ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.1832b8f1 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° AD-062-1/2001·12 juli 2002·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 12 de juliol del 2002 - ROJ: STSJAD 61/2002
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLIAD-062-1/2001
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2002:61) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 12 de juliol del 2002 - ROJ: STSJAD 61/2002).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 12 juillet 2002 (n° AD-062-1/2001) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 61/2002 (ECLI:AD:TSJADAD:2002:61), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala administrativa, 12 juillet 2002
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 61/2002, ECLI:AD:TSJADAD:2002:61, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala administrativa, 12 juillet 2002, recours n° AD-062-1/2001 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par un acte du 24 janvier 2001, le Comú d'Escaldes-Engordany a interdit au titulaire d'un établissement commercial situé rue de la Constitució l'accès des véhicules au rez-de-chaussée du local, par la voie piétonne et la voie publique. Il lui a enjoint de se conformer à cette interdiction dans un délai d'un mois. Le Comú annonçait en outre l'installation de bornes sur le trottoir afin de protéger la zone réservée au jardin et exclue de la circulation routière.
Le titulaire, M. Esparza, a formé un recours d'alzada le 20 mars 2001. Ce recours a été rejeté par silence de l'administration. Saisie d'un recours juridictionnel, la Section administrative de la Batllia, par jugement n° 2002-010 du 14 février 2002, a rejeté la demande.
M. Esparza a interjeté appel. Il soutenait que le permis d'ouverture ne comportait aucune limitation quant à l'accès au local et qu'il avait acquis, par un usage continu pendant plus d'un an, un droit d'accès dont il ne pouvait être privé sans procédure préalable respectant le principe d'audition. Le Comú a répliqué que la demande d'ouverture et l'autorisation ne visaient pas l'accès par véhicules à moteur au rez-de-chaussée, que les véhicules pouvaient accéder au sous-sol, et que l'appelant ne disposait d'aucun titre d'accès. L'audience s'est tenue le 19 juin 2002. La juridiction a été saisie par l'appel, à l'exclusion de toute autre prétention.
Question de droit
La décision pose deux questions connexes.
Question de fond : un titulaire de permis d'ouverture d'un établissement peut-il se prévaloir d'un droit d'usage du domaine public, fondé sur une tolérance prolongée, pour accéder à son local par véhicules depuis la voie publique, en l'absence de titre administratif exprès ?
Question procédurale : l'administration peut-elle faire cesser un usage non autorisé du domaine public sans engager une procédure préalable respectant le principe d'audition ?
Le Tribunal supérieur devait donc répondre à la question de savoir si la possession de fait, invoquée par l'appelant, pouvait faire naître un titre d'usage opposable à la collectivité, et si l'exigence d'audition faisait obstacle à une mesure de police du domaine public.
Solution et dispositif
La Sala administrativa rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Elle énonce, en substance, les motifs suivants.
Le permis d'ouverture ne traite pas des accès au local depuis la voie publique. Cette absence de précision « no autoritza a fer-ne un ús contrari a la naturalesa del domini públic », et ne légitime pas les situations de fait créées en méconnaissance du régime juridique applicable (fondement 4).
L'usage de la voie publique pour accéder à un local privé constitue un usage commun spécial du domaine public, prévu par l'article 101 du Codi de l'Administració. Il est subordonné à une licence (article 102), qui confère à son titulaire un ius in re aliena (fondement 5).
Cette licence n'ayant jamais été délivrée expressément, la juridiction écarte les arguments tendant à établir des droits d'usage acquis de manière implicite (fondement 6).
La mesure du Comú ne visait qu'à corriger une situation de fait contraire aux dispositions applicables. L'octroi d'un délai d'un mois pour s'y conformer écarte, selon le Tribunal, tout grief tiré d'une atteinte aux garanties (fondement 7).
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (AD-062-1/2001) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Comú d'Escaldes-Engordany. Voravia. Utilització pels particulars sotmesa a llicència. Manca de títol per la utilització del domini públic.
No adquisició de manera implícita.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- L'Hble. Comú d'Escaldes-Engordany, en un acord adoptat el 24 de gener de 2001, va acordar comunicar, al titular de l'establiment T. al carrer de la Constitució, la prohibició d'accedir amb vehicles a la planta baixa del local a través de zona de vianants i pública, i el va requerir per tal que, en el període d'un mes, adoptés les mesures necessàries per a donar compliment al requeriment i li va indicar que, en qualsevol cas i en el mateix termini el propi Comú instal·laria piquets a la voravia per tal de protegir degudament tota la zona exclosa al trànsit rodat i destinada a jardí.
Contra aquesta resolució el titular de l'establiment, Sr. Esparza, va interposar un recurs d'alçada el dia 20 de març de 2001 que fou desestimat per silenci administratiu.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° AD-062-1/2001 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
Interposat recurs jurisdiccional, la Secció Administrativa de la Batllia, en la sentència número 2002-010, de 14 de febrer de 2002, va desestimar la demanda.
2.- Contra la sentència del Tribunal de Batlles, el titular de l'establiment ha interposat un recurs d'apel·lació demanant la revocació de la sentència en raó a que el permís d'obertura de l'establiment que li fou atorgat no establia cap limitació que justifiqui la resolució administrativa, per la qual cosa tenia constituït un veritable dret d'accés, i que aquest li fou eliminat pel Comú sense subjectar la decisió a un previ procediment administratiu en el que es fes efectiu el principi d'audiència.
3.- De l'escrit anterior se'n donà trasllat a la representació de l'Hble. Comú, que el contestà dient que ni la sol·licitud d'obertura del negoci ni l'autorització expressaven o autoritzaven, l'accés per vehicles a motor a la planta baixa, que els vehicles poden accedir a la planta soterrani i que l'apel·lant no tenia constituït cap dret d'accés.
4.- El dia 19 de juny de 2002 ha tingut lloc la vista oral en la que les parts han pogut fer les al·legacions més adients a llurs interessos, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La part apel·lant estima que l'Hble. Comú d'Escaldes-Engordany li va autoritzar (el 26 de gener de 2000) l'obertura i explotació d'un negoci dedicat a serveis de manteniment de vehicles situat al XXXX sense limitacions sobre la forma d'accedir-hi, tant a la planta soterrani (on s'hi accedeix per una rampa de vehicles) com a la planta baixa (per accedir a l'interior de la qual no hi ha previst en els plànols un accés específic per vehicles) i com en absència de limitacions ha vingut accedint a la planta baixa mitjançant vehicles durant més d'un any, ha assolit un estat possessori del que l'Administració no el pot privar sense causa justificada i en el marc d'un procediment en el qual es faci efectiu el principi d'audiència.
No obstant, el fet de que el permís d'obertura no contingui precisions sobre els accessos als locals des de la via pública no autoritza a fer-ne un ús contrari a la naturalesa del domini públic ni per tant legitima les situacions de fet que s'hagin creat contra allò que preveu la legislació que n'estableix el règim jurídic.
La utilització dels béns de domini públic com les voravies per accedir des de la via pública als locals privats constitueix una forma d'ús comú especial del domini, prevista en l'article 101 del Codi de l'Administració, que està sotmès a una llicència (article 102), és a dir, a un títol administratiu que s'atorga en funció de les circumstàncies que preveu l'article citat i els titulars del qual ho son, per tant, d'un ius in re aliena.
En el cas analitzat, aquest títol administratiu mai va ser atorgat de l'única forma en que ho podia ser, expressament, de manera que s'han de desestimar els arguments del recorrent, tendents a justificar uns drets d'ús del domini públic adquirits de manera implícita.
Tercer.- Des d'aquestes premisses, la resolució que la sentència recorreguda declara ajustada al Dret no va tenir altra finalitat que la de corregir un estat de fet contrari a les disposicions citades, i va atorgar un termini prudencial, d'un mes, al titular de l'establiment per adoptar les mesures necessàries, de manera que no hi va haver menysteniment de garanties sinó mesures ordenades a la immediata tutela del domini públic davant de qui l'utilitzava sense cap mena de títol, per la qual cosa s'han de desestimar també la resta d'arguments de l'apel·lant i s'escau confirmar la sentència.
Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Decisio
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Esparza contra la sentència número 2002- 010, de 14 de febrer de 2002, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal De Batlles, que es confirma sense fer cap pronunciament sobre les despeses d'aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
