ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.833f4afc · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
91/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 21/96·9 oktober 1996·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 09 d'octubre del 1996 - ROJ: STSJAD 20/1996
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI21/96
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:1996:20) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 09 d'octubre del 1996 - ROJ: STSJAD 20/1996).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 09 octobre 1996 (n° 21/96) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Par jugement du 13 mai 1996 (causa n° 13-3/96), le Tribunal de Corts (tribunal de première instance) a déclaré deux prévenues, Pla et Barberá, coupables, la première comme auteur principal et la seconde comme complice, des délits majeurs d'incendie dans un logement habité et d'escroquerie, visés aux articles 259 et 247 du Code pénal. Les peines prononcées ont été fixées en application des articles 15, 16, 23, 40 et 53 du même code. Pour Barberá, la peine retenue était de cinq ans d'emprisonnement, dont un an ferme, le surplus étant assorti du sursis. Les deux condamnées ont été tenues au paiement des frais de procédure et, solidairement, à indemniser plusieurs victimes, avec intérêts légaux à compter du 14 juillet 1995 au sens de l'article 74, alinéa 2, du Code pénal. Le jugement a par ailleurs réparti, sur le fondement de l'article 70, alinéa 1, les contributions internes entre les condamnées, Pla supportant les deux tiers des condamnations.
Barberá a interjeté appel (recours de suplicació) devant le Tribunal supérieur de justice, par l'intermédiaire de son avocate. Elle invoquait trois moyens : l'erreur dans l'appréciation de la preuve, la violation de la présomption d'innocence (article 3, alinéa 5, du décret régissant la procédure d'appel) et la violation, par erreur d'interprétation ou fausse application, d'une norme pénale de fond (article 3, alinéa 7). Elle soutenait, d'une part, que sa participation ne reposait que sur les déclarations de sa coprévenue et qu'elle avait agi sous la menace exercée sur ses enfants, ce qui pouvait constituer une cause d'exclusion de sa responsabilité ; d'autre part, que la peine privative de liberté méconnaissait les exigences de l'article 53 du Code pénal, notamment la situation familiale et personnelle de la prévenue. Le ministère public a conclu à la confirmation du jugement. La défense de Pla a également conclu à la confirmation.
Il convient de relever que l'en-tête de la décision mentionne le recours n° 21/96 et la « sentència 21-96 », tandis que l'identifiant ROJ et l'ECLI renvoient à la référence 20/1996. Cette divergence de numérotation ne modifie pas le contenu de la décision.
Question de droit
La décision soulève trois questions distinctes.
La première porte sur la régularité de l'appréciation de la preuve de la complicité. Il s'agissait de déterminer si la juridiction de jugement pouvait fonder la participation de Barberá sur les déclarations de l'auteur principal, et si l'excuse tirée de la contrainte morale (la crainte de représailles) pouvait être retenue.
La deuxième concerne le contrôle de la peine au regard de l'article 53 du Code pénal, qui impose au juge de fixer la sanction en considération de la personnalité du prévenu, de la gravité des faits et de leur degré de dangerosité sociale.
La troisième est d'ordre procédural et touche à l'application d'un indult accordé postérieurement au jugement de première instance.
Solution et dispositif
Le Tribunal supérieur de justice rejette les trois moyens.
Sur l'erreur d'appréciation de la preuve, la Cour relève que les déclarations de l'auteur principal, constantes au cours de la procédure et maintenues lors d'une confrontation, sont corroborées par les propres déclarations de Barberá. Celle-ci reconnaissait en effet avoir eu connaissance du projet, avoir accompagné sa coprévenue en France puis aux locaux de la compagnie d'assurances pour percevoir l'indemnité. Pour la juridiction, cette attitude, qui ne suffit pas à expliquer l'amitié liant les deux femmes, rend crédibles les accusations portées contre Barberá.
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (21/96) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Incendi en casa habitada.- Estafa.- Error en l'apreciació de la prova.- Presumpció d'innocència.- Infracció de norma penal substantiva.- Responsabilitat civil.
ANTECEDENTS DE FET
I.-RESULTANT: Que el M.I. Tribunal de Corts va dictar Sentència en data 13 de maig de 1.996 en la causa núm. 13- 3/96 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que hem de condemnar i condemnem Pla i Barberá com a autora i còmplice dels delictes majors d'incendi en casa habitada i d'estafa dels articles 259 i 247 del Codi Penal, fent-se aplicació dels articles 15, 16, 23, 40 i 53 del Codi Penal a la pena,
-la primera de cinc anys de presó dels quals tres de ferms i la resta condicional.
-la segona de cinc anys de presó, dels quals un any ferm i la resta condicional.
així com, per totes dues el pagament de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil, es condemna solidariament Pla i Barberá a pagar:
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
-A ORG_1 la quantitat de 1.049.041.- pta.
-A ORG_3 la quantitat de 4.643.090.- pta.
-A ORG_0 la quantitat de 290.367.-
pta.
-A Aguilar la quantitat de 300.000.- pta.
-Al Sr. Nuñez la quantitat de 285.847.- pta.
-A la ORG_2 la quantitat de un milió de pta.
Totes les quantitats esmentades meritaran l'interès legal a partir del 14 de juliol de 1.995, d'acord amb l'article 74 apartat dos del Codi Penal.
Deixem pel període d'execució de Sentència la determinació dels perjudicis soferts per la societat V. i S. associats SA. (Sky Serveis), a càrrec d'aquesta societat de portar en autes tots els justificants dels perjudicis soferts.
Diem per aplicació de l'article 70 apartat 1 del Codi Penal que en les relacions internes entre ambdues condemnades, Pla soportarà les dues terceres parts de les condemnes, salvat pel que fa a la condemna al benefici de la ORG_2 que quedarà en totalitat al seu càrrec."
II.-RESULTANT: Que contra la Sentència esmentada s'interposà Recurs de Suplicació per la Lletrada Morillo, en interès de Barberá, la qual al·lega com a motius del recurs l'error en l'apreciació de la prova, la violació del dret a la presumpció d'innocència (art. 3, apt. 5 del Decret regulador d'aquesta instància de Suplicació) i la infracció d'una norma penal substantiva, sigui per violació de la mateixa, per la seva interpretació errònia o per la seva indeguda aplicació (art. 3.7).
Fa valer per sostenir el primer motiu del seu recurs que el Tribunal de Corts ha retingut com a element de prova a càrrec de la processada les úniques declaracions de la seva coprocessada, sense tenir en compte l'absència de profit i l'existència del temor insuperable sofert per Barberá degut a les amenaces proferides contra els seus fills per Pla, sota la influència de la qual va actuar, i que pot ser considerada com a causa d'exclusió de la seva responsabilitat penal. Exposa, sobre el segon motiu de Suplicació, que la Sentència recorreguda, imposant a la processada una pena privadora de llibertat no ha tingut en compte les exigències de l'article 53 del Codi Penal, ja que no ha pres en consideració els elements relatius a la personalitat de Barberá en particular el fet que està separada del seu cònjuge i que assumeix sola, malgrat la modestia dels seus recursos, el manteniment i l'educació dels seus dos infants menors que patiran un trauma important si són separats de la seva mare.
Demana en conseqüència al Tribunal Superior de revocar la pena de privació de llibertat, substituint-la per una pena totalment condicional i en el seu defecte per arrestos domiciliaris
III.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal sol·licita la confirmació de la Sentència, observant d'una banda que la implicació de Barberá ha estat total en la mesura en que ha acompanyat desprès de l'incendi Pla a l'oficina del seu assegurador, d'altra banda que el Tribunal de Corts ha pronunciat una pena adaptada a la vegada a les circumstàncies personals de la processada i al perill social evident generat pel delicte del qual ha estat culpable.
IV.-RESULTANT: Que Meritxell PICART SANCHEZ, Lletrada defensora d'Pla compareix i demana la confirmació de la Sentència.
FONAMENTS DE DRET
I.-CONSIDERANT: Sobre l'error en l'apreciació de la prova, que es reprotxa al Tribunal de Corts, per a caracteritzar els actes de complicitat imputats a Barberá, d'haver,
-d'una banda pres en compte les úniques declaracions de l'autora principal implicant la seva coprocessada.
-d'altra banda d'haver descartat el fet que aquesta darrera hagi pogut actuar per por de represàlies i no hagi tret cap benefici pecuniari del delicte. Tanmateix, en primer lloc, convé observar que les afirmacions d'Pla, segons les quals Barberá hauria tingut la idea d'incendiar la guarderia per tal de suscitar el pagament de la indemnització deguda per l'assegurador; li hauria presentat els anomenats Soriano i Villalba, i per fi hauria organitzat al seu propi domicili un sopar destinat a posar a punt la organització material del projecte delictuós, estan recolzades per elements continguts en les pròpies declaracions de la recurrent, que ha admès posseir informacions del projecte, amb motiu dels lligams d'amistat existents entre ella mateixa i Pla, i haver acompanyat aquesta darrera, després de l'incendi, una primera vegada a França, a l'Hospitalet, per trobar-hi el tal Villalba, i una segona vegada en els locals de la Companyia d'assegurances, per percebre la indemnització, mentre el tal Villalba les esperava totes dues a l'exterior. Que una tal actitud, que no pot bastar a explicar l'amistat que lligava les dues coprocessades al moment dels fets, fa del tot creïbles les declaracions d'Pla que, per altra banda, no han variat durant el procediment, han estat mantingudes en confrontació, i en cap cas beneficien a l'autor principal que va reconèixer i assumir la seva responsabilitat penal;
Que en segon lloc, les amenaces de les quals Barberá hauria estat objecte per part de la seva coprocessada, no ressalten de cap manera de l'enquesta i de la instrucció. Que al contrari la processada precisament ha fet esment de la seva amistat amb Pla per tal d'explicar els seus desplaçaments a França en companyia d'aquesta darrera, i en els locals de la companyia d'assegurances. Que, a més, si aquelles amenaces havien existit tenia la possibilitat d'informar els Serveis de Policia abans que fer-se còmplice del fet delictuós.
Finalment es reprotxa sense motiu al Tribunal de Corts no haver tingut en compte l'absència de profit procurat pel delicte, quan aquesta jurisdicció precisa, en el Considerant vuitè que "pel que fa a Barberá, el Tribunal ha de prendre en consideració que aquesta ha actuat de manera absurda creient ajudar la seva amiga, no quedant provat que s'hagi lucrat en la més mínima quantia...".
Que per consegüent el Tribunal de Corts, de bon dret, ha deduït de les declaracions combinades de les dues coprocessades i de les actuacions de Barberá, per ella reconegudes, que aquesta darrera havia col·laborat en la realització dels delictes d'incendi i d'estafa, dels quals s'havia fet còmplice en el sentit de l'article 16 del Codi Penal.
II.-CONSIDERANT: Pel que fa a la infracció d'una norma penal substantiva, en aquest cas l'article 53 del Codi Penal, que aquest text imposa al Jutge fixar la pena en consideració a elements relatius a la personalitat del processat i a la gravetat i el grau de perill social del fet delictuós. Que en aquest cas el Tribunal de Corts, pronunciant la pena mínima de cinc anys imposable en virtut de l'article 40 del Codi Penal, i fent-la en la seva major part condicional, necessariament ha tingut en compte, així com ho precisa en la seva Sentència, el comportament absurd de ENTITY_3; els seus mòbils que no residien en la idea de lucre; la seva absència d'antecedents judicials; en la mesura en que els fets comesos per ella tenen un caràcter de perill social cert, afectant la seguretat de les persones. Per consegüent la pena pronunciada pel Tribunal de Corts és del tot justificada.
III.-CONSIDERANT: Que en data 7 d'abril del present any 1.996, els Excel·lentíssims Coprínceps d'Andorra han atorgat un indult de fins a 6 mesos de presó, disposant el seu article 3 que quan es tracta de fets delictuosos no jutjats definitivament el procediment continuarà fins que recaigui Sentència ferma, i en aquest moment el Tribunal que la dicti aplicarà els beneficis de l'indult. Per això procedeix acordar-ho així en favor de la processada recurrent.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, així com els Usos i Costums i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
D E C I D I M
1r.- Desestimar el Recurs de Suplicació interposat per Barberá.
2n.- Confirmar en tots els seus extrems la Sentència dictada pel M. Iltre. Tribunal de Corts en data 13 de maig de 1.996, en la Causa i Rotlle de referència.
3r.-Condemnar la recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.
4t.- Acordar el benefici de l'indult de 6 mesos de presó de la pena imposada per la Sentència.
5è. Manem que la Causa sigui retornada al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
