ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.25dd160c · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 22/96·20 June 1997·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 20 de juny del 1997 - ROJ: STSJAD 56/1997
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket22/96
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:1997:56) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 20 de juny del 1997 - ROJ: STSJAD 56/1997).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 20 juin 1997 (n° 22/96) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 56/1997 (Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, 20 juin 1997)
Note de référence : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans le texte de la décision (ROJ STSJAD 56/1997 ; numéro de recours AD-022-2/96).
Faits et procédure
La présente affaire oppose le Comú d'Escaldes à la société Téllez SA. Le Comú avait adressé à cette dernière, le 1er septembre 1995, un mandat (manament) l'enjoignant de déclarer devant lui l'acquisition de certains biens immeubles et d'acquitter la liquidation correspondante, fixée à 4 830 028 pesetas.
Par sentence n° 96-91 du 26 novembre (l'année 1996 figure dans le dispositif), la Batllia a fait droit à la demande de Téllez SA et annulé ce mandat. Le Comú a interjeté appel, soutenant qu'une acquisition avait eu lieu et qu'elle devait être imputée à la demanderesse.
Les faits, « non discutés », reposent sur deux actes notariés :
Acte du 29 décembre 1993 : la Badía et trois autres sociétés ont constitué un fonds d'investissement immobilier, dénommé « Puga », en y apportant diverses finques. La direction et l'administration du fonds ont été confiées à la société andorrane Diez SA.
Acte du 8 juin 1995 : Diez SA a vendu à des tiers une partie des actifs apportés par la Badía au fonds.
La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia a été saisie en appel. L'audience a été fixée au 25 mars (année non précisée dans l'extrait). Les parties ont développé leurs moyens à cette occasion.
Question de droit
La Cour devait déterminer si l'apport d'immeubles au fonds, formalisé par l'acte du 29 décembre 1993, constituait un fait imposable au sens de la contribution due sur les acquisitions immobilières à titre onéreux. Elle devait ensuite trancher une question connexe : une entité dépourvue de personnalité juridique, en l'espèce le fonds, peut-elle être regardée comme redevable, et l'entité gestionnaire peut-elle être contrainte au paiement à sa place ?
Le fondement invoqué par le Comú est l'article 18.2 de l'Ordonnance générale sur les contributions, selon lequel « toutes les acquisitions de biens immeubles à titre onéreux » sont grevées d'une contribution « que doit acquitter l'acquéreur ». La compétence de la Sala résulte de l'article 39.3 de la Loi qualifiée de la Justice.
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (22/96) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket22/96
Judgment Date20 June 1997
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: AD-022-2/96
S E N T E N C I A NUM. 97-25
PARTS:
Apel.lant: Comú d'Escaldes
Representant: Sanz
Advocat: Ferreras
Apel.lada: Téllez
Representant: Almansa
Advocat: Salas
COMPOSICIO DEL TRIBUNAL:
Téllez Sr. Albert Andrés Pereira
A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de juny de
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número AD-022-2/96.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 22/96 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Batllia d'Andorra, mitjançant la sentència núm. 96-91, de 26 de novembre, va estimar la demanda formulada per la representació processal de Téllez SA. i va declarar nul el manament emès pel Comú d'Escaldes en data 1 de setembre de 1995 pel qual se la requeria per què en el termini de deu dies procedís a la declaració de la compra de determinats bens immobles davant el propi Comú, i pagués la liquidació derivada de l'adquisició, que la resolució quantificava en 4.830.028 pessetes.
2.- El Comú d'Escaldes va interposar recurs d'apel.lació contra la sentència, al.legant que s'havia produït una adquisició de la qual havia de respondre la demandant, i sol.licitava la revocació de la sentència i que es declarés ajustat al dret l'acte recorregut.
3.- Del recurs d'apel.lació se'n donà trasllat a la representació de Téllez, que el va contestar sostenint que la sentència de la Batllia era ajustada al dret i demanant, en conseqüència, la desestimació del recurs d'apel.lació i la confirmació de la sentència d'instància.
4.- Es va assenyalar el dia 25 de març per a la celebració de la vista oral, i en l'acte corresponent les parts van al.legar allò més adient a la defensa dels seus interessos.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La liquidació que és objecte d'aquest procediment va ser girada per l'Hble. Comú d'Escaldes en aplicació de l'article 18.2 de l'Ordinació General sobre Contribucions, que estableix que totes les adquisicions de bens immobles a títol onerós queden gravades per una contribució que ha de satisfer l'adquirent.
Les circumstàncies de fet -no discutides- que donen suport a la liquidació provenen d'una escriptura pública (atorgada el 29 de desembre de 1993) per la qual, el Badía i altres tres societats van crear un fons d'inversió immobiliària sota la denominació de "Puga" aportant-hi diverses finques, i van establir que la direcció i l'administració del fons correspondria a la societat andorrana Diez SA., a la qual el Comú exigeix el pagament de la taxa.
El fet que en una escriptura posterior (atorgada el 8 de juny de 1995) Diez SA. hagi venut part dels actius aportats per Badía al Fons a uns tercers, evidencia, a criteri de la liquidació comunal, que la venedora havia adquirit, prèviament, la titularitat dels bens i aquesta és la raó d'exigir-li la declaració d'adquisició i de demanar-li el pagament de la taxa.
Tercer.- La sentència considera, pel contrari, que no hi havia hagut una prèvia transmissió del domini entre els propietaris que van fer les aportacions d'immobles al Fons d'inversió i Diez SA. perquè els qui van aportar bens al Fons van constituir una societat civil particular de la qual Diez SA. actua com un mer administrador de negocis, per la qual cosa no considera ajustada al dret la liquidació emesa pel Comú.
Amb independència de la venda feta per Diez SA. el 8 de juny de 1995 i de les conseqüències jurídico civils que se'n puguin extreure, el que interessa, als efectes d'aquest litigi, és determinar si des del punt de vista del tribut es va produir, mitjançant l'aportació al Fons en l'escriptura de 29 de desembre de 1993, un fet imposable susceptible de donar suport a la liquidació que exigeix el Comú.
Aquesta Sala considera ajustada al dret la tesi de la sentència dictada per la Batllia quan en el seu quart fonament de dret diu que "no hi ha hagut prèvia transmissió del domini entre els propietaris del fons d'inversió... o algun d'ells i Diez SA. i per tant, no ha existit el fet generador de la taxa", ja que l'adquisició, per part de Diez SA. que constituiria el fet generador del tribut no es dedueix de l'escriptura de 29 de desembre de 1993, tal com ha quedat exposat, i tot això sense haver de determinar, en aquesta causa, quina és la naturalesa de les aportacions de bens immobles fetes per les societats que van constituir el fons d'inversió, és a dir, sense que sigui necessari precisar si els rendiments de les aportacions es determinen en funció de la societat civil o de formules jurídiques diferents del contracte de societat.
Quart.- Hom podria preguntar-se si, davant la circumstància de no tenir el Fons personalitat jurídica, l'entitat gestora (o sigui, Diez SA. que sí en té) podria ser destinatària dels actes objecte d'aquest litigi, en la mesura que l'entitat esmentada és l'única que té capacitat per a comprometre el patrimoni del Fons mitjançant actes propis i és, en definitiva, l'única que es dóna a conèixer en el tràfic jurídic.
Aquesta possibilitat, que porta a la distinció doctrinal entre el "contribuent" -que seria el Fons- i el "responsable" del pagament -l'entitat gestora- no és acceptable perquè, en qualsevol cas, hauria d'ésser establerta mitjançant una norma amb rang de llei (article 37 de la Constitució). En concordança amb aquesta tesi, la recent Llei de bases de l'ordenament tributari, de 19 de desembre de 1996, al definir els obligats tributaris, diu que "les societats civils, herències jacents, comunitats de bens i totes aquelles entitats o patrimonis autònoms que malgrat no tenir personalitat jurídica constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d'imposició" només tindran la consideració d'obligats tributaris quan una llei particular així ho estableixi.
Cinquè.- Per tot el que s'ha exposat, cal desestimar el recurs d'apel.lació interposat contra la sentència de la Batllia, sense que hi hagi mèrits per a fer un pronunciament sobre les despeses ocasionades en aquesta segona instància.
Decisio
D E C I S I O
Per tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior ha decidit, en nom del poble andorrà, desestimar el recurs d'apel.lació interposat per la representació processal de l'Hble. Comú d'Escaldes contra la sentència núm. 96-91, de 26 de novembre de 1996, dictada per la Batllia, que es confirma íntegrament. No fem imposició de costes en aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
NOTIFICACIO:
La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................
