oncle havia hagut de consentir si resulta que abans de morir i estant lúcid, conegué la disposició i no s'hi manifestà en contra, donat que hi ha diverses proves què Sanç va manifestar reiteradament que el seu nebot l'havia robat; si malgrat això no canvià el seu testament és perquè no pensava que li quedaven tant pocs dies de vida. Per això, el dia 18 d'octubre de 1991 va demanar al seu nebot nous apoderaments a favor de les querellants després d'haver tingut durant 16 anys un únic apoderat del compte. Critica també la Sentència quan afirma que l'acusat gaudia de la total confiança del seu oncle i que el dia 18 d'octubre Sanç va examinar un extracte de compte en presència de l'acusat i de la querellant Ferrer sense efectuar cap retret o que no va cridar un notari per a canviar el testament.
Sosté per altra part que la sostracció del dia 30 d'octubre de 1991 es feu dolosament. És obvi que el querellat va actuar dolosament quan s'endugué els diners, perquè pretenia quedar-se amb els diners fins i tot si no n'era beneficiari "mortis causa". Discrepa de l'afirmació de la sentència quan diu que l'acusat va actuar amb l'exclusiu ànim de preservar els fons que integraven l'herència i que va actuar en nom propi, com a titular del béns, atès la seva condició d'hereu.
IV.- RESULTANT: Que l'advocat defensor de Carranza s'oposa en rodó al recurs d'apel·lació instat per l'altra part. Sosté que la pretesa sostracció del dia 7 d'octubre de 1991 constitueix en realitat una donació de Sanç al seu nebot, plenament consentida. Totes les acusacions reposen, segons ell, en les pròpies afirmacions dels querellants sense prova concreta. En quant a la sostracció del dia 30 d'octubre de 1991, no consta en cap moment que el Sr. F. tingués la intenció de quedar-se les quantitats de diners existents: únicament es va limitar a fer fructificar uns diners dels quals no n'ha percebut cap benefici. No va tenir cap inconvenient en posar a la disposició de les legatàries aquella quantitat de diners amb els seus fruits. Per tant, no existeix cap intenció dolosa per part de Carranza
V.- RESULTANT: Que el MINISTERI FISCAL s'oposa al recurs. Subratlla que en Carranza disposava d'amplis poders de funcionament respecte del compte litigiós, podent disposar del mateix fins i tot postmortem segons detall dels poders atorgats en el seu moment, poders ratificats a posteriori en data 12 de desembre de 1986. En quant a la retirada post mortem, va transferir els diners al seu compte personal sense cap finalitat d'amagar aquests diners; fins i tot va retornar un cop el testament obert les quantitats indicades amb els interessos legals.
FONAMENTS DE DRET
I.- CONSIDERANT: Que comet apropiació indeguda segons l'art. 247 del Codi Penal la persona que s'apodera de béns la possessió dels quals li ha estat confiada en concepte de dipòsit o altre títol que l'obliga a retornar- los.
L'antijuricitat penal suposa els requisits naturalesa mobiliària dels béns.
possessió dels mateixos en virtut d'un títol que produeix obligació de fer entrega a la persona titular.
transformació de la llegítima possessió en antijurídic domini, atribuint-se facultats de disposició que solament pertanyen al propietari.
perjudici al propietari.
ànim de lucre per part de l'agent.
II.- CONSIDERANT: Que en la present causa la demostració d'uns delictes d'apropiació indeguda suposaria demostrar el fet que el nebot ha actuat tan la primera vegada com la segona sense el consentiment del titular dels diners figurant en el compte del Crèdit Andorrà, amb ànim de dol.
Sanç s'assabentava de la primera disposició feta per l'acusat; en efecte, durant la tarda del 18 d'octubre de 1991 el seu nebot li va portar al seu domicili un extracte del compte; Sanç va examinar- lo en presència de l'acusat i de Ferrer, sense que el primer fes cap retret a l'acusat, ni desaprovés la seva conducta reclamant-li la restitució dels diners, ni li revocà els poders bancaris.
Pel que fa a la segona disposició l'acusat va actuar en qualitat d'hereu universal del difunt, qualitat revelada pel testament amb efectes retroactius al dia de la mort del seu oncle. Aquesta actuació una mica precipitada, va ser jurídicament convalidada pel testament obert posteriorment. Va retornar després als legataris les quantitats indicades pel testament majorades amb els interessos legals corresponents per dipòsit efectuat a la Batllia.
III.- CONSIDERANT: Que es tracta en aquest cas d'un dol específic consistint en la voluntat d'apropiar-se del bé d'un tercer transformant la legítima possessió que li ha estat confiada en domini antijurídic; els indicis o testimonis exposats pels legataris no fonamenten una convicció d'apropiació dolosa i existeixen en realitat dues lectures de l'informe: per exemple el fet per part del Sr. F.E. de no modificar el seu testament pot ser interpretat com una ratificació implícita del comportament del seu nebot; pot explicar-se també per la seva mort precipitada. El mateix defensor dels legataris enfoca de manera simptomàtica la figura del dol eventual per qualificar la segona retirada, figura incompatible amb el dol determinat d'apropiació indeguda. En tot cas, és evident que la versió favorable a la defensa ha de prevaler, en aplicació del principi "in dubio pro reo".
IV.- CONSIDERANT: En aquestes condicions convé confirmar en tots els seus extrems la sentència recorreguda, amb la imposició de les costes processals causades pel recurs, a les recurrents.
Decisio
Vistes la Constitució, el Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra.
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
D E C I D I M
1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per Ferrer i Elías.
2.- Confirmar en tots els seus extrems la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 17 d'octubre de 2000 en la Causa 161-2/94.
3.- Imposar a les recurrents el pagament de les costes processals causades pel recurs.
4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
