ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.19f5f372 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° AD-004-1/97·6 april 1998·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 06 d'abril del 1998 - ROJ: STSJAD 43/1998
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLIAD-004-1/97
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:1998:43) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 06 d'abril del 1998 - ROJ: STSJAD 43/1998).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 06 avril 1998 (n° AD-004-1/97) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 43/1998 (ECLI:AD:TSJADAD:1998:43)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 43/1998, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 6 avril 1998, recours n° AD-004-1/97 (ECLI:AD:TSJADAD:1998:43) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige naît de l'élaboration du Pla general d'ordenació i urbanisme de la paroisse d'Andorre-la-Vieille. Par un acord du 25 mars 1996, publié au BOPA le 3 avril 1996, le Comú d'Andorra la Vella a soumis le projet à information publique. La période prévue comprenait les mois de mai et juin, puis les mois de juillet et août pour la présentation d'observations et d'allégations. L'acord comportait également une mesure de suspension cautelar, mais indéfinie dans le temps, de l'octroi de licences de construction de bâtiments neufs.
Le 31 juillet 1996, M. Alfaro a présenté au Comú une súplica critiquant le défaut de base légale et constitutionnelle des prévisions affectant le droit de propriété, ainsi que la suspension des licences. Cette requête n'a reçu aucune réponse. Considérant ce silence comme un rejet, le requérant a formé un recurs d'alçada devant le Gouvern, lequel n'a pas davantage répondu (le passage mentionne « le 17 d'octubre » sans préciser l'année). La demande a été introduite le 13 janvier 1997.
Par la sentència n° 97-67 du 29 octobre 1997, la Secció Administrativa du Tribunal de Batlles a déclaré la demande irrecevable (per raó de la seva no receptivitat). M. Alfaro a interjeté appel, enregistré le 11 décembre 1997. Après l'audience du 25 mars 1998, la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia a rendu sa sentence n° 98-15 le 6 avril 1998.
Question de droit
La Cour devait trancher deux questions, qui structurent le raisonnement :
Recevabilité au regard du délai de recours. La súplica du 31 juillet 1996 peut-elle être qualifiée de recours contre l'acord communal du 25 mars 1996, ce qui impliquerait que le recurs d'alçada formé contre le silence du Comú était recevable ? Subsidiairement, le silence gardé deux mois durant par le Comú, au sens de l'article 40 du Codi de l'Administració, vaut-il décision administrative de rejet ouvrant la voie de l'alçada ?
Contestation de la partie normative de l'acord. La partie de l'acord qui limite temporairement le droit de construire (suspension des licences jusqu'à l'approbation définitive du plan) peut-elle être contestée à tout moment, hors délai de recours contre l'acte initial ?
Le tribunal a en outre rappelé sa compétence en application de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Solution et dispositif
Le tribunal confirme le jugement de première instance en substance, en précisant que ce dernier est juste sur le fondement retenu (irrecevabilité pour tardiveté) même si le dispositif est formulé en termes de rejet au fond. Sur la première question, il retient que la súplica « no pot considerar-se un recurs contra els acords adoptats pel Comú » : elle ne se présente pas comme tel, puisqu'elle demande simplement que les allégations soient tenues pour formulées, et elle annonce la future interposition de recours contre le plan encore en instance d'approbation
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (AD-004-1/97) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
INADMISSIÓ DE LA DEMANDA. Contra manca de resposta, per part del Comú, a les al·legacions fetes en el període d'informació pública sobre el Pla general d'ordenació i urbanisme de la Parròquia. SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES. Si no s'ha impugnat l'acord dins el termini legal per fer-ho, només es podrà discutir la seva legalitat al impugnar els actes singulars de denegació de permisos de construcció que tinguin cobertura jurídica precisament en la suspensió acordada.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles en la sentència núm. 97-67. de 29 d'octubre de 1997, va desestimar, per raó de la seva no receptivitat, la demanda interposada per la representació processal del Sr. Alfaro contra la desestimació del Govern, per silenci administratiu, del recurs d'alçada interposat contra la desestimació, també per silenci del Comú d'Andorra la Vella, de la súplica presentada el dia 31 de juliol de 1996 contra el projecte del Pla general d'ordenació i urbanisme de la parròquia.
2.- Contra la sentència de la BatIlia va interposar recurs d'apel·lació la part agent que va tenir entrada en la secretaria d'aquesta Sala l'11 de desembre de 1997, en el qual feia manifestacions sobre la receptivitat de la demanda i sobre diverses qüestions de fons ja plantejades tant davant l'Administració com en seu jurisdiccional.
3.- De l'escrit anterior, un cop feta la designació del magistrat ponent, se'n va donar trasllat a la representació del Comú, que el va contestar mitjançant un escrit presentat el 12 de desembre de 1997, en el què demanava la desestimació de l'apel·lació i la confirmació de la sentència de la Batllia.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° AD-004-1/97 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
4.- S'assenyalà dia per la celebració de la vista oral, que tingué lloc el 25 de març de 1998, acte en el que les parts van manifestar allò més adient als seus interessos, i acte seguit van quedar les actuacions vistes per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- En aquesta segona instància cal analitzar si la decisió de la BatIlia de no admetre el recurs, desestimant la demanda deduïda per la part agent és correcte o, com sosté la part esmentada, ha de ser revocada amb el subsegüent anàlisi sobre el fons, i per resoldre el recurs d'apel·lació és convenient tenir en compte les dades que segueixen.
L'Hble. Comú d'Andorra la Vella, en la sessió de 2 de febrer de 1994, va acordar la redacció del Pla general d'ordenació i urbanisme de la parròquia, i un cop fets els estudis i els treballs preliminars per l'equip designat a aital efecte, va decidir, mitjançant un acord del 25 de març de 1996, sotmetre el projecte a coneixement general i a informació pública per tal de poder-hi presentar observacions o al·legacions per part de tots els administrats.
Aquest acord, que va ser publicat en el BOPA del 3 d'abril de 1996, establia, com a període d'informació pública, els mesos de maig i juny, i els de juliol i agost per presentar observacions i al·legacions.
Durant aquest període, concretament el 31 de juliol, el Sr. Alfaro va presentar en el Comú una súplica en la qual feia diverses manifestacions sobre la manca de base legal i constitucional de les previsions que afectaven el contingut del dret de propietat dels propietaris del sòl, i sobre la mesura, també acordada, de suspensió cautelar, però indefinida en el temps, de l'atorgament de llicències d'edificació d'obres de nova planta.
Aquesta petició no va ser contestada pel Comú i considerant aquesta falta de resposta com un rebuig a les seves peticions, el 17 d'octubre va presentar recurs d'alçada davant el Govern, que tampoc va donar resposta i el 13 de gener de 1997 es presenta la demanda origen d'aquestes actuacions jurisdiccionals.
Tercer.- La decisió de la Batllia, abans resumida, s'ajusta plenament a la legalitat, per la qual cosa és correcta la no admissió de la demanda per extemporaneïtat en la presentació del recurs d'alçada contra l'acord del Comú, tal com es raona en el fonament cinquè de la sentència, malgrat que el contingut del fallo sigui de desestimació.
En efecte, l'escrit de la part agent de 31 de juliol de 1996 no pot considerar-se un recurs contra els acords adoptats pel Comú el 25 de març anterior, perquè el propi escrit no ho diu que sigui un recurs contra l'acord de referència sinó que després de demanar que es tinguin per fetes les al·legacions contra el Pla, anuncia expressament la interposició de tota classe de recursos contra el Pla pendent d'aprovació.
D'altra banda, es presenta durant el termini d'Informació pública i el seu contingut és propi d'aquesta fase del procediment, que, com diu l'article 36 del Codi de l'Administració, té per objecte fornir a l'Administració d'elements de judici o de conferir una garantia als administrats, precisament donant-los audiència per poder presentar al·legacions. Per tant, l'única cosa que l'escrit de 31 de juliol obligava a fer al Comú, era analitzar les al·legacions que s'hi contenen, acceptant-les o rebutjant-les en l'aprovació definitiva, cosa que, per altra banda, encara no s'ha produït. En conseqüència, en aquest cas, la manca de resposta comunal passats els dos mesos de l'article 40 del Codi no té valor d'acte administratiu desestimatori obtingut per silenci negatiu i, per tant, no s'hi pot interposar recurs d'alçada, que és el que va fer, sense cap eficàcia per exhaurir la via administrativa, la part agent.
Finalment, si el que es volia era recórrer els acords del Comú, el termini per a fer-ho, de tretze dies, es contava des del dia 4 d'abril, és a dir, des del dia següent al de la publicació de l'acord en el BOPA.
Quart.- La part apel·lant afirma que, no obstant el que raona la sentència de la Batllia, i que aquesta Sala confirma, la part normativa de l'acord comunal, és a dir, la que limita temporalment el dret de construir en imposar la suspensió de les llicències fins que el Pla s'aprovi definitivament, pot impugnar-se en qualsevol moment, i a partir d'aquest plantejament sosté que, pel que fa a aquest punt de l'acord, no hi ha d'haver cap mena d'extemporaneïtat en la súplica del 31 de juliol.
Aquesta petició tampoc pot ser estimada; d'una banda pels mateixos raonaments exposats en l'anterior fonament de dret i, d'altra altra, perquè ultrapassat el termini establert per la impugnació directa de l'acord analitzat, l'eventual il·legalitat de la part del mateix que estableix restriccions (la suspensió de llicències) en l'exercici d'un dret que l'ordenament jurídic reconeix als ciutadans (el dret de construir), només es pot fer valer amb ocasió de la impugnació dels actes singulars (de denegació de permisos de construir) que tinguin cobertura jurídica precisament en aquesta part de l'acord.
Cinquè.- Per tot el que s'ha exposat, es desestima el recurs d'apel·lació interposat per la part agent en la primera instància contra la sentència de la Batllia, que confirmem íntegrament, sense que hi hagi mèrits per a una especial imposició de les despeses causades en aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Alfaro, contra la sentència núm. 97-67, de 29 d'octubre de 1997, dictada per la Batllia, que es confirma íntegrament. No fem imposició de costes en aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
