ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.fd0b806d · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
95/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 93/068·28 April 1994·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 28 d'abril del 1994 - ROJ: STSJAD 32/1994
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket93/068
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:1994:32) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 28 d'abril del 1994 - ROJ: STSJAD 32/1994).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 28 avril 1994 (n° 93/068) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 32/1994 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 28 avril 1994)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 28 avril 1994, ROJ STSJAD 32/1994, ECLI:AD:TSJADAD:1994:32 (Lire sur source officielle)
Note de référence : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir des métadonnées du texte intégral (ROJ, ECLI, date, organe). Le numéro de recours est 93/068 et le numéro de protocole 93-068.
Faits et procédure
La requérante, M^me^ Talavera, a obtenu de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) une reconnaissance d'invalidité entraînant une diminution de sa capacité de gain d'au moins 66 %. La CASS, par décision du 26 avril 1993, lui a toutefois refusé le droit aux prestations au motif qu'elle ne justifiait pas des 96 mois de cotisation légalement exigibles.
Saisi par M^me^ Talavera, le Juzgado Administratiu i Fiscal a, par jugement n° 93-59 du 22 novembre 1993, rejeté la demande et déclaré la décision de la CASS conforme au droit. L'appelante a formé appel le 4 décembre 1993, en sollicitant la reconnaissance d'un taux d'invalidité de 100 % et l'origine professionnelle de ses lésions, qu'elle rattachait à un accident survenu alors qu'elle déplaçait une lourde marmite dans les cuisines de l'établissement scolaire où elle travaillait.
La CASS a conclu à la confirmation du jugement de première instance, en contestant l'existence d'un accident du travail. Par ordonnance du 18 février 1994, la Cour a refusé l'administration des preuves sollicitées par l'appelante, au motif que l'élément de fait en cause n'avait pas été proposé comme objet de l'expertise en première instance. Une audience orale s'est tenue le 14 avril 1994.
Composition : président Bernard Plagnet ; magistrats Lluís Saura Lluivia (rapporteur) et Albert Andrés Pereira.
Question de droit
La question posée à la Cour était double.
Premièrement, la Cour devait déterminer si la diminution de la capacité de gain de la requérante résultait d'un accident du travail au sens de l'article 13 du Reglament Tècnic de la CASS, c'est-à-dire d'une action violente et extérieure ayant porté atteinte à l'organisme du travailleur, ou d'une maladie, ce qui impliquait l'application du régime des prestations de maladie et d'invalidité soumis à une condition de cotisations.
Deuxièmement, il lui fallait apprécier la valeur probante des éléments versés au dossier, en particulier des témoignages de collègues de travail et des rapports médicaux, au regard de l'absence de constat médical immédiat et de déclaration d'accident à l'organisme de sécurité sociale.
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel. Elle retient que les nombreux rapports médicaux décrivent une « cervicobraquialgie bilatérale avec discopathie C4-C5 », ayant fait l'objet d'une arthrodèse, ainsi qu'un tableau polyarthrosique, et qu'il s'agit donc d'« une maladie d'origine dégénérative » (fondement n° 4). Elle juge que l'accident allégué n'est pas établi, les témoignages étant limités et partiellement non directs, et le premier mention de l'effort professionnel n'apparaissant que dans un rapport du 4 mai 1993, soit plusieurs années après la date supposée de l'événement (octobre 1990) (fondement n° 7).
La Cour relève en outre deux indices défavorables : l'absence de rapport d'assistance médicale immédiate et l'absence de déclaration de l'accident à la C
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (93/068) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket93/068
Judgment Date28 April 1994
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: 93-068
S E N T E N C I A NUM: 94-12
PARTS:
Apel.lant: Sra. Talavera
Representant: en nom propi
Advocat: Sr. Calderón
Apel.lada: CASS
Representant: Palomo
Advocat: Sr. Caro
COMPOSICIO DEL TRIBUNAL:
Albert Andrés Pereira
A la vila d'Andorra la Vella, el 28 d'abril de
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número 93-068.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 93/068 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- El Jutjat Administratiu i Fiscal, en sentència núm. 93-59, de 22 de novembre de 1993, va desestimar la demanda interposada per la Sra. Talavera en data 25 de juny de 1993 i va declarar ajustada al dret la decisió de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 26 d'abril de 1993, en la qual se li reconeixia que presentava una invalidesa que provocava una disminució de la capacitat de guany d'almenys el 66 per cent, però se li denegava el dret a percebre prestacions perquè no tenia els 96 mesos de cotització legalment exigibles.
2.- El 4 de desembre de 1993 la part agent va presentar recurs d'apel.lació contra l'esmentada sentència, demanant la revocació de la mateixa amb la declaració de que el seu grau d'invalidesa era del 100 per cent i que les lesions eren a causa d'un accident de treball que va sofrir quan descarregava una olla en les cuines del col.legi on treballava.
3.- De l'escrit d'apel.lació se'n va donar trasllat a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que el va contestar mitjançant un altre escrit de 7 de gener de 1994, en el qual demanava la confirmació de la sentència del Jutjat, ja que no hi va haver accident de treball.
4.- Per providència de 18 de febrer de 1994 es va denegar la pràctica de les proves que la part apel.lant demanava en l'escrit d'apel.lació, ja que l'extrem a què es referien no havia estat proposat en la primera instància com a objecte del dictamen, i en la mateixa data es va assenyalar dia per la celebració de la vista oral, que tingué lloc el 14 d'abril de 1994, en la què les parts van fer les al.legacions que van considerar més adequades per la defensa dels seus interessos.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La pretensió de la part agent de que les limitacions que sofreix en la seva capacitat de guany no tenen origen en una malaltia invalidesa sinó en un accident de treball, van ser desestimades per la sentència dictada en la primera instància i es plantegen novament en la segona, constituint l'aspecte cabdal del recurs d'apel.lació.
Els nombrosos informes mèdics que es troben en les actuacions fan referència a que la treballadora pateix una cervicobraqualgia bilateral amb discopatia C4-C5, que va ser intervinguda quirúrgicament, practicant-se-li una artròdesi al nivell cervical esmentat, i de manera més general pateix un quadre poliartròsic, amb afectació del raquis cervical i lumbar. Es tracta, per tant, d'una malaltia òssia degenerativa que limita la realització de treballs d'esforç o que requereixin bipedestacions durant llargues estones.
Tercer.- L'article 13 del Reglament Tècnic defineix l'accident de treball com aquell ocasionat per una acció violenta i exterior, que produeixi una lesió a l'organisme del treballador, i l'article 30 configura legalment l'accident de treball com allò que ataqui la integritat corporal de l'assegurat. Es tracta, en principi, d'un esdeveniment puntual i extern al treballador que comporta una reducció de la capacitat de guany i que és independent de qualsevol altra patologia que aquell pugui sofrir.
En el present cas, es vol presentar, com a fet de les característiques indicades, el de que la treballadora, desplaçant una olla de grans dimensions a la cuina del col.legi on treballava, va experimentar un dolor agut a l'espatlla dreta, que és, a criteri de l'apel.lant, el que li va provocar la lesió que actualment li produeix una disminució de la seva capacitat funcional.
Aquesta al.legació només té com a suport provatori les declaracions testificals, fetes en la primera instància, de determinats companys de treball de la demandant, no tots testimonis presencials del fet que expliquen, i per altra banda, la primera vegada que es parla de que les molèsties de la treballadora es van iniciar efectuant un esforç al seu treball és en l'informe mèdic del Alcalá, de 4 de maig de 1993, molt temps després de la data -octubre de 1990- en que se suposa que va tenir lloc, i no hi ha cap prova de que el trencament del mànec dels rotadors a l'espatlla dreta es produís com a conseqüència de l'esforç a que hem fet referència.
Contra aquests medis provatoris hi ha, pel contrari, una sèrie de circumstàncies que permeten dubtar seriosament que la treballadora sofrís un accident de treball, i són: a) La manca d'un informe d'assistència mèdica, immediat a l'accident, que expliqui el fet que el va produir, i que hauria d'existir si realment l'accident hagués ocorregut; b) L'absència de comunicació de l'accident a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, per part de l'empresa o del treballador, a que es refereix l'article 19 del Reglament Tècnic, per tal que la Caixa pugui determinar si es compleixen les condicions legals previstes en l'article 13 del Reglament Tècnic. Aquest és un mecanisme de control de la veracitat de l'accident de treball, que es justifica per les avantatges que per l'assegurat té el reconeixement d'una prestació amb origen en un accident en relació a les que tenen causa en una malaltia, i que per això és de rigorosa exigència.
Finalment, és significatiu que la treballadora no demana prestació d'invalidesa accident de treball fins que la Caixa Andorrana de Seguretat Social li manifesta que per manca de cotitzacions suficients no pot gaudir de la prestació econòmica derivada de la invalidesa malaltia, quan si la patologia invalidant tingués origen en un accident laboral, indubtablement que així ho hagués manifestat la treballadora des d'un bon principi, i atesa la insuficiència de cotitzacions, l'única possibilitat de gaudir de la pensió és la de relacionar la lesió amb un accident de treball, que no exigeix cotitzacions prèvies, conforme a l'article 23 del mateix Reglament.
Quart.- Per tot el que hem exposat, no és possible atribuir la disminució de la capacitat de guany que pateix la demandant a un accident de treball, per la qual cosa cal confirmar la sentència i desestimar el recurs d'apel.lació.
Decisio
D E C I S I O
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Desestimar el recurs d'apel.lació interposat per la representació processal de la Sra. Talavera contra la sentència del Jutjat Administratiu i Fiscal núm. 93-59, de 22 de novembre de 1993, que es confirma íntegrament.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
NOTIFICACIO:
La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................
