ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.1f03c267 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
96/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 171/06·30 maart 2007·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 30 de març del 2007 - ROJ: STSJAD 21/2007
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI171/06
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2007:21) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 30 de març del 2007 - ROJ: STSJAD 21/2007).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 30 mars 2007 (n° 171/06) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 21/2007 (ECLI:AD:TSJADAD:2007:21), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 mars 2007
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 21/2007, ECLI:AD:TSJADAD:2007:21, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 mars 2007, recours n° 171/06 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige naît de l'incendie d'un box situé dans un parking. Le feu endommage des motocyclettes appartenant au demandeur, M. Sainz Sainz (dénommé « Cepeda » dans le résumé automatique). Ce dernier assigne en paiement de 1 500,86 euros, outre intérêts, le conducteur du véhicule à l'origine du sinistre, M. Morell, ainsi que M. Bermudez et les sociétés F. d'Assegurances, S.A. et Docks d'Enclar, S.A., propriétaire de l'immeuble et exploitante du parking.
Par jugement du 6 juin 2006, l'Honorable Batlle, statuant en juge unique, accueille l'exception de défaut de légitimation passive de M. Bermudez et de l'assureur, rejette la demande dirigée contre M. Morell et contre la société Docks d'Enclar, et met la totalité des dépens à la charge du demandeur.
Le demandeur interjette appel. Il soutient, en premier lieu, que M. Morell a commis une faute, l'incendi étant prévisible et ne pouvant être qualifié de cas fortuit. En second lieu, il invoque l'existence d'un contrat de garage, qui obligerait la société exploitante, en qualité de dépositaire, à protéger les véhicules contre tout incendie. La Sala Civil avait déjà statué sur le même sinistre dans un arrêt du 26 octobre 2006, auquel la présente décision renvoie.
Les dossiers ne précisent pas la nature exacte de la prestation de stationnement, ni le montant des dommages au-delà de la somme réclamée (non précisé dans la décision).
Question de droit
La Cour devait répondre à deux questions :
Le comportement de l'usager d'un parking, qui tente à plusieurs reprises de mettre en marche un véhicule ancien malgré une odeur d'essence et après un premier départ de feu, constitue-t-il une faute engageant sa responsabilité, à l'exclusion d'un cas fortuit ou de force majeure ?
L'exploitant du parking peut-il être tenu, en qualité de dépositaire ou au titre d'une négligence propre, pour un dommage causé par l'incendie, alors que la cause efficace est le comportement de l'usager et que les installations de sécurité étaient conformes ?
Solution et dispositif
La Sala Civil accueille le premier moyen d'appel. Elle retient que M. Morell a commis une négligence caractérisée. Elle relève qu'il a tenté de démarrer un véhicule non assuré, en stationnement dans un local fermé, malgré l'odeur de carburant, qu'il a persisté après l'apparition de flammes qu'il a pu maîtriser, puis a de nouveau tenté la mise en marche, provoquant l'incendie. La Cour observe que des matières inflammables (huile, essence) se trouvaient dans l'aparcament.
Elle écarte la qualification de cas fortuit ou de force majeure au motif que l'événement était prévisible et évitable avec la diligence exigible, le cas fortuit supposant l'inévitabilité. Elle rattache la responsabilité de M. Morell à la responsabilité aquilienne ou extracontractuelle.
Sur le second moyen, la Cour rejette la demande dirigée contre la société exploitante. Elle retient que le garage constitue un contrat atypique participant des notes du contrat d'entreprise, du louage et du dépôt, mais qu'en l'espèce « no es pot atribuir la responsabilitat a la mercantil propietària de l'aparcament quan ha estat el propi usuari del mateix qui amb la seva conducta negligent ha provocat l'incendi ». Elle constate l'absence de concours de causes et s'appuie sur le rapport du service de prévention et d'extinction des incendies, selon lequel les installations de sécurité de l'immeuble (protection incendie, éclairage, signalisation) étaient conformes à la réglementation.
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (171/06) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, 30 de març de 2007. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal del Sr. Cepeda va interposar demanda, en data 20-1-2004, envers el Sr. Morell, el Sr. Bermudez i la mercantil F. D'ASSEGURANCES, S.A., al pagament de la suma de 1.500, 86 euros, amb més aquelles que quedin acreditades en període d'execució de sentència, i amb els interessos legals des de la data de l'accident; subsidiàriament des de la data que l'agent els va abonar; més subsidiàriament des de la data de la contesta a la demanda i amb imposició de les costes processals.
En data 17-2-2004, la representació processal del Sr. V. i de la mercantil F. D'ASSEGURANCES, S.A., plantejava excepcions de manca de legitimació passiva i de litisconsorci passiu necessari i quant al fons demanava la desestimació de la demanda i la imposició de les costes processals a la part agent. El Sr. Morell en data 3-2-2004 va formular excepció peremptòria de manca de legitimació activa i de manca d'acció i, en relació al fons, va demanar que es desestimés la demanda, amb imposició de costes processals.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 171/06 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
II.- L'Honorable Batlle, constituït en Tribunal unipersonal va dictar sentència, en data 6-6-2006, en virtut de la qual establia: "DECIDEIX Primer.- Estimar l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva del Sr. Bermudez, plantejada per la representació processal d'aquest darrer i de la companyia F. D'ASSEGURANCES, S.A.
Segon.- Desestimar la demanda presentada el dia 20 de gener de 2.004, en el marc dels presents autes número B-2092-2/03, per la representació processal del Sr. Sainz Sainz contra el Sr. Morell i contra la companyia F., S.A, així com la demanda presentada en el marc dels autes número B-489-4/04 acumulats als presents, per la mateixa representació processal el dia 15 d'abril de 2.004, contra la societat DOCKS D'ENCLAR, S.A.
Tercer.- Fer imposició de la totalitat de les costes processals a la part actora, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador".
III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència i així, en data 24- 10-2006, va formular llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix demanava que es procedís a revocar la sentència d'instància. Per el contrari, la representació processal de la mercantil D.D'E. i de la mercantil F. D'ASSEGURANCES, S.A, van presentar, en data 3-11-2006, llur escrit de contesta a les conclusions, pel qual sol·licitava la confirmació de la sentència dictada a la instància. Així mateix consta a les actuacions que, en data 15-11-2006, el Sr. Morell va presentar llur escrit de contesta a les conclusions, segons el qual demanava que es procedís a la confirmació de la sentència dictada a la instància.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- La representació processal de la part agent interposa recurs contra la sentència d'instància i el fonamenta en els següents motius o greuges. En primer terme, estima que, acreditat el nexe causal entre l'incendi del box pel Sr. Morell i els danys produïts en les motocicletes de la part agent, resta també provat a les actuacions la culpa del Sr. Morell, atès que l'incendi es produeix en el mateix edifici on estaven les motocicletes i que, d'acord amb la conducta del Sr.Morell, l'incendi esdevenia totalment previsible i, per molt que la conducta del Sr. Morell fou la d'intentar apagar per tots els mitjans l'incendi produït, no pot ésser considerat com una hipòtesi de cas fortuït. En segon terme, entén que com que existeix un contracte de garatge entre la societat demandada i l'agent, aquesta com a dipositària dels vehicles es troba obligada a protegir els mateixos de l'eventual incendi que es pugui produir, per la qual cosa s'escau, en consonància amb la negligència de la part demandada, procedir a la seva condemna.
II.- Quant al primer dels motius de greuge o de recurs, aquest ha de ser acollit. En efecte, aquesta Sala ja va tenir ocasió de pronunciar-se, respecte d'aquest mateix incendi, en la seva sentència de 26-10-2006. De la valoració probatòria dels mitjans de prova que es troben a les actuacions s'arriba a les mateixes conclusions que ja aquesta Sala va establir en aquell supòsit. En efecte, consta provat que el Sr. Morell guardava el seu cotxe, sense assegurar, en l'aparcament on es va produir l'incendi i que aquest es va derivar directament de l'actuació del Sr. Morell. Així, com el propi Sr. Morell ha declarat al Servei de Policia i s'extreu de la prova de confessió en judici, aquest va intentar engegar el seu vehicle i no ho va aconseguir. Malgrat l'olor de benzina va persistir en el seu intent. Arrel de la seva insistència es van generar una sèrie de flames que va poder sofocar. I, posteriorment, va tornar a insistir en posar en marxa el vehicle, el que originà l'incendi que no va poder aturar i que fou el causant dels danys que aquí es reclamen.
En definitiva, d'aquests fets s'ha de concloure que l'actitud del Sr. Morell no s'adequa a la diligència que ha portar a terme l'usuari d'un aparcament i propietari d'un vehicle antic per a evitar la causació de danys a altres persones o béns aliens. D'aquí que les accions del Sr. Morell s'integren clarament dins d'una conducta negligent, atès que no pren en consideració ni adopta les mínimes cauteles per evitar la producció d'un incendi que es presentava com a perfectament previsible i evitable si hagués actuat amb la diligència exigible a tot propietari d'un vehicle a motor, que el manipula en un aparcament tancat i persisteix en la seva intenció d'engegar el motor, malgrat l'olor a benzina que se sent i fins i tot trobant-se dipositats a l'aparcament materials molt inflamables, com l'oli o la benzina. En consonància, amb aquestes consideracions s'escau revocar la sentència d'instància i acollir aquest primer motiu del recurs interposat. És palès que la conducta descrita del Sr. Morell integra clarament una hipòtesi de negligència, la qual cosa justifica el triomf d'una demanda fonamentada en la responsabilitat aquiliana o extracontractual, i el refús de la qualificació dels fets com a cas fortuït o força major, tota vegada que la segona apareix com una causa externa i imprevisible, ço que no s'esdevé en el present cas, i el cas fortuït requereix la inevitabilitat del mateix i, dels fets descrits, s'extreu que amb la mínima diligència exigible a una persona el resultat s'hagués pogut evitar, tota vegada que s'ha de reputar una culpa molt greu insistir en engegar un cotxe antic, anegat, amb olor a benzina i problemes de carburador, quan ja s'ha produït un primer incendi i quan existeixen materials inflamables en el mateix aparcament.
III.- Respecte de la petició de condemna de la mercantil D.D.E. fonamentada també en la concurrència de negligència per part seva, com a dipositària de les motocicletes en l'aparcament de la seva propietat, s'escau establir el que segueix. De la lectura del recurs s'infereix que el recurrent pretén fonamentar la responsabilitat de la societat defenent en la seva posició de dipositària i de l'obligació de protegir el bé dipositat, a més d'entendre que incorre en negligència, sense establir d'on derivaria aquesta.
En aquest ordre d'idees, són necessàries les següents precisions. En primer terme, si bé és cert que el garatge és un contracte atípic que participa de les notes dels tipus del contracte d'obra, arrendament i dipòsit, no ho és menys que en el present cas no es pot atribuir la responsabilitat a la mercantil propietària de l'aparcament quan ha estat el propi usuari del mateix qui amb la seva conducta negligent ha provocat l'incendi que ha causat els danys. En aquest sentit, de l'examen de les actuacions s'extreu clarament que no existeix una concurrència de causes en la producció del dany, sinó que la de l'usuari de l'aparcament esdevé la única causa efectiva i adequada per a la producció del dany. I, en segon terme, perquè de l'informe del Servei de Prevenció i Extinció d'incendis i Salvament, se'n desprèn que (foli 69) les instal·lacions de seguretat de l'edifici, tant el sistema de protecció d'incendis com els sistemes d'il·luminació i senyalització, complien amb la normativa existent. Consegüentment, no consta acreditada cap manca de diligència de la propietària de l'edifici que hagi pogut concórrer com a concausa a la producció de l'incendi i, per tant, s'escau refusar aquest motiu de recurs i confirmar en aquest extrem la sentència d'instància.
IV.- L'èxit parcial del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMEM el recurs interposat per la representació processal de la part agent contra la sentència, de data 6-6-2006, dictada per l'Honorable Batlle, constituït en Tribunal unipersonal i declarem que s'escau estimar la demanda presentada pel Sr. Sainz Sainz contra el Sr. Morell i condemnar a aquest darrer al pagament de la quantitat de 1.500,86 Euros, amb més els interessos legals a comptar des de la data de contesta a la demanda, amb imposició de les costes de primera instància al defenent condemnat. Procedeix mantenir la resta de pronunciaments de la sentència de primera instància, de manera que les costes processals derivades de l'absolució de la mercantil defenent hauran de ser suportades per la part agent. No s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
