ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.76179561 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
91/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 119/07·18 octobre 2007·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 18 d'octubre del 2007 - ROJ: STSJAD 156/2007
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle119/07
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2007:156) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 18 d'octubre del 2007 - ROJ: STSJAD 156/2007).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 18 octobre 2007 (n° 119/07) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 156/2007 (18 octobre 2007)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal supérieur de justice d'Andorre, Sala Civil, 18 octobre 2007, recours n° 119/07, ROJ STSJAD 156/2007, ECLI:AD:TSJADAD:2007:156 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La présente affaire oppose Mme Villegas à la société à responsabilité limitée de droit andorran Manzanares. Selon les éléments de la décision, la défenderesse, titulaire d'un commerce désigné par les initiales « F.C. », avait agi en qualité de commissionnaire en vue de la conclusion d'un futur contrat de vente immobilière. Ce contrat ne fut pas conclu, la partie venderesse ayant renoncé à la vente. Mme Villegas avait remis à la société une somme de 30 000 euros, qualifiée d'acompte.
Par acte du 24 février 2006, Mme Villegas assigna la société Manzanares en paiement de 30 000 euros au titre de la restitution de l'acompte, de 30 000 euros au titre des dommages et intérêts, ainsi que des dépens. La défenderesse conclut au rejet de la demande et à la condamnation de la demanderesse aux dépens.
Par jugement du 30 mars 2007, le Tribunal de batlles accueillit « très partiellement » la demande. Il condamna la société à verser des intérêts au taux légal sur la somme de 30 000 euros, pour la période du 10 août 2005 au 24 octobre 2005, augmentés des intérêts légaux courant depuis la date de fermeté de la décision. Il rejeta le surplus, sans mise à la charge des dépens.
Mme Villegas interjeta appel. Elle soutenait, en substance, que la restitution de la somme avait été subordonnée à l'abstention de toute action contre la société, que l'inexécution contractuelle était établie, que le dommage devait être évalué au montant de l'acompte, et que le cours des intérêts ne pouvait s'arrêter à la date du 24 octobre 2005. La société intimée demanda la confirmation du jugement et la condamnation de l'appelante aux dépens.
La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice fut composée de MM. Jean Louis Vuillemin (président), Joan Manel Abril Campoy (magistrat rapporteur) et Mme Eulàlia Amat Llari.
Question de droit
La décision soulève deux questions distinctes.
La première porte sur le sort de l'acompte et sur le point de départ de l'arrêt du cours des intérêts. Il s'agissait de déterminer si une somme consignée puis acceptée par le créancier avant l'introduction de l'instance pouvait encore donner lieu à restitution, et si la mise à disposition du principal permettait de faire cesser le cours des intérêts.
La seconde concerne l'indemnisation du préjudice allégué. La Cour devait qualifier la relation contractuelle, puis apprécier si la demanderesse avait établi l'existence et l'étendue du dommage résultant de l'inexécution.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (119/07) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, a 18 d'octubre de 2007
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La Sra. Villegas va interposar demanda, de data 24-2-2006, envers la mercantil Manzanares, segons la qual sol·licita la condemna a l'abonament de la quantitat de 30.000 euros, com a devolució del acompte, més 30.000 euros més en concepte de danys i perjudicis i amb més la imposició de les costes processals.
La representació processal de la mercantil defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de data 31-3-2006, i va demanar que es procedís a desestimar la demanda i a imposar a la part agent les costes processals.
II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 30-3-2007, en la qual establia: "DECIDEIX Que estimant molt parcialment la demanda formulada en data 24 de febrer del 2006 per la Sra. Villegas, contra la societat limitada de dret andorrà Manzanares, ha de condemnar i condemna aquesta darrera a pagar a l'agent una indemnització equivalent a la quantitat generada en concepte d'interessos al tipus legal per una suma de 30.000 euros durant el període del 10.VIII.05 al 24.X.05, augmentada amb els interessos legals comptadors des de la data de fermesa de la present resolució; i sense fer imposició de costes processals".
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 119/07 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
III.- Contra la sentència d'instància, la part agent ha interposat recurs i, en data 8-6-2007, va presentar llur escrit de conclusions, segons el qual i en consonància amb els arguments continguts en el mateix demanava la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la part recorreguda va lliurar, en data 3-7- 2007, llur escrit de contesta a les conclusions, en el qual demanava la confirmació de la resolució d'instància i la imposició a la part recurrent de les costes processals.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que l'import dels 30.000 euros no li fou mai retornat, atès que es va condicionar a no exercir cap acció envers la mercantil defenent. En segon terme, manifesta que, en relació a la reclamació de 30.000 euros en concepte de danys i perjudicis, que s'ha acreditat l'incompliment contractual per part de la defenent i que es van quantificar els mateixos de la única forma que era possible, de manera que es reclamava un import igual a aquell lliurat a compte. En tercer terme, respecte del còmput d'interessos, assevera que com que no es va poder gaudir del principal de 30.000 euros, tota vegada que el retorn estava condicionat a no exercir cap acció vers la defenent, això comporta que el còmput dels interessos no pot aturar-se el dia 24-8-2005, sinó que ha de continuar fins al pagament efectiu de la quantitat.
Correspon, en primer terme, analitzar conjuntament els motius primer i tercer del recurs, tota vegada que els mateixos parteixen de la mateixa premissa. A criteri del recurrent, s'ha d'acollir la primera pretensió de la demanda, el retorn dels 30.000 euros lliurats a compte, i no s'ha d'establir la finalització de la meritació d'interessos, perquè es va condicionar la devolució dels 30.000 euros al fet de no exercitar cap acció i tota vegada que, en relació als interessos, no es pot aturar el còmput fins a l'efectiu lliurament del principal.
Si s'analitzen les actuacions, es pot concloure que la defenent, com a titular del negoci F.C., va actuar com a comissionista per a la perfecció d'un futur contracte de compravenda que, finalment, no es va realitzar per voluntat de la part venedora. A les actuacions (folis 15 i ss.) consta l'escrit de la defenent, mitjançant el qual procedeix al dipòsit de la quantitat de 30.000 euros per tal que li sigui lliurada a la Sra. Villegas. En aquest escrit de 24-10-2005, s'adjunta el xec de 30.000 euros a favor de l'INAF. Així mateix, resulta que per escrit de data 8-11-2005 la part agent va demanar que se li lliurés la quantitat dipositada, fent reserva de les accions per a la reclamació dels danys i perjudicis produïts. Per consegüent, una volta oferta la quantitat dels 30.000 euros, dipositada judicialment, i acceptada per la part agent abans de la interposició de la demanda, s'ha de concloure amb el jutjador d'instància que no es pot acollir la pretensió continguda en la demanda tendint a la restitució dels 30.000 euros lliurats a compte i tampoc que la meritació d'interessos de la referida quantitat no s'aturi en data 24-10-2005, tota vegada que l'esmentada quantitat es trobava a disposició de l'agent des d'aquell moment i per escrit de 8-11-2005 fou acceptada explícitament.
II.- Respecte de la indemnització per danys i perjudicis que reclama la part agent convé posar de relleu les següents consideracions. En primer lloc, com assenyala la sentència recorreguda, la relació obligatòria que ha generat l'incompliment no és una relació jurídica derivada de la perfecció d'un contracte de compravenda, atès que no ha existit l'acord de voluntats entre part venedora i compradora, sinó que ens trobem front a una relació de corretatge, en virtut de la qual el comissionista assumeix una obligació de resultat. No esdevé controvertit que la compravenda no es va poder portar a terme perquè el comissionista no es va assegurar que la voluntat del venedor es mantingués i no va poder fer lliurament de la quantitat dels 30.000 euros a favor de la part venedora, a la qual cosa s'havia compromès amb la part que tenia intenció de comprar. Des d'aquest punt de vista no es pot justificar l'abonament de la quantitat de 30.000 euros en l'existència d'unes preteses arres, no solament perquè no consten, com afirma el jutjador d'instància, en el document signat per les parts, sinó també perquè no ens trobem front a una compravenda, sinó, com s'ha exposat, davant d'un contracte de corretatge immobiliari.
En segon lloc, s'ha de posar de manifest que la part recurrent fonamenta la indemnització en la sol·licitud de la mateixa quantitat lliurada a compte, atès que assenyala que aquesta és la única forma de quantificar el dany produït. Aquest argument no pot ésser acceptat per aquesta Sala. En efecte, l'existència d'incompliment contractual per se no origina l'existència d'un dany, sinó que l'existència d'aquest i la seva entitat ha de ser acreditada per la part, en aquest cas, recurrent. En aquest ordre d'idees, corresponia a la part recurrent provar l'entitat del dany, ja fos en la seva vessant de dany emergent i/o de lucre cessant. I aquesta prova, que esdevé un fet constitutiu de la seva pretensió, es podia haver portat a terme, provant el dany que li havia reportat el no poder adquirir el pis objecte del contracte de corretatge i el diferencial de més que li suporta adquirir un pis d'anàlogues característiques produït l'incompliment. I aquesta prova, que es podia realitzar a instància de la part agent no s'ha fet, per la qual cosa s'ha concedit només, encertadament, pel jutjador d'instància els interessos derivats de no haver gaudit de la quantitat dels 30.000 euros en les dates fixades per la sentència.
Per tant, s'escau també refusar aquest motiu del recurs i amb ell la totalitat del mateix.
III.- La desestimació del recurs interposat s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Villegas contra la sentència, de data 30-3-2007, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, i confirmar en la seva integritat la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
