ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.cea7d327 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 6/08·30 januari 2008·
Irrecevabilité
STSJAD ANDORRA, a 30 de gener del 2008 - ROJ: STSJAD 76/2008
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI6/08
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2008:76) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par irrecevabilite et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 30 de gener del 2008 - ROJ: STSJAD 76/2008).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — irrecevabilite
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 30 janvier 2008 (n° 6/08) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (irrecevabilite).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (irrecevabilite), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 76/2008 (ECLI:AD:TSJADAD:2008:76)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, sentence n° 06-2008 du 30 janvier 2008, recours n° 6/08, ROJ STSJAD 76/2008 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le Sr Morillo, salarié, a été victime d'un accident du travail le 19 avril 2004. La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) a, par une résolution du 22 mars 2006, refusé de lui reconnaître un degré d'incapacité permanente partielle (I.P.P.) de 10 % au titre des séquelles de cet accident.
Par une sentence du 30 novembre 2006, la Secció Administrativa de la Batllia a partiellement fait droit à la demande de l'intéressé. Elle a annulé la résolution de la CASS et reconnu à l'assuré le droit à une I.P.P. de 10 %, « sans inclure l'élément professionnel » (antecedent 1r).
La CASS a interjeté appel. Elle contestait l'évaluation des séquelles de la colonne dorsale basse et lombaire à 10 % au lieu de 5 %, taux proposé par son service médical, en faisant valoir qu'il s'agissait d'une pathologie légère (antecedent 2n). M. Morillo a également formé appel sur deux points : la fixation de l'I.P.P. à 32 %, par l'intégration des lésions cervicales, et la prise en compte de l'élément professionnel, dont le premier juge avait déclaré la demande irrecevable (antecedent 3r).
Les parties ont été admises à conclure sans audience orale (antecedent 5è). La juridiction d'appel a statué en formation de trois magistrats, dont l'un était rapporteur.
Question de droit
La décision soulève trois questions :
L'évaluation du taux d'incapacité. Le juge d'appel doit-il retenir l'appréciation du dictamen pericial, c'est-à-dire de l'expertise judiciaire, plutôt que celle des rapports produits par les parties, lorsque les deux divergent sur la quantification des séquelles lombaires ?
L'imputabilité des lésions cervicales. Des lésions cervicales peuvent-elles être intégrées dans le calcul de l'I.P.P. lorsque l'expertise établit qu'elles ne dérivent pas de l'accident ?
La recevabilité de l'élément professionnel. Une prétention relative à l'élément professionnel de l'incapacité, non soulevée dans la phase administrative préalable, peut-elle être portée devant le juge administratif ?
Solution et dispositif
Sur le taux d'incapacité, le tribunal relève que les deux appréciations concordent sur la nature des séquelles lombaires et ne diffèrent que dans leur quantification (5 % pour l'expert, 10 % pour le service médical de la CASS). Il constate que l'expertise « ne contient aucune erreur dans la détermination des lésions » et que sa valorisation « se situe dans la marge prévue par le propre guide-barème » pour ce type de pathologie (fundament 3r). Il en déduit la prévalence des dictámenes des experts processuels sur les rapports produits par les parties, en raison du caractère impartial et contradictoire de ce moyen de preuve. L'appel de la CASS est donc rejeté.
Sur les lésions cervicales, le tribunal retient que le rapport du Service de médecine légale est « catégorique » : cette pathologie ne
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (6/08) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener de 2008
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0029-1/06.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- La sentència de 30 de novembre de 2006 de la Secció Administrativa de la Batllia va estimar parcialment la demanda formulada pel Sr. Morillo contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social i va anul·lar la resolució d'aquest organisme de 22 de març de 2006, tot declarant el dret de l'interessat a que li sigui reconegut, com a conseqüència de l'accident de treball que va patir el 19 d'abril de 2004, un grau d'I.P.P. del 10 per cent, sense incloure l'element professional.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 6/08 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
2n.- La representació de la C.A.S.S. va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en discrepar de les conclusions a què arriba la mateixa sobre l'estat de salut de l'interessat. En concret, l'entitat parapública discuteix que les seqüeles de la columna dorsal baixa i lumbar es valorin en un 10% i no en un 5%, com va proposar la seva assessoria mèdica, ja que es tracta d'una patologia lleugera.
3r.- L'agent va formular igualment recurs d'apel·lació, que fonamenta en dues raons diferents. D'una banda, pel que fa a l'element objectiu de la invalidesa per accident de treball, considera que la I.P.P. ha de ser fixada en un 32%, incloent les lesions que pateix a la zona cervical. En segon lloc, considera que s'ha de tenir en compte l'element professional, i discuteix la declaració d'inadmissibilitat que formula en aquest punt la sentència apel·lada.
4t.- Es va donar trasllat dels esmentats recursos d'apel·lació a les respectives contraparts, a fi de què poguessin contestar-los, tràmit que van evacuar en temps i forma.
5è.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La discrepància que manifesta la representació de la C.A.S.S. amb la sentència apel·lada es circumscriu a la determinació de l'element objectiu de la invalidesa per accident de treball, és a dir, del grau de minusvalidesa que pateix l'interessat. Tanmateix, la mera comparació del dictamen pericial practicat en primera instància amb l'informe de l'assessoria mèdica de la C.A.S.S. permet apreciar que ambdós coincideixen substancialment en la determinació de les seqüeles que pateix l'interessat a la zona lumbar i tan sols manifesten una lleu diferència en la seva quantificació, que el primer xifra en un 5% mentre que el segon ho fa en un 10%, conseqüència de la diversa consideració que atribueixen a l'entitat de la patologia.
Resulta indiscutible, tanmateix, que el dictamen pericial no conté cap errada en la determinació de les lesions sofertes per l'interessat, i que la seva valoració es mou dins del marge que preveu la pròpia guia-barem per aquest tipus de patologies, de manera que no hi ha raons que puguin justificar una revocació de la sentència apel·lada en aquest punt, que es fonamenta sens dubte en la prevalença dels dictàmens dels perits processals sobre els informes aportats per les parts, com a conseqüència del caràcter imparcial i contradictori d'aquest medi de prova.
En conseqüència, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que formula la C.A.S.S.
Tercer.- A la mateixa conclusió s'ha d'arribar quant al recurs que formula l'agent, ja que igualment és aplicable en aquest cas el principi abans esmentat, que determina que resulten prevalents els informes dels perits processals sobre els que aporten les parts. A més d'això, cal desestimar la pretensió de què s'incloguin les lesions que pateix l'interessat a la zona cervical, ja que el dictamen emès pels facultatius del Servei de medicina forense és taxatiu en afirmar que aquesta patologia no deriva de l'accident de treball que l'agent va patir el 19 d'abril de 2004, i aquesta conclusió no ha estat eficaçment desvirtuada.
Quart.- En darrer terme, s'han de confirmar les conclusions de la sentència apel·lada sobre la inadmissibilitat de la pretensió relativa a què s'inclogui l'element professional, que l'article 6 del Reglament d'aplicació núm. 18 defineix com la pèrdua d'emoluments que sofreix l'assalariat, comparant el sou percebut al reincorporar-se al treball amb el sou que percebia abans de produir-se l'accident. Com bé diu la sentència apel·lada, l'interessat no va fer cap referència a aquesta qüestió en el recurs administratiu previ, de manera que no s'ha observat l'obligada congruència entre les peticions formulades en via administrativa i en seu jurisdiccional, que exigeix l'article 34 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal. Aquest fet fa totalment innecessària la pràctica de la prova testifical que va proposar la part agent, pel fet de referir-se a una pretensió que és inadmissible.
Per tot això, procedeix desestimar igualment el recurs d'apel·lació que formula l'agent.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Desestimar els recursos d'apel·lació que interposen la Caixa Andorrana de Seguretat Social i el Sr. Morillo contra la sentència dictada el 30 de novembre de 2006 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
