ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.7924da51 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 120/08·18 september 2008·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 18 de setembre del 2008 - ROJ: STSJAD 175/2008
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI120/08
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2008:175) — En matière de droit_constitutionnel, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 18 de setembre del 2008 - ROJ: STSJAD 175/2008).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 18 septembre 2008 (n° 120/08) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Décision commentée : STSJAD Andorre, 18 septembre 2008, n° 120/08 (ROJ : STSJAD 175/2008 ; ECLI:AD:TSJADAD:2008:175) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Une salariée, Mme Tamarit, travaillait au service de Mme Jover depuis le mois de septembre 2004, pour des travaux domestiques. Par lettre du 20 décembre 2006, reçue le 27 décembre 2006, l'employeuse l'a licenciée sans préavis ni indemnité pour abus de confiance.
La salariée a saisi le Batlle (juge de première instance) d'une demande tendant au paiement de 2 332,91 EUR d'indemnité pour licenciement injustifié, de 350 EUR de salaire pour le mois de décembre 2006 et de 333,75 EUR de congés payés, avec intérêts légaux et cotisations à la CASS. Elle réclamait également les salaires bruts de l'ensemble de la relation de travail depuis septembre 2004.
La défenderesse a reconnu devoir 413,75 EUR au titre du salaire et des congés, mais s'est opposée au surplus. Elle soutenait que la salariée avait abusé de sa confiance en réclamant le paiement d'heures convenues mais non effectuées, notamment en quittant son poste plus tôt que prévu pendant le mois de décembre 2006.
Par jugement du 9 avril 2008, le Tribunal unipersonnel des Batlles (section civile) a fait droit en majeure partie à la demande et condamné Mme Jover au paiement de 3 016,66 EUR, avec intérêts légaux et obligation de régulariser les cotisations à la CASS.
Mme Jover a interjeté appel. Saisie en appel, la Sala Civil du Tribunal superior de justícia d'Andorre a partiellement fait droit à ce recours. Le magistrat rapporteur est M. Jean Louis Vuillemin.
Question de droit
La décision soulève deux questions principales.
Première question : le licenciement sans préavis ni indemnité, fondé sur un acte de déloyauté ou d'abus de confiance du salarié, est-il justifié ? Plus précisément, la charge de la preuve des faits invoqués dans la lettre de licenciement pèse-t-elle sur l'employeur, et ces faits sont-ils établis ?
Seconde question : en l'absence de preuve certaine de l'horaire réellement accompli, quel salaire est dû au titre du mois de décembre 2006 ?
Solution et dispositif
Sur le licenciement. La Cour relève que la régularité formelle du licenciement n'est pas contestée. Elle rappelle que l'employeur qui licencie sans préavis ni indemnité doit prouver les motifs énoncés dans la lettre de rupture (fondement III). Après examen des témoignages et des pièces, elle retient qu'il est établi que la salari
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (120/08) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de setembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La Sra. Tamarit va presentar davant de l'Hble. BATLLIA, demanda laboral contra la Sra. Jover, en reclamació de les quantitats de: 2.332,91 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat; 350 EUR en concepte de salari del mes de desembre del 2006; 333,75 EUR en concepte de 15 dies de vacances, amb els interessos legals corresponents a comptar de la contesta a la demanda pel que fa a l'import de la indemnització i a comptar del dia 30 de desembre del 2006 pel que fa als havers laborals, i amb cotització prop de la CASS de les referides quantitats, així com de l'import del salari brut de totes les nòmines percebudes des del mes de setembre del 2004 fins a la resolució del contracte.
II.- La Sra. Jover va reconèixer deure a la demandant, la quantitat de 413,75 EUR en concepte de salari i de vacances, i es va oposar a tota la resta de les pretensions de la Sra. Tamarit, manifestant que: mai va autoritzar a la part adversa a efectuar un horari partit, perquè ella no li va plantejar en cap moment aquesta possibilitat; que en el supòsit que, durant el mes de desembre, la Sra. Tamarit hagués començat per iniciativa pròpia a treballar amb un horari partit, s'ha de recalcar que no complia amb el mateix, perquè marxava a les 10h en lloc de les 10h30 i no tornava a la tarda, realitzant només 2 hores de les 5 per a les quals va ésser contractada; que la intenció de voler cobrar les hores pactades però no treballades ha de ser considerat un engany amb abús de confiança, justificant l'acomiadament de la treballadora sense preavís ni compensació econòmica.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 120/08 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
III.- Per sentència de data 9 d'abril del 2008, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant majoritàriament la demanda de l'actora, va condemnar a la Sra. Jover a pagar a la Sra. Tamarit, la suma global de 3.016,66 EUR amb els interessos legals sol·licitats segons el II Considerant, amb imposició de les costes a la defenent segons disposa el darrer Considerant; i va afegir que tanmateix, les quantitats a les quals s'ha donat lloc segons el II Considerant, s'hauran de declarar prop de la CASS, a l'igual que hauran de regularitzar-se les cotitzacions a tenor de les nòmines percebudes des de l'inici de la relació laboral fins a la resolució d'aquesta.
IV.- Contra aquesta resolució la Sra. Jover ha interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre manifesta que totes les proves aportades i sol·licitades i en especial el certificat de l'Associació de Pares d'Alumnes de l'Institut Espanyol d'ANDORRA, proven que la Sra. Tamarit, emparant-se en la flexibilitat horària suposadament pactada, incomplint de manera reiterada el seu horari, i desatenent així la seva feina de neteja, va abusar de la confiança de la recurrent, va enganyar-la i finalment va cometre un frau, ja que ha cobrat unes hores de feina que no ha realitzat mai.
II.- Es pacífic que la Sra. Tamarit va començar a treballar pel compte de la Sra. Jover, al mes de setembre del 2004, fent treballs domèstics; que per carta del dia 20 de desembre del 2006, rebuda el dia 27 de desembre del 2006, la Sra. Jover va comunicar a la Sra. Tamarit que estava acomiadada sense preavís ni compensació econòmica per abús de confiança, atès que en el curs del mateix mes de desembre, la Sra. Tamarit havia realitzat: el dimarts 5, 2 hores en lloc de les 5 pactades, el dijous 7, 2 hores en lloc de les 5 pactades, el dimarts 12, 2 hores en lloc de les 5 pactades i el dijous 14, 2 hores en lloc de les 5 pactades.
III.- La regularitat formal de l'acomiadament no és negada, la treballadora contestant únicament els fets contemplats en la carta de comiat, per no ésser els mateixos conforme amb la veritat. L'empresari que dóna comiat a un treballador sense preavís ni compensació econòmica ha de provar els motius expressats en l'avís de comiat justificant l'acomiadament d'immediat.
La relació laboral es concretava en 10 hores de feina setmanal, mitjançant 5 hores cada dimarts i dijous, però amb flexibilitat. Dit això les parts es contrarien pel que fa a l'horari de la feina, la Sra. Jover manifestant que l'horari de la Sra. Tamarit era de manera general, de les 8 a les 13 hores, mentre que la treballadora sosté que el seu horari de treball era de les 8 a les 10h30 i de les 16h a les 18h30. Ara bé, resulta del certificat de la Presidenta de l'Associació de pares d'alumnes de l'Institut espanyol andorrà, obrant en autes, que la Sra. Tamarit també treballava per aquesta associació al menjador de la mateixa, des de les 13 hores a les 17 hores de dilluns a divendres en el període de funcionament del dit menjador. Aquest testimoniatge imparcial fa difícil acceptar la versió de la Sra. Tamarit, ja que aquesta no podia al mateix temps (de les 16 a 17 hores) treballar en dos llocs de treball. Tractant-se del mes de desembre on el menjador de l'Associació funcionava, la Sra. Tamarit ha de justificar quan va compensar aquesta hora diària, cosa que no ho fa. A més a més els testimoniatges que consten en autes no son suficients per tal de determinar quin era l'horari de treball de la Sra. Tamarit. En efecte, la Sra. Puig i la Sra. Amador no fan més que declarar el que va manifestar-los la Sra. Tamarit, i la Sra. Cepeda no és més que la filla de la demandant, el que fa que la seva declaració no tingui gran valor probatori. Tampoc no es pot valorar el testimoniatge del Sr. Tur, marit de la Sra. Jover, per raó del lligam matrimonial; dit això, queda acreditat en autes que l'empresa G. va venir a revisar la caldera del domicili del matrimoni C.-G. el dijous 7 de desembre del 2006, i si el Sr. Tur va haver d'obrir la porta a l'encarregat del manteniment de la caldera, fou per que la Sra. Tamarit no era present quan els seus amos pensaven que estava realitzant la feina pactava.
IV.- En conseqüència, essent acreditat que la Sra. Tamarit no podia fer la totalitat de l'horari que pretén ésser el pactat, i que faltava almenys una hora cada tarda de dia treballat, sense que la mateixa justifiqui haver compensat dita hora de feina, i que es desprèn de les circumstàncies que es varen produir el dia 7 de desembre del 2006, que la Sra. Tamarit no va poder obrir a l'encarregat del manteniment de la caldera perquè no era present al seu lloc de treball, al contrari del que pensaven els seus amos, el que va fer necessari cridar el Sr. Tur per fer entrar el referit encarregat en la casa, s'ha de considerar que la Sra. Tamarit no va, durant el mes de desembre del 2006, realitzar totes les hores pactades, ço que constitueix un acte de deslleialtat envers l'empresari justificant un acomiadament sense preavís ni compensació econòmica, d'acord amb les disposicions de l'article 72-1 de la Llei sobre el contracte de treball, tal com ho manifesta la carta de comiat. S'ha doncs de desestimar la demanda de l'actora en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat.
V.- Respecte al salari del mes de desembre del 2006 s'ha de posar de manifest que la treballadora va rebre la carta d'acomiadament el dia 27 de desembre, i que per tant la relació laboral es va perseguir fins a aquest dia, el que determina que el salari s'ha de pagar pels dies dijous 21 i dimarts 26. Encara que la Sra. Tamarit no hagi complit totes les hores pactades al mes de desembre, el fet que no s'hagi pogut establir el veritable horari realitzat imposa haver de basar-se sobre l'horari pactat per determinar el salari degut. En conseqüència, compte tingut d'un salari de 10 EUR nets per hora i de 28 hores pactades, la treballadora té dret a percebre per aquest concepte la quantitat de 280 EUR. Pel que fa a les vacances, la Sra. Jover accepta la quantitat atorgada per la sentència impugnada.
VI.- L'estimació encara que sigui molt parcial de la demanda de la treballadora justifica, atès la matèria laboral del litigi, imposar les costes processals de primera instància a càrrec de la part demandada. En canvi l'estimació parcial del recurs d'apel·lació determina no fer especial imposició de costes de segona instància.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Estimar en part el recurs de la Sra. Jover, Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 9 d'abril del 2008 en el sentit de condemnar a la Sra. Jover a satisfer a la Sra. Tamarit, la quantitat global de 613 EUR amb els interessos legals a comptar del 30 de desembre del 2006.
Confirmar-la per la resta de les seves disposicions;
Sense fer especial imposició de costes de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
