Sentència

TSJC- 117/06

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, 20 de desembre de 2006.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat Andrade va presentar davant de l’Honorable BATLLIA, demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra la societat Durán en reclamació de la quantitat de 30.613,54 € amb els interessos legals corresponents meritats des de la data de venciment de les lletres de canvi, i de 3.187,85 € amb els interessos legals des de la data de contesta a la demanda, en concepte de pagament de diferent treballs de pintura.

II.- la societat Durán es va oposar a les pretensions de la part agent, contestant: que de les 6 lletres de canvi acceptades, 3 ja han estat satisfetes i pel que fa a les 3 altres, el seu import ha estat parcialment pagat mitjaçant 2 xecs; que una vegada fetes les deduccions escaients, en resulta que l’import pendent de pagament ascendeix al total de 9.400,21 €; que respecte a l’altra reclamació de l’agent, mai abans de rebre trasllat de la demanda d’embargament preventiu, aquesta part havia vist les factures que s’adjunten ni les lletres de canvi no acceptades; que mai l’agent li requerí de pagament en relació a les mateixes ni que fos verbalment i per això se’n va rebutjar el pagament per no ésser conforme; que a mes l’obra estava molt mal feta. Catalá aquest motiu la part defenent va plantejar una demanda reconvencional en reclamació de la quantitat de 3.388,24 € en concepte dels treballs mal executats.

III.- Catalá sentencia de data 11 d’abril del 2006, l’Honorable Tribunal de Batlles, secció civil, estimant majoritàriament la demanda de la part actora, i desestimant íntegrament la reconvencional va condemnar la societat Durán a pagar a la societat Andrade, la quantitat de 30.613,54 €, mes els interessos legals a partir del venciment de les lletres de canvi corresponents, i l’import de 1.892,85 €, mes els interessos legals a partir de la data de contesta a la demanda, fent imposició a la societat Durán de la totalitat de les costes processals .

IV.- Contra aquesta resolució la societat Durán ha interposat recurs d’apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que corresponia a l’agent principal provar que els pagaments efectuats van servir per satisfer factures diferents de les que reclama; que si be es cert que resta pendent de pagament la quantitat de 9.400,21 €, també ho es que la mateixa no es exigible, doncs els treballs fets per l’adversa van estar mal executats; que era l’agent principal que havia d’acreditar que els treballs estaven ben fets per tal de poder exigir el seu pagament i tampoc ho acredita, sinó que s’ha limitat a negar els fets invocats per aquesta part; que el pagament dels treballs relacionats a les factures , no es exigible a aquesta part, per quant els mateixos treballs van ser efectuats per altres impreses contractades amb posterioritat.

II.- la societat Durán va encarregar la societat Andrade d’uns diferent treballs de pintura a l’obra Balcó d’ORDINO. En pagaments dels dits treballs, la societat Durán va acceptar 6 lletres de canvi d’un import de 999.500 ptes, 3.607,58 €, 2.583,45 €, 2.038,95 €, 10.059,60 € i 6.316,84 €, amb venciment respectiu els dies 15 de desembre del 2001, 28 de febrer del 2002, 28 de febrer del 2002, 15 d’abril del 2002, 15 d’abril del 2002 i 5 de maig del 2002, que foren retornades impagades. També en pagament de dues factures de data 30 de març i 30 d’abril del 2002, la societat Andrade va lliurar dues lletres de canvi d’un import respectiu de 311,76 € i 2.876,09 € que no van ésser acceptades per la societat Durán. Totes aquestes canvials, acceptades o no acceptades, constitueixen el fonament de la demanda de la part actora.

III.- Pel que fa a les lletres de canvi acceptades, s’ha de posar de manifest que l’acceptació d’una canvial correspon a una presumpció de reconeixement del deute. Pertoca doncs al lliurat acceptador, que oposa excepcions al lliurador, de provar la realitat de les referides excepcions. En cas d’autes, per oposar-se al paga ment de les canvials acceptades, la societat Durán pretén que pel pagament de les 3 primeres lletres de canvi, va girar una canvial en data 30 de gener del 2002 per un import de 12.020,24 €, la qual va ser satisfeta el dia 26 de juny del 2002, i que, respecte a les 3 altres canvials, va efectuar 2 pagaments, mitjaçant dos xecs d’import 7.482 i 1.533,18 € cadascuns d’ells. Els treballs realitzats per la societat Andrade per compte de la societat Durán han donat lloc a moltes factures, i no solament a les que varen originar les canvials litigioses, que corresponen a les dates següents: 27 d’agost, 20 de desembre del 2001 (2),30 de gener del 2002 (2) i 30 de febrer del 2002 . No consta en autes la mes mínima prova que hi hagi hagut una novació de les tres primeres lletres de canvi per una altra canvial del dia 30 de gener del 2002. Al contrari s’ha de posar de relleu, que d’una banda, l’import de la canvial de substitució no correspon exactament a la suma dels imports de les lletres de canvi substituïdes, sinó que existeix una diferencia de 177,91 € a favor de la societat Durán, i que d’altra banda, no te cap sentit de girar una nova canvial el dia 30 de gener del 2002, per pagar lletres de canvi que encara no havien estat, per dues d’elles, presentades al pagament, atès que la data de venciment, mes concretament el dia 28 de febrer del 2002, no havia encara passat.

IV.- Respecte a les 3 altres lletres de canvi acceptades, tampoc no existeix cap element en autes, que permeti imputar els xecs d’un import respectiu de 7.482 i 1.533,18 € al pagament de les referides canvials retornades impagades. A mes a mes, resulta de les factures aportades en autes per la societat Andrade, que l’addició de l’import de la pretesa canvial de substitució amb l’import dels dits xecs correspon exactament al pagament de les factures dels dies 30 d’octubre del 2001, 30 de novembre del 2001, 30 de desembre del 2001, doncs diferents de les que han originat les canvials acceptades, i del saldo deutor de la factura del 30 de març del 2002, deducció feta de la lletra de canvi no acceptada de 311,76 €, que també fa part de la present reclamació de la societat Andrade per aquest import. En conseqüència per no acreditar la societat Durán que els abonaments intervinguts per mitja de la lletra de canvi del dia 30 de gener del 2002 d’un import de 12.020,24 € i dels xecs d’un import respectiu de 7.482 i 1.533,18 € es varen imputar sobre el pagament de les lletres de canvi acceptades i impagades, s’ha de considerar que la societat Durán ha de satisfer l’import de les referides canvials, que ascendeix a 30.613,54 €.

V.- la societat Andrade també reclama el pagament de dues factures, de data 30 de març del 2002 i 30 d’abril del 2002, d’un import de 2.035,47 € i 2.876,09 €, per les quals va lliurar dues lletres de canvi de 311,76 € i 2.876,09 €, que no foren acceptades per la societat Durán. En l’absència d’acceptació d’aquestes canvials per lliurat, no existeix cap presumpció de reconeixement del deute, però la societat Durán no nega que els treballs facturats hagin estat realitzats, sinó que sosté que els treballs corresponent a les referides factures han estat efectuats per una altra empresa de pintura, l’empresa Alfaro. Consten en autes dos peritatges efectuats per tal de determinar si els treballs facturats per les empreses S. SL i D.N. son els mateixos treballs facturats al seu torn per la societat Andrade. L’informe realitzat per Morales es molt deceptiu, ja que aquest perit, d’ordinari mes fidedigne, va pronunciar-se sobre el pagament de les obres, cosa que no li era demanada, i raonar sobre elements no acreditats; per tant no es pot compartir les seves conclusions. En canvi l’informe de Alcalá esta molt mes prudent, constatant que no hi ha una clara imputació de les partides facturades a una determinat habitatge o bloc, que en algunes partides les unitats (m², ml, hores etc) dels amidaments son variades per les empreses que han intervingut i en d’altres no hi ha amidaments, que no disposava d’altra informació com ara els amidaments de projecte o llibres d’obra, no li es possible afirmar que els treballs facturats, en aquest cas per S. SL son els mateixos treballs facturats al seu torn , si be amb anterioritat, per Andrade. Nogensmenys, conclou que l’import de 1.295,87 € relatiu a la partida de parets i sostres de l’albarà n° 10000050 de S. SL, correspon a part dels treballs anteriorment facturats per Andrade en la factura del 30 de febrer del 2002. Encara que aquesta darrera factura no faci part de les que van originar les lletres de canvi no acceptades, s’ha de confirmar la resolució recorreguda que va deduir la quantitat xifrada pel perit de l’import reclamat corresponent a les factures de data 30 de març i 30 d’abril del 2002, atès la manca d’impugnació per part de la societat Andrade.

VI.- Ara be, la societat Durán afirma que els treballs varen ser malament realitzats per la societat Andrade i per aquesta raó va formular una demanda reconvencional. Aquesta pretensió s’ha de desestimar pels motius següents: 1) no es cert que pertoca a la societat Andrade provar que els treballs han estat ben fets com ho manifesta la part recorrent; l’única element de fet que ha de demostrar la part demandant es que va realitzar els treballs que li foren encomanats, i si l’adversa invoca una mala realització dels mateixos per oposar-se al pagament, li pertoca provar les seves al·legacions, 2) no consta en autes cap protesta o reserva per part de la societat Durán, relacionada a la qualitat dels treballs realitzats per la societat Andrade, 3) si es cert que en dues de les seves factures l’empresa D.N. menciona la reparació de desperfectes, no es sap de quina natura estaven els dits desperfectes, i si son imputables a la societat Andrade, a mes a mes, s’ha de constatar que les referides factures de D.N. han esta lliurades al Sr. Catalá i no a la societat Durán, i que, encara que això sigui un error deguda a l’empresa D.N. força es de constatar que una de les mateixes factures, de data 26 de juny del 2003, esta relacionada a la casa del Sr. C. i no a l’obra Balcó d’O. edifici B./P., 4)en judici de proves, el Sr. Bueno de D.N. va declarar que no podia dir qui n’era el responsable dels desperfectes que va reparar, i el Sr. Bonet de l’empresa S. SL va manifestar que quan va entrar, l’obra ja estava començada i ell va continuar; que mes que corregir defectes, va continuar l’obra al punt on fou deixada per l’altra empresa.

VII.- En conseqüència, s’ha de confirmar la resolució recorreguda i d’acord amb el principi de venciment, condemnar la part que recorre al pagament de les costes processals de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5;

Confirmar la sentencia del Honorable Tribunal de Batlles de data 11 d’abril del 2006, en tots els seus extrems;

Condemnar a la societat Durán al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE