ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.e60c30ab · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 22/07·19 april 2007·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 19 d'abril del 2007 - ROJ: STSJAD 59/2007
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI22/07
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2007:59) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 19 d'abril del 2007 - ROJ: STSJAD 59/2007).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 19 avril 2007 (n° 22/07) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 59/2007 (ECLI:AD:TSJADAD:2007:59)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 59/2007, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 19 avril 2007 (ECLI:AD:TSJADAD:2007:59) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La requérante, Mme Miró (également désignée Mme Manzanares dans la décision), sollicitait le bénéfice d'une pension minimale de vieillesse fixée à 5 000 points, au titre de l'article 41.1 du Règlement technique de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Par jugement du 11 avril 2006, la Section administrative de la Batllia avait rejeté sa demande, au motif qu'elle n'avait pas suffisamment justifié d'une activité salariée régulière de soixante mois précédant la mise en place du régime andorran de sécurité sociale.
L'intéressée a interjeté appel, en soutenant que les certificats émanant des titulaires des établissements où elle avait travaillé, ainsi que les témoignages de deux voisins, établissaient cette activité. La CASS s'est opposée au recours, en faisant valoir que plusieurs signataires des certificats s'étaient rétractés devant son Service d'inspection et que les témoignages ne pouvaient se substituer à la justification du travail par les anciens employeurs.
Le litige a été tranché sur pièces, la vue orale ayant été remplacée par la procédure de conclusions écrites (antécédent 4). La Sala Administrativa a été saisie en appel sur le fondement de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia, qui détermine sa compétence (fondement 1).
Question de droit
La question posée était de savoir si des certificats d'employeurs, puis des témoignages, pouvaient établir la réalité d'une activité salariée régulière de soixante mois antérieure au 1er avril 1968, condition d'octroi de la pension minimale de vieillesse, lorsque les auteurs des certificats se sont désavoués en cours de procédure administrative.
Le débat portait donc sur les modalités de preuve d'une condition d'ouverture de droit à une prestation transitoire, et sur la valeur probante respective des attestations écrites et des témoignages.
Solution et dispositif
La Sala Administrativa rejette l'appel et confirme intégralement le jugement de première instance. Elle s'appuie sur deux motifs principaux.
En premier lieu, elle rappelle que la disposition litigieuse a un caractère « transitoire et exceptionnel », justifiant une interprétation stricte, car elle vise à couvrir des personnes qui n'ont pu cotiser faute de régime établi. Elle reprend la jurisprudence antérieure (décisions n° 00-50 du 18 octobre 2000, n° 01-15 du 9 mars 2001 et n° 2002-31 du 12 juillet 2002) selon laquelle les certificats de l'employeur sont en principe tenus pour probants, mais qu'il convient de vérifier la réalité des faits par d'autres preuves plus fiables, « ja que és obligació de la C.A.S.S. fornir tot el material
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (22/07) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Apel·lant: Miró Representant: en nom propi Advocat: Cepeda
Apel·lada: CASS Representant: Martin (ENTITY_8) Advocat : Escudero
A la vila d'Andorra la Vella, el 19 d'abril de 2007
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0049-1/05.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- La sentència d'11 d'abril de 2006 de la Secció Administrativa de la Batllia va desestimar la demanda formulada per la Sra. Miró contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava el reconeixement d'una pensió mínima de vellesa de 5.000 punts, a l'empara de l'article 41.1 del Reglament tècnic de la C.A.S.S. El Tribunal a quo ha considerat que no quedava suficientment justificada la realització d'una activitat assalariada regular durant 60 mesos abans de la posada en marxa del règim andorrà de seguretat social.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 22/07 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
2n.- L'agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que es basa substancialment en l'errònia valoració de les proves que van ser aportades per l'interessada, que tenien per objecte acreditar que va dur a terme una activitat laboral durant el període exigit per la norma. En la seva opinió, són suficients els certificat emesos pels titulars dels negocis on va treballar, a més de les declaracions testificals de dos veïns que coneixen aquests fets.
3r.- La representació de la C.A.S.S. s'ha oposat al recurs, en considerar que la sentència apel·lada ha valorat correctament les proves practicades. En concret, posa de relleu que les persones que van signar els certificats que van ser aportats per l'agent es van desdir posteriorment davant del Servei d'inspecció de l'entitat parapública. Quant a la prova testifical, considera que les declaracions d'uns veïns no poden substituir la justificació del treball realitzada per part dels antics patrons de la interessada.
4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Segons el primer apartat de l'article 41 del Reglament Tècnic de la C.A.S.S., la pensió de vellesa serà fixada al mínim de 5.000 punts per als assegurats assalariats beneficiaris d'una pensió de vellesa d'almenys 960 punts, que justifiquin un període de cotització a la C.A.S.S. de 180 mesos a partir del 1er. d'abril de 1968, i una activitat assalariada regular de 60 mesos abans la posta en marxa del règim andorrà de seguretat social en la data esmentada.
El benefici que atorga aquest precepte es justifica, com ja ha declarat aquesta Sala en diverses ocasions, per la voluntat de donar cobertura social a la situació de determinades persones que no van poder cotitzar per la raó de què no s'havia establert el règim andorrà de seguretat social, de manera que les seves previsions tenen un caràcter transitori i excepcional, cosa que justifica la seva interpretació estricta.
Quan al requisit consistent en haver realitzat una activitat assalariada regular de 60 mesos abans del 1er. d'abril de 1968, aquesta Sala ha posat de relleu en diverses ocasions la necessitat de què s'acrediti suficientment aquesta circumstància. Com van declarar les sentències núm. 00-50, de 18 d'octubre de 2000, 01-15, de 9 de març de 2001 i 2002-31, de 12 de juliol de 2002, "en relació a l'exigència d'una activitat assalariada regular de seixanta mesos abans la posta en marxa del règim andorrà de seguretat social, s'acostuma a tenir per provada aquella amb els certificats que presenten els assegurats, emesos per l'empresari o per un successor en l'empresa quan s'ha de demanar la jubilació, però referits a fets ocorreguts abans de 1968. Sense necessitat de dubtar de la veracitat d'allò que es certifica, convindria constatar-ne la realitat amb l'exigència d'altres proves més fefaents de què el treballador va prestar serveis per compte d'altri, ja que és obligació de la C.A.S.S. fornir tot el material probatori, com estableixen els articles 114 i 117 del Codi de l'Administració".
Tercer.- En el cas que ara s'examina, l'agent ha presentat una sèrie de certificats emesos pels Srs. Sancho i Barba, que acreditarien, en la seva opinió, la realització d'una activitat assalariada regular de 60 mesos abans de l'1 d'abril de 1968. Cal tenir en compte, però, que quan aquests van ser requerits pel Servei d'inspecció de la C.A.S.S., no van confirmar el contingut dels certificats. Així, el Sr. Sancho, que havia certificat inicialment una plena jornada de 48 hores setmanals, va acabar manifestant que no recordava els períodes exactes de treball de la Sra. Manzanares i que aquesta va ajudar-lo en diverses ocasions, sense estar contractada a temps complert. Per la seva part, el Sr. Barba, que havia certificat que l'agent també realitzava al comerç "C.A." una jornada complerta, va deixar sense efecte el certificat, fins que acabés de comprovar tota la informació relacionada amb la Sra. Manzanares. D'altra banda, el contingut dels diversos certificats emesos pel Sr. Barba resulta contradictori, ja que no es pot considerar compatible la realització d'una plena jornada al seu comerç amb el fet de que compaginés la realització d'altres treballs per a diferents persones i establiments de la Parròquia d'Encamp.
En conseqüència, encara que s'acceptin els arguments de l'apel·lant sobre l'inici de les activitats del "Comerç M." abans de que comencés a funcionar el Registre de Comerç, s'ha de concloure que els diversos certificats que van ser aportats per la interessada no resulten concloents, en haver estat desvirtuats pels propis signataris dels mateixos i resultar, en part, contradictoris entre sí, en els termes que s'ha examinat.
En segon lloc, no es pot considerar que la declaració testifical d'un veïns pugui suplir eficaçment la certificació de la veritable naturalesa i durada de l'activitat laboral, emesa pels empresaris corresponents o pels seus hereus, quan aquests, com aquí succeeix, s'han desdit del contingut de les seves afirmacions inicials.
Per tot això, s'ha de desestimar el present recurs i confirmar íntegrament la sentència apel·lada.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Manzanares contra la sentència dictada l'11 d'abril de 2006 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
