Sentència

TSJC- 120/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de setembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Tamarit va presentar davant de l'Hble. BATLLIA, demanda laboral contra la Sra. Jover, en reclamació de les quantitats de: 2.332,91 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat; 350 EUR en concepte de salari del mes de desembre del 2006; 333,75 EUR en concepte de 15 dies de vacances, amb els interessos legals corresponents a comptar de la contesta a la demanda pel que fa a l'import de la indemnització i a comptar del dia 30 de desembre del 2006 pel que fa als havers laborals, i amb cotització prop de la CASS de les referides quantitats, així com de l'import del salari brut de totes les nòmines percebudes des del mes de setembre del 2004 fins a la resolució del contracte.

II.- La Sra. Jover va reconèixer deure a la demandant, la quantitat de 413,75 EUR en concepte de salari i de vacances, i es va oposar a tota la resta de les pretensions de la Sra. Tamarit, manifestant que: mai va autoritzar a la part adversa a efectuar un horari partit, perquè ella no li va plantejar en cap moment aquesta possibilitat; que en el supòsit que, durant el mes de desembre, la Sra. Tamarit hagués començat per iniciativa pròpia a treballar amb un horari partit, s'ha de recalcar que no complia amb el mateix, perquè marxava a les 10h en lloc de les 10h30 i no tornava a la tarda, realitzant només 2 hores de les 5 per a les quals va ésser contractada; que la intenció de voler cobrar les hores pactades però no treballades ha de ser considerat un engany amb abús de confiança, justificant l'acomiadament de la treballadora sense preavís ni compensació econòmica.

III.- Per sentència de data 9 d'abril del 2008, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant majoritàriament la demanda de l'actora, va condemnar a la Sra. Jover a pagar a la Sra. Tamarit, la suma global de 3.016,66 EUR amb els interessos legals sol·licitats segons el II Considerant, amb imposició de les costes a la defenent segons disposa el darrer Considerant; i va afegir que tanmateix, les quantitats a les quals s'ha donat lloc segons el II Considerant, s'hauran de declarar prop de la CASS, a l'igual que hauran de regularitzar-se les cotitzacions a tenor de les nòmines percebudes des de l'inici de la relació laboral fins a la resolució d'aquesta.

IV.- Contra aquesta resolució la Sra. Jover ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que totes les proves aportades i sol·licitades i en especial el certificat de l'Associació de Pares d'Alumnes de l'Institut Espanyol d'ANDORRA, proven que la Sra. Tamarit, emparant-se en la flexibilitat horària suposadament pactada, incomplint de manera reiterada el seu horari, i desatenent així la seva feina de neteja, va abusar de la confiança de la recurrent, va enganyar-la i finalment va cometre un frau, ja que ha cobrat unes hores de feina que no ha realitzat mai.

II.- Es pacífic que la Sra. Tamarit va començar a treballar pel compte de la Sra. Jover, al mes de setembre del 2004, fent treballs domèstics; que per carta del dia 20 de desembre del 2006, rebuda el dia 27 de desembre del 2006, la Sra. Jover va comunicar a la Sra. Tamarit que estava acomiadada sense preavís ni compensació econòmica per abús de confiança, atès que en el curs del mateix mes de desembre, la Sra. Tamarit havia realitzat: el dimarts 5, 2 hores en lloc de les 5 pactades, el dijous 7, 2 hores en lloc de les 5 pactades, el dimarts 12, 2 hores en lloc de les 5 pactades i el dijous 14, 2 hores en lloc de les 5 pactades.

III.- La regularitat formal de l'acomiadament no és negada, la treballadora contestant únicament els fets contemplats en la carta de comiat, per no ésser els mateixos conforme amb la veritat. L'empresari que dóna comiat a un treballador sense preavís ni compensació econòmica ha de provar els motius expressats en l'avís de comiat justificant l'acomiadament d'immediat.

La relació laboral es concretava en 10 hores de feina setmanal, mitjançant 5 hores cada dimarts i dijous, però amb flexibilitat. Dit això les parts es contrarien pel que fa a l'horari de la feina, la Sra. Jover manifestant que l'horari de la Sra. Tamarit era de manera general, de les 8 a les 13 hores, mentre que la treballadora sosté que el seu horari de treball era de les 8 a les 10h30 i de les 16h a les 18h30. Ara bé, resulta del certificat de la Presidenta de l'Associació de pares d'alumnes de l'Institut espanyol andorrà, obrant en autes, que la Sra. Tamarit també treballava per aquesta associació al menjador de la mateixa, des de les 13 hores a les 17 hores de dilluns a divendres en el període de funcionament del dit menjador. Aquest testimoniatge imparcial fa difícil acceptar la versió de la Sra. Tamarit, ja que aquesta no podia al mateix temps (de les 16 a 17 hores) treballar en dos llocs de treball. Tractant-se del mes de desembre on el menjador de l'Associació funcionava, la Sra. Tamarit ha de justificar quan va compensar aquesta hora diària, cosa que no ho fa. A més a més els testimoniatges que consten en autes no son suficients per tal de determinar quin era l'horari de treball de la Sra. Tamarit. En efecte, la Sra. Puig i la Sra. Amador no fan més que declarar el que va manifestar-los la Sra. Tamarit, i la Sra. Cepeda no és més que la filla de la demandant, el que fa que la seva declaració no tingui gran valor probatori. Tampoc no es pot valorar el testimoniatge del Sr. Tur, marit de la Sra. Jover, per raó del lligam matrimonial; dit això, queda acreditat en autes que l'empresa G. va venir a revisar la caldera del domicili del matrimoni C.-G. el dijous 7 de desembre del 2006, i si el Sr. Tur va haver d'obrir la porta a l'encarregat del manteniment de la caldera, fou per que la Sra. Tamarit no era present quan els seus amos pensaven que estava realitzant la feina pactava.

IV.- En conseqüència, essent acreditat que la Sra. Tamarit no podia fer la totalitat de l'horari que pretén ésser el pactat, i que faltava almenys una hora cada tarda de dia treballat, sense que la mateixa justifiqui haver compensat dita hora de feina, i que es desprèn de les circumstàncies que es varen produir el dia 7 de desembre del 2006, que la Sra. Tamarit no va poder obrir a l'encarregat del manteniment de la caldera perquè no era present al seu lloc de treball, al contrari del que pensaven els seus amos, el que va fer necessari cridar el Sr. Tur per fer entrar el referit encarregat en la casa, s'ha de considerar que la Sra. Tamarit no va, durant el mes de desembre del 2006, realitzar totes les hores pactades, ço que constitueix un acte de deslleialtat envers l'empresari justificant un acomiadament sense preavís ni compensació econòmica, d'acord amb les disposicions de l'article 72-1 de la Llei sobre el contracte de treball, tal com ho manifesta la carta de comiat. S'ha doncs de desestimar la demanda de l'actora en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat.

V.- Respecte al salari del mes de desembre del 2006 s'ha de posar de manifest que la treballadora va rebre la carta d'acomiadament el dia 27 de desembre, i que per tant la relació laboral es va perseguir fins a aquest dia, el que determina que el salari s'ha de pagar pels dies dijous 21 i dimarts 26. Encara que la Sra. Tamarit no hagi complit totes les hores pactades al mes de desembre, el fet que no s'hagi pogut establir el veritable horari realitzat imposa haver de basar-se sobre l'horari pactat per determinar el salari degut. En conseqüència, compte tingut d'un salari de 10 EUR nets per hora i de 28 hores pactades, la treballadora té dret a percebre per aquest concepte la quantitat de 280 EUR. Pel que fa a les vacances, la Sra. Jover accepta la quantitat atorgada per la sentència impugnada.

VI.- L'estimació encara que sigui molt parcial de la demanda de la treballadora justifica, atès la matèria laboral del litigi, imposar les costes processals de primera instància a càrrec de la part demandada. En canvi l'estimació parcial del recurs d'apel·lació determina no fer especial imposició de costes de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs de la Sra. Jover, Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 9 d'abril del 2008 en el sentit de condemnar a la Sra. Jover a satisfer a la Sra. Tamarit, la quantitat global de 613 EUR amb els interessos legals a comptar del 30 de desembre del 2006.

Confirmar-la per la resta de les seves disposicions;

Sense fer especial imposició de costes de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE