ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.1af85f52 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 93/050·28 maart 1994·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 28 de març del 1994 - ROJ: STSJAD 21/1994
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI93/050
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:1994:21) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 28 de març del 1994 - ROJ: STSJAD 21/1994).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 28 mars 1994 (n° 93/050) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 21/1994 (Tribunal supérieur de justice d'Andorre, Sala administrativa, 28 mars 1994)
Le litige porte sur l'acte d'approbation, par le Conseil du Comú d'Andorre-la-Vieille, de l'état des comptes de l'exercice budgétaire 1992. Cette approbation figure dans l'acte de la séance du Conseil du 4 janvier 1993, à laquelle assistaient des membres du conseil de paroisse (Bermudez de la Parròquia).
Le requérant est désigné dans la décision sous le nom de « Giner », représenté par M. Blasco. La décision le qualifie de « partit polític » (parti politique) dans ses motifs. Le recours était dirigé contre le Comú, représenté par M. Querol.
Par jugement n° 93-51 du 21 octobre 1993, le Jutjat Administratiu i Fiscal (tribunal administratif et fiscal de première instance) a déclaré la demande irrecevable pour défaut de légitimation active. Le requérant a interjeté appel le 11 novembre 1993. Le Comú a répondu le 2 décembre 1993. Une audience publique s'est tenue le 18 février 1994.
La Sala administrativa du Tribunal supérieur de justice, composée du président Bernard Plagnet et des magistrats Lluís Saura Lluvia (rapporteur) et Albert Andrés Pereira, a statué le 28 mars 1994 (protocole n° 93-050).
Question de droit
La décision soulève deux questions, dont l'ordre est déterminé par le juge lui-même.
La première est celle de la compétence ratione materiae de la juridiction administrative. Le tribunal relève qu'elle est appréciable d'office et qu'elle doit être résolue au regard de la nature de l'acte soumis au contrôle de légalité. Il s'agit donc de savoir si l'approbation d'un état de comptes constitue un acte administratif soumis au droit administratif, au sens de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la justícia.
La seconde, subsidiaire, est celle de la légitimation active du requérant au regard de l'article 23 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal. Le tribunal examine également si l'article 86.4 de la Constitution andorrane, relatif à l'action populaire, peut fonder cette légitimation.
Solution et dispositif
Le tribunal ne tranche pas la question de la légitimation, qu'il juge « non pertinente » après avoir constaté l'incompétence. Son raisonnement repose sur trois étapes.
1. Nature de l'acte. Le tribunal qualifie l'approbation des comptes d'« expression d'une forme de contrôle budgétaire » qui « ne revêt pas la forme d'un acte administratif ». Elle atteste que le budget a été exécuté conformément aux différentes lignes budgétaires. Il relève qu'en 1994, aucune norme générale ne régissait l'élaboration et le contrôle des budgets des administrations communales. Le seul contrôle existant était, selon la décision, politique.
2. Réserve relative aux vices de procédure. Le tribunal précise que certains actes individualisés d'exécution budgétaire peuvent faire l'objet d'un contrôle juridictionnel externe, et que l'acte d'approbation lui-même peut être contrôlé s'il a été adopté en méconnaissance des règ
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (93/050) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- El Jutjat Administratiu i Fiscal va dictar la sentència número 93-51, de 21 d'octubre de 1993, declarant la inadmissibilitat de la demanda formulada pel Sr. Blasco, en nom del Giner, inscrita en el registre de protocol amb el número 93-050, per manca de legitimació activa.
2.- El Giner va interposar recurs d'apel.lació contra l'esmentada sentència el dia 11 de novembre de 1993, recurs que fou contestat per l'Hble. Comú d'Andorra la Vella el 2 de desembre de 1993.
3.- El dia 18 de febrer de 1994, va tenir lloc la vista pública, en la que cadascuna de les parts van manifestar allò que van creure adient a la defensa de llurs interessos.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La sentència del Jutjat Administratiu i Fiscal que és objecte d'aquest recurs d'apel.lació va declarar la inadmissibilitat de la demanda presentada pel Giner en la qual es demanava, com a petició principal, l'anul.lació de l'acta del Consell del Comú d'Andorra la Vella de 4 de gener de 1993 en la que es feia constar l'aprovació dels comptes de l'exercici pressupostari de 1992, amb l'assistència dels Bermudez de la Parròquia.
El Jutjat considera que el partit polític agent careïx de legitimació activa en tant que no acredita un interès legítim i personal suficient en el sentit que exigeix l'article 23 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal.
Segon.- Abans de resoldre sobre la legitimació a la qual hem fet referència caldrà veure si aquest Tribunal és competent per conèixer de la pretensió exercida en la demanda inicial, ja que la manca de competència jurisdiccional impossibilita qualsevol pronunciament, ja sigui formal o material d'aquesta Sala, i la competència -apreciable d'ofici, com en aquest cas- s'ha de resoldre tenint en compte la naturalesa de l'acord que se sotmet al judici de legalitat.
L'Acta del Comú d'Andorra la Vella va consistir en l'aprovació de l'estat de comptes de l'exercici de 1992. Es, per tant, l'expressió d'una forma de control pressupostari que no revesteix la forma d'acte administratiu sinó que deixa constància de que el pressupost es compleix en la forma que reflecteixen les diferents partides.
Mentre els mecanismes de fiscalització dels pressupostos de l'Administració general i de les entitats parapúbliques estan regulats a la Llei general de les finances públiques de 2 de desembre de 1983, al Principat no existeix encara cap norma que reguli amb caràcter general la configuració i el control dels pressupostos de les Administracions Comunals, i en el cas del Comú d'Andorra la Vella, l'únic control que existeix és el polític, que es fa per mitjà de la representació popular que correspon amb caràcter general al propi Consell del Comú i també als Bermudez.
Amb independència que alguns actes concrets i individualitzats d'execució pressupostària puguin ser objecte d'un control extern de legalitat, actualment pels tribunals, l'acte d'aprovació de l'estat de comptes només és susceptible, en l'actualitat, del control que hem exposat, que pot instrumentar-se amb la incorporació de les tècniques comptables que en cada cas corresponguin, com les auditories o altres, però com a tal acte d'aprovació no és un acte de l'Administració Pública subjecte al Dret Administratiu en el sentit de l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Aquesta afirmació no significa, no obstant, que un acte com l'indicat no pugui ser fiscalitzat pels òrgans jurisdiccionals si fós adoptat amb infracció de les normes processals de les que en depèn la validesa (convocatòria irregular, manca de quòrum, etc.).
Per tot el que hem exposat, cal declarar la incompetència ratione materiae de la jurisdicció administrativa per conèixer del recurs.
Tercer.- Com indicavem al principi, la controvèrsia en aquestes actuacions ha estat reduïda a la legitimació activa del Giner per plantejar la demanda, qüestió que desprès de tot el que hem argumentat no és rellevant per a resoldre el recurs.
No obstant, per una major satisfacció en Justícia de la part apel.lant, que en l'acte de la vista oral va fer palès el seu interès en obtenir una resposta de la Sala, i de cara al futur, cal recordar que la Constitució Andorrana diu en l'article 86.4 que: "La defensa jurisdiccional dels interessos generals pot efectuar-se mitjançant l'acció popular en els supòsits regulats per les lleis processals", de manera que el nostre sistema no instaura una acció popular generalitzada sinó circumscrita a la matèria penal, com es veu en l'article 7 de la Llei Qualificada.
Per tant, la legitimació per demandar en l'ordre contenciós administratiu es regirà per l'article 23 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, que només la atribueix a la persona física o jurídica titular d'un interès vinculat a l'acte que es vol impugnar i l'interès en "defensar l'interès general" no es un interès d'aquesta mena com tampoc no ho és l'interès en que "es respecti el principi de legalitat", que són els títols de legitimació que invoca el Giner.
Això no significa que un partit polític no pugui interposar recursos davant la jurisdicció administrativa ja que ho podrà fer en les mateixes condicions que s'exigeixen, des del punt de vista de la legitimació, a tota persona física o jurídica.
Decisio
D E C I S I O
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Desestimar el recurs d'apel.lació interposat pel Giner contra la sentència número 93-51, dictada pel Jutjat Administratiu i Fiscal en data 21 d'octubre de 1993.
Anul.lar la part dispositiva de la sentència i declarar la incompetència ratione materiae de la jurisdicció administrativa per conèixer del recurs.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
NOTIFICACIO:
La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................
