ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.f56ac978 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° AD-052-1/2001·19 september 2002
·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 19 de setembre del 2002 - ROJ: STSJAD 70/2002
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLIAD-052-1/2001
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2002:70) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 19 de setembre del 2002 - ROJ: STSJAD 70/2002).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 19 septembre 2002 (n° AD-052-1/2001) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 70/2002, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 19 septembre 2002
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 19 septembre 2002, ROJ STSJAD 70/2002, ECLI:AD:TSJADAD:2002:70, recours n° AD-052-1/2001 (Lire sur source officielle)
Note liminaire : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence complète a été reconstituée à partir de l'en-tête du texte intégral.
Faits et procédure
Le litige porte sur l'hôtel La Rosaleda, situé à Encamp, dont la société P. S.A. est propriétaire. Le 11 janvier 2001, cette société a sollicité l'autorisation de démolir l'immeuble. Le Govern n'a pas statué expressément : son silence a été qualifié de refus tacite. Le comú d'Encamp avait pour sa part donné une autorisation expresse de démolition.
Saisi par la société, le Tribunal de batlles (Section administrative), par jugement n° 2002-09 du 27 février 2002, a annulé le refus tacite et reconnu à la société le droit à la démolition. Le Govern a interjeté appel. Il soulevait deux exceptions de nature processuelle, rejetées en première instance : le défaut de qualité pour agir de P. S.A., qui ne détiendrait que le domaine utile de l'immeuble, et le défaut de litisconsorce actif nécessaire, faute d'y avoir associé le titulaire du domaine direct (ou son héritier, désigné dans la décision sous le nom de Carranza) ainsi qu'une entité désignée dans la décision sous le sigle ORG_0. Sur le fond, il sollicitait la révocation du jugement au motif que l'immeuble devait être conservé en raison de ses valeurs architecturales.
L'immeuble avait été dissocié par un acte de « revessejat » constitué le 15 novembre 1984, aux termes duquel le domaine utile était réservé au constituant et le domaine direct attribué à un tiers (non autrement précisé dans la décision). Le domaine utile avait ensuite été apporté à P. S.A. par les enfants du constituant, qui l'avaient reçu à titre de donation. L'audience s'est tenue le 12 juillet 2002.
Question de droit
La Sala Administrativa était appelée à trancher trois questions :
La qualité pour agir : le titulaire du seul domaine utile d'un immeuble dissocié a-t-il un intérêt suffisant pour contester, ou pour solliciter, une décision administrative relative à la démolition de cet immeuble ?
Le litisconsortium actif : l'absence du titulaire du domaine direct, ou d'une autre entité ayant sollicité la même autorisation, fait-elle obstacle à la recevabilité de l'action ?
Le fond : un immeuble présentant des caractéristiques architecturales significatives, mais qui n'a fait l'objet d'aucune procédure de qualification au titre du patrimoine culturel, peut-il être protégé contre une demande de démolition en se prévalant de l'article 34 de la Constitution ?
Le tribunal précise que la question de fond est indépendante des rapports civils entre les titulaires des deux domaines. Il écarte donc expressément les arguments relatifs au contenu des droits réciproques et à l'extinction du cens en cas de démolition, qui « n'ont pas d'incidence » sur l'exception examinée.
Solution et dispositif
Sur les exceptions, le tribunal retient une solution commune. Il juge que « qualsevol dels dos titulars del domini té la legitimació per recórrer una resolució com la que és objec
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (AD-052-1/2001) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
DENEGACIÓ D'ENDERROC D'UN EDIFICI. Hotel La Rosaleda.
Comú d'Encamp. LEGITIMACIÓ PROCESSAL. Per interès.
Àmbit més ampli que el que neix dels drets de naturalesa civil que recauen sobre l'immoble. En el revessejat, la te el titular del domini útil.
LITISCONSORCI ACTIU NECESSARI. Inexistència, encara que no recorri el titular del domini directe. PATRIMONI CULTURAL D'ANDORRA.
L'edifici no havia estat objecte de cap procediment ordenat a obtenir la qualificació administrativa que li atorgui la necessària protecció.
Llei de protecció del Patrimoni Cultural-Natural d'Andorra. CONSTITUCIÓ. No aplicació directa de l'article 34.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2002-09, de 27 de febrer de 2002, va estimar la demanda promoguda per la societat P.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° AD-052-1/2001 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
S.A. i després d'anul·lar el refús tàcit del Govern en relació a la sol·licitud d'enderrocament de l'edifici de l'hotel La Rosaleda, situat a Encamp, demanada l'11 de gener de 2001, va declarar el dret de l'agent a l'esmentat enderrocament.
2.- Contra la sentència va interposar un recurs d'apel·lació la representació processal del Govern en el qual, a més de fer valer les excepcions processals desestimades en la resolució judicial de falta de legitimació de la societat P. S.A. i de falta de litisconsorci actiu d'altres subjectes que no son part en el procés, demana la revocació de la sentència en considerar que l'edifici esmentat s'ha de mantenir en atenció als valors arquitectònics que posseeix.
3.- De l'anterior escrit se'n donà trasllat a la representació processal de la part agent, que el contestà sol·licitant la desesimació de les excepcions proposades pel Govern i la confirmació de la sentència de la Batllia.
4.- El dia 12 de juliol de 2002 ha tingut lloc la cel·lebració de la vista oral, en la que cada part ha pogut fer les manifestacions més adients a llurs interessos, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Abans d'analitzar la correcció de la sentència de la Batllia des del punt de vista material cal tractar les excepcions processals que la part apel·lant reprodueix en aquesta segona instància, desestimades en la primera.
La primera excepció que la representació del M.I. Govern addueix és la falta de legitimació de l'entitat P. S.A. per interposar la demanda contra l'acte que va denegar per silenci l'enderroc de l'hotel La Rosaleda d'Encamp en la mesura que no te el ple domini de l'immoble sinó que només n'és titular del domini útil.
Sobre la finca citada, el seu propietari, Sr. Barberá, va constituir, el 15 de novembre de 1984 un revessejat, reservant-se sobre la mateixa el domini útil i atribuïnt el directe al Sr. Daza, dret, el del primer, que fou aportat pels seus fills, que l'havien rebut a títol de donació del seu pare, a la societat P. S.A. La representació del Govern considera que la titularitat del dret material de P. S.A. no li atritueix legitimació per recórrer la denegació de l'enderroc (ni per demanar-la) en la mesura que no consta l'autorització del titular del domini directe.
Amb independència del règim jurídic civil existent entre el titular del domini útil i el del directe en el marc del revessejat, el cert és que la legitimació per demandar correspon, segons l'article 23 de la Llei jurisdiccional, a qui te un interès o un dret vinculat als actes sotmesos al control d'aquesta jurisdicció i no es pot negar que el titular del domini útil, posseidor del bé immoble objecte del dret real abans citat que a més gaudeix de la condició de propietari aparent, es troba en la posició dels qui l'article 23 considera legitimats per recórrer.
Per tant, les abundants argumentacions de les parts sobre el contingut dels drets que cada titular del domini dividit pugui tenir o exigir de l'altre en relació a l'immoble i particularment les relatives a l'extinció del cens en cas d'enderroc de l'edifici, no tenen incidència en l'excepció que analitzem, i més si es té en compte quelcom fonamental, com és que l'objecte del litigi no és altre que determinar si la decisió del Govern de refús tàcit a la petició d'enderroc s'ajusta o no al Dret administratiu que li sigui d'aplicació, i per resoldre aquesta qüestió l'àmbit de la legitimació processal, com hem vist, és més ampli que el que neix dels drets de naturalesa civil que recauen sobre l'immoble.
En la mateixa línia, l'apel·lant addueix la falta de litisconsorci actiu necessari del titular del domini directe o del seu hereu Carranza, excepció que s'ha de desestimar pels mateixos motius pels que s'ha desestimat l'anterior, en el sentit de què qualsevol dels dos titulars del domini te la legitimació per recorrer una resolució com la que és objecte d'aquest litigi, i la presència d'un és suficient per constituir adequadament la litis.
La mateixa solució cal adoptar en relació a la falta de litisconsorci actiu de ORG_0, que va ser la que va demanar (juntament amb la propietat) la llicència d'enderroc i que era molt lliure d'interposar o no recurs contra la denegació de la mateixa en la mesura que afectava els seus interessos.
Tercer.- En relació al fons de l'assumpte, el cert és que l'Hble. Comú d'Encamp va donar l'autorització expressa a l'enderroc de l'edifici hotel La Rosaleda i el Govern no la denegà expressament sino per via de silenci administratiu; no ha estat, per tant, fins el moment de la contestació a la demanda que ha donat a conèixer els seus arguments contra l'enderroc.
Aquests consisteixen en què l'edifici esmentat reuneix les característiques arquitectòniques suficients per incloure'l entre els béns que integren el patrimoni cultural d'Andorra, i consten en les actuacions informes molt recents -del Ministeri de Turisme i Cultura i del d'Ordenament Territorial- que probablement així ho avalen.
No obstant, en el moment de demanar-se o de resoldre's administrativament el permís d'enderroc, el cert és que l'edifici esmentat no havia estat objecte de cap procediment ordenat a obtenir la qualificació administrativa que li atorgui la protecció imprescindible per oposar-se vàlidament a una petició d'enderroc.
La Llei de protecció del Patrimoni Cultural-Natural d'Andorra, de 9 de novembre de 1983, estableix l'estatut peculiar d'uns béns determinats que per les seves característiques singulars esdevenen portadors d'uns valors que els fan mereixedors d'una especial consideració i protecció en la mesura que son patrimoni cultural o artístic de tots els andorrans.
A tal efecte defineix quines obres d'arquitectura han de ser considerades patrimoni cultural i en l'article 4 estableix que el Consell General, per iniciativa pròpia o a proposta del Govern, i amb l'acord previ dels comuns concernits, definirà i delimitarà els diversos béns situats en el territori nacional andorrà que hagin de merèixer la qualificació de Patrimoni Cultural, i amb aquesta finalitat crea el Catàleg del Patrimoni Nacional, que és la relació de béns que han estat qualificats com a patrimoni cultural o patrimoni natural.
Doncs bé, llevat dels informes abans citats, no consta altra cosa que la inclusió de l'Hotel en una fitxa elaborada l'any 1994 relativa a l'inventari general del patrimoni arquitectònic, però sense que ni tan sols s'hagi iniciat l'expedient al que es refereixen els articles abans citats, situació que fins i tot palesa el segon dels informes esmentats, que manifesta -foli 96 de les actuacions- la convenència d'incoar-lo a l'empara de la legislació del patrimoni històrico-artístic.
Com bé posa en relleu la part apel·lant, l'article 34 de la Constitució andorrana estableix que l'Estat garantirà la conservació, promoció i difusió del patrimoni històric, cultural i artístic d'Andorra. Tanmateix, aquest article no és d'aplicació directa com pretén la part apel·lant per justificar, ara, la negativa a l'enderroc, perquè forma part dels principis del Capítol V de la Constitució, que es materialitzen en el marc dels criteris i garanties que estableix el corresponent marc legislatiu de desenvolupament, en els termes que han estat exposats i als quals s'ha d'ajustar necessàriament l'Administració competent per fer valer jurídicament davant tercers la protecció que permet l'ordenament jurídic.
Per tot el que s'ha exposat escau desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del M.I. Govern contra la sentència de la Secció Administrativa de la Batllia.
Quart.- No concorren circumstàncies que justifiquin un especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Decisio
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del M.I. Govern contra la sentència de la Secció Administrativa de la Batllia núm. 2002-09, que es confirma, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
