ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.16688b19 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 29/94·17 mai 1995·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 17 de maig del 1995 - ROJ: STSJAD 64/1995
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle29/94
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:1995:64) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 17 de maig del 1995 - ROJ: STSJAD 64/1995).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 17 mai 1995 (n° 29/94) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Décision commentée : STSJAD, Administrativa, 17 mai 1995, ROJ : STSJAD 64/1995, ECLI:AD:TSJADAD:1995:64, recours n° 29/94, protocole SS-029-1/94 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par une résolution du 25 novembre 1992, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) a reconnu à Mme Cañete une pension d'invalidité-maladie du groupe I. La bénéficiaire a ensuite soutenu que sa pathologie et ses séquelles s'étaient aggravées, et a sollicité la reconnaissance d'une pension du groupe II. La CASS a rejeté cette demande par une résolution du 12 avril 1994.
Saisie du litige, la Batllia, statuant en tribunal unipersonnel, a rendu le 15 novembre 1994 la sentence n° 94-42, par laquelle elle a rejeté la demande de Mme Cañete et déclaré la décision de la CASS conforme au droit. Le fondement retenu est l'absence d'aggravation médicale : les expertises concordaient pour constater que l'état de l'assurée n'avait pas empiré par rapport à celui décrit dans le rapport du Dr Carranza du 14 octobre 1992, qui avait servi de base à l'attribution du groupe I.
Mme Cañete, représentée par un avocat, a interjeté appel en demandant la révocation de la sentence et la reconnaissance du groupe II. Elle faisait valoir que la Batllia n'avait pas correctement apprécié les rapports médicaux, lesquels attestaient, selon elle, d'une incapacité de travail suffisante pour ouvrir droit à la pension supérieure. La CASS a conclu à la confirmation de la décision de première instance. Les parties ont demandé la substitution de l'audience orale par des conclusions écrites, et l'affaire a été mise en délibéré.
La Sala Administrativa du Tribunal superior de justícia, composée du président Lluís Saura Lluivia, rapporteur, et des magistrats Bernard Plagnet et Albert Andrés Pereira, a rendu sa sentence le 17 mai 1995.
Question de droit
La juridiction devait trancher deux points.
En premier lieu, la question de la recevabilité d'une demande de reclassement formée par le bénéficiaire lui-même se posait. L'article 13 du Reglament d'aplicació núm. 18 réserve à la Caixa l'initiative de la révision. Il fallait déterminer si le bénéficiaire pouvait néanmoins saisir la CASS, ou le juge, d'une demande de reclassement dans un groupe supérieur en cas d'aggravation.
En second lieu, la question de fond consistait à savoir si la preuve d'une aggravation de l'état de santé était rapportée. Il s'agissait d'apprécier, au regard de l'article 2 du même règlement, si l'aggravation des lésions avait entraîné une diminution de la capacité de gain au point de rendre l'assuré incapable de toute activité, condition du passage au groupe II.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (29/94) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de maig de 1995
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número SS-029-1/94.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 29/94 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Batllia, actuant com a Tribunal unipersonal, va dictar, el 15 de novembre de 1994, sentència desestimatoria de la demanda interposada per la Sra. Cañete i va declarar ajustada al dret la decisió de la CASS en la qual se li atribuïa a la demandant una pensió d'invalidesa per malaltia del Grup I.
2.- Contra l'esmentada sentència, la part agent va interposar recurs d'apel.lació demanant la revocació de la sentència amb la petició de que li fos reconeguda una pensió d'invalidesa del Grup II, tot al.legant que en la resolució de la Batllia no es valoraven adequadament els informes mèdics aportats, acreditatius de la incapacitat laboral en el grau suficient per assolir la pensió denegada.
3.- Admès a tràmit l'escrit d'apel.lació se'n donà trasllat a la CASS, que el va contestar demanant la confirmació de la sentència i la desestimació del recurs.
4.- Ambdues parts van sol.licitar la substitució del tràmit de vista oral pel de conclusions escrites. Un cop presentades va tenir lloc la deliberació i va quedar el recurs vist per sentència.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 paràgraf segon, apartat b) de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social, en una resolució del 25 de novembre de 1992, havia reconegut a la Sra. Cañete una pensió d'invalidesa-malaltia del grup I. Posteriorment, la beneficiària, considerant que la patologia i les seqüeles que se'n deriven havien augmentat, demanà el reconeixement d'una pensió d'invalidesa-malaltia del grup II, petició que li fou denegada per resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 12 d'abril de 1994.
La Batllia, en la sentència que és objecte d'aquesta alçada, declara l'esmentada resolució ajustada al dret, en raó a que les proves pericials practicades coincideixen en afirmar que l'estat actual de la Sra. Cañete "no ha sofert empitjorament respecte a l'estat que reflexa l'informe del Dr. Carranza de data 14 d'octubre de 1992, estat que va donar lloc a la pensió per invalidesa malaltia del grup I atorgada el dia 25 de novembre de 1992 i per tant, no havent-se constatat empitjorament de l'estat mèdic de l'assegurada, ha d'admetre's que no escau procedir a la revisió demanada".
Tercer.- Quan la patologia invalidant d'una persona classificada en un grup d'invalidesa ha experimentat un empitjorament, és procedent valorar-lo per comprovar si li correspon un grup superior. Tot i que l'article 13 del Reglament d'aplicació núm. 18 reserva aquesta iniciativa revisoria a la Caixa, no seria just excloure al propi beneficiari de la possibilitat de demanar la reclassificació en el grup més adient a la malaltia que pateix, com ha esdevingut en aquest cas.
La classificació de l'invàlid en una altra categoria (grup II) que la prevista inicialment (grup I) exigeix comparar l'estat patològic que va determinar l'atorgament de la pensió amb el que existeix en demanar la revisió i valorar en quina mesura l'agreujament de les lesions ha determinat una disminució de la capacitat de guany que incapaciti l'assegurat per qualsevol activitat (article 2 del Reglament d'aplicació núm. 18).
Quart.- En el present cas, l'informe del Dr. Carranza emès el 14 d'octubre de 1992 indica que la pacient té un quadre crònic de raquiàlgies mecàniques a nivell cervical per una protrusió cervical C5-C6 amb afectació radicular C6 esquerre, per la qual cosa va precisar una artròdesi anterior.
Aquesta valoració es manté, substancialment, en altres informes del mateix metge posteriors a la resolució de la CASS que va reconèixer el grup I (informes de 25 d'agost de 1993, de 18 d'abril de 1994 i de 29 d'abril de 1994). En tots ells es fa referència a una impotència funcional en les extremitats superiors.
L'informe de la CASS de 14 de maig de 1994 constata una limitació important de tots els moviments del coll i una limitació mitja del membre superior esquerre i de la força del braç, sense atròfia.
Però la prova pericial practicada en la primera instància pel Dr. Puga, després de reiterar la existència de les lesions que constaten els metges esmentats, indica que "considero que l'estat actual de la Sra. Cañete no ha sofert empitjorament respecte a l'estat que reflexa l'informe del Dr. Carranza de data 14 d'octubre de 1992", opinió que per la imparcialitat del perit designat per la Batllia i per la circumstància de que emet l'informe a la vista de tota la documentació mèdica que forma part de les actuacions, esdevé fonamental a l'hora de decidir el recurs, tant en aquesta segona instància com ho va ser en la primera.
Cinquè.- Per tot el què hem exposat, cal desestimar el recurs i confirmar la sentència de la Batllia sense fer pronunciament sobre les costes causades en aquesta segona instància.
Decisio
D E C I S I O
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel.lació interposat per la representació processal de la Sra. Cañete contra la sentència núm. 94-42, dictada el 15 de novembre de 1994 per la Secció Administrativa de la Batllia, constituïda en tribunal unipersonal, que confirmem íntegrament. No fem condemna al pagament de les costes causades en aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
NOTIFICACIO:
La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................
