ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.f2bc3cb3 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 57/94·14 juillet 1995·Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 14 de juliol del 1995 - ROJ: STSJAD 75/1995
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle57/94
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:1995:75) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 14 de juliol del 1995 - ROJ: STSJAD 75/1995).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 14 juillet 1995 (n° 57/94) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Par une décision du 11 mai 1994, le Gouvernement andorran a infligé à M. Plana une sanction de 45 000 pesetas pour infraction à la législation relative à la pollution sonore. Confirmée par rejet implicite le 14 juin 1994, cette décision n'est pas remise en cause au stade de l'appel. Une seconde décision, la résolution du ministre de l'Économie du 3 juin 1994, prévoyait une sanction de 100 000 pesetas et notifiait la fermeture de l'établissement, un bar. Elle a été confirmée par rejet le 22 juin 1994.
Le Tribunal de Batlles, par sentence du 2 février 1995, a validé la décision du 11 mai 1994 mais a jugé nulle la mesure de fermeture. Selon ce tribunal, celle-ci avait été prise par une autorité incompétente, le ministre et non le Gouvernement, en méconnaissance de l'article 15 du décret du 31 mai 1989.
Le Gouvernement a interjeté appel le 22 février 1995. Il soutenait, à titre principal, que la fermeture avait été ordonnée par le Gouvernement lors de sa session du 1er juin 1994, le ministre s'étant borné à la notifier. M. Plana contestait la recevabilité de l'appel, faute de moyens de droit suffisants. Il soutenait en outre que la suspension d'activité ne pouvait intervenir que pour des infractions graves ou très graves, que le ministre était incompétent pour ordonner la fermeture, et que la gravité de l'infraction, en l'espèce une sanction de 100 000 pesetas, excluait une telle mesure.
Le Tribunal supérieur de justice, Sala administrativa, présidé par M. Lluís Saura Lluvia, le magistrat Bernard Plagnet étant rapporteur, était saisi au titre du recours n° 57/94 (protocole AD-057-1/94). La sentence porte le numéro 95-22.
Question de droit
La décision pose deux questions. La première est de savoir si la mesure de fermeture d'un établissement, prise au titre de la législation sur la pollution sonore, relevait de la compétence du Gouvernement ou du ministre de l'Économie, et si le juge pouvait tenir pour établie la décision collégiale alléguée par le Gouvernement. La seconde est de savoir si la gravité de l'infraction constitue une condition de la fermeture, ou si le régime spécial applicable aux nuisances sonores nocturnes en dispense.
Solution et dispositif
Sur la compétence, le tribunal retient que l'article 15 du décret du 31 mai 1989 habilite le Gou
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (57/94) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número AD-057-1/94.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 57/94 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- El Sr. Plana, va presentar un recurs contra la decisió de Govern d'11 de maig de 1994, confirmada per rebuig tàcit en data de 14 de juny de 1994 i contra la resolució del ministre d'Economia de 3 de juny de 1994, confirmada per rebuig en data de 22 de juny de 1994. La decisió d'11 de maig imposava al demandant una sanció de 45.000 pessetes per infracció a la legislació sobre la contaminació per produir sorolls.
En la resolució de 3 de juny de 1994, el Ministre d'Economia preveia una sanció de 100.000 pessetes i notificava el tancament de l'establiment.
2.- En la seva sentència de 2 de febrer de 1995, el Tribunal de Batlles va determinar que la decisió d'11 de maig de 1994 era legal. Ben al contrari, la decisió de tancament del bar és nul.la de ple dret, ja que es va prendre per una autoritat incompetent (el Ministre i no el Govern com exigeix el decret de 31 de maig de 1989, article 15).
3.- En el seu recurs d'apel.lació de data 22 de febrer de 1995, el Govern estima, principalment que la decisió del tancament del bar no és nul.la, ja que la va ordenar el Govern en la seva sessió de primer de juny de 1994 i el Ministre d'Economia va notificar simplement a l'interessat aquesta mesura de tancament.
4.- En la seva contesta de 7 d'abril de 1995, el Sr. Plana precisa, en primer lloc que no contradiu la legalitat de la decisió d'11 de maig de 1994. A propòsit de la decisió del tancament del bar, presenta les següents al.legacions:
-el recurs de Govern és inadmissible en aplicació de l'article 57 de la llei sobre la jurisdicció (absència de motius de dret);
-la llei de 30 de novembre de 1985 sobre la contaminació atmosfèrica i els sorolls, preveu que la suspensió de l'exercici de l'activitat es pot prendre en el cas d'infraccions greus o molt greus. L'article 15 del decret de 31 de maig de 1989 ignora aquesta condició i per tant és contrària a la llei. No és doncs aplicable en aquest cas.
Ara bé, implícitament, el Ministre estima que la infracció no es greu ja que preveu una multa de 100.000 pessetes, mentre que les infraccions greus són sancionables amb una multa de 100.000 a 5.000.000 de pessetes (article 14 del decret de 31 de maig de 1989).
el ministre no podia ordenar per ell mateix el tancament de l'establiment, ja que aquesta mesura era de la competència del Govern.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- El recurs d'apel.lació presentat pel Govern és admissible. Aquest escrit conté en efecte tots els esments exigits per l'article 57 de la llei sobre la Jurisdicció administrativa i fiscal.
Tercer.- Cal doncs apreciar la legalitat de la decisió de tancament del bar, en primer lloc, sobre el pla de la competència de l'autoritat que ha pres aquesta decisió, desprès sobre el fons.
Quart.- Segons l'article 15 del decret de 31 de maig de 1989: "Sense perjudici de les sancions previstes en l'article anterior, el Govern també podrà ordenar l'adopció de mesures necessàries o convenients per prevenir, corregir o eliminar els efectes danyosos o les conseqüències lesives per als interessos públics o privats, dels fets o actes que constitueixin alguna infracció típificada per la Llei sobre la Contaminació Atmosfèrica i els Sorolls".
En aquest cas, resulta d'un certificat redactat pel Secretari general del Govern (full 27) que el Govern va prendre la decisió de tancar l'establiment en la seva sessió de primer de juny de 1994. El Ministre d'Economia es va limitar a executar aquesta decisió del Govern el 3 de juny de 1994.
Aquest document acredita doncs que el Govern va prendre efectivament la decisió. En conseqüència, la determinació de tancament del bar la va prendre l'autoritat competent per ordenar-ho i respecta doncs les prescripcions legals en matèria de competència.
Cinquè.- Sobre el fons, resulta de l'informe de la policia que les constatacions de les infraccions es van fer a la nit.
Ara bé, l'article 24 de la Llei de 30 de desembre de 1985 preveu, per aquests casos , la possibilitat per les autoritats administratives competents de prendre mesures particulars: "Quan la violació de la normativa en matèria de sorolls es produeixi en zones urbanes entre les 22:00 hores i les 8:00 hores de l'endemà, podrà esser ordenada la cessació immediata de l'activitat, a més de la imposició de les sancions que escaiguin". Aquest article preveia doncs les disposicions especials per les infraccions relatives a la contaminació per producció de sorolls. Aquestes disposicions particulars han de ser doncs aplicades en aquest cas. En efecte han de prevaler sobre les disposicions generals previstes pels articles 34 i següents de la mateixa llei. Des d'aleshores, les al.legacions referents a la gravetat de la infracció no són admissibles en aquest cas.
En aplicació de les disposicions de l'article 24, el Govern tenia doncs el dret d'ordenar el tancament del bar.
Decisio
D E C I S I O
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Estimar el recurs d'apel.lació presentat pel M.I. Govern.
Segon: Declarar ajustada a dret la decisió del M.I. Govern de tancament de l'establiment "Bar A.C.C." notificat el 3 de juny de 1994.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
NOTIFICACIO:
La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................