ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.abb459d2 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° SS-157-2/97·21 april 1999·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 21 d'abril del 1999 - ROJ: STSJAD 49/1999
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLISS-157-2/97
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:1999:49) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 21 d'abril del 1999 - ROJ: STSJAD 49/1999).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 21 avril 1999 (n° SS-157-2/97) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Administrativa), 21 avril 1999, STSJAD 49/1999
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, sentència 99-15 du 21 avril 1999, recours SS-157-2/97, ROJ STSJAD 49/1999, ECLI:AD:TSJADAD:1999:49 (Lire sur source officielle)
Note éditoriale : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la présente fiche utilise les identifiants figurant dans le texte intégral de la décision.
Faits et procédure
M. Calatayud, assuré salarié auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), s'est vu refuser par cet organisme le bénéfice d'une pension d'invalidité maladie, au motif qu'il ne justifiait pas des cotisations exigibles à la date de la première constatation médicale de la maladie invalidante, soit août 1994. La condition de carence était fixée à 96 mois par l'article 29.1 du Reglament Tècnic (règlement technique) de la CASS. Les décisions de la CASS des 31 octobre et 23 novembre 1997 suspendaient en outre le versement de l'indemnité de salaire à compter du 30 septembre 1997.
Saisie du litige, la Batllia d'Andorre, statuant en formation unipersonnelle (sentence 98-80 du 12 octobre 1998), a rejeté la demande. Elle reconnaissait que l'invalidité avait été constatée à partir d'une seconde intervention chirurgicale de septembre 1996, date à laquelle la condition de carence était remplie, mais a estimé que la période pendant laquelle l'assuré avait perçu des prestations d'assurance maladie ne pouvait être prise en compte dans le calcul des cotisations exigées.
M. Calatayud a interjeté appel le 4 décembre 1998, soutenant que la période de perception de l'indemnité de salaire devait être comptabilisée. La CASS a répondu en demandant la confirmation du jugement, faisant valoir que les prestations d'assurance maladie et la pension d'invalidité maladie sont de nature différente. Les parties ont renoncé à l'audience orale au profit de conclusions écrites, déposées le 28 janvier 1999.
Question de droit
La question soumise à la Sala Administrativa était double.
En premier lieu, il s'agissait de savoir si les périodes au cours desquelles l'assuré a perçu des prestations d'assurance maladie sont computables pour l'appréciation de la condition de carence exigée pour l'ouverture du droit à la pension d'invalidité maladie. Le tribunal la formule ainsi : il s'agit de déterminer « si el període durant el qual ha percebut prestacions d'assegurança malaltia és computable pel càlcul del període exigit com a cotitzat » (fondement 3).
En second lieu, la CASS contestait, à titre incident, la date de constatation du caractère invalidant de la pathologie (1994 et non 1996), ainsi que le degré d'invalidité reconnu, l'appelant réclamant le Groupe II.
Solution et dispositif
Sur la première question, la Sala répond affirmativement. Elle relève que le travailleur qui perçoit une prestation d'assurance maladie ne peut pas travailler, mais que cette impossibilité résulte de causes étrangères à sa volonté. Elle en déduit que, même si les cotisations de cette période « no corresponen a treball efectiu », il ne serait pas juste de ne pas les reten
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (SS-157-2/97) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
CASS. PENSIÓ D'INVALIDESA MALALTIA. Carència exigible. Són computables les cotitzacions fetes durant el període en què s'han percebut prestacions d'assegurança malaltia. GRAU D'INVALIDESA. Gonartrosi.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Batllia d'Andorra, actuant com a tribunal unipersonal, en la seva sentència número 98-80, de 12 d'octubre de 1998, va desestimar la demanda formulada pel Sr. Calatayud contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 23 de novembre de 1997, que confirmava la de 31 d'octubre del mateix any, per les quals se li denegava el dret a percebre la pensió d'invalidesa malaltia demanada per manca de cotitzacions suficients, i se li suspenia el pagament de la indemnització de salari a partir del 30 de setembre de 1997.
2.- Contra la sentència citada, el Sr. Calatayud va interposar recurs d'apel·lació, que tingué entrada en la secretaria d'aquesta Sala el 4 de desembre de 1998, argumentant que el temps de percepció de la indemnització de salari havia d'ésser comptabilitzat als efectes del còmput del període exigible com a cotitzat per a obtenir la prestació d'invalidesa malaltia, i demanava la revocació de la sentència amb la declaració del dret a percebre la pensió d'invalidesa demanada en la primera instància.
3.- Feta la designació del magistrat ponent, de l'escrit anterior se'n donà trasllat a la representació processal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que el contestà mitjançant un escrit presentat el 7 de gener de 1998, demanant la confirmació de la sentència en atenció a que no es poden equiparar les disposicions relatives a les prestacions d'assegurança malaltia amb el dret a la pensió d'assegurança invalidesa malaltia, en tractar-se de dues prestacions de naturalesa totalment diferent.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° SS-157-2/97 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
4.- Ambdues parts van demanar la substitució de vista oral per la presentació de conclusions escrites, que van presentar el 28 de gener de 1999, reproduint les consideracions anteriors, i les actuacions van quedar a disposició del tribunal per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social havia denegat a l'assegurat assalariat el dret a percebre la pensió d'invalidesa malaltia perquè a la data de la primera constatació mèdica de la malaltia invalidant (agost de 1994) no tenia les cotitzacions exigibles, que eren 96 mesos, segons estableix l'article 29.1 del Reglament Tècnic.
El demandant, en la primera instància, va sostenir la tesi, basada en jurisprudència d'aquesta Sala, de que el caràcter veritablement invalidant de la seva malaltia es va constatar més tard, a partir d'una segona intervenció quirúrgica que tingué lloc el mes de setembre de 1996, data en la que si reunia les cotitzacions exigibles.
La sentència de la Batllia, tanmateix, reconeix la tesi del demandant en relació a allò que s'acaba d'exposar, però desestima la demanda en considerar que el període durant el qual l'assegurat va percebre prestacions d'assegurança malaltia no es útil per al còmput de les cotitzacions que s'exigeixen per gaudir el dret a la pensió d'invalidesa malaltia.
Tercer.- El que es discuteix en aquesta segona instància és, només, si l'interessat ha completat el període mínim de cotització en el mes de setembre de 1996, és a dir, si el període durant el qual ha percebut prestacions d'assegurança malaltia és computable pel càlcul del període exigit com a cotitzat per l'obtenció del dret a la pensió d'invalidesa malaltia.
Tot i que és cert que durant el temps en el qual el treballador percep la prestació d'assegurança malaltia no pot treballar, també ho és que no pot fer-ho per causes alienes a la seva voluntat, de manera que, malgrat les cotitzacions d'aquest període no corresponen a treball efectiu, no seria just no computar-les als efectes d'obtenir la carència exigible per gaudir del dret a les prestacions, i més quan cap disposició prohibeix computar-les.
Si es computen les cotitzacions compreses entre el mes de setembre de 1994 i agost de 1997, les parts en litigi estan d'acord en què si que reuneix la carència de 96 mesos que exigeix, per persones de la seva edat, l'article 29 del Reglament Tècnic, per la qual cosa s'ha d'estimar el recurs d'apel·lació, i amb revocació de la sentència, atorgar a l'apel·lant el dret a gaudir de la pensió, però en el grau i des de la data que tot seguit s'indiquen.
En relació al grau d'invalidesa, la CASS li reconeix el Grau I i l'apel·lant demana el Grau II, però de la prova pericial practicada, i particularment dels informes mèdics aportats, no se'n desprèn que la patologia que presenta permeti altra cosa que el Grau I, ja que tot i les dificultats que per la deambulació i la bipedestació li significa la gonartosi que pateix, sempre pot realitzar tasques de naturalesa sedentària, no impedides per les altres malalties concurrents.
Pel que fa ala data d'efectes de la pensió, no ha d’ésser altra que a partir del moment en el qual va deixar de percebre la prestació d'atur de malaltia, és a dir, la percebrà amb efectes de l'1 d'octubre de 1997.
Quart.- Tot i que amb el que s'acaba de dir, el recurs queda resolt a partir de les pretensions formulades per l'apel·lant, en aquesta segona instància la CASS ha insistit en què la constatació com a invalidant de la patologia que sofreix l'assegurat no correspon a l'any 1996, com diu la sentència, sinó a l'any 1994. Aquesta tesi, que de prosperar té efectes transcendents en el litigi perquè no permet computar les cotitzacions fetes durant el període entremig, no ha pogut adduir-se en aquesta instància per la via del recurs d'apel·lació ja què la CASS no podia apel·lar una sentència que li era favorable, però en haver-ho fet en la contestació mereix ser contrastada per aquesta Sala.
Dels documents que formen part de les actuacions, tant d'aquestes com de les que han estat unides en corda fluixa (autes SS-070-2/95) es desprèn que la patologia que sofria el Sr. Calatayud l'any 1994 afectava el genoll esquerre i consistia en una gonartrosi important que va precisar una intervenció quirúrgica que no va donar els resultats previstos, de forma que tot i que va ser operat novament l'any 1996, es podria concloure que la lesió del genoll estava consolidada l'any 1994. No obstant, el que realment invalida el treballador és la consideració conjunta de tota la seva patologia, que no consisteix només en la que afecta el genoll esquerre sinó en la que se li afegeix posteriorment, és a dir, el caràcter bilateral de la gonartrosi, la diabetis mellitus tipus II i l'úlcera crònica que es constata en l'informe del Dr. B. aportat com a document número 14. En conseqüència, l'apreciació de la qual parteix la sentència, en el sentit de que la patologia invalidant de l'assegurat no té lloc sinó a partir de l'any 1996, és correcta.
Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses ocasionades en aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix estimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Calatayud contra la sentència de la Secció Administrativa de la Batllia, de 12 d'octubre de 1998, que es revoca, i amb estimació del recurs, es declara el dret de l'apel·lant a percebre una pensió d'invalidesa del Grup I amb efectes de l'1 d'octubre de 1997. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes d'aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
