STSJAD ANDORRA, a 21 de maig del 2009 - ROJ: STSJAD 133/2009

4. Verificatie Authentieke Bron

Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.

III.- La representació processal de la Sra. Vilar va formular recurs contra la sentència d'instància, i, en data 25-2-2009,va presentar escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en els mateix demanava la revocació de la sentència. Per el contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, sol·licita la confirmació de la resolució recorreguda, amb imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius en els quals la part recurrent formula el seu recurs són, en essència, els següents. En primer terme, considera que la sentència vulnera el dret a la jurisdicció, contingut a l'article 10 C.A., tota vegada que la sentència esdevé incongruent perquè el jutjador a quo declara la nul·litat del conveni de 12-6- 2002, sense que cap de les parts litigants ho hagués interessat. En segon terme, manifesta que la promesa de venda és perfecta i que no existeix cap impossibilitat originària ni sobrevinguda i que en aquest darrer cas la sanció no serà la nul·litat, sinó l'extinció de l'obligació. Afegeix que el dret andorrà admet les compravendes de coses alienes i que, per tant, és vàlida la convenció realitzada. També manifesta que es va articular una pretensió alternativa i que, al no haver-se oposat el demandat a la mateixa, ha de ser acollida.

II.- El primer dels motius articulat contra la resolució d'instància ha de ser refusat. És cert que la congruència constitueix un deure, en el procés civil, entre les pretensions i al·legacions introduïdes per les parts en els escrits rectors i la decisió de l'òrgan judicial i també que aquest judici d'adequació s'ha d'efectuar de forma racional i no formalista o rigorista, de manera que el jutjador no pot atorgar més d'allò demanat, ni menys del que s'ha acceptat (incongruència ultra o infra petita) ni tampoc concedir quelcom diferent a allò sol·licitat (extra petita). Si l'òrgan judicial vulnera el deure de congruència es produeix una conculcació del dret a la jurisdicció previst a l'article 10 C.A.

Nogensmenys el que s'acaba d'asseverar, en el procés civil existeixen supòsits en els quals el Tribunal pot d'ofici, i sense que cap de les parts litigants ho hagi demanat, declarar determinades situacions. És el cas de les nul·litats contractuals on si l'òrgan judicial deriva de la prova practicada que el contracte es troba viciat d'una nul·litat radical pot declarar la mateixa i ordenar el compliment de les conseqüències que es desprenen de la referida declaració. Des d'aquesta òptica, en el cas que s'examina la part agent pretèn el compliment d'un conveni de promesa de compravenda, perfeccionat en data 12-6-2002, mitjançant una petició principal i una alternativa. De les actuacions ha restat provat que per sentència del Tribunal de Batlles, de data 5-5-2006, confirmada per sentència del Tribunal Superior de 16-11-2006 es va declarar, per il·licitud del seu objecte, la nul·litat del contracte d'extinció de servitud d'alçada i del contracte privat de 5-4-2000 i tanmateix que el conveni de 12-6-2002 es fonamentava i portava causa dels anteriors, per la qual cosa s'ha de decretar la seva nul·litat i les conseqüències aparellades.

III.- Pel que fa al fons del litigi, entén la recurrent que no es troba davant cap hipòtesi d'impossibilitat originària que donaria lloc a la nul·litat del conveni de 12-6-2002, atès que si la impossibilitat fos sobrevinguda la resposta no seria la nul·litat, sinó l'extinció de l'obligació. Consta provat a les actuacions i esdevé un extrem objecte de sentència ferma, que el conveni de 22-5-1998 fou declarat nul per il·licitud del seu objecte, per quant es pretenia deixar sense efecte una limitació de domini derivada de normes públiques. Consegüentment amb la declaració de nul·litat d'aquell conveni resultava també la del contracte de 5-4- 2000 en virtut del qual ORG_0 es comprometia a lliurar al Sr. Canales unes determinades unitats immobiliàries.

L'absència de causa i la il·licitud de l'objecte varen donar lloc a la nul·litat dels convenis de 22-5-98 i 5-4-200 projectant les seves conseqüències en tots els títols que porten causa dels mateixos. Així, en el cas que s'analitza, el conveni de 12-6-2002 es troba connectat i porta causa del lliurament de les unitats immobiliàries que s'havia de realitzar a favor del Sr. Canales, de manera que al no haver-se produït la transmissió pels motius de nul·litat abans indicats, ha de donar-se lloc a la nul·litat d'aquells convenis i contractes de porten causa dels mateixos, entre els quals es troba el contracte de 12-6-2002.

Afegeix la recurrent que el dret andorrà admet la validesa de les compravendes de cosa aliena i que, per tant, s'hauria d'admetre la validesa del conveni de 12-6- 2002. Aquest argument no pot triomfar perquè, en el cas que s'examina, al marge que no estem front a una compravenda sinó davant d'un contracte preparatori o promesa de compravenda, no es tracta d'examinar la validesa i eficàcia d'una compravenda on el venedor no esdevé propietari del bé que ven, però on concorren tots els requisits i elements essencials (objecte, consentiment i causa), sinó que arrel d'un pronunciament judicial que decreta la nul·litat d'un conveni per manca de causa i il·licitud de l'objecte, ambdós elements essencials, decauen tots els convenis i contractes que porten causa del mateix, precisament, per l'efecte expansiu de la nul·litat radical que els afecta. I és per això que tampoc pot ésser acollit aquest argument per la recurrent.

IV.- Per últim manifesta que s'hauria de donar lloc a la pretensió alternativa que es formula, atès que no consta oposició de la part recorreguda. Si s'examina la demanda presentada i, en particular, la pretensió alternativa es pot concloure que la mateixa es fonamenta en un pretès incompliment contractual, de forma que demana el compliment per equivalent, amb més els danys i perjudicis (cfr. Folis 16, 19, 22 i 23). Oblida una vegada més la recurrent que la sentència d'instància no pot donar lloc a cap pretensió fonamentada en l'incompliment d'un títol contractual, ja sigui in natura o per equivalent, ni a cap acció d'exigència de danys i perjudicis perquè s'ha declarat la nul·litat de l'esmentat contracte de 12-6-2002 i, per tant, procedeix la restitució de les prestacions en els termes indicats en la decisió de la sentència d'instància.

V.-La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMEM el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Vilar contra la sentència, de data 7-11-2008, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE