ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.d09de84b · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 195/23·17 January 2024·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 17 de gener del 2024 - ROJ: STSJAD 12/2024
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket195/23
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2024:12) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 17 de gener del 2024 - ROJ: STSJAD 12/2024).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 17 janvier 2024 (n° 195/23) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 12/2024 (17 janvier 2024), Chambre civile du Tribunal supérieur de justice d'Andorre
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 12/2024, ECLI:AD:TSJADAD:2024:12 (Tribunal supérieur de justice d'Andorre, Sala Civil, 17 janvier 2024, recours n° 195/23) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige porte sur une demande en paiement de la somme de 1 445 861 livres sterling (GBP), assortie d'intérêts conventionnels au taux annuel de 5 %. La demande fut introduite le 10 juillet 2019 par M. Catalá, dont la succession a été reprise, en cours d'instance, par M. Jover en qualité de marmessor universel (exécuteur testamentaire), M. Catalá étant décédé le 7 janvier 2022 (date reprise dans la décision). Le défendeur, M. Soriano, opposa la prescription de l'action, soutenant qu'il ne pouvait être réclamé pendant la procédure de suspension de paiements dans laquelle son créancier n'avait pas produit sa créance, et que la renonciation à l'hypothèque constituée en garantie emportait renonciation au crédit lui-même.
Par jugement du 26 mai 2023, le Tribunal de Batlles (juridiction de première instance) accueillit intégralement la demande et condamna M. Soriano au paiement du principal, des intérêts conventionnels et des dépens. Ce dernier interjeta appel, en invoquant la prescription triennale du droit commercial, à la place de la prescription trentenaire de l'Usatge Omnes Causae, au motif que la créance présentait un caractère commercial. Il sollicitait en outre une réduction de 100 000 EUR de la somme réclamée, au titre de versements allégués par virement bancaire.
Le marmessor conclut à la confirmation intégrale du jugement, avec condamnation de l'appelant aux dépens d'appel.
Question de droit
La Chambre civile devait trancher trois questions :
Recevabilité du moyen tiré de la prescription, présenté pour la première fois en appel alors qu'il ne figurait pas dans le mémoire en défense de première instance.
Qualification de la créance : relevait-elle de la prescription commerciale triennale ou de la prescription civile trentenaire de l'Usatge Omnes Causae ?
Montant de la créance, au regard de l'allégation de versements non couverts par les reconnaissances de dette.
Solution et dispositif
Sur la recevabilité. La Cour écarte le moyen au motif que l'exception de prescription, telle qu'invoquée en appel, n'avait pas été soulevée dans la réponse à la demande. Elle en déduit que le moyen ne peut faire l'objet du recours, le principe pendente appellatione, nihil innovetur s'y opposant. Le raisonnement est donc principalement procédural.
Sur la qualification. À titre surabondant, « afin de donner une réponse complète aux griefs », la Cour rappelle sa jurisprudence, selon laquelle la prescription commerciale s'applique également aux relations entre commerçants et particuliers lorsque la relation s'inscrit dans l'activité professionnelle du commerçant et que le débiteur est un particulier. Elle juge ce principe applicable aux opérations bancaires, mais écarte son application en l'espèce pour deux motifs cumulatifs :
le prêt n'a pas été consenti dans le cadre de l'activité commerciale du débite
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (195/23) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket195/23
Judgment Date17 January 2024
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000195/2023 ORIGEN: 3000263/2019 - 0
NIG: 5300542120190001635
PARTS:
Apel·lant: Sr. Soriano
Representant: Sr. Ropero
Advocat: Sr. Giner
Apel·lat: Sr. Jover
MARMESSOR DE L'HERÈNCIA DEL Sr. Catalá
Representant: Sra. Moliner
Advocat: Sr. Puig
OBJECTE: Reclamació de quantitat. Prescripció civil trentenària versus prescripció mercantil trienal.
SENTÈNCIA 000015/2024
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 195/23 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
Andorra la Vella, el 17 de gener del 2024. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data 10 de juliol de 2019, la representació processal del senyor Catalá interposà demanda en reclamació de quantitat contra el senyor Soriano, tot sol·licitant la seva condemna a satisfer-li la suma d'1.445.861 GBP, que s'havia d'incrementar amb l'interès el 5% anyal, pactat entre les parts, fins a l'eixugament total del deute i més les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de Sentència.
2.- En data 30 de juliol de 2019, la representació processal del senyor Soriano contestà la demanda articulada de contrari, tot afirmant que en no haver presentat el seu crèdit en el procediment judicial de suspensió de pagaments, li havia prescrit l'acció i en aquell moment -juliol 2019- no podia reclamar. Considerava que l'expressa renúncia del senyor Jover a la hipoteca que gravava al seu favor els béns del seu deutor provava la seva renúncia al seu crèdit. Entenia que la seva demanda era "caduca per prescripció de llurs accions de crèdit, justament per haver-hi renunciat l'any 2007" (sic); i demanava la desestimació de la demanda i la condemna de l'agent a satisfer les costes judicials.
3.- En data 26 de maig de 2023, el Tribunal d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:
"D E C I D E I X :
Primer.- que estimant íntegrament la demanda formulada pel Sr. Jover -en tant que marmessor universal, i doncs en la posició processal que ocupava en el procés el Sr. Catalá que traspassà el dia 7 de gener del 2022- contra el Sr. Soriano, ha de condemnar i condemna al darrer a pagar al primer la quantitat d'un milió quatre- centes quaranta-cinc mil vuit-centes seixanta-una (1.445.861.- GBP) lliures esterlines, incrementada dels interessos convencionals fixats en el 5% anyal, produïts d'ençà el 30 de juny del 2019 i fins que sigui íntegrament satisfeta; imposant al defenent les costes processals ocasionades a la part contrària segons preveu el darrer Fonament de Dret."
4.- Contra la dita resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Soriano en considerar, en síntesi, la prescripció de l'acció de reclamació, que considera que és la mercantil de tres anys i no la trentenària prevista a l'usatge Omnes Causae, en tractar-se d'una deute de caràcter civil i no mercantil.
5.- La representació processal del senyor Jover s'oposa al recurs d'apel·lació interposat de contrari, tot sol·licitant la seva desestimació i la confirmació íntegra de la resolució d'instància, amb imposició també a la recurrent del pagament de les costes generades en aquesta alçada.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Dos són els greuges en els que la part apel·lant fonamenta el seu recurs contra la resolució d'instància. D'una banda, considera que l'acció de reclamació es trobaria prescrita en haver-se d'aplicar la prescripció mercantil triennal i, d'altra banda, considera també que l'import reclamat s'ha de reduir en 100.000 EUR, donat que tot i que es va acreditar que aquests també li foren abonats per transferència bancària per part del senyor Jover, no han estat inclosos en cap dels reconeixement de deute i, per tant, no li poden ser reclamats ni tan sols si no es considerés prescrita l'acció exercida.
Segon.- En relació a la prescripció triennal invocada per la part recurrent, el primer que cal posar de relleu és que l'excepció de prescripció en els termes que es fan valer en l'escrit de recurs no foren invocats en la contesta a la demanda de la instància i, per tant, no poden ser objecte del present recurs d'apel·lació, ja que el principi "pendente appellatione, nihil innovetur", s'hi oposa.
Tot i així i als efectes de donar una completa resposta als greuges plantejats, afegirem que, segons la nostra jurisprudència per ella mateixa invocada en el seu escrit de recurs, aquesta s'aplica també a les relacions entre comerciants i particulars quan la relació es situa en el marc de l'activitat professional del comerciant i el deutor és particular. Supòsit que és perfectament aplicable als casos de relacions bancàries en les que el deutor sol ser el particular i la relació es situa en l'àmbit bancari, però que no pot ser d'aplicació al cas d'espècie.
I no hi pot ser d'aplicació no només perquè en aquest cas el comerciant és el deutor, sinó sobre tot perquè el préstec no es realitza en el marc de l'activitat comercial del senyor N, sinó que un particular, el senyor Jover deixa uns diners a un altre particular, el senyor Soriano, fora de tota activitat comercial. Així es deriva de la prova practicada. Noti's que en cap dels quatre reconeixements de deute realitzats entre les parts litigants no es fa cap referència a cap motiu concret pel qual es van prestar els diners que durant tants anys es van reconèixer endeutar. I noti's també que la única referència al negoci del senyor N (G) s'efectua en el primer reconeixement de deute atorgat el 19 de febrer de 1993, en haver-se constituït una hipoteca a favor del prestador sobre el fons de negoci i el comerç G, en garantia del retorn dels 2.000.000 de marcs prestats. I noti's també com en el reconeixement de deute atorgat en data 25 de gener de 2007 el senyor Jover es va comprometre a aixecar la hipoteca, -havent-ho fet al dia següent-, sense perjudici de mantenir-se vigent l'obligació de retorn dels diners endeutats.
En conseqüència, no hi ha cap dubte de què la prescripció de l'acció no s'ha produït i que, en tot cas, aquesta és la trentenària prevista en l'Usatge Omnes Causae, en tractar-se d'una deute de caràcter civil i no mercantil.
Tercer.- I pel que fa a l'import que ha de ser objecte de reclamació, procedeix confirmar novament la resolució recorreguda.
Perquè des del reconeixement de deute atorgat en data 25 de gener de 2007 el senyor N reconeix deure i voler pagar la suma de 900.000 lliures esterlines, i aquesta és la suma reclamada, amb els interessos estipulats en el mateix i en el darrer reconeixement de deute atorgat en data 25 de gener de 2013 sobre la mateixa quantia de 900.000 GBP i amb el mateix interès -del 5 %-.
Per tant, no hi ha cap motiu pel que s'hagi de reduir la quantia reconeguda endeutar, sense perjudici que en el mateix no s'especifiqui l'origen de la mateixa, quina procedència ha estat confirmada almenys en dues ocasions pel deutor, senyor N, en haver reconegut específicament endeutar aquesta quantitat.
Quart.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes derivades d'aquesta alçada a la part apel·lant.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Soriano contra la Sentència dictada en data 26 de maig de 2023 pel Tribunal de Batlles, que confirmem.
Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.