ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.9b12fd2e · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 27/94·14 juillet 1995·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 14 de juliol del 1995 - ROJ: STSJAD 79/1995
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle27/94
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:1995:79) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 14 de juliol del 1995 - ROJ: STSJAD 79/1995).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 14 juillet 1995 (n° 27/94) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 79/1995 (ECLI:AD:TSJADAD:1995:79)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 79/1995, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 14 juillet 1995, recours n° 27/94 (ECLI:AD:TSJADAD:1995:79) (Lire sur source officielle)
Note méthodologique : le champ « référence canonique » fourni était incomplet. La référence retenue est celle qui figure dans le texte de la décision (ROJ et ECLI).
Faits et procédure
Le litige concerne un permis de construire un aparthotel dans la commune de Canillo. Le permis a été accordé en 1990 à la société H.P., dont le représentant est M. Vall, qui agit en son nom propre. Les droits correspondants ont été acquittés le 20 juin 1990. Des différends entre les associés de la société constructrice ont empêché l'achèvement des travaux, qui n'ont été qu'entamés (fundament 4).
Le 10 décembre 1993, après l'expiration de la période de trois ans de validité du permis, le requérant a demandé à la commune d'en admettre la validité afin de poursuivre les travaux sans avoir à solliciter un nouveau permis.
La Sección Administrativa du Tribunal de Batlles, par sentence n° 95-21 du 2 février 1995, a rejeté la demande, déclaré conforme au droit le décret n° 2674/94 du 24 janvier 1994 de la commune de Canillo, et écarté la prétention subsidiaire tendant à la restitution des sommes versées, soit 33 445 810 pesetas. Le requérant a interjeté appel le 24 mars 1995. Une demande de mesures probatoires a été rejetée par ordonnance du 24 mars 1995 (antecedents 5). L'audience orale s'est tenue le 8 juin 1995.
Le tribunal est saisi en appel sur le fondement de l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia du 3 septembre 1993 et des articles 56 et suivants de la loi de procédure de la juridiction administrative (fundament 2).
Question de droit
Deux questions sont soumises à la Sala Administrativa (fundament 3) :
La caducité du permis de construire. Le requérant peut-il obtenir qu'une autorisation de construire, arrivée à terme, ne soit pas regardée comme caduque ? Plus précisément, un événement tel que le conflit entre associés constitue-t-il un cas de force majeure de nature à suspendre le délai de caducité ?
La nature des sommes versées. Les droits acquittés pour le permis doivent-ils être restitués au motif qu'ils correspondraient à la construction, laquelle n'a pas été réalisée, ou correspondent-ils à l'octroi même de l'autorisation ?
Solution et dispositif
Sur le premier point, le tribunal juge que les permis de construire sont soumis à des délais de caducité destinés à garantir l'intérêt public, qui exige que les constructions respectent à tout moment la réglementation en vigueur, susceptible d'évoluer (fundament 5). Un permis sans limite de validité permettrait de construire sur le fondement d'une norme postérieurement modifiée. Pour l'immeuble en cause, les ordonnances communales accordaient un délai de trois ans pour l'exécution du gros œuvre et du clos-couvert. Au-delà, le propriétaire devait solliciter un nouveau permis et respecter les ordonnances alors en vigueur (fundament 6). La prorogation pouvait être demandée avant l'expiration du délai, ce qui n'a pas été fait. Le permis était donc caduc à la date de la demande de poursuite des travaux (fundament 7).
Sur la force majeure, le tribunal relève que la caducité « n'admet, en principe, pas la suspension du délai » (fundament 9). Il ajoute que les divergences entre associés, même portées devant une juridiction, ne constituent pas un cas de force majeure, car leur résolution dépendait de la volonté des parties à la société titulaire du permis.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (27/94) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en sentència núm. 95-21, de 2 de febrer de 1995, va desestimar la demanda interposada pel Sr. Vall i va declarar conforme a dret el decret núm. 2674/94, de 24 de gener de 1994, del Comú de Canillo.
La pretensió del Sr. Vall consistia, substancialment, en que no li fos declarada la caducitat de l'autorització de construir què li havia estat atorgada l'any 1990 i, subsidiàriament, pel cas de no ser estimada l'anterior petició, que se li retornessin les quantitats pagades al Comú pels drets de construir, ja que l'obra no es va fer.
2.- Contra aquesta sentència, la representació processal del Sr. Vall presenta recurs d'apel.lació davant el Tribunal el dia 24 de març de 1995, en el qual reitera les argumentacions de la primera instància, i un cop donat trasllat del recurs al Comú de Canillo, argumenta en defensa de les tesis que va mantenir davant el Tribunal de Batlles mitjançant un escrit presentat el 10 d'abril de 1995.
3.- Feta la designació del magistrat ponent, per providència de 24 de març de 1995, es denega la sol.licitud de pràctica de proves deduïda en aquesta instància per la part apel.lant.
4.- Assenyalat dia per la vista oral, ha tingut lloc el 8 de juny i les parts han fet les al.legacions adients a llurs interessos. Tot seguit ha quedat el recurs vist per a deliberació del Tribunal.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i en el 56 i següents de la llei processal d'aquesta jurisdicció.
Segon.- En aquest recurs es plantegen dues qüestions: d'una banda, la possibilitat de no tenir per caducada l'autorització de construir de què gaudia la part agent, i d'una altra, la relativa al retorn dels 33.445.810 pessetes pagats pel permís de construir.
Tercer.- Pel que fa a la primera, el Sr. Vall , en nom i representació de la societat H.P., va demanar un permís per urbanitzar i construir un aparthotel, permís que li fou concedit pel Comú de Canillo, pagant els drets corresponents el 20 de juny de 1990. Però degut a greus diferències existents entre els socis de la constructora, aquesta no es va més que iniciar, i el 10 de desembre de 1993, un cop transcorregut el període de tres anys de vigència del permís, es va demanar al Comú que n'admetés la validesa per tal de poder continuar l'obra sense necessitat de demanar-ne un altre de nou.
Els permisos de construcció se sotmeten a terminis de caducitat com a garantia de l'interès públic, que demana que les construccions s'ajustin en tot moment a les reglamentacions i les ordinacions dictades sobre la matèria, és a dir, a la normativa vigent, que en el camp de l'urbanisme pot variar en funció dels interessos de la comunitat. Aquesta finalitat no es podria aconseguir si els permisos tinguessin terminis de vigència molt amplis o no en tinguessin, ja que si fos així, es podria construir amb la cobertura d'un permís donat amb empara en una normativa urbanística posteriorment modificada, amb uns resultats pràctics contraris a la nova reglamentació.
Es per això que per realitzar les obres d'estructura i tancament exterior de l'edifici, les ordinacions aplicables al Comú de Canillo atorgaven un termini de tres anys, però amb l'especial indicació de que en el cas de no complir-se el termini, el propietari ha de sol.licitar novament el permís de construcció de la totalitat de l'edifici i respectar les Ordinacions vigents en aquell moment.
En el cas present, es podia haver demanat una pròrroga del permís abans de transcórrer el termini de caducitat i no es va fer, per la qual cosa, quan la part agent va demanar al Comú l'autorització per seguir construint amb el permís originari, aquesta havia caducat i no se li podia donar l'eficàcia pretesa.
La part que recorre en apel.lació al.lega una situació de fet que, al seu criteri, és constitutiva d'un cas de força major susceptible de suspendre el termini de caducitat. Concretament diu que tot el període en què van durar les disputes entre els socis, que van determinar l'obstrucció a l'activitat de construcció, no hauria de ser tingut en compte els efectes del còmput de la prescripció.
Amb independència que la caducitat dels permisos no admet, en principi, la suspensió del termini per continuar-lo desprès, el cert és que les discrepàncies hagudes entre els socis de la constructora, tot i que acabessin en un procediment jurisdiccional, no són constitutives de força major, ja que la resolució dels problemes depenia de la voluntat de les parts que integraven la societat titular del permís.
Quart.- En relació a la petició subsidiària de que li siguin retornades les quantitats pagades al Comú de Canillo pel permís de construir, la part apel.lant sosté que aquestes quantitats es meriten per la construcció, mentre el Comú considera que corresponen a l'atorgament del permís.
Es encertada la sentència de la Batllia en la mesura que participa de la tesi del Comú. L'article 1 de les Ordinacions comunals tributàries relatives als drets de construcció, d'urbanisme i de compra, estableix "els imports a satisfer per permís de construcció", i afegeix que es faran efectius "en el moment de rebre l'interessat la demanda legalment autoritzada". En l'article 5 del Capítol cinquè, es diu que amb els drets de construcció s'hauran de satisfer els drets de rètol d'obra autoritzada, rètol què haurà de retornar- se a la fi dels treballs, la qual cosa demostra que tots aquests pagaments no corresponen a la "construcció" sinó que es meriten quan el Comú dona l'"autorització" per a construir.
En definitiva, el fet imposable no és la realització de l'obra ni la construcció ja realitzada sinó la concessió del permís i per tot això cal desestimar el recurs.
Cinquè.- Aquesta interpretació ve confirmada per disposicions comunals que preveuen expressament el supòsit a què ens referim. Així, l'Ordinació de la Parròquia d'Andorra la Vella, aprovada el 30 de desembre de 1994 (BOPA de l'11 de gener de 1995) diu -apartat 3.1.E.- que en cas de no inicar-se l'edificació autoritzada, els drets satisfets en concepte d'autorització per edificar caducaran juntament amb l'autorització. Aquest supòsit es preveu, també, en l'Arrest general tributari de la Parròquia de la Massana (BOPA del 22 de febrer de 1995) en l'apartat 8.4.4.
La manca de previsió expressa que en aquest punt tenen les disposicions aplicables a Canillo permet trobar la naturalesa jurídica dels pagaments fets en obtenir el permís en normes d'altres Comuns, que, com hem dit, no fan altra cosa que confirmar la tesi general abans exposada.
Sisè.- Per tot el què hem exposat, cal desestimar el recurs d'apel.lació contra la sentència de la Batllia, que es confirma íntegrament, sense fer especial imposició de les costes ocasionades en aquesta segona instància.
Decisio
D E C I S I O
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel.lació interposat per la representació processal del Sr. Vall en nom de la societat H.P. contra la sentència núm. 95-21, de 2 de febrer de 1995, dictada per la Batllia, que es confirma íntegrament. No fem imposició de les costes en aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
NOTIFICACIO:
La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................
