ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.f36b1ee0 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 78/06·23 novembre 2006·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 23 de novembre del 2006 - ROJ: STSJAD 13/2006
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle78/06
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJAD:2006:13) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 23 de novembre del 2006 - ROJ: STSJAD 13/2006).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 23 novembre 2006 (n° 78/06) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, sentència núm. 78-2006 (recours 78/06), 23 novembre 2006, STSJAD 13/2006, ECLI:AD:TSJAD:2006:13
Faits et procédure
La société Arnau est propriétaire de la finca rústica dite « Prada del Querol », située sur le territoire de la paroisse d'Ordino. Le 22 mars 2004, une délimitation in situ a eu lieu. Les représentants de l'entité dénommée Benitez y ont soutenu que la limite proposée empiétait sur une partie du domaine public qui leur appartenait.
Saisi par Arnau, le Comú d'Ordino a adopté la résolution n° 845/2004 du 19 juillet 2004. Il n'a délimité que la portion de propriété non contestée, c'est-à-dire celle qui confronte avec des terrains du Comú. Il s'est abstenu de statuer sur la portion revendiquée par Benitez. Le recours d'alzada formé contre cette résolution a été rejeté par silence du Govern.
Par jugement du 3 mars 2006 (numéro non précisé dans la décision, le texte mentionnant « XXXX »), la Section administrative du Tribunal de Batlles a rejeté la demande d'Arnau, déclaré la résolution conforme au droit et jugé le rejet implicite du recours d'alzada également conforme au droit.
Arnau a interjeté appel. Elle demande la réformation du jugement, afin d'ordonner au Comú de délimiter l'intégralité de la finca « sans préjudice des droits » de Benitez. Elle sollicite en outre l'audition de témoins et une reconnaissance des lieux. Les parties intimées (Comú d'Ordino, Govern et Benitez) concluent à la confirmation, au motif que le Comú n'a pas compétence pour délimiter un terrain dont la titularité est contestée au profit d'une autre administration.
Le Tribunal supérieur de justice, Sala administrativa, est saisi sur le fondement de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia (fondement de compétence retenu au premier considérant).
Question de droit
La question centrale est de déterminer l'étendue de la potestat d'atermenament (pouvoir de délimitation ou de bornage) reconnue à l'administration par l'article 93 du Codi de l'Administració. Plus précisément, il s'agit de savoir si cette potestat peut s'exercer sur des terrains privés dont la limite confronte avec des terrains appartenant à une autre administration, et dont la titularité est elle-même contestée par celle-ci.
Une question procédurale accessoire porte sur l'opportunité d'ordonner des mesures d'instruction complémentaires (preuve testimoniale et reconnaissance des lieux) pour trancher le litige.
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Il retient que « la potestat d'atermenament
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (78/06) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Advocat: Alfaro
A la vila d’Andorra la Vella, el 23 de novembre de 2006
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número AD-0118-1/04.
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número XXXX, de 3 de març de 2006, va desestimar la demanda interposada per la societat Arnau contra el COMÚ D’ORDINO, el Benitez i el GOVERN, i va declarar que la resolució del COMÚ D’ORDINO 845/2004 de 19 de juliol de 2004 era ajustada al Dret, com també ho era la desestimació, per silenci del GOVERN, del recurs d’alçada interposat en contra.
La resolució esmentada donava resposta a una sol·licitud de la societat de que el COMÚ D’ORDINO delimités la finca “Prada del Querol” en la forma que concretava el plànol de delimitació que aportava, però el COMÚ D’ORDINO només va delimitar la part de propietat no dubtosa, sense fer-ho en relació a la part de terreny que segons el Benitez, li pertany.
2.- Contra la sentència interposa un recurs la representació processal de Arnau demanant que es revoqui la sentència ordenant al COMÚ D’ORDINO que delimiti la totalitat de la finca, sens perjudici dels drets del Benitez, i demana la pràctica de la prova testifical i de reconeixement del lloc.
3.- Les parts demandades han formulat els seus escrits respectius d’oposició a l’apel·lació demanant la confirmació de la sentència en la mesura que el COMÚ D’ORDINO no te atribucions per delimitar un terreny del que hi ha raons suficients en l’expedient per atribuir-lo a una altra Administració.
4.- Formulats els corresponents escrits de conclusions, les actuacions han quedat vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- En la sol·licitud que inicia el procediment administratiu, Arnau demana que el COMÚ D’ORDINO delimiti el camí públic que passa davant la Prada de Querol, propietat de la sol·licitant, a la part nord de la mateixa Prada, a l’alçada de l’indret on confronta, a dit costat nord, amb el camí públic i amb el Riu Valira del nord; i la resolució del COMÚ D’ORDINO de 19 de juliol de 2004, compte tingut que en l’acta de delimitació realitzada in situ el 22 de març de 2004, els membres del Benitez van considerar que la delimitació proposada ocupava una part de terreny de domini públic del Benitez, es va circumscriure a la delimitació de la part de propietat no discutida, és a dir, la que limitava amb terrenys del COMÚ D’ORDINO.
La societat apel·lant mostra la seva disconformitat amb la resolució del COMÚ D’ORDINO i pretén que la delimitació demanada s’estengui a tota la línia proposada, sens perjudici de que en l’acte del COMÚ D’ORDINO resolutori de la delimitació es faci la reserva de drets a favor del Benitez, ja que a criteri de l’apel·lant les manifestacions dels membres del Benitez en l’acta de delimitació no han de ser obstatives al pronunciament que es demanava.
La sentència que declara ajustada al Dret l’acord del COMÚ D’ORDINO -la validesa del Qual defensa el Benitez i el ENTITY_7- és correcta, ja que la potestat d’atermenament que exerceix l’Administració -d’ofici o a instància de part- prevista en l’article 93 del Codi de l’Administració se cenyeix als béns que pertanyen a l’Administració que la exerceix, potestat que té el seu límit quan els terrenys privats dels que es demana la delimitació confronten amb terrenys d’una altra Administració, com és el cas, en que sobre una bona part dels terrenys en pretén la titularitat el Benitez.
Per aquesta raó, el COMÚ D’ORDINO va actuar correctament en limitar l’atermanament entre els seus béns i els de Arnau al tram assenyalat entre els punts A i B del plànol XXXX elaborat pel Sr. Nuñez, amb criteri confirmat per la prova pericial que la Batllia va demanar, a càrrec de l’enginyer topògraf Sr. Tamarit segons explica en el seu informe i il·lustra amb quatre plànols adjunts, on es posa en relleu la part dels terrenys a delimitar que no pertanyen al COMÚ D’ORDINO.
És procedent, per tant, desestimar el recurs i confirmar la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.
Tercer.- En el cas no procedeix practicar cap prova testifical o de reconeixement del lloc sobre el terreny de titularitat dubtosa, sens perjudici de que l’atermanament pendent es demani davant del Benitez.
Quart.- No hi ha mèrits per a un especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d’aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de l’entitat mercantil Arnau contra la sentència número XXXX, de 3 de març de 2006, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma, sense fer cap pronunciament sobre les despeses d’aquesta instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.