ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.5df303eb · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
95/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° TSJA 0000093/2023·22 avril 2024·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 22 d'abril del 2024 - ROJ: STSJAD 60/2024
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / RôleTSJA 0000093/2023
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2024:60) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 22 d'abril del 2024 - ROJ: STSJAD 60/2024).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 22 avril 2024 (n° TSJA 0000093/2023) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 60/2024 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 22 avril 2024)
La société Pombo a fait l'objet de liquidations provisionnelles de l'impôt sur les sociétés (IS) au titre des exercices 2018, 2019 et 2020. Ces liquidations ont été approuvées par une résolution de la Direcció Adjunta d'Inspecció Tributària du 28 octobre 2022, à la suite d'une proposition de liquidation du 12 mai 2022. Le recours administratif formé contre elles a été rejeté par la résolution n° 361513/2023 de la Comissió Tècnica Tributària (CTT) du 3 février 2023.
La société a saisi la juridiction contentieuse. Par la sentence n° 57/2023, le Tribunal unipersonnel de la Batllia a rejeté la demande. La société a interjeté appel (recours n° TSJA 0000093/2023).
Les positions des parties se présentent ainsi. Selon l'appelante, l'administration aurait dû ouvrir un nouveau délai de observations (tràmit d'al·legacions) après avoir reçu la preuve qu'elle avait notifié son option pour le régime transitoire de la loi 6/2018. Elle soutient en outre que la disposition transitoire première, a), de cette loi distingue deux périodes pour l'exercice 2018 : du 1er au 16 mai, puis du 17 mai au 31 décembre. Le Gouvernement d'Andorre répond que la proposition de liquidation détaillait déjà les taux appliqués par la société (71 %, 50 % et 25 %) et les taux corrects (60 %, 40 % et 20 %), de sorte qu'un nouveau délai n'était pas requis. Il rappelle également que le régime transitoire a été fixé par l'arrêt n° 47/2023 du même tribunal, contre lequel un recours d'amparo a été rejeté par le Tribunal constitutionnel (cause 2023-67-RE).
La décision relève que la sentence de première instance reconnaissait l'obligation d'un nouveau délai, mais considérait que le contribuable avait eu accès au recours contre la liquidation. Cette question n'est toutefois pas reprise dans la motivation de l'arrêt d'appel, qui statue sur d'autres fondements.
Question de droit
La Cour devait trancher deux questions.
Première question : l'administration fiscale est-elle tenue d'ouvrir un nouveau délai de observations lorsque, après la proposition de liquidation, le contribuable démontre avoir notifié son option pour un régime transitoire dont l'application modifie l'assiette ou le taux de la réduction ?
Seconde question : la loi 6/2018 de modification de la loi de l'impôt sur les sociétés (LIS) permet-elle de scinder l'exercice 2018 en deux périodes, avant et après la date de sa publication, pour déterminer le pourcentage de réduction applicable ?
Solution et dispositif
Le tribunal rejette l'appel sur les deux points.
Sur le premier, il relève que l'administration avait calculé, dans la proposition de liquidation, les pourcentages appliqués par l'entreprise et ceux qui auraient correspondu à l'application du régime transitoire. La proposition comportait donc les éléments nécessaires au contradictoire. Dès lors que la société a ensuite établi qu'elle avait communiqué son option, « no calia donar un nou tràmit d'al·legacions » (la motivation n'impose pas de nouvelle procédure contradictoire).
Sur le second, le tribunal rappelle que l'entrée en vigueur de la loi est intervenue le 17 mai 2018, le lendemain de sa publication au *Butlletí
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (TSJA 0000093/2023) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Andorra la Vella, el 22 d'abril de 2024.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació núm. 0000093/2023.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La societat Pombo va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució núm. 361513/2023, de la Comissió Tècnica Tributària, de data 3 de febrer del 2023, que va desestimar el recurs administratiu interposat contra la Resolució de la Direcció Adjunta d'Inspecció tributària, de data 28 d'octubre del 2022, per la qual es van aprovar les liquidacions provisionals corresponents de l'Impost de Societats dels exercicis de 2018, 2019 i 2020.
2.- En la sentència núm. 57/2023, el Tribunal Unipersonal de la Batllia ha desestimat la demanda promoguda per la part agent.
3.- En el seu escrit d'apel·lació, la societat recurrent estima, en substància, que:
De la proposta de liquidació provisional inicialment rebuda, de data 12 de maig del 2022, es dedueix clarament que l'Administració Tributària la va practicar partint del fet que l'empresa no va presentar el preceptiu comunicat identificant els actius, béns i drets en relació amb els quals optava per aplicar el règim transitori de la Llei 6/2018, del 19 d'abril, de modificació de la Llei de l'Impost de Societats (en endavant LIS), però, un cop aportada la documentació que acredita haver presentat el referit comunicat, es fan una sèrie de càlculs i consideracions, sense atorgar un nou termini d'al·legacions.
La sentència apel·lada reconeix que és així i accepta que l'Administració hauria d'haver donat un nou termini d'al·legacions, tot i que considera que el contribuent va tenir accés al recurs contra la liquidació.
Per a l'exercici de 2018 hi havia dos tipus diferents de reduccions en funció de si les rendes generades ho eren abans o desprès de l'entrada en vigor de la modificació de la Llei de l'Impost de Societats, és a dir, del dia 16 de maig del 2018 (segons la part agent).
L'Administració Tributària considera que totes les rendes es van generar desprès d'aquesta data, però no ha donat l'oportunitat a l'empresa per justificar quan es van generar les rentes del 2018, per no haver donat un nou tràmit d'al·legacions.
La pròpia CTT va acceptar que hi havia dos tipus de reducció per a l'exercici del 2018, per la qual cosa el debat sobre la irretroactivitat de la Disposició Transitòria de la Llei 6/2018, del 19 d'abril, de modificació de la LIS, no és procedent.
4.- En la seva contesta, el Govern estima, en substància, que:
La part agent utilitza al seu recurs d'apel·lació els mateixos arguments que a la seva demanda.
La proposta de liquidació realitzada per l'Àrea d'Inspecció Tributària ja detallava els imports reduïts que va aplicar l'empresa a les seves autoliquidacions, que van ser del 71% l'any 2018, del 50% l'any 2019 i del 25% l'any 2020, però que els percentatges de reducció correctes eren del 60%, 40% i 20% respectivament, per la qual cosa no feia falta que s'atorgués un nou tràmit d'al·legacions.
L'aplicació del règim transitori de la Llei 6/2018, del 19 d'abril, de modificació de la LIS, ha estat fixat per aquesta Sala Administrativa a la sentència núm. 47/2023, de data 23 de setembre, contra la que la part agent en aquell procediment va interposar recurs d'empara (causa 2023- 67-RE), que fou desestimat pel Tribunal Constitucional.
5.- En el tràmit de conclusions la part apel·lant va confirmar les seves al·legacions, i el mateix succeí amb la part apel·lada.
6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- Al recurs d'apel·lació interposat per la part agent es fa una primera al·legació relativa al procediment. Així, es diu que, al seu parer, l'Administració Tributària hauria d'haver donat un nou tràmit d'al·legacions desprès d'acreditar-se que l'empresa sí havia comunicat que s'acollia al règim transitori de la Llei 6/2018, del 19 d'abril, de modificació de la LIS .
Tanmateix, a la vista del contingut de l'expedient administratiu, aquesta al·legació no pot ser acollida. En efecte, com a primer document de l'expedient es varen incloure còpia de les tres autoliquidacions de l'IS presentades per l'empresa (folis 1 a 46). A les esmentades autoliquidacions l'empresa no va fer constar el percentatge de reducció que va aplicar (possiblement perquè l'imprès no ho preveia), però l'Administració Tributària va fer els corresponents càlculs i va acreditar que els percentatges aplicats per l'empresa eren del 71% l'any 2018, del 50% l'any 2019 i del 25% l'any 2020, però que els percentatges de reducció correctes eren del 60%, 40% i 20% respectivament.
És cert que, a aquesta proposta es partia del fet que, segons l'Administració, l'empresa no havia presentat la comunicació per poder acollir-se al règim transitori de la Llei 6/2018, del 19 d'abril, de modificació de la LIS, però la proposta incorporava també el càlcul dels percentatges aplicables i els que correspondrien si s'hagués acollit a aquest règim.
Per això, un cop Pombo va rebre la notificació de la proposta de liquidació i va acreditar que sí havia comunicat la voluntat a acollir-se al règim transitori, no calia donar un nou tràmit d'al·legacions.
Tercer.- Pel que fa l'argument relatiu a que, segons la part agent, la Disposició transitòria primera apartat a) de la Llei 6/2018, del 19 d'abril, de modificació de la LIS, permet distingir dos períodes diferents, el primer, del dia 1 fins el 16 de maig del 2018, i el segon des del 17 de maig fins el 31 de desembre, tampoc pot acceptar-se.
En efecte, en primer lloc cal aclarir que l'entrada en vigor es va produir el 17 de maig de 2018 (l'endemà de la seva publicació al BOPA, el dia 16 de maig). A més, a la sentència núm. 47/2023, de data 23 de setembre, aquesta mateixa Sala es va pronunciar sobre la retroactivitat de la Llei 6/2018, del 19 d'abril, de modificació de la LIS, i va declarar que, tot i que efectivament contenia una norma amb efectes retroactius, es tractava d'un retroactivitat impròpia que era perfectament constitucional, i aquesta posició ha vingut a ser confirmada pel propi Tribunal Constitucional en desestimar el recurs d'empara presentat per la part agent en aquell recurs.
Per això, no es pot fer la distinció de dos períodes que fa la part agent, ara apel·lant, compte tingut que l'impost de societats es merita l'últim dia del període impositiu, que, per l'exercici del 2018, era el 31/12/2018, i la llei va entrar en vigor el 17/05/2018, la qual cosa suposa que per a tot l'exercici de 2018 el percentatge de reducció correcte era del 60%, com va aplicar l'Administració Tributària.
A l'últim, cal dir que la part apel·lant no qüestiona els percentatges aplicables per la demandada als exercicis del 2019 i 2020 -del 40% i 20% respectivament-, és a dir, accepta que els que l'empresa va aplicar a les autoliquidacions presentades per aquests exercicis -50% i 25% respectivament-, no eren correctes.
En definitiva, cal desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la part agent.
Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per Pombo.
Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.
